dijous, 31 de maig del 2012

Prostitutes indignades. No prohibeixis els meus drets!

Aquests dies es torna a parlar de la prostitució. En principi només de la seva vessant, podríem dir-ne, pública. Les autoritats no volen imatges de prostitutes a les carreteres catalanes -l'excusa per a assolir-ho és el d'evitar el risc d'accidents- ni als carrers de la Barcelona turística.
El conseller Josep Lluis Cleries, Benestar i Família, en declaracions a EFE, ha reconegut que el Govern "està mirant, per diferents mitjans i camins, anar posant dificultats (a l'exercici de la prostitució) perquè creiem  que es un sistema mitjançant el qual unes persones es guanyen la vida i unes altres satisfan les seves necessitats sexuals que en una societat com la nostra hauria de quedar fora del que son les relacions normals".(?)
Per evitar-ho preveuen mesures com un fitxer en el que constaran les dades de prostitutes i clients i sancions de fins a 30.000,00 euros. Aquestes mesures no amaguen que la finalitat última del Govern és abolir la prostitució.  

Contra l'enduriment de l'ordenança cívica a Barcelona, un grup de prostitutes ha engegat la Campaña de Prostitutas Indignadas: voces contra la prohibición de los derechos de las mujeres en la calle. S'ha creat un blog,  Prostitutas indignadas ¡No prohibas mis derechos!  La Campanya ha preparat el següent comunicat:

Davant l'anunci de reforma dels articles relatius a l'exercici de la prostitució en l'anomenada Ordenança de Civisme de la Ciutat de Barcelona, que suposarà la prohibició de l'activitat, com a organitzacions i persones compromeses amb la defensa dels drets de les persones, hem de denunciar:
Que no queda ja cap dubte sobre les conseqüències negatives d'aquesta normativa de persecució i assetjament al col·lectiu de dones que exerceixen prostitució. Existeixen informes interns: com l'emès per l'àrea de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, i externs: d'organitzacions especialitzades, d'atenció a dones víctimes de prostitució forçada, d'organitzacions feministes i de defensa dels DDHH. No és possible apel·lar al desconeixement sobre els efectes devastadors que aquestes normatives comporten en la vida de les dones, aprofundint la precarietat i vulnerant els seus drets ciutadans.
Que durant els últims sis anys, l'Ordenança ha demostrat ser un instrument inadequat per abordar realitats socials complexes tals com la prostitució. Ni tan sols els seus arguments, respecte a la millora de la convivència ciutadana, o de la suposada lluita contra l'explotació sexual, són ja possibles d'esgrimir per part del consistori barceloní per justificar la seva aplicació. En la pràctica, aquesta nova volta de rosca comportarà una major estigmatització de les dones i agreujarà la seva situació de vulnerabilitat, quedant més exposades que mai a la violència policial, a la violència comunitària i a la violència de les organitzacions criminals.
A més, és necessari recordar que aquesta proposta de reforma de la normativa fa novament cas omís a la Autoritat Catalana de Protecció de Dades que ha resolt en més d'una ocasió que l'Ajuntament de Barcelona es troba vulnerant la Llei Orgànica de Protecció de Dades recaptant dades personals especialment protegits com són els relatius a la vida sexual. Motiu d'aquesta resolució és que a dia d'avui existeixi un procés judicial entre tal Organisme, garant de la protecció de dades, enfront del consistori barceloní que continua incomplint el seu dictamen i es nega, malgrat existir una resolució, a cessar en el tractament de dades en l'aplicació dels articles de l'Ordenança que es pretenen reformar.

Per tant,

 • Entenent que es tracta d'una mesura adoptada amb ple coneixement de les greus conseqüències que comporta i de la seva comprovada ineficàcia.

 • Entenent que la mateixa normativa es troba en aquests moments sota un qüestionament respecte de la legitimitat jurídica de la seva aplicació.

 • Entenent que la proposta de reforma s'emmarca en la continuïtat d'evitar tot procés participatiu real,

 • Entenent que la crisi de drets de ciutadania és cada vegada més profunda,

Instem a l'Ajuntament de Barcelona, als seus representants i als grups polítics:

 • A revisar en profunditat els seus arguments entenent que comporten una vulneració de drets de totes les dones que exerceixen prostitució i una violència institucional inexcusable enfront d'aquelles que es troben en situació de prostitució forçada.

 • A iniciar immediatament processos col·lectius, que comptin amb l'opinió de les dones que exerceixen prostitució, per a la millora de la seva qualitat de vida, per enfortir l'exercici dels seus drets com a ciutadanes.

 • A evitar abordar la realitat de la prostitució amb el desenvolupament de polítiques de persecució policial, i destinar els limitats recursos públics a altres finalitats.

La Campanya Prostitutas Indignadas dona suport al comunicat elaborat per les organitzacions que treballen i donen suport a les dones que exerceixen prostitució: SICAR. Cat – Adoratrius, Genera, Fundació Ambit Prevenció i Lloc de la Dóna – GGOO. Tant comunicat com llistat d'entitats adherides es pot consultar en el blog i en el següent enllaç


i, també,
 Enllaços a entitats promotores i a Hetaira

La Marató de TV3


         

Refugio nocturno
Me han contado que en Nueva York, 
en  la esquina de la calle veintiséis con Broadway, 
en los meses de invierno, hay un hombre todas las 
             noches
que, rogando a  los transeúntes, 
procura un refugio a los desamparados que allí se 
                   reúnen. 

Al  mundo así  no se le cambia, 
las  relaciones  entre  los  hombres  no se hacen  
                         mejores. 
No es ésta la forma de hacer más corta la era de la 
            explotación. 
Pero algunos  hombres  tienen cama  por  una  noche, 
durante  toda  una  noche  están resguardados del  
                       viento
 y  la nieve  a  ellos  destinada  cae  en la calle. 

Algunos  hombres  tienen  cama  por  una  noche, 
durante  toda  una  noche  están resguardados del 
                      viento
 y la nieve a ellos destinada cae en la calle. 
Pero al mundo así  no se le cambia, 
las relaciones entre  los  hombres  no se hacen   
                      mejores. 
No es ésta la forma de hacer  más corta  la era de la 
           explotación.
(1931)

del llibre Poemas y Canciones de Bertolt Brecht

divendres, 4 de maig del 2012

12M-15M - Ningú guanyarà a menys que tothom guanyi


PERQUÈ SOM EL 99%, NINGÚ GUANYA SI NO GUANYEM TOTS!                                    #12M15M 


El sistema econòmic que patim condemna a la immensa majoria de la població mundial a la pobresa i/o a la incertesa diària, estigmatitzant les generacions futures amb l’herència  d’una societat arrestada pels totalitarismes, pels greus riscos mediambientals i esclavitzada per la precarietat i la xacra de la ignorància.

Tot això en benefici d'uns pocs que, conscient i planificadament, donen l'esquena a la voluntat dels pobles.

Per això cal exercir “activament” la capacitat de resposta personal i col·lectiva que tots tenim, legítimament, com a poble.

Unim-nos en una sola veu, fem saber als polítics i a les èlits financeres del mercat que, NO ENS REPRESENTEN! i que nosaltres PODEM i VOLEM decidir el NOSTRE FUTUR!

Reclamem justícia social. No donarem cap pas enrere en la defensa dels nostres drets.

Insistim: NO SOM MERCADERIA EN MANS DE POLÍTICS I BANQUERS!

El 12M, en un exercici de denúncia col·lectiva, prendrem els carrers i places de ciutats de tot el món ...

Persones de tots els continents, ens trobarem de nou per continuar alçant les mans i les veus pel canvi global que volem.

EL PROPER 12 DE MAIG el poble ocuparem els carrers!

I TARRAGONA RESPONDRÀ A AQUESTA CONVOCATÒRIA

Comptem amb TU!! Perquè TU ets poble!! TOTS som Poble!!

EL 12 DE MAIG convertirem plegats els carrers en ALTAVEUS DEL MÓN.

PER UN MÓN veritablement HUMÀ, JUST, IGUALITARI, PLURAL, SOLIDARI, LLIURE, DEMOCRÀTIC ...

PRENGUEM ELS CARRERS EL 12 DE MAIG!!



El pasado 15 de octubre muchísimas personas salimos juntas a las calles en más de 1000 ciudades de 82 países. Tomamos las calles, nos organizamos, y comenzamos un camino hacia un cambio global.

Han pasado más de 6 meses y seguimos alzando la voz para dejar claro a políticos y banqueros QUE NO NOS REPRESENTAN; somos personas que que estamos coordinadas, pensando juntas y exigiendo nuestras reivindicaciones para que el bienestar del 99% de la población sea tenido en cuenta.

La legitimidad de nuestros gobernantes reside en que deben atender los intereses de la inmensa mayoría de la sociedad, y no el de unas pocas privilegiadas.

Estamos en todos lados; estamos donde no nos esperan.

Reclamaremos con total firmeza y de un modo no violento la justicia social, la distribución de la riqueza y una ética pública, mientras condenamos la pobreza, la desigualdad, la devastación medioambiental y la corrupción, como herramientas de sometimiento de los poderosos sobre las sociedades.

No pararemos hasta conseguir nuestros objetivos, los del 99% de la población. Saldremos a la calle una y otra vez hasta que podamos decidir entre todas, el mundo en el que queremos vivir.

¡Queremos un cambio global!
¡Convirtamos las calles en el mayor altavoz del mundo el 12 de mayo!
¡Porque somos el 99%!
¡Porque no somos mercancía en manos de políticos y banqueros!
¡Tomemos las calles el 12 de mayo!

dimecres, 2 de maig del 2012

Qui és qui? mossos, brètols, infiltrats...?



La foto de la mani de l'1 de maig a Barcelona




La mani del 1r de maig d'enguany, a Barcelona, s'ha caracteritzat pel nombre de grups de mossos de paisà que han encerclat la mani.  En aquest conjunt de fotos n'hi ha d'avui, del 29M, alguna de juny de 2001... Si les barrejo i no em miro el braçalet que, per altra banda, es pot treure o amagar, tal com fan els seus companys d'uniforme amb el número d'identificació, em quedo amb el dubte i ja no sé qui és qui: mossos, brètols, infiltrats... la qual cosa em crea força malestar perquè, fins i tot amb braçalet, fan por.
Imatges d'agressions a xiquets d'institut, desallotjaments salvatges, melses rebentades, ulls buidats, policies de paisà que regiren i llencen per terra els objectes de viandants, checkpoints en que et pregunten i t'identifiquen, declaracions força preocupants dels comandaments, inclòs el conseller... fan que no em senti segur de la protecció de la policia sinó més aviat el contrari. 

Aquesta foto és del juny de 2001 i sembla ben clara, no?