dimarts, 29 de juliol del 2008

Hiroshima i Nagasaki. Aniversari de l'horror.

Eramos pocos y parió la burra.
Se m'ha espatllat el router i m'estic connectant amb un módem a 45,2 kbps (increible que en algun moment funcionéssin aquestes coses).
Bé, el cas és que, amb banda ampla o amb eines de museu, he de penjar un post.

Si el esplendor de mil soles estallase de golpe en los cielos, sería comparable al resplandor del Gran Ser y Me he convertido en la muerte, en el destructor de mundos. Frase del Baghavad Gita pronunciada per Oppenheimer després d'Hiroshima.

D'ací poquets dies, concretament el 6 i el 9 d'agost, farà 63 anys que els EUA van llençar una bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki.
A aquestes alçades tothom ha vist la foto del bolet atòmic que es va aixecar sobre Hiroshima aquell 7 d'agost de 1945

La BBC ha fet un vídeo recreant (que poc m'agrada això de "recrear") el llençament de la bomba.

Hiroshima - video powered by Metacafe


La foto del bolet. Asèptica! com les imatges dels bombardejos sobre Bagdad, amb aquelles llumetes i ratlles verdes, o com les imatges de les bombes "intel·ligents" que cercaven la porta dels búnquers que destruien. La realitat, com no, era força menys asèptica. Darrera les llumetes i ratlles verdes mort i destrucció, darrera les bombes "intel·lígents" bombes "estúpides" que destruien hospitals o escoles. En el cas d'Hiroshima, darrera la imatge asèptica del bolet atòmic, fotos que, enguany, s'han fet públiques sobre els dies de després la bomba. Imatges que va prendre un desconegut, que va recollir un soldat, Robert L. Capp, que les va lliurar l'any 1998 al fons d'arxius Hoover, amb la indicació que no es féssin públiques abans del 2008.


La realitat, com sempre, supera la ficció i fa que recreacions i abstraccions quedin curtes. Després del bombardei, el pilot, Paul Tibbets, es va menjar un entrepà. El nom de l'avió, Enola Gay, li va posar en honor a la seva mare. Paul Tibbets va dir que, després d'Hiroshima, "dormia sense problemes" i que "havia salvat milers de vides" (de soldats americans, clar, les dels japonesos devien ser "infravides").

"Los que tuvieron más suerte murieron con la explosión letal. Otros fueron muriendo más lentamente, desangrados, de las quemaduras, de la sed, del horror, de la radioactividad... Los moribundos de Hiroshima lo primero que pedían era agua, el calor de la bomba atómica dejaba el ambiente profundamente seco... Según cuenta un soldado japonés que se paseaba entre la gente moribunda sin poder hacer nada: “La gente nos suplicaba que les diéramos agua. Teníamos cantimploras pero nos dijeron que no se la diéramos porque morirían. De todas formas murió mucha gente... Ahora pienso que debí darles agua...” Algunos llegaron al río, donde había montones de muertos ahogados... Y de pronto empezó a llover una lluvia negra con gotas gordas “que hacían daño” la gente habría la boca con la esperanza de que le cayera algo de agua en su boca... Era una lluvia negra venenosa ya que contenía las cenizas de la explosión nuclear, cenizas altamente contaminadas y radioactivas... Lo que facilitó que mucha más gente muriera..."
“Hace poco tiempo un avión americano ha lanzado una bomba sobre Hiroshima inutilizándola para el enemigo. Los japoneses comenzaron la guerra desde el aire en Pearl Harbor. Han sido correspondido con creces. Pero este no es el final. Con esta bomba hemos añadido una dimensión nueva y revolucionaria a la destrucción.” Harry Truman, discurs pronunciat després del bombardeig.

Tal com hem fet els darrers anys, la gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau commemorarem l'aniversari del bombardeig.
El proper diumenge, primer diumenge de mes, farem Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes, i en parlarem.
Dimecres, 6 d'agost, l'aniversari del llençament de la bomba a Hiroshima, farem la presentació d'un llibre: La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) del periodista i escriptor Xavier Garcia. L'acte el farem a dos quarts de vuit (les 19,30 h.) a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.

Dissabte, 9 d'agost, aniversari del bombardeig de Nagasaki, ens trobarem per la Rambla, a l'alçada de l'estàtua dels despullats, i a la nit recordarem les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki encenent fanalets de forma semblant a la cerimònia que fan cada any a Hiroshima, encenent fanalets de paper que dipositen a les aigues del riu Motoyasu.

Seguidament, poso un parell d'enllaços per si algú vol enviar missatges de pau a Hiroshima. Allí els recullen i els posen al riu en els fanalets. També penjo un vídeo amb imatges de la cerimonia.
Aquest primer és l'enllaç a la web d'Hiroshima web Hiroshima i, seguidament, l'enllaç per enviar missatges de pau
Prement aquest link haurieu de poder veure el vídeo amb imatges de la cerimonia dels fanalets flotants veure vídeo 2007

I, per acabar, un darrer vídeo sobre Hiroshima i uns fragments d'El paciente inglés, que us recomano.

Estamos en 194... (¿y cuantos?) Por un segundo se me ha olvidado. Pero sé el año y el dia. Un dia después de que nos enteràramos de que habian arrojado unabomba sobre el Japón, por lo que parece que fuera el fin del mundo. Creo que de ahora en adelante lo personal va a estar en guerra con lo público. Si podemos racionalizar eso, podemos racionalizarlo todo...
... Era un hombre quemado y yo era enfermera y habria podido cuidarlo. ¿Entiendes la tristeza que entraña la geografia? Podria haberlo salvado o al menos haber permanecido con él hasta el final. Sé mucho sobre quemaduras. ¿Cuanto tiempo permaneceria a solas con las palomas y las ratas, en las últimas fases de la sangre y la vida, con palomas por encima de él, revoloteando a su alrededor, sin posibilidad de dormir en la obscuridad, que siempre habia detestado, y solo sin la compañia de una amante o un familiar?

dimarts, 22 de juliol del 2008

Detenen un criminal de guerra... però en queden molts més

Postal del grup TRIO de Sarajevo (la van portar uns companys que van coincidir amb ells en un comboi a Sarajevo amb les peces d'una mostra de mail art per BiH)

Aquest migdia m'han donat la noticia: Han detingut Karadzik!
Han detingut Radovan Karadzik, un criminal de guerra!
Me n'alegro. I tant! Un dels responsables de la neteja ètnica, del setge de Sarajevo, de la massacre d'Srebrenica...
Però no puc negar que les fanfàrries que s'organitzen cada cop que es deté algun criminal com Karadzik em fan més aviat fàstic. Ara apareixerà com l'enemic públic número 1, un ogre, però no fa massa anys els governs, la ONU, etc. li menjaven el cul. Com va passar amb Sadam i amb infinitat de dictadors sanguinaris que, fins caure en desgràcia, han estat mimats i estimats per altres criminals més poderosos.

L'any 1993, a Tarragona, vam crear un grup de Música per la Pau (inspirat en la figura d'En Vedran Smailovic, un violoncelista que recorria els carrers de Sarajevo, durant la guerra, tocant l'Adagio d'Albinoni)

Vedran Samilovic tocant a les runes de la biblioteca de Sarajevo (1992)

Durant més d'un any, cada diumenge sentiem l'Adagio i alguna actuació musical i reclamavem pau per Bòsnia. Més que combois d'ajuda humanitària reclamavem combois de dignitat, quelcom que no podien oferir els governs occidentals perque no sabien el que era.

La pancarta que presidia les concentracions, obra del Taller del Sol

Amb ocasió de les eleccions europees de 1994 vam editar el cartell que reprodueixo. S'hi pot veure Karadzic, lord Owen (impulsor del Pla Vance-Owen per consolidar la partició de Bòsnia en base a criteris ètnics institucionalitzant el resultat de la neteja ètnica) i Milosevic.

Més tard, en el mes de juliol de 1995, vindria Srebrenica.

A la foto següent podem veure Ratko Mladik, a l'esquerra, brindant amb el comandant Tom Karremans, al mig de la foto, dels cascos blaus holandesos, a Potocari, el 12 de juliol, després de lliurar l'enclau "protegit" a les tropes i milicies sèrbies que van ampliar el seu lloc a l'història de les atrocitats protagonitzant la massacre de més de 8.000 persones.

En el vídeo següent podem veure imatges de la "celebració" (ull! són dures).

Quan somio, camino per les ruïnes
del barri antic
buscant un bocí de pa sec.
La mare i jo respirem el fum de la pólvora.
M'imagino que és l'olor dels pastissos, del pa de pessic. del kebab.
Se sent un tret en un turó pròxim. Correm.
Tot i que només són les nou en punt, potser
correm cap a una granada que du el nostre nom.
Se sent una explosió al carrer de la Dignitat.
Hi ha molts ferits:
germanes, germans, mares, pares.
M'acosto i toco una mà ferida i tremolosa.
He tocat la mort en persona.
Esgarrifada, m'adono que no és un somni.
És només un altra dia a Sarajevo.

-Edina, 12 anys, de Sarajevo

Tret del llibre Somio amb la pau. Imatges de la guerra per nens i nenes de l'antiga Iugoslavia. Editat per UNICEF.

Ves que m'han enviat...

Ahir vaig trobar un paper de Correus a la bústia. Un d'aquells que el carter et deixa quan t'ha portat un certificat o quelcom semblant i no t'ha trobat a casa. Era un certificat. He pensat, ja hi som! Hisenda per l'objecció fiscal!. Doncs no! La meva sorpresa ha estat al veure que me l'enviava l'Arquebisbat de Tarragona. He pensat, no pot ser, que no saben que, fa quasi un any, vaig apostatar?
Sobretot per curiositat, aquest matí l'he anat a buscar i Sorpresa! m'he trobat això:
No cal dir que la sorpresa ha estat força agradable. No m'ho esperava, em pensava que simplement feien una anotació en el llibre de baptisme però veig que ho fan més seriós. Una mica lent però Gràcies!

diumenge, 20 de juliol del 2008

Platja Llarga. No ens podem despistar!

La Plataforma Salvem La Platja Llarga segueix reivindicant i en el darrer email expliquen el següent:

NO ES CONSTRUEIXEN LES CASES dels plans 27 i 28 i això és una boníssima notícia. (Ampliar info)
Queda en projecte un hotel, el PP-40. Recurrirem quan sorti el POUM ja que està al mig d'un dels corredors biològics possibles de la platja, i en zona inundable en cas de rierada.

Però es planeja fer un gran CENTRE AQUÀTIC a prop de la Platja Llarga (Ampliar info).

Ja m'estranyava a mi que amb això dels Jocs del Mediterrani no hi hagués cap proposta "novedosa". Formarà part de la planificació que està preparant l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament?

I volen activar un Pla de Gestió per al BOSC DE LA MARQUESA i les seves cales que contindria un projecte completament inadequat per a aquest bellíssim paratge natural (Ampliar info).

El Comissari de Medi Ambienti ha contestat laPREGUNTA A EUROPAsobre la construcció d'un passeig marítim a la Platja Llarga (Ampliar info).

Quant a les FINANCES PLATAFORMERES,entre els concerts i les aportacions al compte corrent (235 euros), el dèficit de la Plataforma s'ha reduït de 2.400 a 1.550 euros.
Vol dir també que contem amb uns 600 euros per seguir endavant amb les activitats.

(Veure llista de despeses de la campanya)

MIL GRÀCIES pel vostre suport
a totes les persones que heu participat als concerts, ingressat diners o donat suport de qualsevol altra manera, encara que sigui amb un bon pensament o desig per a la Platja Llarga.

Ampliació horaris de les terrasses?

Són 3/4 de dues de la matinada i la Plaça de la Font, si més no el tros que es veu des de casa, és ben `plena de gent. Malgrat el brogit de la gent, la cosa no és especialment molesta (ja he dit força cops que un dels sorolls que més em molesta no és el que ve dels bars sinó el de les màquines que de matinada netegen la plaça fent un soroll infernal). Tot sigui dit, no hi ha música i tinc les finestres tancades i l'aire acondicionat engegat).

Aquests dies hi ha hagut, de fet encara no s'ha resolt, força enrenou amb el tema bars de la plaça. Alguns propietaris de bars d'aquest indret han plantejat el seu interès en ampliar l'horari de les terrasses, l'Associació de Veïns de la Part Alta s'ha negat a debatre aquest tema fins que no s'aclareixin tota una sèrie d'aspèctes relacionats amb el soroll, neteja, taules, relació de cada local amb el veïnat del seu voltant, els veïns i veïnes de la plaça, prou molestos de veure com les terrasses restaven obertes fins més enllà de les tres de la matinada, han posat el crit al cel, l'Ajuntament ha procurat cercar una entesa entre les dues parts, etc.

Jo, particularment, visc a la plaça i no em molesta especialment el soroll de les terrasses, si bé he de reconèixer que alguns locals s'estan passant tres pobles pel que fa a soroll, ocupació indeguda de l'espai públic, maltracte, o si més no, desinterès per les queixes dels veïns, etc. Per altra banda, en alguns locals tampoc em sento massa ben tractat, simplement, com a client. Crec que s'hauria d'intentar arribar a consensos i acords entre veïnat i locals però si aquests darrers no incorporen unes dosis més notables de respecte pels veïns i uns plantejaments que no es basin només en el benefici a curt termini, ho veig difícil. Per altra banda la tolerància de l'Ajuntament pel que fa a l'obertura de bars a la Part Alta amb la lògica concentració en indrets com la Plaça de la Font, a on n'hi ha 19, tampoc ajuda a trobar enteses.

Reprodueixo el text de la convocatòria d'assemblea informativa que l'Associació de Veïns ha convocat pel proper dijous en el qual es fa un breu resum de la polèmica d'aquests dies, que subscribeixo totalment:

El passat 12 de juny alguns propietaris de bars de la Plaça de la Font van exposar a representants de l’Ajuntament i de l’Associació de Veïns de la Part Alta el seu interès en ampliar espais i horaris, suprimint, fins i tot, espais i mobiliari públics.

La Junta de l’Associació de Veïns es reuní el dia 18 i considerà que cal arribar a acords per garantir una bona convivència entre els negocis d’hostaleria i el veïnat, però tenint en compte la situació actual i el malestar, justificat, de bona part dels veïns i veïnes de la plaça va decidir no iniciar cap negociació fins que no s’aclareixi la relació de cadascun dels locals amb el veïnat. Per aclarir aquesta relació caldria tenir en compte aspectes com el soroll, la llicència d’activitat, neteja, ocupació de l’espai públic, contractació de personal, preus, queixes del veïnat més proper... Abans de l’estiu vinent, en funció de l’aclariment d’aquestes qüestions, es podrien continuar les converses amb la finalitat de millorar la convivència i els interessos de totes les parts.

El 15 de juliol es va fer una reunió a l’Ajuntament entre veïns i veïnes de la Plaça de la Font i el regidor Carles Castillo. A la reunió els veïns van exposar les molèsties ocasionades per alguns locals i, finalment, es va acordar que cal aplicar la normativa vigent pel que fa a espais i horaris. L’Ajuntament ho recordarà per escrit als locals de restauració i després aixecarà les actes corresponents i sancionarà als locals que la incompleixin.

Atès que els problemes i solucions de la Plaça de la Font no són, tan sols, d’aquest indret sinó que es repeteixen en altres places i carrers de la Part Alta, creiem que cal convocar una Assemblea Informativa i la celebrarem el proper dijous, 24 de juliol, a les 8 del vespre, a la Sala d’Actes de l’Antiga Audiència, a la Plaça Pallol. A l’assemblea s’informarà sobre aquest tema i es recollirà totes les aportacions dels veïns i veïnes que vulguin opinar al respecte.

divendres, 11 de juliol del 2008

Les set edats del rock

Hauria d'estar fent nones (si no és difícil llevar-se a les 6 del matí) però, que hi farem, em costa força anar aviat cap el llit i enseguida se'm fan les 11, les 12 o la 1.
L'altre dia llegia alguna notícia sobre el manifest famós en defensa del castellà (o en contra les altres llèngues de l'estat, com ho preferiu) i el suport que li presta Tele5. No és que vegi massa la tele però alguna cosa cau i vaig pensar "s'ha acabat veure Tele5 (que a més és la cadena que es veu pitjor a la meva tele)" però enseguida em va venir al cap que si Tele5 és xunga per unes coses, les altres cadenes no es queden enrera i que potser hi sortiria guanyant si fotia la tele sencera pel balcó.
Sort que no ho vaig fer. Una perque els nens, quan venen a casa, se la miren una estona i no tenir-ne m'hauria general algun mal de cap; segona, perquè, si ho hagués fet, segurament, m'haurien enxampat i, a banda del mal que podria fer si cau sobre la testa d'algun parroquià dels bars de sota casa (que seria el que em sabria més greu), no crec que la cosa em generés massa prestigi i, finalment, en tercer lloc, m'hauria perdut l'Sputnik d'avui.

l'Sputnik, si algú no el coneix, és un programa musical, forá interessant, que fan al Canal 33.
Avui han començat un cicle que es diu "les set edats del rock" i ha estat genial.
de la seva web copio: "El primer capítol de “Les set edats del rock” arrenca a l’Anglaterra de principis dels seixanta. Els dies d’esplendor del rock-and-roll ja són història i la música pop s’ha tornat tova i poc estimulant. Però alguns adolescents britànics, fascinats amb el rhythm and blues nord-americà, miren de trobar la seva pròpia veu a partir d’aquesta música.
Són músics com Pete Townshend, Keith Richards, Ray Davies i Eric Clapton, els mateixos que donaran forma a The Who, The Rolling Stones, The Kinks i Cream i transformaran per sempre la música popular. Neix el rock."

Com podeu veure la cosa pinta de conya. Si en voleu veure un trailer podeu prèmer ací
A més de la música, imatges, fragments d'actuacions, anècdotes, opinions... bocins del festival de Monterrey, Wodstock, etc. la cosa, produida per la BBC, està força ben situada en el contexte de l'època.
El proper capítol, 17 de juliol a les 22,55, va de la Velvet Underground i els Pink Floyd de Syd Barrett, David Bowie, Roxy Music i els Genesis de Peter Gabriel i Phil Collins. El capítol inclou entrevistes amb Lou Reed, Peter Gabriel, David Bowie, Brian Ferry i Roger Waters de Pink Floyd, entre d’altres.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Crida de la protectora d'animals de Tarragona

El Jacme, del blog el basar de les espècies, em va demanar l'altre dia si podia publicar informació sobre una crida que fa la Protectora d'Animals de Tarragona. Em plau fer el que em demana un amic, més si em sembla just, com és el cas i, a més, em desplauen les privatitzacions, externalitzacions i demés galindaines (fa temps es va "externalitzar" el treball a domicili i, pel que diuen, les treballadores familiars no sembla que la cosa hagi millorat massa). Total, que, en consecuensia, reprodueixo literalment, amb foto i tot, el seu post:


Ja sabeu que habitualment en este bloc només trobeu crides pocasoltes i frikis. Però avui la cosa és seriosa. L’Ajuntament de Tarragona preveu traure a concurs públic les instal·lacions de la Protectora. Fins aquí tot podria parèixer normal, fins i tot positiu, ja que això vol dir que invertiran els diners que cal posar per al seu funcionament. Però la realitat acostuma a ser una altra: quan es trau a concurs públic un servei que ha estat funcionant gràcies als voluntaris (com és el cas) «inexplicablement» la nova concessió recau sempre en una entitat privada amb ànim de lucre. Així, doncs, del que podeu estar segurs és que una entitat amb ànim de lucre difícilment veurà viable el manteniment d’alguns animals, sobretot els més malalts i els més vells. I ja vos podeu imaginar com poden acabar, malgrat la Llei d’animals (que cap institució pública aplica amb rigorositat).

Així que vos apunto el text de la seua web i vos animo a recollir signatures i enviar-les!

Campanya de recollida de signatures
La Societat Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona, entitat sense ànim de lucre, gestiona el centre municipal de Tarragona des de l’any 2003. Des de llavors la Protectora ha donat una nova llar a més de 2.000 animals i n’ha salvat molts centenars d’una mort segura.
L’Ajuntament de Tarragona preveu treure a concurs públic les instal·lacions que utilitza actualment la Protectora, obrint la porta a les empreses privades de recollida d’animals. Una empresa amb ànim de lucre no podrà mai desenvolupar una gestió proteccionista ja que la seva prioritat és obtenir benefici del seu negoci.
Us demanem una vegada més la vostra ajuda mostrant el vostre suport a la protectora, podeu descarregar el full per a la recollida de signatures aquí. Un cop ple ens el podeu portar a les nostres instal·lacions o bé enviar-lo per correu. Moltes gràcies!!

diumenge, 6 de juliol del 2008

Paraules per la Pau (acte antimilitarista i informatius alternatius)

Si aneu passant pel blog veureu que només el puc actualitzar un o dos cops a la setmana. Us demano indulgència (humana, no eclessiàstica, clar).
La darrera actualització fa referència, com no, a l'acte Paraules per la Pau que hem fet aquest primer diumenge de juliol.

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau.
Sota un sol de justícia, com es diu (de fet s'hauria de dir d'injustícia) hem desenvolupat l'acte en el que hem recordat l'acabament de la campanya d'objecció fiscal a la despesa militar i que, un any després, encara no tenim resposta a les propostes de foment de cultura de pau que vam presentar a l'Ajuntament de Tarragona.
Cristhian, un company mexicà, afincat a Tarragona, ens ha ajudat a bastir l'espai de pau i art contra el militarisme interpretant diverses cançons i recitant alguns poemes.

Com deiem a l'acabament de l'acte, estem de camí, però si en el cami trobem poesia, música, amistat, il·lusió i alegria, com en el PxP d'avui, val la pena.
Durant l'acte hem distribuït el full informatiu número 83 i el número 1 de La Panerola. També s'ha venut el llibre de Jordi Martí "Ni Nadal, ni Setmana Santa".
Fotos de l'acte i full informatiu a http://usuaris.tinet.org/tgnapau

divendres, 4 de juliol del 2008

Ni Nadal, ni setmana santa

El Jordi Martí ha publicat llibre! Me n'alegro moltíssim! Me n'alegro perquè em sembla fantàstic que l'opinió -crítica i de resistència, com l'anomena el Jordi Prades- sigui coneguda més enllà del racó al qual ens voldrien rellegar els qui tenen la paella pel mànec i me n'alegro, també, perquè d'opinions així no només hi ha la seva, afortunadament; n'hi ha més, però de persones com el Jordi no n'hi ha tantes. Fa temps que he tingut la sort de compartir activismes i de gaudir de la seva vasta cultura, sovint, fent unes cervesetes i uns riures i, sobretot, de gaudir de la seva amistat.
De moment el podeu comprar als locals de CGT a Reus i Tarragona, al Bar Campus de Reus, a les parades del Col·lectiu Independentista del Priorat, a la Ciutat Invisible de Sants (Bcn) i directament a l’autor. Si veniu alParaules per la Pau d'aquest diumenge, a les 12 h., a la Plaça de la Font, també el podreu adquirir.
Com encara no he llegit el llibre, reprodueixo l'article de Jordi Prades publicat a El Punt.

Ni Nadal ni Setmana Santa

Jordi Martí recull en un llibre deu anys d’opinió crítica i de resistència al Camp i l’Ebre

JORDI PRADES. El Punt. Dilluns 30 de juny de 2008.

Explica Xavier Garcia en el pròleg del llibre Ni Nadal ni Setmana Santa. El Camp: deu anys d’opinió crítica, que l’autor, el «prioratí llibertari» Jordi Martí, «ha tingut l’encert de fer veure que, tant en el pla local com en el global, el model social implantat (ric, individual i triomfador) és devastador en tots els aspectes –social, ecològic i personal– i això afecta tota la realitat»: precarietat laboral, inseguretat ciutadana, especulació immobiliària, agressions al territori, exaltació de l’armamentisme…

Aquesta part de la realitat que sovint queda amagada és la que el filòleg i periodista Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) ha fet pública al llarg de deu anys a través de diversos articles, publicats o no, a la premsa del Camp de Tarragona en particular i de la demarcació i els Països Catalans en general. I és aquesta part crua de la realitat la que ofereix ara compilada en el llibre que acaba de publicar a l’editorial Riu Blanc, dintre la col·lecció Estructures, que dóna veu als treballs que «ofereixen un espai per a la reflexió, alhora que generen propostes per revisar i confrontar els sistemes de pensament i els esquemes d’interpretació establerts».

Els 71 articles que recull el llibre es presenten amb la següent introducció: «Venim del silenci, que deia Raimon. I aquí al Camp, el silenci s’ha allargat uns quants anys més, fins al punt que la Tarragona de Nadal, de l’alcalde Joan Miquel Nadal, ha convertit la Setmana Santa i la seva processó del Silenci en símbol de la ciutat. Ja m’enteneu. Callats ens volien i no ens hi han tingut. Aquests articles en són una mostra, però feliçment no en són l’única. No hem estat bons súbdits, no hem estat bons figurants d’aquesta processó de Setmana Santa, perquè sempre que hem pogut hem celebrat la vida, i en veu alta.» Els textos «han tingut la voluntat de denunciar en veu alta», un altre cop, «cadascuna de les agressions que el poder ha perpetrat i alhora deixar constància de les resistències que s’han generat des de diferents àmbits dels moviments socials».

La selecció d’articles s’agrupa en sis apartats:

A REUS MANXEN I A TARRAGONA ENGANXEN. Aquest capítol inclou articles de crítica social i articles contra algunes de les agressions viscudes al territori, alhora que repassa les activitats de resistència articulades al voltant d’aquestes agressions.

FORA VAIXELLS DE GUERRA DEL PORT DE TARRAGONA.Recull articles sobre i contra el militarisme, els exèrcits i la guerra a partir de la conversió de Tarragona en port de descans de la setena flota nord-americana, en el context del «No a la guerra» i de la invasió de l’Iraq.

DE PORCS I DE SENYORS.La defensa dels treballadors i de les seves formes de lluita legítimes al voltant de l’anarcosindicalisme que representa la Confederació General del Treball (CGT) ocupa aquest apartat del llibre. Aquí es fa evident la militància de Martí, que coordina la revista Catalunya de la CGT, i es posa en evidència el paper dels sindicats majoritaris i de la patronal Cepta en el conflicte sobre els locals dels treballadors de la rambla Nova.

LA REVOLTA MEDIAMBIENTAL. Martí aprofita aquest apartat per recordar que el brou de cultiu on es van adobar les plataformes, les més actives a les Terres de l’Ebre i el Priorat, van ser projectes com ara el Plan Hidrológico Nacional, la massificació eòlica, l’intent d’Enron de construir una central tèrmica de cicle combinat a Móra la Nova i la presència de les centrals nuclears a Ascó i Vandellòs.

QUE NO ENS TAPIN LA BOCA, NI ELS ULLS, NI LES ORELLES. Aquí s’agrupen els articles en defensa de la llibertat d’expressió amenaçada en diferents ocasions per part dels diversos poders fàctics.

UN MÓN ON CÀPIGUEN TOTS ELS MONS. Ofereix un dels primers textos de lluita social escrits per l’autor, concretament sobre la Trobada contra el Neoliberalisme i per la Humanitat celebrada fa onze anys en diversos indrets de Catalunya, entre els quals la Serra d’Almos.

www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2915037

dimarts, 1 de juliol del 2008

Acció informativa i de denuncia davant les portes de Repsol YPF


Dilluns, 30 de juny, una desena d’activistes vinculats als moviments socials de Tarragona que donen suport a la Trobada social alternativa al petroli han protagonitzat una acció informativa i de denuncia davant les portes de Repsol Petroli a La Pobla de Mafumet (Tarragona).

Les activistes han desplegat una pancarta amb el lema “No més sang per petroli” i han vessat pintura negra i vermella davant la pancarta per a simbolitzar-ho.

L’acció s’emmarca en el conjunt d’accions que es desenvolupen aquests dies a l’estat espanyol arran de la celebració del Congrès Mundial del Petroli que es fa a Madrid (29 de juny a 3 de juliol) i en el qual participen caps d’Estat, representants de governs, directius de petroleres com Repsol, Exxon, Petrobrás, BP, Chevron…, a més d’altres empreses energètiques.

Diferents organitzacions i moviments socials denuncien que les corporacions petroleres, amb la complicitat dels governs i organismes internacionals desencadenen multitud de guerres, agressions a pobles, desastres naturals…per obtenir enormes beneficis espoliant els recursos naturals dels països on es troben assentades. Afirmen, a més, que la “cimera del petroli” sembla voler ocultar totes aquestes injustícies i fer-se un rentat d’imatge, per la qual cosa han convocat una TROBADA SOCIAL ALTERNATIVA AL PETROLI on donar a conèixer, formar i debatre sobre els impactes i les polítiques d’aquestes transnacionals, buscant també alternatives a la dependència del petroli, que està al centre d’un model de consum irresponsable i insostenible.

Més informació sobre la Trobada social alternativa