Així ho penso

Sobre Múmia Abú-Jamal, presons i centres d'internament

2012-01-08T13:40:00.004+01:00

Si mireu la meva web o el blog veureu que un dels temes que es repeteix i s'actualitza és el referent a Múmia Abú-Jama l. Un periodista i activista afro-americà que porta 30 anys al corredor de la mort acusat d'haver matat un policia. Ha continuat realitzant des de la presó un programa de radio "Live from Death Row" (En vivo desde el corredor de la muerte), que fou també el títol del seu llibre editat l'any 1995; mantenint una pàgina web i escrivint nombrosos articles sobre temes d'actualitat. Al blog hi trobareu els posts: Llibertat per Múmia Abú-Jamal, Novetats cas Múmia Abú-Jamal i Més novetats (aclariments) sobre la situació de Múmia Abú-Jamal.

En el setmanal Diagonal expliquen com, després de tres dècades, la fiscalia deixa de demanar la pena de mort i que Múmia complirà cadena perpètua.

Salvar a Múmia de la pena de mort és una causa popular entre persones i organitzacions que insisteixen en la seva innocència. A banda de la qüestió de si és o no innocent, creiem que el seu judici no fou just i que estava quallat d'irregularitats (així ho va denunciar, per exemple, Amnistia Internacional). Cal afegir també que Múmia ha esdevingut un símbol en la lluita contra la pena de mort.

En un post sobre un activista que porta 30 anys al corredor de la mort i que s'enfronta a la cadena perpètua m'ha semblat que no podia evitar una mínima referència a la campanya per exigir el tancament dels Centres d'internament d'estrangers (mena de presons en les quals es tanca persones que no tenen papers fins que se'ls expulsa del país) que han tornat a ser notícia arran de la mort d'un noi guineà.

desfent tòpics sobre la immigració

2012-01-01T20:33:00.018+01:00

Ahir, un feisbuquero va penjar un enllaç a un diari digital (vomitiu pel meu gust) anomenat "alerta digital". L'article s'anomena "Cataluña muda de piel: los primeros bebés nacidos en 2012, ¡un magrebí, una ecuatoriana y una gambiana!" (un altre article, per exemple, es titulava: "Las españolas prefirieron abortar: La primera niña nacida en España en 2012 es, cómo no, de padres musulmanes").

A partir d'un titular xenòfob com aquest i previ aclariment de que "muchos de vosotros me tachareis de racista y no, no lo soy, es lo que los gobernantes estan fomentando con tanto derecho y tan poca obligacion" apareixen un seguit de comentaris que podríem qualificar de xenòfobs i/o racistes a banda de típics i falsos: "...los de aqui no se pueden permitir tener hijos, no reciben ningun tipo de ayuda, cosa que los emigrantes si", "...buenos coches, buenos tlf, buenos portatiles, buenas tv, los que les ayudan ¿no lo ven? porquee hombre si todos los demas lo vemos a mi que no me digan ¿eh?", "ellos encima incivicos, mal educados, exigentes...", "...ellos ni han cotizado ni cotizaran y se lo dan todo..."...

Crec que els comentaris esmentats no venen de la mala fe del/de la comentarista. En tot cas venen de la mala fe dels polítics que difonen aquestes falsedats per aprofitar-se de la por al diferent, al desconegut, per aconseguir vots encara que això provoqui conflictes i problemes. La ignorància i el desconeixement fa que força gent doni crèdit a aquestes falsedats.

Cercant informació seriosa i objectiva, o si més no contrastada, he trobat l'estudi "Inmigración y Estado de bienestar en España", de la col·lecció d'estudis socials de La Caixa, del qual són autors Francisco Javier Moreno Fuentes i María Bruquetas Callejo (veure perfil a la pàgina 6 de l'estudi) i que es va presentar en el mes de maig de 2011.

A la presentació de l'estudi podem llegir: En este contexto, desde algunos ámbitos se ha comenzado a cuestionar no solo la llegada de nuevos inmigrantes, sino el papel de los ya residentes en nuestro país y el impacto que su presencia puede tener sobre el Estado de bienestar y su sostenibilidad futura. Este tipo de debates, que con excesiva frecuencia parten de visiones sesgadas o bien recurren a tópicos no avalados por los datos, exigen un análisis riguroso y objetivo de la evidencia empírica. Precisamente en este contexto adquiere un especial relieve un trabajo como el que presentamos.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que els immigrants aporten a l'Estat del benestar "molt més" del que reben. Concretament, suposen el 12% de la població i són responsables del 5,6% de la utilització de serveis.

L'estudi assenyala que, fins i tot, els immigrants en situació irregular contribueixen al sistema al pagar impostos indirectes, dinamitzar el consum i realitzar tasques que permeten a les dones autòctones incorporar-se al mercat laboral.

Altres dades que contradiuen aquests "tòpics no avalats per dades" són:

Els estrangers consulten un 7% menys que la població autóctona al metge de capçalera i un 16,5% menys als especialistes. Pel que fa als serveis d'urgències, el seu ús s'eleva lleugerament entre els estrangers i és la vía mitjançant la qual un 65% va accedir a tractament hospitalari, enfront d'un 57% en el cas dels espanyols.

La crisi actual ha afectat als col·lectius immigrants amb particular duresa, sobretot en les taxes de desocupació, que s'acosten a una mitjana del 30%, en comparació amb una taxa d'atur del 18% entre els autòctons.

Els immigrants presenten taxes de pobresa notablement altes: quasi el 30% dels llatinoamericans, africans i asiàtics, enfront de al voltant d'un 18% de ciutadans de nacionalitat espanyola, es troben per sota el llindar del 60% de la mitjana de la renda. El 3% de la població autòctona, quasi el 7% dels immigrants de l'Europa de l'Est, i el 5,4% dels immigrants de la resta del món es sitúan per sota el llindar de pobresa severa (25% de la mitjana de la renda).

La població immigrant representava l'11,2% dels beneficiaris de rendes mínimes d'inserció (RMI), la qual cosa indica una clara infra-representació, atès que els immigrants representan una proporció més gran de la població en risc d'exclusió social.

El capítol VI de l'estudi analitza l'impacte de la immigració en la sostenibilitat financera i social de l'estat del benestar i afirma que la immigració ha actuat com a un important factor dinamitzador de l'economia espanyola en els darrers anys i ha contribuït a consolidar el sistema de protecció social del país. Més concretament, el 50% del superàvit en les finances públiques dels darrers anys ha sigut gracies als impostos i contribucions socials de la immigració, que han suposat una mitjana d'uns 5.000 milions d'euros anuals.
La joventut i altes taxes d'activitat dels immigrants també ha sigut determinant per elevar la proporció de cotitzants sobre pensionistes a raó del 2,5, amb la qual cosa s'ha retardat en quasi cinc anys la previsible entrada en dèficit del sistema espanyol de pensions.

L'arribada d'estrangers ha pal·liat els efectes del progressiu envelliment de la població garantint temporalment el manteniment del sistema de pensions.

A la documentació de les “Jornadas de reflexión sobre el Plan Estratégico de Integración de los
Inmigrantes” podem llegir, també, el següent:

Pero los inmigrantes no son una clientela habitual de los Servicios Sociales. Al contrario, acuden sólo de modo excepcional a estos servicios y, aunque sea creciente el número de inmigrantes que acuden a los Ser. Soc., los clientes habituales de estos servicios siguen siendo
mayoritariamente ciudadanos autóctonos.

Afegeixo un parell d'enllaços a articles relacionats amb el tema, un en el blog últimas noticias press i l'altre en el diari El Pais, i un enllaç a la revista Calei2copio de l'Ajuntament de Fuenlabrada amb articles relacionats amb la immigració i amb l'emigració espanyola.

Malgrat tot, bona sort per al 2012

2011-12-30T20:18:00.003+01:00

El vicesecretario de Comunicación del PP, Esteban González Pons, se ha felicitado hoy por que el jefe del Gobierno, Mariano Rajoy, haya cumplido su compromiso de que "los más débiles no paguen el ajuste" que supondrán las medidas económicas aprobadas por el Consejo de Ministros.

malgrat tot,

Comptes de la Casa Reial. Transparència o inocentada.

2011-12-28T17:38:00.008+01:00

El diari Público es fa resó dels comp de la Casa Reial i informa que El rey cobró un sueldo de 292.752 euros brutos en 2011

Informació facilitada per la Casa Reial

D'aquesta informació en resulta que el monarca espanyol es situa al capdavant dels 18 sous més elevats de representants de les institucions

Resulta espectacular comparar aquests sous amb els 641,40 euros del SMI (no arriba a 9.000,00 euros anuals). El Gobierno congelará en 2012 el salario mínimo. Encara que no tingui una relació directa amb el tema del post no em puc estar de recordar que a partir de 175.000,00 euros tan sols es tributa un 45% per IRPF.

A Vilaweb podem llegir que la tant anunciada informació sobre les despeses de la Casa Reial no és tot l'ample que calia esperar car no es detalla quina és l'aportació que fan a la corona els ministeris d'Afers Estrangers, Interior ni Hisenda en concepte de cotxes i viatges oficials i seguretat. Tampoc s'hi especifica la despesa de Patrimoni. Del pressupost de l'estat es desprèn que el cost total és de gairebé 60 milions.

El Rey, obligado a dar ejemplo. Article de Juan Carlos Escudier al diari Público. "Para llegar a ese consenso no es bastante con publicar los sueldos y las pagas extras. Desnudarse no consiste en quitarse las gafas. Son necesarias las mismas declaraciones de bienes que se exigen a cualquier alto cargo. Los contribuyentes, que no súbditos, han de conocer el patrimonio de los miembros de la Casa Real, su procedencia y sus variaciones año a año. No asusta la riqueza sino la inmoralidad."

Lo barato que sale tener rey. Article d'Isaac Rosa al diari Público. "Con el destape parcial y esmerilado de hoy los monárquicos volverán a la carga con la tabarra habitual: hay que ver lo barato que nos sale el rey comparado con los carísimos presidentes de República de otros países. 19 céntimos por cabeza, dijo un columnista cortesano días atrás, tomando los casi 9 millones de asignación directa, en vez de los 60 millones que suman todas las partidas."

Desiguales ante la ley. Article d'Ignacio Escolar també del diari Público. "La transparencia, por aclarar, no es una graciosa concesión que los representantes de lo público regalan a los ciudadanos en generoso gesto. No es una limosna. No es un favor que nos hacen a los periodistas. No es un afán envidioso por cotillear en la cuenta corriente de cada cual. La transparencia es una de las vacunas más eficaces contra la corrupción; por eso hay quien barre la basura bajo la alfombra, para esconderla de la vista y de la luz. ¿Habría tenido un comportamiento más “ejemplar” Iñaki Urdangarin si se hubiese sentido fiscalizado por la sociedad?"

La Casa Real, la impunidad y “Lo que el viento se llevó”. Article de Juan Carlos Monedero. "Es tiempo de una asamblea constituyente que nos permita encarar la crisis, terminar con una herencia franquista que se ha enquistado en la corrupción política y hacer de la tercera república un lugar de corresponsabilidad ciudadana alejada de las tutelas regias y las imposiciones autoritarias. ¿Nos atrevemos a ser mayores de edad de una maldita vez? "

Cal mantenir una institució medieval i cara com aquesta?

continuem...

2011-12-20T12:48:00.006+01:00

Cap post des de finals d’agost. Quasi quatre mesos d’entrades i sortides amb les pertinents estades, més o menys llargues, a hospitals (a l’ICO van passar pel llit del costat uns 12 pacients). ICO, Bellvitge, la Tecla... Col·locació d’un drenatge biliar, al cap d’un temps cal canviar el catèter, més tard cal canviar-lo de nou per una estrebada, en aquest darrer canvi, reacció al·lèrgica, entre mig bacteris, etc. No cal dir que els desplaçaments a Barna esdevenen força pesats a causa de la distància, despeses, daltabaixos familiars...

Coincidint amb tot això experimento una pèrdua de visió (més tard m’assabentaré que a causa d’una cataracta que s’ha format ràpidament a causa de les quimios) que m’impedeix llegir, utilitzar l’ordinador, etc.

Per acabar-ho d’adobar, pel que fa als dies que he estat a casa, YOIGO ha tingut una davallada brutal en el servei a la zona de Boscos i ens hem quedat sense cobertura telefònica i d’internet (la qual cosa no els impedeix donar excuses barates i cobrar religiosament el servei que no donen).

Ara torno a estar a casa. Porto el drenatge, m’han operat la cataracta (si bé no hi veuré bé fins que em graduïn la vista en el mes de gener) i he iniciat un nou cicle de quimio a la Tecla. El que segueix igual són els problemes de cobertura telefònica i d’internet (i el panorama polític, que fa por)..

Aquests quatre mesos no els he patit sol. Em consta el suport d’amics i familiars. La gran majoria mitjançant les xarxes, teléfon... Alguns/es desplaçant-se vora meu. He de fer una menció especial a ma germana, la Mercè, que s’ha fet un tip de pujar i baixar, cotxe amunt, cotxe avall o prestant suport de Tarragona estant, i evidentment a la meva esposa, la Mònica, que ha estat al meu costat pujant i baixant, no amb cotxe, sinó amb cotxe, amb tren, amb bus o amb moto.

Ara, a casa, em sento prop de tothom i sento el suport més proper però vull dedicar aquest post a la Mònica i al Nil, amb els que comparteixo sostre i que continuen patint i donant-me suport i amor diariament.

No a l'eliminació d'urgències!

2011-08-29T18:05:00.001+01:00

Demana un referéndum per ratificar la reforma de la Constitució

2011-08-24T17:42:00.005+01:00

Una campaña reúne en pocas horas miles de firmas de ciudadanos que exigen un referéndum

El Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha hecho un anuncio inesperado este martes en el pleno extraordinario: reformar la Constitución para introducir un límite al déficit público.

El límite al déficit no es algo abstracto: es lo que va a determinar que tengas o no acceso a la educación o a la sanidad, entre otras muchas cosas. Limitar el déficit es limitar la inversión en la sociedad. Con esto, el Gobierno podrá dejar a personas como tú en la cuneta. Pero podemos detener esta iniciativa.

La Constitución no exige que esta modificación sea aprobada por referéndum vinculante. Para que los ciudadanos seamos consultados sobre esta cuestión fundamental que va a afectar al resto de nuestras vidas es necesario que una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras lo solicite tras su aprobación en el Congreso y el Senado.

Los ciudadanos debemos poder votar en un asunto tan fundamental como este. Pide a los Diputados y Senadores de todos los grupos políticos que se comprometan a solicitar la celebración del referéndum para su ratificación como permite la Constitución en su artículo 167.3.

Es muy importante que se movilice la población para que se exija que una medida de tal envergadura se vote en referéndum por la población española. Esta medida afectaría muy negativamente al Estado del Bienestar español que está hoy financiado predominantemente a nivel de las CCAA. Limitar su gasto implica limitar el poco desarrollado Estado del Bienestar.

Animo a mis amigos del movimiento 15-M, así como a todos los demócratas en España a que se movilicen. La democracia española es de las menos participativas de las existentes en la Unión Europea y es escasamente democrático que una medida de tal envergadura se apruebe por las Cortes Españolas sin haber sido consultado el pueblo español.

Esta medida puede significar un ataque frontal al Estado del Bienestar español que tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la Unión Europea. Aunque se habla genéricamente de gasto público, la realidad es que este gasto constituye la mayoría del gasto público y los recortes que se han hecho han sido predominantemente en las pensiones y en el empleo de los servicios del Estado del Bienestar, tales como sanidad, educación, servicios domiciliarios, servicios sociales, vivienda social, pensiones de vejez y otras, así como otros componentes del Estado del Bienestar.

Para más información: http://www.vnavarro.org/

Al firmar la petición estarás enviando esta carta

Destinatario: Todos los Grupos Parlamentarios del Congreso y del Senado

Señorías,

El Presidente ha anunciado su intención de promover la reforma constitucional para incluir un límite al déficit público.

Se trata de una modificación que de acuerdo con la Constitución Española no exige necesariamente la celebración de un referéndum vinculante.

Este asunto es de tal importancia y va a ser tan determinante para nuestro futuro que le pido que si esta modificación es finalmente aprobada por las cámaras, su grupo parlamentario se comprometa a solicitar que esta reforma sea sometida a referéndum para su ratificación tal y como recoge el artículo 167.3 de la Constitución Española.

Atentamente,

Pide un referéndum para ratificar la reforma de la Constitución

Han actuado 43.015 personas

Nos faltan 6.985 firmas

Actúa ahora

Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal
	Acepto las Norm. de Uso y Pol. de Priv.

Arribar el papa i començar el repartiment d'hòsties

2011-08-18T20:37:00.006+01:00

GRITO HACIA ROMA (DESDE LA TORRE DEL CHRYSLER BUILDING)

Manzanas levemente heridas
por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.

Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elefantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.

Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.

Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.

Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.

Federico García Lorca, 1929-1930

Crec que el poema parla per si sol però si, per un cas, algú no sap de que parla en penjo un altre de Joan Brossa:

"L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA"

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.

2011-08-13T13:20:00.003+01:00

Llegeixo al diari Publico (Públic) del 10 d'agost que "quinze mil persones segueixen sense rebre l'ajut per als més pobres".

Explica la notícia que, fins ara, els beneficiaris de la RMI (PIRMI), 420,00 euros (que es poden incrementar en funció del nombre de membres de la família) cobraven el dia 1 de cada mes per transferència bancària. A partir d'agost, el govern ha decidit, sense avisar ningú, pagar enviant un xec bancari que no ha arribat, encara, a molts domicilis. Els responsables de la decisió els consellers de Benestar Social i Empresa i Ocupació, així com el president, Artur Mas, son de vacances.

Mentrestant aquestes quinze mil persones (quasi la meitat dels perceptors, 34.000) s'han quedat sense ingressos i bestiejant d'un a altre lloc intentat solucionar-ho. Al malestar de les famílies que, de cop i sense avís, han deixat de percebre la misèria de la RMI cal afegir-hi les que provoquen explicacions com les d'Enric Colet, secretari general d'Empresa i Ocupació. Senzillament increïbles si no coneguéssim el percal:

"Es tracta de veure si hi ha gent que rep el PIRMI i no viu a Catalunya". O sigui es tracta de ser durs amb els febles i submisos amb els poderosos, perseguir el “frau” en la misèria i afavorir la butxaca privada, reduir impostos als qui més tenen, supressió de l’impost de successions...
"Hem de saber on viu la gent. Si tenen la direcció equivocada en el seu expedient no rebran el xec fins que no la rectifiquin". Ací se sobreentén que si tarden que es bombin i si ho tenen tot bé però el xec tarda, també.
"La gent està incontrolada anant d'un lloc a l'altre. Caldria que imperés una mica més de calma". Evidentment, trucant a telèfons que no contesten i anant de Benestar a Ocupació. Que s’enganxin l’estómac a la columna vertebral amb un imperdible i que tinguin calma.
"Estem tractant amb gent que no té calendari de vacances ja que no treballen en tot l'any". O sigui que, a sobre que no tenen feina, no deuen tenir fills, ni tasques a fer, ni estudis a desenvolupar... No és estrany que prevalgui aquest despreci quan el mateix conseller diu que “més de la meitat dels aturats no trobara feina mai”

Es pot defensar que 420,00 euros són suficients, o no, per viure però el que no es pot fer és menysprear les persones i atribuir-los determinats comportaments per justificar-se.

Voler lluitar contra el frau i retallar despeses començant per un col·lectiu força desafavorit, a l'agost i sense previ avís és una vergonya. A més, el Govern ja ha anunciat la revisió de tots els casos per detectar "irregularitats".

La CGT de Correus recorda que l'enviament de cada correu certificat costa 2,55 euros, que multiplicat pels 34.000 perceptors dóna un total de 86.700 euros mensuals i 1.040.400 euros anuals. Si bé és cert que parlem d'un preu similar al de la transferència bancària entre diferents entitats, també ho és que ningú no qüestiona gastar més d'un milió d'euros en enviaments a persones que cobren al voltant de quatre-cents euros mensuals.

Que fàcil que és perseguir els miserables (sense sentit pejoratiu) i que difícil perseguir el frau dels grans empresaris, però clar si el conseller de Sanitat, per exemple, era el president de la patronal de la sanitat privada, que esperem?

L’Ajuntament de Tarragona, el patrimoni romà, la guerra del francès, turisme, calers i promoció de la pau

2011-08-08T12:11:00.005+01:00

M’agradaria recordar dos esdeveniments en els quals està força implicat el nostre Il·lústríssim Ajuntament:

Pel que fa a Tàrraco Viva, enguany s’ha cel·lebrat la XIV edició. No poso en dubte les seves qualitats i menys encara la tasca que desenvolupen les persones que s’hi guanyen la vida, però no és cap secret que sempre m’han grinyolat els aspectes més “militaristes” amb desfilades de soldats (romans evidentment), demostracions d’armes, la vida en els campaments, gladiadors i, com no, amb els infants que juguen aquells dies amb cascs, espases, etc.

Segons l’Oficina Tarraco Viva, es tracta d’un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana i entre els seus objectius esmenten:

La divulgació del coneixement de la història antiga… Història per a tothom! podria ser un lema de les jornades.
La sensibilització dels ciutadans de Tarragona i dels visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric… (aconseguir mitjans, humans i econòmics, inversions, mitjançant la pressió ciutadana).
La creació d’un producte cultural de qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric...
Potenciar la creació de grups de reenacment, living history i arqueologia experimental amb l'objectiu de divulgar millor el passat històric. A Tarragona s'han creat 8 grups d'aquest tipus, gràcies a les jornades Tàrraco Viva i són molt importants els grups europeus que cada any participen a les jornades.
Etc.

L’origen del projecte, diu l’Oficina TV, cal cercar-lo a “l'any 1999, (encara que hi va haver una edició pròleg l'any anterior) amb motiu d'una sèrie d'actes que pretenien donar suport ciutadà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L'èxit de les jornades ens va fer veure la necessitat de plantejar-nos la seva celebració anual, amb independència de la candidatura.”

En relació al bicentenari del setge de Tarragona durant la “guerra del Francès” (1811-2011), hem vist com s’han celebrat tot un seguit d’actes entre els quals hi ha hagut: exposicions; fotografia; publicacions extraordinàries; presentació de llibres, col·leccions de làmines, webs, còmics...; conferències; pel·lícules; rutes literàries; guies bibliogràfiques; inauguracions; un Curs de la Universitat d’Estiu de la URV “200 anys de la Guerra del Francès”; la presentació de la sol·licitud de Lloc d’Interès Nacional dels espais del fortí de l’Oliva i de les escales i pla de la Seu... Curiosament també hi ha hagut una missa en sufragi de tots els que moriren en el setge de Tarragona de 1811, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells i, ja no tant curiosament, alguns actes de “recreació històrica” que recorden Tàrraco Viva, com la recreació d’un Campament militar napoleònic, visites a un campament militar d’inicis de segle XIX, demostració general d’infanteria i artilleria militar d’època napoleònica, Concentració i desfilada fins a la plaça de la Font de les tropes participants en les Jornades de Recreació Històrica, representació del Darrer combat de l’assalt de Tarragona per la Baixada de la Misericòrdia, carrer Major i plaça de les Cols i Representació de L’assalt al Pla de la Catedral per les escales de la Plaça de les Cols.

No poso en dubte la importància i interès de les activitats esmentades que, entre d’altres coses, generen força moviment de diners i rèdits electorals. Suposo que part dels diners que es belluguen van a parar a les butxaques d’algú i/o d’algun dels Ens que hi participen (encara que no es pugui parlar, exactament, de butxaques la matrícula del curs de la URV, per exemple, costava entre 80 i 107 euros), cosa que, en principi, tampoc critico. No en va, un dels objectius de Tàrraco Viva era el d’assolir recursos (humans i materials), mitjançant la pressió ciutadana, per a la investigació i conservació del patrimoni.

Podríem debatre sobre si Tàrraco Viva promou o no el militarisme, en qualsevol cas crec que hem de coincidir en què el que no promou ni ho pretén (a nivell d’objectius, si més no), és la promoció o foment de la resolució pacífica de conflictes i/o la cultura de pau.

En el programa del bicecentenari si que l’Ajuntament de Tarragona, diu: “La commemoració d’una efemèride del passat com el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011), és útil i necessària si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveix per rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per reivindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre les persones”.

No entraré en la possible contradicció entre aquesta intenció i el fet que no es compti entre les de Tàrraco Viva; ni del fet que l’Ajuntament de Tarragona no s’hagi definit en relació a la presència de vaixells nuclears i/o de guerra al port de la ciutat (a banda de la benvinguda que se’ls va fer fa anys, amb equip de govern format per CiU i PSC); ni en la impossibilitat de consensuar alguna de les 22 mesures de foment de cultura de pau que impulsa la Fundació Delàs, la Fundació per la Pau, l'Escola de cultura de pau... i diferents Ajuntaments; ni en el fet que amb el pretext de col·laboracions no polítiques sinó culturals es tracti amb l’ambaixador d’Israel que si fa declaracions polítiques.

En el que si vull entrar és en la confusió que em genera que un Ajuntament que té unes intencions tan lloables de “rebutjar la irracionalitat i crueltat de les guerres” i per “reivindicar la convivència en pau entre les persones” no commemori de cap manera l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945).

Podríem estar d’acord en què hi ha altres prioritats o en què hi ha força Ajuntaments que tampoc commemoren aquesta data. Però hi ha una diferència: L’Ajuntament de Tarragona forma part d’una xarxa anomenada “Majors for Peace”, alcaldes per la pau, des de l’any 2004.

Algú pot dir “Sí, però és que en aquesta xarxa hi va entrar l’anterior equip de govern”, el de CiU, que va enviar l’Agustí Mallol a New York, amb En Josep Poblet, a l’Assemblea de les NN.UU. per parlar de la construcció de la pau a les ciutats i a Hiroshima per commemorar el llançament de les bombes. Correcte, però, a banda que després s’ha col·locat el Sr. Mallol a Sirusa com a cap d’activitats pedagògiques, ningú ha tramitat la baixa d’aquesta Xarxa que continua comptant amb l’Ajuntament de Tarragona en el llistat d’entitats adherides.

Si algú va considerar que calia estar en aquesta xarxa (evidentment per convicció i no per rèdits electorals, que us penseu) i commemorar aquest aniversari el més lògic era continuar-ho fent, cosa que l’equip de govern de CiU ni el del PSC han fet.

Quin és el problema? Una distracció? Hiroshima i Nagasaki mereixen un tracte diferent que Roma o França? No generen moviment de diners? No es poden assolir recursos ni rèdits electorals? La pau i la coherència no són prioritaris?...

Mentre intento cercar aclariment a la meva confusió, cal recordar que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa anys que commemora aquest luctuós aniversari. Avui, diumenge, a PxP ha organitzat un taller de fanalets flotants i dimarts en farà un altre. A les 22,00 h. es dipositaran els fanalets a la font del Passeig de les Palmeres (una cerimònia similar es celebra cada any al Parc del Memorial de la Pau i al riu Motoyasu a Hiroshima).

Llums i paraules en memòria d’Hiroshima i Nagashaki

2011-08-06T18:08:00.002+01:00

El proper diumenge, 7 d’agost, a les 12 hores, tindrà lloc Paraules per la Pau, la concentració amb què, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa la plaça de la Font de Tarragona per crear un espai de pau i art contra la presència de vaixells de guerra al Port de Tarragona i per la desmilitarització de la societat.

Com és habitual en l’edició d’agost, el Paraules per la Pau rememorarà els bombardejos atòmics a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Cada any, la població d’Hiroshima omple de fanalets de paper el riu Motoyasu per reconfortar les ànimes de les víctimes de l’holocaust atòmic i mantenir viva la memòria sobre els fets succeïts el 6 i 9 d’agost de 1945. Al Paraules per la Pau d’aquest diumenge, realitzarem un taller de fanals amb què ens solidaritzarem amb la població japonesa i llançarem missatges de pau.

Per continuar l’acte en memòria dels bombardejos a Hiroshima i Nagasaki, i rebutjar totes les intervencions militars al món, el dimarts dia 9, a les 19.30 h, llençarem els fanals a la font del Balcó del Mediterrani, i a les 22.00 h els encendrem, amb els seus missatges de solidaritat i fraternitat.

Esperem comptar amb la vostra assistència a aquests actes i agraïm tota la difusió que en feu.

2011-08-06T17:47:00.000+01:00

inquisicions!

2011-07-30T11:26:00.003+01:00

Una foto de l'exposició Camerinos de Sergio Parra ha provocat protestes d'alguns catòlics i la decisió de la direcció del Festival de Teatre de Mèrida de retiratr la foto. En parlen a:

Escapularios, pubis y malestar catòlico

la foto de Sergio Parra

La iglesia de Córdoba quiere abrir dos puertas en la mezquita para las procesiones

A banda d'aquesta bestiesa, en l'article es recorda la polèmica sobre els termes "mezquita", "mezquita-catedral" o "catedral".

"... Demetrio Fernández ha llegado a pedir a los católicos que sustituyan el término Mezquita o Mezquita-Catedral, que es como se le conoce en Córdoba, por el de Catedral a secas o Catedral Antigua Mezquita.

En los últimos años, el topónimo Mezquita también ha ido desapareciendo de la visita oficial que el casi millón anual de turistas hace al emblemático monumento. Así, los trípticos que reciben al visitante destacan siempre que el edificio es una Catedral y resumen el pasado árabe en una "intervención islámica" sobre un edificio que anteriormente "fue una Iglesia", pero no católica sino visigoda. En la visita nocturna, financiada en su mayor parte con fondos públicos, un espectáculo multimedia llega a afirmar que fueron los cristianos los que salvaron a la Mezquita de la destrucción cuando la ciudad fue conquistada. Este espectáculo (llamado ‘El Alma de Córdoba') ha sido muy criticado por distintos historiadores, que han cuestionado que sea tan "tendencioso"."

Algun remordiment hi deu haver quan a la secció de cartells de la Jornada Mundial de la Juventud hi ha l'opció de "descagar" un dels cartells. A l'època de la Inquisició aquesta opció no existia.

2011-07-29T17:50:00.001+01:00

18 de juliol - 75 aniversari de l'aixecament feixista

2011-07-18T17:15:00.006+01:00

Aquests dies marquen el 75 aniversari de l’aixecament feixista; l’inici de 3 anys de guerra civil i quatre dècades de dictadura.

Com a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme:

Saludem els milions de persones que, entre 1936 i el final de la dictadura, van oposar-se al franquisme.
Recordem els centenars de milers de persones que van morir a mans dels feixistes, durant la guerra i la repressió posterior.
Ens solidaritzem amb les persones i entitats que treballen per recuperar la memòria històrica. Els que volen que oblidem la realitat brutal del franquisme són com els que volen que s’oblidi, i els que neguen, l’Holocaust. Saben que si s’oblida el passat, és més fàcil que es repeteixi.
No volem i no podem repetir la història del feixisme. Per això, al curs vinent, redoblarem els nostres esforços per desemmascarar Plataforma per Catalunya (PxC), un partit liderat per un franquista confés. A 75 anys de l’aixecament feixista, els i les votants no han de permetre que un feixista torni a les institucions de l’Estat espanyol; han de donar l’esquena a la candidatura feixista de PxC a les eleccions legislatives.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Barcelona, 18 de juliol de 2011

http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
http://twitter.com/UnitatvsRacisme

24.000 persones moren de gana cada día –una mort cada quatre segons–

2011-07-17T19:17:00.010+01:00

Fa un parell de dies vaig trobar un article sobre la fam al diari Público. De la periodista Nicole Thibon. L'article es diu De la comida basura al hambre i si premeu sobre l'enllaç el podreu llegir.

Volia fer un post curt reproduint algunes frases de l'article i penjant alguna foto però se m'ha acudit mirar l'informe de la FAO (un resum) i ja l'hem liat.

"14 de septiembre de 2010, Roma - La FAO y el Programa Mundial de Alimentos de la ONU (PMA) anunciaron hoy que el número de personas que sufren hambre en el mundo es inaceptablemente alto, a pesar de los recientes avances esperados, que han situado esa cifra por debajo de los mil millones."

"La nueva estimación sobre el número de personas que sufrirán hambre crónica este año es de 925 millones: 98 millones menos respecto a los 1 023 millones calculados en 2009."

"Pero con un niño que muere cada seis segundos debido a problemas relacionados con la desnutrición, el hambre sigue siendo la mayor tragedia y el mayor escándalo del mundo", aseguró el Director General de la FAO, Jacques Diouf. "Es algo absolutamente inaceptable", añadió.

L'article de la Nicole Thibon, coincideix amb l'informe (24.000 personas se mueren de hambre cada día –es decir, un muerto cada cuatro segundos–), però apunta altres factors importants:

"El hecho de que el 98% de los subalimentados provengan de países en desarrollo no sorprende a nadie, pero lleva a una conclusión luminosa: ¡esta desigualdad se debe a un problema estructural! Lo habíamos adivinado, sobre todo sabiendo que cuatro multinacionales se reparten el 90% del comercio mundial de cereales. También sabemos que el mapa de la subalimentación es casi exactamente un calco del de la escasez de agua potable, y que este grave déficit toca a más de mil millones de personas."

"... Pero ¿no será económica la naturaleza del problema? Tal vez, si aceptamos que sea inevitable una inversión mundial de más de 3.000 millones de dólares anuales… ¡en armamentos! ¿O será más bien de naturaleza política? “Hay que quebrar el mito técnico del hambre y reconocer que este azote es, ante todo, el resultado de factores políticos”, dice en Le Nouvel Observateur Olivier de Schutter, redactor, por encargo de las Naciones Unidas, del informe sobre la alimentación mundial."

En relació a l'Olivier de Schutter es interessant llegir "L'agroecologia és la solució a la fam".

Pel que fa a la despesa militar és interessant veure que diu l'informe anual del SIPRI: " El 2010 la despesa militar es va incrementar en un 1,3 % en termes reals i va arribar als 1,63 bilions de dòlars. "

Els 10 països amb més despesa militar, 2010
Posició País Despesa Percentatge (%)
(milers de milions mundial de dòlars)
1 Estats Units 698 43
2 Xina [119] [7,3]
3 Regne Unit 59,6 3,7
4 França 59,3 3,6
5 Rússia [58,7] [3,6]
6 Japó 54,5 3,3
7 Aràbia Saudita 45,2 2,8
8 Alemanya [45,2] [2,8]
9 Índia 41,3 2,5
10 Itàlia [37,0] [2,3]
Total mundial 1 .630
[ ] = Estimació del SIPRI. Les xifres de la despesa apareixen en dòlars corrents dels EUA (2010).
Els deu països que van gastar més en despesa militar l’any 2010 van representar el 75 % de la despesa militar mundial. Els Estats Units representen per si sols el 43 %, molt més que la Xina,
en segon lloc.

No som dels 10 primers però cal recordar que la despesa militar espanyola pel 2011 puja al voltant de 17.244,00 milions d'euros o sigui 47,24 milions d'euros diaris.

La FAO ha engegat una campanya de recollida de signatures per pressionar els governants. El vídeo és potent:

Jo signo però a aquestes alçades ja no crec massa en les signatures i menys quan a Catalunya, per exemple, el govern de la Generalitat aplica una retallada brutal als pressupostos de cooperació: "La retallada en cooperació, una de les més dràstiques de tot el pressupost 2011, passa de 49 milions aprovats al 2010 a 22. Aquesta decisió del Govern converteix Catalunya en el país europeu que menys inverteix en solidaritat i a la cua de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Aquesta retallada, que resulta insignificant si considerem el deute acumulat per l’Administració catalana (ja que es tracta d’un “estalvi” de 30 milions d’euros davant dels 2.7000 milions d’euros de dèficit previst als pressupostos de 2011) o el que deixa d’ingressar el Govern per les successives reduccions de l’impost de successions (entre 157,8 i 800 milions d’euros segons diferents fonts), pot significar que l’ajuda deixi d’arribar a més d’un milió i mig de persones de les comunitats beneficiàries dels països empobrits, a més de revertir negativament en la nostra societat."

Signaré, doncs, perquè sobrar no sobra res però no en tinc prou amb signar i, per tant, crec que la continuació lògica del vídeo no és "signa!" sinó "signa! indigna't! afegeix-te a totes les protestes que es convoquin contra la fam, la corrupció, la hipocresia dels governants, les retallades socials i polítiques... i a favor dels drets humans, la justícia, la llibertat... i una democràcia real, JA!

A aquestes alçades la fam no es pot justificar i els responsables tenen nom i cognoms, fills de puta!

Srebrenica - 11/07/1995 - Don't Forget!!!

2011-07-11T19:23:00.005+01:00

Ahir, 11 de juliol, era l'aniversari de la presa de l'enclau "protegit" d'Srebrenica (un general francès anomenat Philippe Morillon, es va fer famós quan des de dalt d'un tanc de la ONU clamà pel desarmament de les forces bòsnies, assegurant que la ONU defensaria l'enclau). Després que Ratko Mladic i les forces militars sèrbies, entre elles els "escorpions" prenguessin el lloc i se'n fotessin de les forces holandeses de l'ONU i d'un fantasma anomenat "comunitat internacional", vindrien les represàlies, la venjança, la barbàrie, la neteja ètnica, l'anomenada "massacre d'Srebrenica"... amb l'assassinat de més de 8.000 persones.

Ratko Mladic i Radovan Karadzik. Entre els dos el general Morillón

En el blog n'havia parlat un parell de cops (en el primer post es veuen imatges de la presa de l'enclau i com serbis i cascs blaus holandesos, que havien de protegir les víctimes, bevien i ballaven):

En aquest vídeo, de WebIslam, es veuen imatges d'alguna de les commemoracions i enterraments de víctimes d'Srebrenica.

Els dos vídeos que segueixen mostren l'execució d'habitants d'Srebrenica. Jasmina Tesanovic (de Dones de negre de Belgrad) parla sobre el judici que es va fer, anys després, als assassins. Entre d'altres coses explica: "La hermana del chico muerto tiene que interrumpir su testimonio porque no puede continuar hablando. Se las arregla para decir: No se pueden imaginar la situación de aquel 11 de julio de 1995. Las tropas de la ONU no hicieron nada. La milicia serbia era incontenible. Bombardeaban, expulsaban a la gente de un lado a otro del país, los dividían, los ejecutaban.... las jóvenes eran arrancadas de sus familias y violadas. En el campo donde pasamos la noche, quince mil pobres almas, nos despertaban gritos de horror y nos poníamos a temblar. Temiendo a la ejecución, la gente se suicidaba o se volvía loca. Nadie sabía que estaba pasando pero todos sentíamos la muerte y estábamos en lo cierto.

El hijo de 18 años de un padre ejecutado dice: Yo tenía 8 años. Le vi cuando nos dejaba. Supe que no le volvería a ver más. Vi la película, filmada unas horas más tarde, que se mostró aquí diez años después de que él fuera asesinado. Llevaba la misma camisa y tenia la misma cara que yo amaba tanto. Nunca olvidaré. No necesito análisis de ADN. Sé que es mi padre.

A su padre le filmaron mientras lo ejecutaban. Y el niño de 8 años también fue filmado, mientras Ratko Mladic le daba dulces, el hijo comía caramelos mientras asesinaban a su padre."

Aquests dos vídeos surten en els articles de periodismo humano que penjo a continuació. Val la pena llegir-los:

La fosa del terror - 1
La fosa del terror - 2
La fosa del terror - 3

petita crònica del viatge de noces

2011-07-08T18:29:00.014+01:00

Em poso a fer aquest post perquè hem tornat de passar uns dies fora o de viatge de noces, com preferiu, i la primera lectura d'un diari o d'algun programa de televisió ha sigut demolidora. Se m'han acudit 23.226 posts a qual més amargant i crític i, finalment, he preferit dedicar-me a menesters més tranquils i agradables. Ja tindré temps de fotre'm amb tiris i troians.

En primer lloc us deixo l'enllaç a les fotos del viatge.

Bé, com deia, familiars i amistats van coincidir en regalar-nos alguns packs d'estades romàntiques, gastronòmiques, etc. Wonderbox Escapada romàntica, Smartbox Estancia gastronòmica, Smartbox Estancia Sabor Rural, La vida es bella - Refugio para dos...

Fa uns dies vam decidir encaixar les peces del puzzle, vam llogar un cotxe i vam tocar el dos.

La primera nit la vam passar a l'Hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell. Cal tenir en compte que veure llocs amb molta gent no és aconsellable, tenint en compte això crec que el lloc m'ha agradat més que Cadaqués. L'hotel està enclavat en una ubicació increïble. L'habitació una mica justeta i sense vistes però coquetona. Les instal·lacions força correctes amb unes vistes impressionants. Bona cuina i personal força atent. Em va deixar una certa impressió, més després de llegir-ne la petita història, d'una certa melancolia pel temps passat.

Calella de Palafrugell des de la terrassa de l'hotel Sant Roc

Calella de Palafrugell, al fons, i Llafranc

L'endemà vam marxar cap a l'Hotel Mas Pau a Avinyonet de Puigventóst de . Vam passar-hi dues nits i la primera vam gaudir d'un menú degustació notable. El restaurant de l'hotel està reconegut per la guia Michelin. El menu, si l'has de pagar, val 70,00 eurillos (una ampolla de vinet, que no estava inclosa en el regal, va costar 25 eurillos). L'anècdota de la nit està en què nosaltres creiem que havíem de triar alguns plats i la sorpresa vingué quan el cambrer ens digué que no havíem de triar res, que el menú es composava de tots els plats que s'hi indicaven. Està vist que a segons qui, quan ens treuen del Mc Donalds, cagada pastoreta.

Imatge de l'hotel Mas Pau i de la Mònica

detall de la suite

La tria de l'hotel es devia a que Avinyonet de Puigventós és al costat de Figueres, la qual cosa ens va facilitar, l'endemà, poder visitar Cadaqués. A la nit vam sopar, com a lladres, al Firal dels Burros a Figueres. Embotits de la terra, anxoves de l'Escala, carnaca, xai... vinatxo de barril... Bona relació qualitat/preu i més tenint en compte que sopar a l'hotel ens hauria costat un ull de la cara.

Cadaqués

Les instal·lacions de l'hotel, això sí, força notables, els esmorzars ben agradables i el tracte, com a tot arreu, ben atent.

La següent parada va ser l'Estartit i més concretament a l'Hotel Santa Anna. A l'Estartit vam poder donar un tomb en barca i veure les illes Medes (per dalt i per baix), degustar unes llagostetes (dic llagostetes perquè semblaven escamarlans), comprar un hipopótam, etc.

detall de l'habitació a l'hotel Santa Anna

la platja de l'Estartit amb les illes Medes al fons

una imatge del fons de les illes Medes

de tant en tant, t'emportaves algun ensurt, com a bon Seaview hi havia aparicions submarines.

la roca foradada

una senyora, amb la que van fer una certa amistat es va oferir a fer-nos una foto amb la roca foradada al fons i, de cop, un senyor va veure la càmera i ens va tapar la roca

La cuina de l'hotel força correcta, esmorzar agradable en una terrassa amb vistes i gavines (si et descuidaves et quedaves sense croissant) i tracte atent i agradable.

Després de l'Estartit vam deixar la Costa Brava i vam pirar cap el Montseny. La penúltima parada, aquest cop rascant-nos nosaltres la butxaca (bé, amb el suport com no d'altres regals de familiars i amics, com un paraigues ben peculiar), la vam fer a l'Hotel Sant Bernat. l'Hotel està força bé i ens va tocar una habitació ben agradable amb una terrasseta encantadora amb vistes fantàstiques al Turó de l'Home. El restaurant de l'hotel, la Borda de l'Avi, semblava interessant, sembla que està reconegut per la guia Michelin, però el menú de sopar ens va semblar just i car; una "vichyssoise" i botifarra amb seques, això sí, amb pinta de "nouvelle cuisine". La botifarra, a més, se'm va indigestar (potser perquè estic acostumat a la "llangonissa"). Un apart mereixen els gossos Sant Bernat de l'establiment.

l'ermita de Sant Bernat i l'hotel al fons

des de l'habitació podíem veure el Turó de l'home

una meravella de terrassa

La darrera nit la vam passar a la Masia del Montseny a Viladrau. Una masia de començaments de segle (XX) amb sostres alts, decorada amb antiguitats, un jardí i un esmorzar ben agradable, com el tracte.

una imatge del cuidat jardí de la Masia

aquesta meravella és el que veia a l'hora d'esmorzar

Una parada que cal esmentar fou la del restaurant la Barita (el Molí de la Barita) anant cap a Viladrau. La Mònica va menjar sopa amb mandonguilles i jo una truita amb escabetx fantàstica.

encara que no ho sembli és l'aparició submarina de les Illes Medes però després de menjar

petit detall, molt petit, del Molí de la Barita

Tot això, evidentment, amb la direcció, supervisió, coordinació, suport... de la Mònica perquè sinó, segons creu ella si més no, encara estaríem donant tombs, perduts i estregats, per Altafulla o qualsevol polígon industrial de Catalunya ;-)

Lliurament col·lectiu de declaracions de la renda amb objecció fiscal a la despesa militar i xou "Pasalacabra (de la legión)"

2011-06-22T17:02:00.003+01:00

El passat dissabte, 18 de juny, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va convocar un lliurament col·lectiu de declaracions de la renda amb objecció fiscal a la despesa militar. Ens vam trobar a la delegació d'Hisenda que estava tancada.

De totes maneres vam aprofitar per fer el xou "Pasalacabra (de la legión)".

Amb un format semblant a un concurs televisiu, tres concursants van intentar guanyar un viatge responent preguntes que començaven amb alguna de les lletres del "rosco": el nom del president que ens va emmerdar en una guerra cruel, il·legal i immoral o el de l'alcalde que rep ambaixadors d'Israel i que no vol fer fora de Tarragona el vaixells de guerra, per exemple.

Repressió, objecció fiscal, insubmissió, desobediència civil...- són algunes de les respostes que van sortir i que, en alguns casos, no deien els concursants sinó persones que passaven pel davant i no podien evitar dir la seva, la qual cosa era celebrada amb el regal d'enganxines de la Coordinadora.

Amb el bon ànim del concurs ens vam desplaçar per la Rambla Nova fins la subdelegació de govern.

Allà vam poder lliurar les nostres declaracions, adreçades a la Ministra d'Economia i Hisenda, en el registre de l'ens.

casament a la platja, sota la lluna plena

2011-06-21T15:16:00.015+01:00

els dos contraents

el nuvi cap a la cita

El passat 15 de juny, la Mònica i jo ens vam casar (ja havíem signat papers a l'Ajuntament, però ens vam trobar a la platja, a l'Arrabassada, amb familiars, amics, la lluna plena -fins i tot, amb un eclipsi de lluna- per compartir aquest acte.

el fill de la núvia

la mare del nuvi i les filles

esperant la núvia

ja ha arribat

amb la Montse, la Nuri, el Nil i la Lídia

Un cop reunits tots/es vam explicar en què consistia l'acte i de quines parts constava.

"qualsevol nit pot sortir el sol..."

el discurs

després de la presentació i d'una cançó a càrrec de la "coral" de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, el Jordi Martí feu un memorable parlament

cerimònia (el guió va anar a càrrec de José Luis i Francina)

minerals, flors, fruites, incens, espelmes, aigua, vi, most...

família

família

la gent del Córner

amb la gent de la Cordi

La Mar, el Romà, Cesar i Isabel

La Marta i el Xiqui en representació de la gent de Barna

TeclaSmit

amics/gues excompanys de feina

L'Antonio, el Pep Anton, lo Quique i, com no, l'omnipresent Niliyo

massa enrenou pel tiet Pere i la padrina i pel tiet Paco i la tieta Isabel

la gent de l'SMO

amics/gues de la Mònica

família Suau

VIP's

més VIP's

música

el Leandre (un dels socis del Restaurant la Platja, a on vam fer un potent pica-pica) s'apuntà a la música

si ha de caure un xàfec més val que ens agafi previnguts amb un bon paraigues

Maria del Carme, Montse, Marta i Mari

la Carme Gibert

brindis

una presència important, la lluna, sortint de l'eclipsi

primeres fotos

fotos de la Pili Romera

Manifestació 19 de juny - Les nostres necessitats són els nostres drets - Prou retallades

2011-06-15T00:16:00.002+01:00

Lema: Les nostres necessitats són els nostres drets.

Prou retallades!

La Plataforma Ciutadana per Defensa dels Drets Públics i l'Acampada TGN organitzen la manifestació del 19 de juny

La Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics i l'acampada TGN organitzen aquest diumenge 19 de juny, a les 19 hores, la manifestació sota el lema Les nostres necessitats són els nostres drets. Prou retallades! Aquesta manifestació impulsada per més d'una quarantena d'entitats representatives de la ciutat s'ha organitzat de manera assembleària.

Per aquest motiu, com en la manifestació del passat 12 de maig, s'ha acordat no portar símbols particulars d'organitzacions per tal de comunicar un missatge comú i donar-li un sentit ciutadà. Tampoc, no s'ha permès adhesions de partits polítics, ja que és una qüestió de bé públic que transcendeix qualsevol interès partidista.

L’acció reivindicativa començarà a la plaça Imperial Tàrraco i es farà la llegida del manifesta a la plaça de la Font. El recorregut previst és, iniciar de manera unitària a la Plaça Imperial Tàrraco, Prat de la Riba, Ramon i Cajal, Font del Centenari, Rambla Nova fins el Balcó del Mediterrani, Passeig de les Palmeres, Rambla Vella i Plaça de la Font. La lectura del manifest està prevista que vagi a càrrec de l’economista i president de l’Associació Justícia i Pau, Arcadi Oliveres.

Durant el recorregut i al passar per diferents indrets con el Diari, La Terminal d’autobusos, la Guàrdia Urbana, Clíniques dentals, Cambra de Comerç, Hisenda Cepta, Teresianes, Bancs, Seu del Ministeri de Defensa i Hospital de Santa Tecla es penjaran petites pancartes i es cridaran lemes contra alguna de les accions que considerem no correctes, com ara, la manipulació mediàtica, ordenança cívica, reivindicar atenció sanitària dental gratuïta, el poder empresarial, educació pública laica i gratuïta, fiscalitat progressiva, frau fiscal, despesa militar, o les retallades en salut.

Durant el recorregut i al passar per diferents indrets representatius de la ciutat es faran actes simbòlics reivindicatius de protesta. A mitjans de comunicació, organismes públics i seus d’administracions es mostrarà el desacord per la manipulació mediàtica, les accions en l’ordenança cívica, la no atenció sanitària dental gratuïta, el poder empresarial, la disminució d’una educació pública laica i gratuïta, el frau fiscal, la despesa militar o les retallades en salut.

Aquesta manifestació també serà la darrera acció, després de la tasca conjunta que la plataforma i l'acampada TGN han realitzat des d'inicis de juny. Durant aquest temps s'han dut a terme diverses assembles informatives pels barris de Tarragona per informar de com afecten les retallades a la ciutadania i de l'activitat que està duent a terme el Moviment 15-M. Aquesta feina de difusió va començar el dia 3 de juny amb una sessió informativa amb un economista de TAIFA a la plaça de la Font. Seguidament, s'han realitzat assembles, sempre a les 19 hores, a diferents barris de Tarragona: el dia 9 de juny a la Floresta, el 10, a Torreforta, el 14 a la Part Baixa, el 15 a Sant Salvador el 16 a Sant Pere i Sant Pau, el 17 a Bonavista.

Paral·lelament, l’Assemblea Popular de Reus, sorgida de l’acampada dels indignats, ha convocat una manifestació a la ciutat del Baix Camp el proper dissabte 18 de juny a les 19h que sortirà des de la Plaça Llibertat, a la qual des de Tarragona també li donem tot el nostre suport.

Per unir esforços, han confluït en l’organització de la manifestació la Plataforma ciutadana per la Defensa dels Drets públics i l’Acampada Tarragona. La Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics és una entitat creada a principis d’abril com a conseqüència de les retallades anunciades i està constituïda per una quarantena d’entitats representatives de la ciutat com federacions i associacions veïnals, de pares i mares, de jubilats, sindicats de diversos sectors, plataformes de col·lectius i ONG’s, entre d’altres.

Desarma els teus impostos, fes objecció fiscal

2011-06-02T19:58:00.008+01:00

Des de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau conviden tothom al lliurament col·lectiu d'objeccions fiscals a la despesa militar, que es farà el proper dissabte 18 de juny i que començarà a les portes de la delegació d'hisenda de Tarragona a la Rambla Nova, a les 12h del migdia.

Hi haurà el show PasalaCabra (de la Legión) i després es baixarà per la rambla fins la subdelegació del govern a la Plaça Imperial Tarraco. Allà es lliuraran les declaracions d'objectors/res fiscals per que les facin arribar al Ministeri d'Hisenda, perquè es donin per assabentats de la nostra protesta i desobediència.
Ara que estem en plena campanya de la declaració de l'IRPF és un moment immillorable per dir-li al Sr. Estat que no estem d'acord amb com van les coses. Estem indignats! I, més concretament, que no estem d'acord amb què els nostres impostos s'utilitzin per finançar guerres, exèrcits, despesa militar.

objectors fiscals de Tarragona a Hisenda

Us adjunto uns vídeos i enllaços sobre Objecció fiscal a la despesa militar i un articulet que he enviat a alguns mitjans de comunicació anomenat "Desarma els teus impostos, fes objecció fiscal".

Web del SIOF, Servei d'Informació a l'Objecció Fiscal - Catalunya

Web sobre OF de Tortuga, grup antimilitarista d'Elx-Alacant

Blog de Tarragona patrimoni de la pau

vídeo del SIOF

vídeo de la Coordinadora d'ONGD de Lleida

L'Arcadi Oliveras parlant de la despesa militar

Un altre món és possible - Democràcia real, Ja!

2011-05-30T16:32:00.009+01:00

El dia 15 de maig, 15-M, hi va haver manifestacions a tot l'estat, convocades per Democracia Real, Ya.

En més de 60 ciutats de l'Estat, més de 130.000 persones ens vam manifestar sota el lema “Democracia real ¡JA! No som una mercaderia en mans de polítics i banquers”. Tothom coincidí en considerar la convocatòria com un èxit, més tenint en compte que la convocatòria, apartidista i asindical, estava organitzada per ciutadans anònims

El mateix dia a la nit, algunes persones decidiren acampar a la Puerta del Sol amb la intenció de restar-hi fins el dia 22, el dia de les eleccions municipals. La matinada del 16, foren desallotjats/des per la policia, la qual cosa contribuí a la consolidació de l'acampada al acudir a la Puerta del Sol més de 10.000 persones, i a la seva extensió a altres ciutats, de l'estat espanyol i de fora, a partir del dia 17, arribant, a hores d'ara, a més de 138.

A partir d'ací, acampades, #spanishrevolution esdevé "trending topic" al Twitter, força ressó en els mitjans de comunicació de tot tipus i color, intents frustrats de capitalització, advertències de les Juntes Electorals, jornada de reflexió i jornada electoral del 22-M, desallotjament de la Plaça de Catalunya...

Per molta gent, per a mí, si més no, semi convençuts que la cosa no podia estar pitjor (crisi, retallades, desballestament de l'estat del benestar, bancs, bipartidisme, corrupció, atur...) que uns no convoquen i altres no tenim força per fer-ho, etc., la mobilització esdevé una grata sorpresa. Malgrat alguns dubtes, alguns aclarits i d'altres no, participar en algunes de les accions vinculades al moviment 15-M és força engrescador i esperançador. La nit de la jornada de reflexió, amb els dubtes sobre si hi hauria desallotjaments o no, molta gent estàvem convençuts que estem fent història.

Un "acudit" d'El Roto en el diari El Pais, del 18 de maig, ho sintetitzava tot: "Los jóvenes salieron a la calle, y súbitamente todos los partidos envejecieron".

Seguidament penjo una selecció d'enllaços per qui vulgui ampliar, actualitzar o mantenir la informació sobre Democràcia Real, Ja! i el Moviment 15-M:

Democràcia Real, Ya Pàgina oficial del moviment Democràcia Real, Ya, amb el manifest, propostes, etc.

Democràcia Real, Ja - Tarragona

Democràcia Real, Ja Tarragona (feisbuc)

Acampada Tarragona (feisbuc)

Blog de l'AcampadaTGN

Democracia Real Ya y Movimiento 15-M, diferentes pero "hermanos"

Hoy mejor que antes de ayer Reflexions de Carlos Taibo

Así cuentan fuera de España cómo ha transcurrido la #Spanishrevolution

El periodista Bernardo Gutiérrez desgrana en aquest text el transcurs del moviment 15-M i els gèrmens de les protestes. A més de a 20 minutos, ha estat publicat en el diari alemany 'Tage Spiegel' i a la revista veneçolana 'Marcapasos', entre d'altres mitjans.

Apuntes sobre la “Comuna” de Madrid (La Marsellesa en la Puerta del Sol) En el blog Tras los mares del Sur de Juan Carlos Monedero

Especial 15-M de Diagonal

Consideraciones sobre la manifestación del 15-M - Enrique Dans

Democracia Real YA
Web: http://democraciarealya.es/
Facebook: http://www.facebook.com/democraciarealya
Twitter: #democraciarealya @democraciareal
Tuenti : democraciareal ya!
Evento General en Facebook: http://on.fb.me/fsasU4

Nova versió de la Taronja Mecànica: Indignant!

2011-05-29T19:22:00.002+01:00

les municipals

2011-05-22T23:29:00.004+01:00

Premeu a sobre per veure-ho més gran

manifestacions a Tarragona: Prou retallades i Democràcia real, JA!

2011-05-16T13:04:00.008+01:00

imatge d'ahir a la nit a la Puerta del Sol a Madrid. Acampada fins el dia 22.
prem l'enllaç per saber-ne més

En pocs dies hi ha hagut dues manifestacions notables a Tarragona. La primera, el 12 de maig, contra les retallades a la sanitat, ensenyament i altres serveis. La segona, el 15 de maig, en demanda d'una democràcia real.

De la convocatòria de totes dues me'n vaig fer ressò en el blog:

Manifestació Prou retallades - 12 de maig

Democràcia real, JA!

Vaig assistir a la manifestació del 12 i em va sorprendre el nombre de persones que hi van acudir, si bé, em va semblar que, malgrat l'èxit de la convocatòria, sigui per l'assistència de força alcaldables i polítics, encara que els alcaldables assistissin a "títol personal" (caldria tenir en compte, també, la "convocatòria" que va efectuar l'actual alcade) o perquè no hi havia referències a les RETALLADES del govern Zapatero, vaig tenir la sensació que la cosa tenia molt d'acte electoral.

A la manifestació d'ahir no hi vaig poder assistir i no n'he pogut llegir res en les edicions virtuals dels mitjans de comunicació locals però pel que he pogut llegir i veure en el feisbuc o en mitjans de comunicació estatals sobre les 58 manifestacions que es van realitzar ahir a l'Estat espanyol, crec que la cosa també fou força exitosa i més fresca i profunda que la del 12.

Penjo algunes fotos d'ambdues manifestacions i un parell d'articles que m'han agradat.

Consideraciones sobre las manifestaciones del 15-M, Enrique Dans

La esperanza de la izquierda, de Ignacio Escolar

El voto indignado antisistema, de Jordi Calvo

Les fotografies anteriors (la primera del diari El Punt i les altres meves), són de la manifestació del 12 de maig i les que venen a continuació són de la manifestació d'ahir a Tarragona, de Nàdia Balaguer.

vídeo : entrada mani a la Plaça de la Font

Surt al carrer! 15 de maig de 2011

2011-05-10T17:32:00.004+01:00

Web de Democracia Real YA! amb informació, documents, material... sobre la campanya.

Convocatòria i pàgina del FB Manifestació de Tarragona

diumenge, 15 / maig · 18:00 - 20:00

Estàtua dels despullats (Rambla Nova)
TARRAGONA

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Vídeo Toma la calle. 15 de mayo de 2011

Vídeo Democracia real ya!!El 15 de Mayo toma la calle

Vídeo #15M | TOMA LA CALLE | DEMOCRACIA REAL YA (discurs semblant a El Gran dictador)

Vídeo Porque somos más, toma la calle (joc d'escacs)

Prou retallades! Mani 12 de maig

2011-04-30T18:37:00.002+01:00

1r de maig: Parem-los els peus!!!

2011-04-27T17:28:00.004+01:00

La CGT i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa convoquem manifestació a Tarragona el 1r de Maig de 2011

A les 19 h. a la Plaça Imperial Tarraco

Manifest CGT 1r de Maig 2011: Contra la Crisi, és hora de passar a l’Acció

El 1r de Maig és una data especialment simbòlica per a la classe treballadora de tot el món. Amb ella recordem i recuperem l’heroica lluita de treballadors i treballadores assassinats per la patronal a Chicago per demanar la jornada de vuit hores, allà per l’any 1886.

Avui, les i els treballadors hem de seguir la lluita amb la mateixa contundència perquè l’atac que estem patint per part del capital recorda el salvatgisme patronal del segle XIX.

La classe treballadora, les classes populars, els col.lectius socials més desfavorits, dones, migrants, joventut, gent gran, estudiants, el poble, patim en primera línia l’explotació laboral i social, la despulla dels drets més bàsics, l’exclusió, la precarietat, la temporalitat, la marginació, l’atur … en un sistema capitalista sostingut i gestionat pels governs i polítics professionals, la patronal, les grans multinacionals i el sindicalisme institucional que ens ven miserablement per meres engrunes.

Estan degradant i retallant tot tipus de drets laborals, socials, sindicals i humans. Avui hem de treballar més per cobrar menys, hem de treballar més anys per tenir dret a una menor pensió pública, ens obliguen a signar contractes en blanc pot acomiadar lliurement i sense indemnització, han eradicat el referent dels convenis col.lectius que posaven fre als excessos i abusos de les empreses.

No podem seguir suportant que la política econòmica i antisocial la pacti Zapatero i el seu govern amb els grans empresaris d’aquest país, com si van ser els amos de les nostres vides, tot això sense cap legitimitat democràtica.

Des de la CGT, els homes i dones diem no a aquesta societat violenta, masclista i agressiva. No a aquesta societat segregadora, racista i xenòfoba. No a aquest sistema consumista i desenvolupista que anteposa els interessos privats, les plusvàlues, la competitivitat, la productivitat, als drets humans ia la pròpia vida, que accepta la sinistralitat laboral com una cosa natural, que ens utilitza a les persones com a meres mercaderies.

Diem no a un sistema que censura la llibertat d’expressió, la llibertat de comunicació, la llibertat d’associació, que privatitza els serveis públics, que negocia amb les dictadures, una societat a la qual se li imposa l’oblit de la seva memòria històrica, que no anul les sentències franquistes, que fonamenta el seu funcionament en la por i la repressió cap als qui s’oposen i lluiten per la dignitat, per la justícia social, per la llibertat.

Des de la CGT diem no a l’energia nuclear perquè no hi ha cap raó per acceptar el més mínim risc que posi en perill la vida de l’ésser humà i el planeta. Diem no a la guerra com a mètode de resolució de conflictes, no a l’intervencionisme militar.

Per a la CGT és l’hora de prendre la paraula i l’hora de passar a l’acció per construir un societat justa i lliure. És l’hora de la mobilització social i laboral perquè siguin els treballadors i les treballadores els protagonistes del seu futur.

VISCA el 1r de MAIG.

Salut i anarcosindicalisme

1r Maig 2011

Confederació General del Treball (CGT)
www.cgtcatalunya.cat

"setmana santa" 2011

2011-04-20T19:26:00.008+01:00

Ja tornem a estar amb les cel·lebracions de mort del catolicisme, amb bandes de cornetes i timbals de tarannà paramilitar, jerarquies eclesiàstiques i personalitats porta cristos i porta condons (ui, perdó, volia dir penons) apoderant-se dels carrers de força indrets de la península.

Aquest cop, intentaré no fotre un post dels típics llarguísims i em limitaré a penjar alguna imatge, algun vídeo i algun enllaç a articles interessants sobre la "setmana santa"

El primer vídeo és un fragment de "La vida de Brien", la pel·lícula dels Monty Python, en què es reparteixen creus a condemnats a la crucifixió

El segon vídeo és el final de la mateixa pel·lícula "La vida de Brien"

Carta de un ateo a Zapatero d'Ignacio Escolar

Marinaleda (Sevilla): Semana Santa por lo civil

Fiestas, semana por la paz (de la web Marinaleda.com)

"...Buscamos, en estos días, demostrar que es preferible mirar a los ojos de tus semejantes que están en el paro, que no tiene papeles, que pasa hambre, que está en la cárcel o al que se le pega dos tiros y se le echa a una cuneta por rebeldía que andar rezándole a ídolos de escayola que representan a un Dios demasiado en las alturas y demasiado inútil para resolver los problemas concretos de la gente concreta..."

Procesiones ateas y apostasia de Shangay Lily

Seguidament penjo un parell d'imatges del fotógraf JAM Montoya, de la col·lecció Sanctorum 2003

"Para la realización de estas imágenes el autor recurre a la paráfrasis, a la reutilización de imágenes religiosas de la iconografía clásica, dotándolas de un nuevo sentido e intencionalidad claramente transgresiva y procurando una inversión en su significado más profundo. Exalta la sexualidad como faceta inherente al ser humano independiente de cualquier creencia o religión. El sexo es la vida y está inscrito en nuestra naturaleza, a pesar de que la religión católica esté obsesionada por negarlo."

'El artista es el desgraciado que se ha vuelto perverso. En esta perversidad se halla el camino de la redención de la sociedad: las estéticas de la burla, la obscenidad y el pozo negro son los caminos morales contra la conformidad, el materialismo y la ignorancia.'

Otto Mühl.

Podeu veure les seves diferents col·leccions i informació sobre l'autor i el seu treball prement ací.

Acabo el post amb un vídeo sobre una processó: la de la Macarena d'Ocaña a Barcelona

que no es posen mai malalts, que no els veig a la pública?

2011-04-05T16:09:00.007+01:00

Ahir va venir a Tarragona el president de la Generalitat, el Sr. Artur Mas. No sé si venia com a president, perquè va arribar tard i va estar poca estona a l'Ajuntament, o com a líder d'un partit polític perquè es va passar més estona amb els seus coreligionaris (quina curiosa relació d'aquesta parauleta amb "religió") en el meeting de la Victòria Forns al Moll de Costa.

Un bon grapadet de tarragonins i tarragonines, vinculats més o menys directament, a la sanitat pública (professionals i/o usuaris/es), el van rebre tal com es mereix si bé ell no devia compartir aquesta opinió perquè hi havia, també, un bon grapadet de mossos d'esquadra. Més d'un/a li va dir lladre, xoriço i coses per l'estil (a ell i atots els que estaven al meeting amb una ma que, per moments, es convertia en caço per veure si, tard o d'hora, enxampa quelcom). Els mossos d'esquadra impedien la circul·lació d'algunes de les persones congregades per l'event, curiosament les que enlloc de defensar els privilegis d'alguns pocs defensaven els drets de tothom.

No sé si ho vaig acabar d'entendre (com comprendreu és una afirmació retòrica), vaig tornar cap a casa i me'n vaig anar a dormir.

Aquest matí he anat a l'hospital, al Duran i Reinalds (l'ICO) per tot el relacionat amb la quimioteràpia d'avui (analítica a primera hora, visita més tard i sessió a partir de les 13,00 h., entremig hi hem encabit la visita a anticoagulació, a Bellvitge). Com que en la darrera sessió de quimio hi va haver reaccions al·lergiques i part del medicament va impregnar teixits al voltant del catèter (amb la qual cosa es fibrosa teixit muscular al seu voltant) no m'han pogut posar la medicació i me la posaran per via perifèrica (amb els pertinents desperfectes a la vena). Per posar la medicació per via perifèrica cal ingressar a l'hospital, 48 horetes. Com que avui no hi havia llits, ingressaré demà.

Aquest cop ingresso a l'hospital i ho faig demà perquè avui no hi ha llits. Els altres dies no cal ingressar perquè hi ha el catèter i comença el tractament en una butaca i acaba emportant-me una "bomba infusora" durant unes 48 h. El tractament en butaques és xunguillo perquè, malgrat la professionalitat del personal que t'atén, hi ha molta butaca en poc espai i totes plenes. Infermeres que a primera hora treien sang, estan després atenen el cúmul de pacients que fan cua per ocupar la seva butaca.

En aquest context al·lucino quan sento, o llegeixo, que el senyor Artur Mas, secundat pels Srs. Boí Ruiz, si el que és president President de la Unió Catalana d’Hospitals (privats), Irene Rigau, Lluis Recoder o Joana Ortega han preparat un pla de retallades a la sanitat que inclou que l'hospital de Bellvitge (a l'altre costat de la Gran Via i a on també he fet cua perquè n'atenguessin a urgències i a on he hagut de fer nit en un box perquè tampoc hi havia llits) aquest estiu tancaran 9 plantes o que a Joan XXIII de Tarragona també tancaran plantes i acomiadaran un bon grapat de professionals.

Curiosament, mentre espero que em toqui a la sala d'espera d'algun d'aquests hospitals no he vist cap membre de l'equip de govern de la Generalitat, ni de l'Ajuntament o el Parlament, ni he sentit cridar a consulta cap d'aquests il·lustres cognoms la qual cosa em fa pensar en què o bé aquesta penya no es posa mai malalta o bé va a altres hospitals. Quin embolic perquè el Sr. Juan Carlos de Borbon fa el paripé d'anar a la sanitat pública (si bé ocupant més llits i espais que els que ocupem altres pacients) i la senyora Esperansa Aguirre també, diu, que va a la sanitat pública, això sí una sanitat pública sense llistes d'espera. Millor o deixo o em començarà a rodar el cap.

Les visites d'aquest matí m'han ajudat a entendre una mica millor el que va passar ahir a la tarda a Tarragona i a enyorar l'esperit combatiu en la lluita contra la injustícia i en defensa de drets bàsics que determinades "vagues generals" i determinats "sindicats" ens havien fet oblidar.

Ah! i algun socialista despistat que va aparèixer per les protestes que tingui clar que per a moltes persones de les que hi havia congregades, el govern de Madrid no és, en absolut, millor que el de la Generalitat.

Us deixo un recull de referències en els mitjans (gentilesa d'un company que no va poder venir)

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=15817

http://www.tottarragona.cat/ca/societat/8409-reben-a-artur-mas-entre-cassolades-i-protestes-contra-les-retallades-sanitaries-de-joan-xxiii.html

http://www.tarragona21.com/la-primera-visita-de-mas-a-tarragona-com-a-president-envoltada-de-xiulets-i-esbroncada-per-les-retallades-sanitaries/

http://pobleviu.cat/index.php?id_categoria=12&madre=7&id_noticia=1714

http://www.diarimes.com/diarimes/Inici.html

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/193903

https://picasaweb.google.com/matarranya75/20100404VisitaDeMasRetalladesSanitat?fgl=true&pli=1#

No a la guerra - Cap exèrcit defensa la Pau

2011-04-04T12:32:00.004+01:00

un bon grapat de tarragonins i tarragonines es van trobar a l'acte Paraules per la Pau per tornar a dir No a la guerra, No a la invasió de Líbia.

Com cada primer diumenge de mes, a l'inici de l'acte és va fer una mica de resum de l'actualitat i de les novetats des del darrer PxP

i es va presentar el full informatiu del mes d'abril

A més de la invasió de Líbia, a la imatge la lectura del manifest (veieu el darrer post amb el text), també es va parlar de la situació a Costa d'Ivori

Durant l'acte es van preparar i penjar cartells amb diferents missatges antibel·licistes (posant en dubte que bombardejar sigui protegir a la població, denunciant que sota l'aparent voluntat humanitària s'amaga l'interès pel petroli i el gas, denunciant la venda d'armes a Líbia...) o recordant que hi ha altres conflictes oberts (Costa d'Ivori, Palestina, Nigèria, Congo, Iemen, Colòmbia...)

Una altra vegada: No a la guerra!

2011-04-01T11:20:00.004+01:00

una imatge de les manifestacions contra la guerra l'any 2003

Una altra vegada: NO a la guerra!

Concentració per aturar la intervenció militar a Líbia.

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau convoca a la concentració que tindrà lloc el diumenge, 3 d’abril, a les 12.00 h, a la plaça de la Font de Tarragona, per rebutjar els bombardejos a Líbia que, en el mes de març, han iniciat els aliats de l’OTAN, sota el pretext de protegir la població de la repressió i la violència del dictador libi Muammar Gadafi.

La concentració es desenvoluparà durant el Paraules per la Pau, l’acte amb què, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora ocupa la plaça de la Font de Tarragona per reivindicar la desmilitarització de la societat i un món sense exèrcits, més lliure i més just.

Acompanyarem la concentració d’una acció simbòlica en què teixirem fils amb missatges de pau, que recordaran perquè mai l’ús de la força ha estat la solució per resoldre els conflictes, i denunciarem la hipocresia interessada dels països occidentals, que, fins fa poques setmanes, signaven nombrosos acords comercials i venien armes per valor de milions d’euros al mateix règim dictatorial que ara diuen combatre en nom de la democràcia.

Perquè no podem permetre una altra intervenció militar que només contribueix a empitjorar la situació, incrementar les víctimes i agreujar el patiment de la població, esperem comptar amb la vostra assistència i agraïm la difusió que en feu.

A continuació, afegim el manifest de la convocatòria contra els atacs militars a Líbia, que ha elaborat la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.

Fòrum de l'FP i l'Ocupació. L'exèrcit presenta la cara amable i als pocs dies se'n va a bombardejar a Líbia mostrant la seva cara real.

Contra l'acció militar a Líbia

Una altra vegada la comunitat internacional, sota mandat de l'ONU, decideix iniciar bombardejos contra un país amb l'excusa de defensar la democràcia. Una altra vegada s'ataca a un dictador que ha estat armat pels països “salvadors”. Una altra vegada és un país amb grans riqueses petrolíferes. Aquesta vegada li ha tocat a Líbia. Una altra vegada des de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i l'Alternativa Antimilitarista-MOC ens oposem a una nova intervenció militar. Perquè:

Considerem que els conflictes no es resolen d'aquesta manera. L'experiència i la història ens han ensenyat que sabem com comença una guerra però no com acaba. Sí tenim clar que, com a l'Iraq i l’Afganistan, la gent corrent és qui suporta gairebé tot el sofriment.
Els interessos de la UE i dels EUA són clarament oposats als nostres: interessos econòmics i geoestratègics enfront d'interessos que millorin la vida de la gent. Perquè és hipòcrita establir acords comercials en la venda de petroli amb Líbia des de fa anys i no haver pensat en la població civil ni en la democràcia abans.
És irresponsable, per no dir criminal, vendre armes a un país durant anys i després bombardejar-ho. Europa és qui ha armat principalment al règim de Gadafi i en concret Espanya ha venut des de 2005 armes per valor de 10,7 milions d'euros. Durant el primer semestre de 2010, Espanya va exportar a Líbia equipament militar per valor de 6,8 milions d'euros.

Des de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i l'AA-MOC entenem que davant aquesta complicada situació la guerra no és, ni ha estat mai, ni serà, la solució. Aquells que han provocat aquesta situació i que pretenen solucionar-la de manera militar no van a aconseguir ni la pau ni la democràcia.

Per això, una altra vegada, diem NO A LA GUERRA.

Conseqüència coherent del No a la guerra és el no voler-la finançar amb els nostres impostos

Aturem l'actuació d'Agricultura al Bosc de la Marquesa

2011-04-01T11:09:00.004+01:00

Intervenció del Departament d’Agricultura
en el Bosc de la Marquesa.

S’està alterant massa el sotabosc
de la gran duna entre la Platja Llarga i la Waikiki (cala Fonda).
Les repercussions són especialment greus
tractant-se del període de nidificació i de reproducció.

Per demanar QUE S’ATURI JA AQUESTA ACTUACIÓ,
i QUE ENS. DEIXIN L’ACTUAL CAMÍ
convoquem una concentració aquest

DIVENDRES 1 d’ABRIL, a les 7 de la tarda,

a la Plaça de la Font de Tarragona

i el DISSABTE dia 2 a les 12 del migdia
a sobre de la Waikiki, per on surt el camí de baixada.

Video explicatiu a:

http://www.youtube.com/watch?v=tsY_YiGRrcw

¡¡¡ Contem amb la teva presència !!!

Aturem els correbous!

2011-04-01T11:07:00.000+01:00

Per una insurrecció pacífica - 2n aniversari Ateneu Llibertari Alomà

2011-03-28T16:58:00.006+01:00

Aquests dies Stéphane Hessel presenta el seu llibre Indigneu-vos! (un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica) a Madrid i a Barcelona. El llibre, en castellà, té 60 pàgines, de fet, descomptant el pròleg de José Luis Sampedro, notes de l'editor, etc. es queda en una vintena de pàgines distribuïdes en 7 capítols: Indignaos, El motivo de la resistencia es la indignación, Dos visiones de la historia, La indiferència: la peor de las actitudes, Mi indignación a propósito de Palestina, La no violencia, el camino que debemos aprender a seguir i Por una insurrección pacífica.
Els títols són força clarificadors i Hessel els utilitza per parlar del programa elaborat fa 66 anys pel Consell Nacional de la Resistència "un conjunt de principis i valors sobre els quals s'assentaria la democràcia moderna del nostre país", la França alliberada. Hessel cita la Seguretat Social, la nacionalització dels grans mitjans de producció, una "organització racional de l'economia que garanteixi la subordinació dels interessos particulars a l'interès general", llibertat de premsa, un sistema d'ensenyament sense discriminacions... i els qualifica de ciments de les conquestes socials de la Resistència que avui es posen en tela de judici. Es pregunta com pot ser que no hi hagi prou diners per mantenir i ampliar aquestes conquestes quan la producció de riquesa ha augmentat considerablement des de la Lliberació i contesta constatant el poder del diner, dels bancs, que es preocupen dels seus guanys enlloc de l'interès general. Hessel afirma que la distància entre els més pobres i els més rics creix. Aquest fet i la situació dels drets humans suposen, a més dels que ja ha citat, dos motius més per a indignar-se (igual que ell s'indignà en el seu dia amb el nazisme).
Per Stéphen Hassel, d'orígen jueu, la situació a Palestina a on l'exèrcit israelià ha comès actes assimilables a crims de guerra i, potser, en determinades circumstàncies, a crims contra la humanitat (informe Goldstone).
La no violència com a camí i la crida a una insurrecció pacífica són els darrers capítols del llibre.

En el diari Público, Marco Schwartz, escriu en Apologia de la indignación, el següent:

Con 93 años a cuestas, Stéphane Hessel presentará hoy en Madrid, y mañana en Barcelona, su famoso ¡Indignaos!, un opúsculo de 12 páginas netas en el que invita (tan sereno es su tono que ni siquiera se puede afirmar que instigue) a una “insurrección pacífica” contra la “dictadura de los mercados financieros que amenazan la paz y la democracia”. Antiguo combatiente de la resistencia francesa y redactor de la Declaración Universal de Derechos Humanos de la ONU, Hessel lanzó Indignez-vous! en octubre pasado en Francia, con una tirada de 6.000 ejemplares, pero la magia del boca oreja ha convertido el panfleto en un best seller mundial con más de un millón y medio de ejemplares vendidos. Hessel propone seis motivos concretos de indignación: la creciente brecha entre ricos y pobres, el trato vejatorio a los inmigrantes, la progresiva pérdida de independencia de la prensa, las agresiones al medio ambiente, los ataques al Estado del bienestar y el drama del pueblo palestino bajo la ocupación israelí, asunto por el que se siente especialmente concernido por su origen judío.

Algunos críticos han intentado descalificar la obra de Hessel con el argumento de que es superficial o demasiado simple en sus argumentos. No les falta razón. Pero lo que esos detractores presentan como defecto es, justamente, su mayor virtud. El propósito de Hessel, en el ocaso de su vida, no era redactar un tratado sobre los males de nuestro tiempo, sino agitar la conciencia de los jóvenes para que abandonen el escepticismo, los temores o la pasividad en que los ha sumido la sociedad de consumo y se rebelen contra la injusticia. La indignación constituye, para Hessel, una especie de rito iniciático que conduce a la “militancia”. No identifica esa militancia con ningún partido o ideología concretos, sino que la relaciona histórica y emocionalmente con la resistencia antinazi de los años cuarenta, porque entiende que los valores que legó aquel movimiento a la república francesa están sometidos hoy al ataque más feroz desde el fin de la II Guerra Mundial. En estos tiempos en que los banqueros señalan los tiempos de los debates políticos, y los representantes democráticos se doblegan ante los mercados, no sobran actitudes morales como las de Stéphane Hessel.

Hessel proclama la mobilització contra el poder econòmic i financer amb el seu llibre 'Indigneu-vos'

Si bé és cert que cal superar la indiferència i fer créixer el grau d'indignació no ho és menys que hi ha alguns grups i/o col·lectius indignats i insurrectes contra les normes del pensament únic i el poder dels "mercats" i ben actius. Un d'aquests col·lectius, a Tarragona, és el que conforma l'Ateneu Llibertari Alomà que dissabte passat va celebrar el seu segon aniversari amb tot un seguit d'actes i amb molta alegria

fotos del segon aniversari de l'Ateneu Llibertari Alomà

El nom d'Ateneu Llibertari Alomà va sorgir arran la presentació del llibre "Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà", de Ramon Gras i Alomà.

Josep Maria Alomà Sanabras, fou primer tinent d' alcalde i Conseller de Cultura i Patrimoni de l' Ajuntament de Tarragona, alhora que director del Diari de Tarragona durant la guerra civil. Mestre de formació bàsicament autodidacta, presidí el Consell de l' Escola Nova Unificada (CENU) de Tarragona on impulsà una pedagogia emancipadora i moderna.

diferència

2011-03-23T18:39:00.005+01:00

Seqüència real

Tot tan semblant,

però tan diferent

II.

Pressió, insuportable,

ràpidament instal·lada

a la vida quotidiana

III.

Sensació irreal,

que ha de passar quelcom potent.

Però tot continua igual...

ben diferent...

IV.

Pressió que hauria de fer esclatar quelcom

però s’instal·la a la vida quotidiana

i esdevé anestesia

de vísceres...

i sentiments

Pere Peregrí

Canvis

Sorpresa: esclat de llum i de color, de vida.

Ara, torna la penombra i la grisor

... però esmorteïda

Malson

Durant un temps has enganyat

els braus que et perseguien

Ara, desballestat el càlid amagatall,

tornes a la vulnerabilitat

... i a la intempèrie.

Pere Peregrí

Desmilitaritzem l'educació - Acció 1r Fòrum de l'FP i l'Ocupació

2011-03-17T22:16:00.007+01:00

Avui s'ha iniciat el I Fòrum de l’FP i l’Ocupació de Tarragona organitzat per l'Ajuntament de Tarragona.
De la documentació facilitada es desprèn que el Fòrum és un Espai de trobada entre els Instituts, centres de formació públics i privats de Tarragona i les persones interessades en iniciar una trajectòria formativa post obligatòria o millorar la seva qualificació professional.

En la documentació s'explica, també, que la Fira comptarà amb un espai dedicat a l’orientació professional. Les persones interessades podran rebre, de personal tècnic, les pautes i orientacions necessàries per a la definició del perfil laboral o el projecte professional, rebent suport per al disseny dels itineraris més adients així com per l’assoliment de l’objectiu professional.

Les persones destinatàries de l'actuació serien:

Professionalització Inicial:

Persones joves en transició des de l’escola cap al món del treball i en procés de definició inicial del seu objectiu i projecte professional.
Familiars d’alumnes dels darrers cursos de l’etapa obligatòria de l’educació secundària (ESO).
Professionals de l’àmbit educatiu, especialment aquells que tenen responsabilitats sobre l’orientació acadèmica professional dels alumnes de darrers cursos de l’ESO; membres dels equips directius del centre, personal docent, professorat amb funcions tutorials, pedagogs/es, psicopedagogs/gues, etc....

Actualització professional:

Persones interessades en millora de l’ocupabilitat a través de l’actualització professional a què dóna lloc la incorporació/reincorporació a les instàncies educatives i formatives.
Persones en procés de redefinició del seu objectiu professional o de reorientació de la seva trajectòria de professionalització.
També seran destinataris de la Fira el personal tècnic i professionals de les polítiques d’ocupació i educació, així com els/les polítiques responsables de les àrees de gestió relacionades amb les trajectòries educatives i formatives.
Persones interessades a validar/acreditar les seves qualificacions i competències professionals.

Entre les entitats participants s'hi compten organismes com el SOC, el "servicio público de empleo estatal" o el propi Ajuntament de Tarragona, entre d'altres, així com tots els centres públics de formació professional i una bona colla de privats, a més de centres de formació d'adults, centres de formació ocupacional, CC.OO., UGT, CEPTA, etc.

No entrarem a discutir la importància i/o la eficàcia d'una actuació com aquesta, que compta amb una fira d'estands i tot un ventall de xerrades i tallers però el sorprenent és que l'Ajuntament, que forma part de la Xarxa Alcaldes per la Pau i que va declarar Tarragona ciutat contra la guerra ens vol vendre la moto de que l'exèrcit també és una instància que ha d'estar representada en un fòrum relacionat amb el món de l'ensenyament i l'orientació i qualificació professional quan queda força clar que els 17.244,75 milions d'euros (que s'acabaran incrementant malgrat la crisi) de la despesa militar espanyola poca cosa té a veure amb la formació i la qualificació professional, excepte la relacionada amb els enginys de matar, clar! En tot cas, premeu sobre l'enllaç i podreu veure en què es gasten aquests diners.

Alguns/es activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i de sindicats d'ensenyament (CGT, USTEC-STEs (IAC) i UGT) han visitat el Forum aquesta tarda amb una pancarta (les armes no eduquen, maten!) i han distribuït tríptics informatius i el manifest unitari que reprodueixo. L'acció s'ha desenvolupat sense cap mena d'incident a excepció d'alguna queixa que els organitzadors han manifestat que han rebut per la qual cosa els activistes han formalitzat, també, la seva queixa per la presència de l'exèrcit en un espai d'aquestes característiques.

MANIFEST UNITARI

DESMILITARITZEM EL PROFESSIONAL POINT

L’exèrcit ha estat convidat a participar al PROFESSIONAL POINT, 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació, de Tarragona (el 17 / 18 de març). La societat civil catalana, a favor de la pau, considerem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

- Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i especialment el recurs a la violència com a mètode per a la resolució dels conflictes, contradiuen els valors de pau i diàleg que han de regir l’educació dels i les joves del nostre país.

- La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”

- La presència de l’exèrcit en aquest Fòrum s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.

- La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, que oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen de l’acció militar.

- En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics.

Per això manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al PROFESSIONAL POINT, 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació, i comminem a l’Ajuntament de Tarragona en qualitat d’organitzador, al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en qualitat de col·laborador, i al Palau Firal i Congressos de Tarragona que dóna el seu suport, a retirar-li la invitació per a les edicions properes.

Les armes no eduquen, maten!

Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau – CGT – USTEC-STEs (IAC) – UGT Tarragona

20 de març: Ni tiranies, ni ocupacions. Free Bradley Manning

2011-03-15T17:13:00.007+01:00

20 de març, manifestacions aniversari invasió d'Iraq, Ni tiranies ni ocupacions i Llibertat Bradley Manning

Bradley Manning, el soldat que, suposadament, va filtrar els documents secrets que va difondre Wikileaks

El dia 20 de març farà 10 anys de la invasió d'Iraq, l'inici d'una guerra, il·legal, immoral i injusta, basada, com totes, en la mentida: suposades connexions terroristes, armes de destrucció massiva, etc. Després de l'acabament "oficial" de la guerra, que no real, hem sabut que tot era mentida però el mal ja està fet.

Com en altres aniversaris, diferents grups o col·lectius convoquen manifestacions o altres accions de record. La Plataforma Aturem la Guerra, per exemple, convoca una manifestació a Barcelona el dia 20, a les 12, 30 del migdia, a la Ronda Sant Pere/Passeig de Gràcia. Premeu l'enllaç si voleu llegir el manifest "Solidaritat amb les revoltes populars al nord d'Àfrica i Pròxim Orient. Ni tiranies ni ocupacions".

El 20 de març no es commemora únicament l'inici de la invasió d'Iraq. S'ha parlat força de Wikileaks (mirror de Wikileaks), de Julian Assange, de les filtracions de documents secrets sobre els abusos de les tropes dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan entre moltes altres coses que el govern dels EUA pretenia amagar... i sembla que en haguem oblidat que la persona que, suposadament, feu possible tot això, el soldat Bradley Manning, s'està podrint, literalment, a la cel·la d'una presó.

Bradley Manning porta més de 200 dies tancat en una cel·la de 3,6 x 2 mts. en la què es passa 23 h. diàries. No pot tenir objectes personals, ni fer esport, ha de dormir nu i no té llençols ni coixí (l'administració diu que és per evitar un possible suïcidi), etc.

Un dia en la vida de Bradley Manning de Pepe Flores
El heroe de Wikileaks se llama Manning de Nacho Escolar
Los defensores del soldado Manning alertan sobre su deterioro mental y físico tras más de 200 días de aislamiento carcelario

Hi ha una web de suport a Bradley Manning i s'ha convocat manifestacions el dia 20 de març reclamant la seva llibertat.

2011-03-10T22:13:00.000+01:00

10 anys PxP i 35 de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo

2011-03-06T18:42:00.010+01:00

Juan Gabriel Rodrigo Knafo

un moment de Paraules per la Pau

un moment de l'actuació de Moluco

Aquest matí, primer diumenge de mes, s'ha celebrat el Paraules per la Pau. Avui - a banda de la concentració antimilitarista per dir NO AL MILITARISME (i a més coses) a partir de la creació d'espais de pau, art i vida per a la qual cosa avui ens ha ajudat, un cop més, Moluco interpretant algunes peces musicals amb el saxo- era dia de commemoracions. Per una banda, perquè fa 10 anys, un primer diumenge de març de 2001, que vam engegar Paraules per la Pau, per altra perquè fa més temps, un 5 de març de fa 35 anys, un jove treballador, Juan Gabriel Rodrigo Knafo, perdia la vida, als 19 anys, al caure des del terrat del número 7 del carrer Unió, llavors Hermanos Landa.

un familiar de Juan Gabriel adreçant la paraula als i a les assistents a PxP

La mort de Juan Gabriel es va produir en el context de les morts provocades per les forces de l'ordre mentre era ministre de governació l'"aperturista" Manuel Fraga Iribarne.

cartell que va córrer aquells dies

El 24 de febrer de 1976, l'obrer Teófilo del Valle moria a causa de trets de la policia durant una protesta dels treballadors del calçat a Elda (Alacant).

El 3 de març, a Vitòria, la policia disparà contra els treballadors que celebraven una assemblea a l'església de San Francisco de Asis. Cinc treballadors moriran a causa dels trets de les "forces de l'ordre": Pedro María Martínez Ocio de 27 anys, Francisco Aznar Clemente, de 17 anys, Romualdo Barroso Chaparro, de 19 anys, José Castillo, de 32 anys i, dos mesos més tard, Bienvenido Pereda, de 30 anys. Enllaç sobre Fraga i Vitoria.

A Tarragona, el 5 de març hi havia convocades protestes per aquests fets i els treballadors de la Refineria decideixen baixar a Tarragona. Malgrat les càrregues policials a l'entrada a la ciutat, (policies antiavalots de diferents indrets havien acudit a Tarragona) grups de treballadors aconsegueixen passar hi es manifesten a la Rambla. L'actuació policial, extremadament violenta, provocarà enfrontaments. En aquest context, Juan Gabriel cau des del terrat d'un edifici mentre fugia de la policia. Malgrat les versions que fan circular les autoritats, la família afirma que el jove va pujar al terrat seguit per dos policies: "per les escales de l'edifici van pujar tres persones i tan sols en van baixar dues, la tercera va baixar pel buit". Trets de la policia? una bala de goma? El fet que aquell dia força gent afirmés que hi van haver trets, que els familiars no poguessin veure el cadàver fins dies després de l'autòpsia o les dificultats amb què es van trobar per portar el cas als tribunals dona peu a diferents hipòtesis que fan esborronar.

Tarragona no va ser un punt i apart i en les setmanes, mesos i anys següents els morts per la policia o la ultradreta continuarien.

Amb la intenció d'homenatjar Juan Gabriel i de recuperar la memòria, no ens conformem amb que en el seu dia algú girés pàgina, familiars i amics hem dipositat flors i una foto del jove en el lloc en què es van produir els fets i hem fet uns minuts de silenci.

el portal del número 7 del carrer Unió

Ara estaria bé mantenir la pàgina oberta i reescriure-la amb el que realment va passar, entre d'altres coses perquè, en el seu dia, la versió que van fer córrer les autoritats no sols era falsa sinó ofensiva.

pàgina del facebook amb informació sobre Granada, Vitoria i Tarragona (9 morts)

article de Pau Gómis sobre els morts de la transició

per acabar penjo l'article de Pau Gomis que ha publicat en el full Paraules per la Pau d'aquest mes (si premeu a sobre el veureu més gran per poder-lo llegir)

Islàndia. Canvis = revolució?

2011-03-01T20:55:00.005+01:00

Fa uns dies parlava d'Islàndia arran un article d'Ignacio Escolar que vaig llegir a la seva columna en el diari Público. L'article es deia, justament, La revolución de Islandia i s'hi comentava com en aquest país - que va fer fallida per la crisi, la política bancària, una nefasta política financera, el deute... la "pertinent" petició d'ajuda a l'FMI, etc., amb un deute final equivalent a tot el PIB de vuit anys i sis meso - la "solució islandesa es va apartar de la ortodoxia. La Fiscalía va obrir una investigació penal contra els banquers responsables del colapse; alguns van fugir del país i están en recerca i captura per la Interpol. L'any 2009, el govern va haver de dimitir en bloc a causa de les protestes ciutadanes. Després els islandesos van forçar un referèndum, que van guanyar, per bloquejar el pagament del deute de la banca. I, fa poc, es va engegar una reforma constitucional que serà fruit d'un proces de democràcia directa, al marge dels partits. L'Assemblea Constituent està formada per 31 ciutadans corrents, escollit entre 523 candidatures.

En el blog No sin mi bici podeu llegir el post La revolución silenciada que inclou una cronologia dels fets.

Jo soc un dels que, un cop me'n vaig assabentar (cosa no massa fàcil a causa que el tema no ha aparegut massa en els mitjans de comunicació, no sigui que s'encomani) vaig trobar que era, si més no, una fórmula diferent a les que havien adoptat altres països, com Espanya, per exemple. Evidentment, no vaig trobar cap objecció al títol que parlava de "revolució".

Dies després, parlant, a través del FB, amb un amic del grup Tortuga, vaig poder llegir un article publicat a la web del grup antimilitarista, anomenat "¿La revolución de Islàndia?"

La idea central de l'escrit considera que l'article d'Ignacio Escolar, encara que expliqui una forma diferent d'enfrontar la crisi, dona per suposat que l'economia islandesa torna a estar en situació de creixement i que l'ideal seria que "el sistema econòmic capitalista que tenen, com aquí, superi la seva crisi i tot torni a la normalitat". Per l'autor, aquesta "normalitat" aplaudida per gent que se suposa d'esquerres o, si més no, d'una determinada esquerra, suposa una renúncia a un dels postulats clàssics de les esquerres, del que s'entendria per revolució: "la transformació profunda de les estructures econòmiques i polítiques", no perquè es pugui mantenir intacte "l'estat del benestar" o sigui "la Societat de Consum”. Explica, també, que es manté el mite de l'etern creixement, anomenat ara "desenvolupament sostenible". Considera que s'ha deixat d'enfrontar la injustícia planetària que mantenia i manté en la misèria a la majoria de la humanitat. De postre s'ha tancat els ulls, també, a la insostenibilitat mediambiental de tant creixement, de tant desenvolupament. Justament, ara, quan, cada cop més veus reclamen el Decreixement (el decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s'evidencia que l'abundancia no ens fa feliços), el fet d'aprendre a viure amb menys, el donar passes clares enrere en nocives costums de consumir que ho són a nivell ecològic però també polític i humà. Afirma, també, que, avui, quan el sistema econòmic està dèbil i trontolla a causa de la crisi, no sembla que l'objectiu de l'esquerra sigui el d'aprofitar l'avinentesa per acabar amb ell i assentar les bases de quelcom més just i raonable. Ans al contrari, sembla que es tracti de mantenir intactes les condicions materials de vida de la "ciutadania" i si la cosa empitjora, s'arriba a l'extrem de posar-nos al costat dels poderosos per tal de, colze a colze, superar la crisi el més aviat possible i retornar al camí del creixement, com Islàndia.
Si ho voleu, llegiu l'article i ho veureu més clar.

Crec que podríem discutir sobre utopies, pragmatismes, etc. i, a més, com deia abans, el cas d'Islàndia no deixa de ser una forma atípica d'enfrontar la crisi, no és casual que no n'aparegui quasi res en els mitjans de comunicació, però el que és cert és que "l'esquerra" s'ha empantanegat en el sistema i ha perdut el nord. Potser no és pot fer altra cosa i, repeteixo, ja és molt, el que s'ha fet a Islàndia, però si oblidem que volem i a on volem anar, malament. Des d'aquest punt de vista, efectivament, el que ha passat a Islàndia no és, precisament, una revolució. Ja dic, potser no es pot fer massa més, però, si més no, no ens enganyem, retornar a la senda del creixement no era el nostre objectiu, i no canviem el significat de les paraules que, per a això, ja tenim les dretes que són expertes en apropiar-se-les. Comencem (o seguim) confonent els significats i acabem signant pactes socials.

Galeria de la vergonya o sang i merda per petroli

2011-02-27T23:08:00.009+01:00

Fins fa quatre dies tots contents. A Espanya encara més perquè Líbia era el segon comprador d'armes espanyoles.

A les fotos de dalt podem veure Gadaffi amb tota una sèrie de dirigents coneguts, la majoria dels quals, avui, abominen de la foto: Condolezza Rice, Obama, Berlusconi, Chàvez, José Maria Aznar, Alberto Ruiz Gallardón, Sarkozzy, José L. Rodríguez Zapatero, Juan Carlos I, Putin...

A la foto, el rei Juan Carlos I amb l'emir de Kuwait i altres mandataris celebrant els 50 anys de la independència d'aquest país i els 20 de l'"alliberament" de l'Iraq. Una bona colla d'amiguets.

En aquesta darrera foto dos amiguets més: els Srs. Mohamed VI i Rodríguez Zapatero. Aquest darrer sembla que mai abominarà de la foto perquè, segons la secretaria de Política Internacional del PSOE, Elena Valenciano, les mobilitzacions ciutadanes que s'estan produint en diferents països àrabs no es poden traslladar al Marroc i afirma que: "En la medida en que en Marruecos hay juego político es difícil que haya una salida espontánea como en Egipto o Túnez". Segons Valenciano, el regne alauí va engegar fa anys "un lento proceso de transición", que ha afavorit "espacios de mayor libertad".

Suposo que al parlar d'"espacios de mayor libertad" no es devia referir al Sàhara ni als documents filtrats per Wikileaks

Poema de Joan Margarit

2011-02-26T23:30:00.005+01:00

Un plaer, passejar per la web d'En Joan Margarit.

En el llibre Els Primers freds que recull poemes escrits entre 1975 i 1995 hi ha el poema Tres boleros per a un record, pertanyent al llibre Aiguaforts (1995)

Tres boleros per a un record

I. Tarda de pluja

Plou al nostre carrer

damunt les fulles mortes.

La pluja és una història

que m’explica la tarda.

Miro els paraigües, dòcils

rellotges del capvespre

que comença molt lluny,

en una altra vorera

d’un carrer sense mi.

Igual que en la ciutat

de les nostres mirades,

al carrer de les fulles

de la meva tardor

es fa fosc sense tu.

II. Tremolor

Quan el perfum de nit

del gessamí tremola

vora meu, s’obre el pou

del teu cos dins de mi.

Un amor esvanit

és un vent fosc que sempre

fa tremolar la flama

d’una petita espelma

que assenyala el futur.

Avui està apagada

i ara tremola l’ombra,

només l’ombra, de tu.

III. Perdona’m

Just quan aquell o aquella

que tant havies somiat sorgeix,

ja has fet els cinquanta anys:

et segueix el passat d’un pis a l’altre

i enlloc no és casa teva. Unes mans

invisibles t’estiren de la roba,

no saps trobar refugi

per als insomnis de la matinada.

Guardes el fred d’ahir

perquè en ell queda l’última foguera

per escalfar el demà. Et sents culpable,

llop d’opereta, de trobar a faltar

la negra desempara on has viscut.

Així és d’injust l’amor,

no res més que una forma del temps.

la nit del pobre empresari - resultats empresarials 2010

2011-02-26T20:31:00.005+01:00

Ahir, la CEPTA (Confederació Empresarial de la província de Tarragona) va celebrar la 11a Nit Empresarial que, aquest cop, va ser presidida pels Prínceps d'Astúries i Girona. Entre els assistents, el president de la Generalitat, el president de la CEOE, etc. Sembla que, aquest cop, no hi va haver sopar, tan sols un cocktail, malgrat la qual cosa, l'Ajuntament va col·laborar amb 20.000 eurillos.

Curiosament, l'"ajudeta" coincideix amb els resultats empresarials del 2010 i em sembla molt adient reproduir la columna d'Isaac Rosa en el diari Público d'avui (26/2/2011). Hi he afegit enllaços a algunes de les companyies i a una notícia que exposa un llistat més extens que el que apareix a la columna.

No hagamos demagogia con los beneficios

"Todavía tenemos margen para aumentar nuestra eficiencia. Trabajamos para reestructurar nuestros costes laborales.” -
Presentación de resultados de Telefónica ante la CNMV

"Vaya por delante mi más sincera felicitación a las grandes empresas que esta semana han presentado resultados, y que han obtenido en 2010 unos beneficios muy superiores a los del año anterior, incluso históricos en algún caso. No me miren así, que hablo en serio: enhorabuena a los consejos de administración, y a los accionistas que se repartirán el dividendo. Porque haya muchos pasándolas canutas no vamos a dejar de alegrarnos de que a otros les vaya bien, incluso muy bien.

Como sé que con esto de los beneficios es muy fácil hacer demagogia, me limitaré a darles la información sin añadidos ni valoraciones, por estricto orden alfabético:

Abengoa ganó 207 millones (22% más),

Abertis 662 millones (6,1% más),

ACS 1.313 millones (un 32% menos),

Amadeus 427 millones (24,3% más),

Criteria 1.823 millones (38,5% más),

Endesa 4.129 millones (20,4% más),

Ferrovial 2.163 millones,

Iberdrola superó su récord con 2.870 millones (1,6% más),

Repsol 4.693 millones (un 200% más, han leído bien),

y tachán-tachán, Telefónica 10.167 millones, un 30,8% más y récord histórico de la bolsa española.

Ay, perdonen, se me ha escapado un ‘tachán-tachán’, pero es que me emocioné.

Pues ya lo saben, por si quieren sumarse a la felicitación y enviar un tarjetón a los directivos. Pero, ¿por qué ponen esas caras? Ah, ya entiendo: son ustedes los típicos resentidos que no soportan que a otros les vaya bien. Qué ganas de amargarse la vida, no soportar la felicidad ajena.

Pues que sepan que todos esos beneficios pagan impuestos. Qué se creían. Impuesto de sociedades se llama. Y el nuestro es de los más altos de Europa, el 30%. Esperen, esperen, que me pasa una nota mi secretario: ah, dice que en teoría es el 30%, pero que en la práctica se queda en el 18% de media, gracias a generosas deducciones, exenciones y otros truquillos, que cuanto más grandes menos pagan, y que la recaudación cae año tras año. Otro resentido, mi secretario. Yo ni caso, no me amargaréis el sábado. Felicidades, campeones. Y felicidades a los trabajadores, que con toda seguridad verán cómo sus sueldos crecen tanto como los beneficios."

Resultats empresarials 2010

Nit de l'empresari - Per sopar no cal ser ric!!

2011-02-24T17:14:00.000+01:00

sobre el càncer, Esperanza Aguirre...

2011-02-23T17:45:00.010+01:00

Aquesta setmana quimio. Dilluns tenia analítica i vista a Oncologia. Previsiblement, després, la sessió "llarga" de quimio. Tenint en compte l'hora, la doctora va preferir deixar-la per l'endemà. A l'hora de programar-la me la van posar per a les 16,00 h. Vaig demanar que me la posessin abans però em van dir que era ple. Vaig dir que, llavors, ja em podia quedar el mateix dilluns però em van dir que també era ple. Total ahir a les 16,00 h. Polaramine, Cetuximab, espera, Oxaliplatino... i reacció al·lèrgica, medicació i el que havia de tardar dues hores en va tardar quatre (s'ha de posar més lent). Resultat final ens en vam anar a la una de la matinada.

Fa algun temps parlant amb una persona em deia que no podia ser que no tingués ràbia per la malaltia. Li deia que no, que la ràbia no em serveix de res i que no, que no en tenia, conscientment, si més no. Ara m'hi reafirmo perquè em noto més aixafat per les voltes de la vida sentimental que no pas per la malaltia, força més aixafat i, molt em temo, que d'ací un temps encara més... Aquests dies, a més, s'hi ha ajuntat la malaltia sobtada d'un familiar, l'empitjorament i mort d'un altre familiar i la sensació que fes gran és una putada, si més no, en general i amb la sensació de pèrdua d'aptituds... Per si fos poc, sovint, obres el diari i t'agafa una sensació de por i d'impotència notable... No sé, la malaltia crec que és el que pesa menys però la resta m'està deixant ensopit.

Tornant al càncer, no puc evitar dir quelcom sobre la presidenta de la Comunitat de Madrid. Vagi per davant que, malgrat no tenir-li la més mínima simpatia, lamento que, també, hagi tingut un tumor al pit, entrant en el cercle en el qual ens trobem força persones. Dit això em xoca força la seva decisió d'operar-se en un centre sanitari públic. I per què em xoca?

Em xoca perquè, segons expliquen en el blog Ventanas del Falcon, Esperanza Aguirre és funcionaria de l'Estat i, per tant, cotitza a MUFACE i hauria de triar entre l'assistència sanitària de la Seguretat Social o la d'ASISA. Diuen en el blog que en una entrevista que la SER li va fer el 21 de octubre de 2008 manifestà que la seva opció havia estat la de triar l' entitat privada ASISA (i no els metges de la Seguretat Social). Es pot sentir ací: http://www.cadenaser.com/espana/audios/macroentrevista-hoy-hoy-entrevista-esperanza/csrcsrpor/20081021csrcsrnac_5/Aes/. L'autor del blog explica que Aguirre "es conseqüent amb la seva idea de la sanitat pública: no cree en la pública i actua en conseqüència. Està en el seu dret." El blog enten que si, ara, ha optat per un hospital públic es pot deure, entre d'altres motius, a que pensa utilitzar els metges i/o les instal·lacions d'un hospital públic, ara que l'interessa, como va fer el Rei, saltant-se les llistes d'espera, tancant 2 plantes i desplaçant a gran quantitat de malalts a altres habitacions.

Em xoca, també, perque entenc que Esperanza Aguirre, com passa en altres autonomias com a Catalunya, en sintonia amb la seva ideologia ha optat per la privatització de la sanitat. Com la seva opinió es pot sentir en força mitjans, penjo un enllaç a un escrit de la Coordinadora Anti-privatización de la sanidad pública de Madrid. En l'escrit parlen del deteriorament de la sanitat pública, de la retallada de plantilles, de la reducció de la despesa pública per habitant (Madrid és la penúltima comunidad en gasto sanitario por habitante).

Estaria bé saber les respostes als interrogants que, si més no, planteja el blog abans esmentat pel que fa a l'operació a la sanitat pública. També estaria bé saber quan fa que es va fer la mamografia, a on, quants dies han passat fins el diagnòstic, i fins l'operació, qui l'ha operat, si ha disposat d'una o més habitacions, etc.

Algun interrogant ja es va aclarint: Los hospitales concertados, más caros. El coste por cama de centros 'semiprivados' como la Jiménez Díaz casi dobla el de públicos como el Clínico - Una sola empresa gestiona ya mil camas

Bé, deixem l'Esperanza Aguirre, desitgem-li una ràpida milloria pel que fa a la salut i que deixi d'aplicar polítiques privatitzadores des del càrrec que ostenta, i tornem a la part més personal que iniciava el post per acabar-lo.

"Nunca te quejes de nadie, ni de nada,
porque fundamentalmente tú has hecho
lo que querías en tu vida.
Acepta la dificultad de edificarte a ti
mismo y el valor de empezar corrigiéndote.
El triunfo del verdadero hombre surge de
las cenizas de su error.
Nunca te quejes de tu soledad o de tu
suerte, enfréntala con valor y acéptala.
De una manera u otra es el resultado de
tus actos y prueba que tu siempre
has de ganar..
No te amargues de tu propio fracaso ni
se lo cargues a otro, acéptate ahora o
seguirás justificándote como un niño.
Recuerda que cualquier momento es
bueno para comenzar y que ninguno
es tan terrible para claudicar.
No olvides que la causa de tu presente
es tu pasado así como la causa de tu
futuro será tu presente.
Aprende de los audaces, de los fuertes,
de quien no acepta situaciones, de quien
vivirá a pesar de todo, piensa menos en
tus problemas y más en tu trabajo y tus
problemas sin eliminarlos morirán.
Aprende a nacer desde el dolor y a ser
más grande que el más grande de los
obstáculos, mírate en el espejo de ti mismo
y serás libre y fuerte y dejarás de ser un
títere de las circunstancias porque tú
mismo eres tu destino.
Levántate y mira el sol por las mañanas
y respira la luz del amanecer.
Tú eres parte de la fuerza de tu vida,
ahora despiértate, lucha, camina, decídete
y triunfarás en la vida; nunca pienses en
la suerte, porque la suerte es:
el pretexto de los fracasados."

Pablo Neruda

La persona que arriba és la persona correcta
El que passa és l'únic que podia passar
En qualsevol moment que comenci quelcom, és el millor moment
Quan quelcom acaba, acaba

Podeu veure-ho en presentació senzilla: http://usuaris.tinet.org/jmys/India Espiritualidad.ppt

Tancament Cofrents, JA!

2011-02-15T23:22:00.004+01:00

Avui, activistes de Greenpeace han accedit a l'interior de la Central Nuclear de Cofrents per reclamar el seu tancament atès que el permís d'explotació venç el 19 de març. Fins a 20 ecologistes han entrat a la central i sis d'ells han pujat a la torre de refrigeració -que fa 125 metres d'altura- per fer una pintada de "perill nuclear". L'acció ecologista ha provocat que la central nuclear hagi decretat l'alerta d'emergència, prova de la falta de seguretat de Cofrents, segons han reivindicat des de Greenpeace.

L'acció ha coincidit amb l'entrada al Congrès del projecte de llei d'economia sostenible, que inclou, entre molts altres aspectes, que les nuclears puguin continuar operant més enllà dels 40 anys.

A la tarda, la Guàrdia Civil ha detingut 15 activistes i un periodista independent.

Penjo l'enllaç a la notícia del diari El Pais: Greenpeace "toma" la central de Cofrentes, a la d'El Mundo: El 'asalto' de Greenpeace a Cofrentes acaba con 16 detenidos i a la de 3cat24.cat: La Guardia Civil deté els activistes de Greenpeace que havien irromput a la central nuclear de Cofrents. És "curiós" com els dos grans diaris parlen de "toma" y de "asalto" i, en conseqüència, altres mitjans utilitzen aquests termes (menys alguns que parlen d'entrada o irrupció, per exemple.

Penjo diferents enllaços a la web de Greenpeace en què s'explica l'acció i es fa una breu cronologia i hi ha imatges de l'acció i vídeos.

Des de la central i el Consell de Seguretat Nuclear han explicat que tres vigilants han resultat ferits. Greenpeace ha negat que les ferides tinguin a veure amb cap mena de comportament violent per part dels activistes.

Penjo el comunicat de premsa de Greenpeace en relació a les afirmacions del Consell de Seguretat Nuclear i del Ministre d'Energia. Si voleu llegir les declaracions i/o opinions de la central, el CSN o el Ministeri no les cerqueu en aquest post, jo intento ser objectiu però no soc neutral i crec que aquests ens ja tenen prou mitjans per difondre les seves postures quotidianament.

COMUNICADO DE PRENSA 15 de febrero de 2011

16 DETENIDOS TRAS LA ACCIÓN DE GREENPEACE EN LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTES

Greenpeace niega rotundamente que se haya utilizado la violencia

Después de siete horas desde que 15 activistas accedieran a la central nuclear de Cofrentes (Valencia), los activistas están abandonando la instalación y están siendo detenidos y trasladados al cuartel de la Guardia Civil en Requena. A los 15 activistas se suma un fotógrafo independiente, detenido desde las 10:00h. Greenpeace niega rotundamente que se haya utilizado la violencia durante la acción. Greenpeace reitera que si durante la acción tres trabajadores de la central han resultado heridos, tal y como afirma el CSN, en ningún momento se ha debido a ningún comportamiento violento de los activistas. "El desvío de la atención hacia la incuestionable actitud pacifista de los activistas es una maniobra para evitar la cuestión clave: la falta de seguridad en las centrales nucleares y la necesidad urgente de establecer un calendario de cierre", ha afirmado Miren Gutiérrez, directora Ejecutiva de Greenpeace España. La organización insiste en que no se renueve el Permiso de Explotación de Cofrentes, que vence el próximo 19 de marzo, y se proceda a su cierre definitivo. Ha sido la organización ecologista la que, desde el primer momento, mediante una llamada telefónica a la Sala de Emergencia del CSN, SALEM, ha avisado de la entrada de los activistas en la central nuclear para llevar a cabo una acción de protesta pacífica. Greenpeace exige seriedad en las valoraciones sobre su protesta y considera especialmente grave que Miguel Sebastián, ministro de Industria, Turismo y Comercio, haya afirmado "que se haya utilizado la violencia". Greenpeace pide una rectificación pública al ministro porque sus declaraciones carecen de todo fundamento. Asimismo, al respecto de su declaración en la que ha añadido que "a nosotros siempre nos ha gustado el debate nuclear y tendremos diálogo", Miren Gutiérrez, ha añadido: "Para que haya un diálogo sobre el debate nuclear, la otra parte ha de escuchar. Pero el ministro Sebastián lleva años sin querer hablar con los grupos ecologistas, mientras solo atiende a la industria nuclear, del carbón y del petróleo, atacando y destruyendo las energías renovables". Las acciones de Greenpeace se llevan a cabo siempre regidas por la no violencia, un principio que ha permitido a la organización ecologista desarrollar su denuncia pública durante sus cuarenta años de trayectoria.

FOTOGRAFÍAS Y VÍDEO DISPONIBLES EN http://descargas.greenpeace.es/prensa/nuclear/ Fin del comunicado

Campionat de Catalunya de grups xous. El Reus Deportiu, SUB- CAMPIÓ DE CATALUNYA de grups grans, assoleix un “triplet de podis “

2011-02-14T14:00:00.007+01:00

una imatge distesa (totes les fotos, menys la d'El Punt) són de la càmera de la Montse i la Nuri

la Montse i la Nuri amb tots els ets i uts

atents al xou

Aquest cap de setmana, 12 i 13 de febrer, es va celebrar al Pavelló Olímpic Municipal de Reus el campionat de Catalunya de Grups shows.

Dissabte hi va haver competicions de grups juvenils, quartets sèniors i grups petits. En grups juvenils, el Reus Deportiu es va classificar en primer lloc amb el xou “ JUST DO IT” i en quartets sèniors també es va classificar en primer lloc amb el xou "CARPE DIEM".
L'endemà, 13 de febrer, hi va haver la competició dels grups grans. El Reus Deportiu va presentar el Xou gran amb “ REBEL.LAT “.

Les patinadores del Reus Deportiu van realitzar una actuació perfecta, àgil, dinàmica i amb una bellesa plàstica i visual magnifica. Les patinadores van representar la coreogràfica dissenyada per Xavier López amb absoluta perfecció. Aquesta actuació els va permetre obtenir una puntuació de 93.9 punts , molt prop dels campions d’ Olot.

Les classificacions finals van ser

1.- CPA Olot 96.2
2.- Reus Deportiu 93.9
3.- C.P.Masnou 92.9

Reprodueixo la notícia del diari El Punt (el 9)

PATINATGE

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE GRUPS XOU

Una plata daurada per al Reus Deportiu

L'espectacle ‘Rebel·la't' acaba a molt poca distància de l'Olot, en la darrera jornada del campionat de Catalunya de xou a l'Olímpic

14/02/11 02:00 - Reus - RAÚL RODRÍGUEZ

El grup reusenc es va penjar la medalla de plata. Foto: R.RODRÍGUEZ.

El grup gran del Reus Deportiu es va penjar ahir la medalla de plata en el Campionat de Catalunya de grups xou amb una gran actuació, i va quedar a només dos punts de l'Olot, el campió. Unes 2.500 persones van gaudir amb els millors patinadors catalans. El grup reusenc va aconseguir 93,90 punts, a tocar dels 95,90 del CPA Olot, el vigent campió del món de l'especialitat. Però el nivell de l'Olot –va realitzar l'espectacle Superstició– de cara a revalidar el títol universal també va ser impressionant. De tota manera, encara va ser més ajustada la lluita per l'argent, ja que el Masnou, amb Corrents plàstiques, va acabar amb 92,90 punts, al darrera del Reus Deportiu. En aquest sentit, el nivell dels equips participants –onze en aquesta categoria– va ser elevadíssim: el Bescanó, el Girona i el Tona no van baixar dels 85 punts. Els sis equips s'han classificat per al campionat estatal d'Alcoi, que se celebrarà els dies 11 i 12 de març. Els que ocupin els tres primers llocs obtindran el passaport per anar a l'europeu de l'especialitat de Porto (Portugal).

Espanya ha retallat en un 23% l'ajuda al desenvolupament

2011-02-10T19:49:00.003+01:00

Espanya ha retallat en un 23% l'ajuda al desenvolupament. Intermón Oxfam considera que aquesta retallada tindrà greus conseqüències en les persones dels països empobrits.

Aquesta informació, i la que segueix, es pot trobar a l'Informe anual d'Intermón Oxfam “La realitat de l'ajuda 2010”

L'actual crisi econòmica ha destruït l'ocupació de prop de 30 milions de persones a tot el món.
El 2009 es va superar la barrera dels de 1.000 milions de persones que passen fam, la major xifra que es té registrada
l'índex de pobresa extrema va augmentar en 64 milions més.

Davant d'aquest alarmant context, les dràstiques retallades en els pressupostos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament –AOD -a Espanya, que ascendeixen a un total del 23% respecte al 2009, tindran greus conseqüències en centenars de milers de persones dels països empobrits.

"La retallada de l'ajuda al desenvolupament és moralment injustificable i ignora les dramàtiques conseqüències humanes que comporta: suposa un lamentable fre als avenços aconseguits per a milions de persones en sectors com l'educació o la salut. En un moment en què una de cada sis persones passen fam, i els efectes del canvi climàtic són cada vegada més devastadors, el govern no ha d’estalviar a costa de les persones més pobres", assenyala la directora general d'Intermón Oxfam, Ariane Arpa, en la presentació de l'informe de " La realitat de l’ajuda 2010".

Les estimacions referides a anteriors crisis econòmiques, mai del calat de l'actual, indiquen que l'ajuda al desenvolupament trigaria uns 10 anys a recuperar el nivell anterior a la crisi. Segons Arpa, "quan es retallen programes socials i agrícoles en contextos d'extrema pobresa, és enormement complex recuperar el terreny perdut. Si durant un any no pots tenir cura ni abonar la terra, la collita no es recupera l'any següent. Quan el govern fa retallades d'aquest tipus posa en risc actuacions en les quals ja s'han invertit molts recursos".

El descens de l'ajuda té una traducció immediata en la vida de les persones que amb més virulència estan patint les conseqüències de la crisi. Amb els 1.218 milions d'euros retallats entre els pressupostos de 2010 (300M) i 2011 (918 milions), es podria pagar:

El sou anual de més de 600.000 llevadores a l'Àfrica, on cada llevadora salva la vida de 219 dones l'any, el que significa que sense aquests recursos, gairebé 128 milions de dones veuran la seva vida posada en greu risc.
El tractament per la SIDA per a més de 3 milions de malalts durant un any.
Més de 6 milions de vacunes contra el xarampió que curarien a milions de nens menors de 5 anys.

"Reduir l'ajuda al desenvolupament no és la solució per sortir de la crisi, ni és una cosa inevitable. En aquest cas el govern s'ha equivocat; hauria d'haver optat per seguir l'exemple d'altres països europeus com Irlanda, que després d'haver viscut un rescat econòmic tot just ha reduït la seva ajuda, mantenint-la en el 0,5% de la seva renda nacional, i complint amb els seus compromisos internacionals. "afegeix Arpa.

Segons l'informe, a Espanya el 2009 la partida destinada a AOD va ser de 4.728 milions d'euros -un 1% menys respecte al 2008 -, el que la va situar en el 0,46% de la Renda Nacional Bruta -RNB-. Pel 2011, la llei de pressupostos generals de l'Estat estima que el percentatge se situarà en el 0,4%, molt lluny de l'objectiu europeu traçat pel 2010 d'arribar com a mínim al 0,51% i allunyant-se del 0,7% pel 2015.

Aquestes retallades són encara més preocupants "perquè s'apliquen precisament en sectors claus per a l'eradicació de la pobresa com ara la salut, l'educació i la seguretat alimentària, en lloc d'abordar la retallada en altres partides, com les destinades a cooperació cultural, patrimoni turístic , internacionalització de la cultura espanyola, o altres sectors amb un menor impacte potencial en la vida de les persones ", segons la directora de l'àrea d'Estudis d'Intermón Oxfam, Teresa Cavero.

Vies alternatives de finançament: l'estratègia de l'iceberg

Per aconseguir els objectius marcats en desenvolupament, en el període de 2010 a 2020 els països desenvolupats haurien de triplicar l l'AOD de 2009, i els països en desenvolupament haurien d'incrementar el seu finançament en més d'un 50%. Aquest augment que es necessitaria per al finançament global del desenvolupament -436.000 milions de dòlars- podria provenir, entre altres mesures, de l'alleugeriment del deute i de la lluita contra l'evasió fiscal, que alliberarien conjuntament 367.000 milions de dòlars.

"La fiscalitat internacional és com un iceberg: els diners que es paguen és el que es veu a la superfície i els impostos que no es paguen constitueixen la part principal que s'amaga sota l'aigua. És el moment que aquests recursos aflorin i es destinin a donar oportunitats als seus legítims propietaris "assenyala Cavero.

Fruit d'aquesta reflexió, "La realidad de la ayuda 2010" proposa diferents prioritats per a fer el gran salt cap a un nou finançament el 2020. Segons Cavero "hi haurà prou finançament per a la lluita contra la pobresa fins a 2020 si es redueix l'evasió fiscal, creant sistemes fiscals justos en els països en desenvolupament i si s'aplica una taxa a les transaccions financeres internacionals -batejada amb el nom de taxa Robin Hood- "

Aquesta taxa, que gravaria amb només un 0,05% les transaccions financeres internacionals podria generar 300.000 milions de dòlars anuals. "El G-20 ha de plantejar formes eficaces de finançament sostenible per reduir la desigualtat i la pobresa, tal com han plantejat el FMI i la Comissió Europea. En la reunió de setembre de l'ONU a Nova York, el major èxit va ser la intervenció d'Espanya, juntament amb la de França, la presidència belga i la Comissió Europea, cridant Europa a defensar en bloc la posada en marxa d'aquesta taxa Robin Hood " apunta Cavero.

Efecte contagi en l'ajuda descentralitzada

"La realidad de la ayuda 2010" dedica també un apartat a analitzar l'ajuda descentralitzada -la que donen les comunitats autònomes i les entitats locals-. De la reflexió es conclou que hi ha hagut un efecte contagi. "Aquests mesos hem estat testimonis de successius anuncis de retallades a nivell descentralitzat, i en algun cas molt significatiu -com el de l'ajuntament de Madrid i la Comunitat Autònoma de Múrcia- la total desaparició en l'any 2010-2011 de les convocatòries de subvencions d'ajuda al desenvolupament "afirma Ariane Arpa.

El 2009, el percentatge destinat a aquest tipus d'ajuda va baixar més que la cooperació global situant-se en el 5%, el que va significar un 13% de l'AOD total neta. De la lectura de les dades aportades en els pressupostos de les CCAA per a 2010 i 2011 s’intueix un significatiu descens, d'un 22% acumulat respecte 2009 -un 8,5% el 2010 i un 13% el 2011- , a l'espera de la publicació dels pressupostos de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Catalunya, cap enrere des del 2008

Pel què fa a l'any 2009, en termes de renda per càpita, Catalunya segueix baixant i ja esta en la 13a posició, amb unes xifres de 7,67 € per habitant, molt lluny dels 32 de Navarra o els 22 de Castella-La Manxa.

En altres apartats, com en percentatge del PNB, també s'aprecia que les administracions catalanes estan deixant de ser tan solidàries com en anteriors exercicis: només Melilla, Galícia, Múrcia, Castella y Lleó i Madrid estan per sota del modest 0,03% de Catalunya.
Els 42 milions del 2009 i els 38 del 2010 estan molt lluny dels 131 que havien promès en el Pla director (2006-2010), dels 213 (que serien el 0,7 %del pressupost) o dels 1.518 (0,7% del PIB català). La caiguda del 2010 respecte al 2008 es d'un 25 % (11% 2009 i 14% 2010)

El vídeo que segueix recull la presentació de l'informe "La realitat de l'ajuda 2010"

l'esquerra abertzale rebutja la violència (inclosa la d'ETA)

2011-02-08T17:30:00.006+01:00

Lokarri es una organització social, independent i plural que lluita per la pau i la normalització de la convivència a Euskal Herria. El nom de Lokarri respon al següent significat: «allò que serveix per unir». La misió, el projecte i la pròpia denominació d'aquesta xarxa ciutadana es vinculen a aquest compromís que pretén reflexar la voluntat social majoritària d'acord, consulta i reconciliació. Podeu saber-ne més accedint a la seva web.

Lokarri va organitzar la presentació dels estatuts del nou partit de l'esquerra abertzale, avui s'ha sapigut que es diu SORTU (que en euskera significa crear. Segons Rufi Etxeberria, el nom vol transmetre que s'inicia un nou camí sense tornada enrera), per posar èmfasi en el que, a judici del col·lectiu, pot ser un pas d'indubtable transcendència en el reeiximent de la pau.

logo de SORTU

La presentació dels estatuts i de les raons de la creació del nou partit, precedida d'una presentació a càrrec d'un membre de Lokarri, va anar a càrrec d'Iñigo Iruin i Rufi Etxebarria, davant prop de 300 invitats entre els que hi havia representants de PNV, Aralar, EA, EB y Alternatiba.

Entre d'altres coses, en els estatuts de la nova formació s'hi diu: "La izquierda abertzale rechaza y se opone al uso de la violencia, o la amenaza de su utilización, para el logro de objetivos políticos, y eso incluye la violencia de ETA, si la hubiera, en cualquiera de sus manifestaciones", i també: "El proyecto político de la izquierda abertzale ni justifica ni ampara el uso de la violencia, cualquiera que sea el origen o naturaleza de la misma. En consecuencia, rechaza el uso de cualquier tipo de violencia, coacción o connivencia política u organizativa con organizaciones que la utilicen para obtener fines y objetivos políticos".

Penjo el vídeo de l'acte:

Dimecres es preveu la presentació dels estatuts davant el Registre de Partits a Madrid.

El PP ja ha anunciat que pensa fer tot el que pugui per evitar que el nou partit pugui presentar-se a les eleccions. Ciutadans i UPyD també s'oposen a la legalització del partit.

El PSOE valora els estatuts però mostra la seva cautela i espera la decisió dels jutges. El govern "aplaudeix" el rebuig a ETA però enviarà els estatuts a la Fiscalia.

Si voleu alguna referència a que en pensa la "caverna" podeu donar un cop d'ull a l'article Ilegales y punto de Javier Vizcaino a Público.

Altres articles, força més interessants, des del meu punt de vista, clar, són els següents:

Tres obviedades sobre Batasuna (Ignacio Escolar)

"... Se puede discutir sobre Batasuna y los intangibles: la sinceridad, la buena voluntad, el arrepentimiento, la credibilidad… Es difícil tener fe después de la T-4. Pero con estos estatutos y estas declaraciones, los tribunales tienen muy pocos argumentos para mantener esta situación de excepcionalidad democrática: la ilegalización de un partido político. "

El brazo corta con el cuerpo (Juan Carlos Escudier)

"... Ya sea por una convicción moral o por simple pragmatismo, el hecho de que la izquierda abertzale reniegue de la violencia es un paso decisivo en el final del terrorismo. En ese horizonte, y aun siendo deseables, son irrelevantes los actos contrición sobre lo acontecido en un pasado que nadie puede cambiar, teniendo en cuenta, además, que para algunos dicho arrepentimiento seguiría sin ser creíble. A ningún político de la transición se le reclamó que abjurara de su herencia franquista..."

Que se cumpla la ley (Manuel Rico)

"...no sirve a la hora de juzgar sobre la posible ilegalización del nuevo partido que presentará Batasuna, porque en este caso estamos ante una decisión de legalidad, no de confianza. Si la izquierda abertzale cumple con la Ley de Partidos y con los requisitos establecidos por el Tribunal Supremo, debe ser legal; y si no los cumple, debe permanecer ilegalizada."

Fuego Amigo (Manolo Saco)

"... Ayer, los populares pedían al gobierno que no legalizara a los presuntos herederos de Batasuna, aunque hayan cumplido con la más dura de las exigencias de la Ley de partidos: la repulsa expresa de la violencia de ETA. Porque sin ETA, los patriotas de hojalata pierden todo su brillo..."

foto extreta del blog Cultura de Pau

Paraules per la Pau amb el poble sahrauí

2011-02-08T13:22:00.004+01:00

diumenge, 8 de febrer, fou primer diumenge de mes i, tal com es ve fent des de març de 2001, sense interrupció, es va celebrar l'acte Paraules per la Pau.

Paraules per la Pau és una concentració antimilitarista que pretén dir No als vaixells de guerra i, com és lògic, No al militarisme, des de la creació d'espais de pau, art i vida. PxP es fa cada primer diumenge de mes a les 12 del migdia a la Plaça de la Font de Tarragona.

Aquest diumenge es va recordar la situació del poble sahrauí. Antonio Velàzquez, un dels activistes que estava al Sahara, en el campament de la dignitat, i va viure la repressió del govern marroquí, va participar a l'acte i va explicar la seva vivència i, sobretot, la situació que està patint aquest poble. A més va demanar suport per les accions directes, pacífiques, que, properament, es duran a termje, per exemple, pel dia 20 es preveu una manifestació al Marroc.

L'acte va comptar també amb gent del projecte Una finestra oberta del col·legi Cesar August que pretén mostrar com és la vida en els campaments sahrauís (premeu sobre l'enllaç per saber més del projecte que és una veritable forma de crear espais de pau, art i vida per dir No al militarisme).

El vídeo que tanca el post reprodueix una intervenció d'Antonio Velàzquez sobre la situació del poble sahrauí.

Paraules per la Pau - febrer 2011

2011-02-04T17:29:00.001+01:00

Rebel·la't (va de patinatge però és un bon títol)

2011-02-03T17:40:00.005+01:00

Les meves filles continuen patinant al Reus Deportiu. El passat 30 de gener hi va haver el campionat territorial de Tarragona de Grups Show. El club va presentar diferents equips: Xou juvenil amb “ JUST DO IT”. Xou Quartet Sènior amb “CARPE DIEM” , Xou cadet amb “ LA CAIXA DE PANDORA” , xou quartet cadet amb “ MAI ESTAREM JUNTS” i el xou gran amb “ REBEL.LAT”

En grups grans, les patinadores del Reus Deportiu van realitzar un exercici espectacular, de gran vistositat en vestuari, amb molt bona execució i amb un final brillant. Les patinadores van quedar van quedar primeres per davant del Club Patí Valls que presentava el xou 'Atman'.

Cal dir que en el territorial, a més del Reus Deportiu i el Club Patí Valls hi participava el CP El Perelló. Els propers 12 i 13 de febrer, també a Reus, es cel·lebra el Campionat de Catalunya a on la cosa estarà força més discutida amb els diferents grups que s'han classificat en els pertinents territorials.

El camí a seguir no és pas posar obstacles a la seva integració

2011-01-22T19:41:00.005+01:00

Aquests dies han aparegut força notícies a la premsa explicant que l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona demana que en el nou reglament de la Llei d'Extranjeria, els ajuntaments puguin incloure la seva pròpia valoració en relació a les conductes relacionades amb la convivència i el civisme, infraccions sancionades, per tenir-ho en compte a l'hora de tramitar permisos de residència per arrelament o reagrupament.

A continuació podeu trobar algunes de les notícies esmentades:

Ballesteros demana que es tinguin en compte les conductes incíviques en els informes d’arrelament social dels immigrants Tal i com informen des de l'Ajuntament, Ballesteros demana que el nou reglament permeti que en els informes municipals d’arrelament, els ajuntaments puguin incloure la seva pròpia valoració, amb totes les dades de què es disposen, incloent la comissió d’infraccions sancionades en ferm en matèria de relacions de convivència i civisme en l’àmbit municipal. Igualment demana que els ajuntaments puguin utilitzar, com un barem més, les conductes d’incivisme en els informes d’arrelament social, vetllant sempre pel respecte a totes les persones immigrants.

Ballesteros s'adreça a Immigració

Tarragona també vol limitar drets als incívics

Aquesta iniciativa no és nova. A Hospitalet, Badalona, Salt... ja han aprovat mocions del PP en aquest sentit. A més de les mocions per prohibir la burca o el niqab.

A Girona, la van debatre i es va rebutjar. El PP estava indignat pel fet que els socialistes havien votat a favor en altres poblacions i a Girona votaven en contra.

Girona rebutja la polèmica moció del reagrupament i l'arrelament d'immigrats

Fa uns dies, Carlota Solé, Catedràtica de Sociologia de la UAB - Directora del CER Migracions el diari Publico va escriure un article en el diari Público que es deia Ciutadania i immigració. No és a la web amb la qual cosa no us el puc penjar i us en faig quatre pinzellades:

L'article l'inicia parlant de les peticions d'alguns ajuntaments en el sentit que l'administració central denegui els permisos de residència per arrelament o reagrupament als immigrants "incívics" o sigui als que consumeixen alcohol al carrer, practiquen la venda ambulant il·legal, molesten els veïns amb el soroll, etc. atenint en compte els informes dels consistoris. Diu l'autora: "Aquestes activitats no són exclusives dels immigrants extracomunitaris. Els comunitarisi els autòctons els penalitzen amb una multa, però no amb l'impediment de poder residir legalment en un país."

Considera que aquestes decisions de l'administració local es contradiu amb el debat acadèmic actual a la Unió Europea sobre la necessitat d'una concepció inclusiva de ciutadania que elimina l'exclusió per gènere, edat, classe social o etnia i que es desvinculi del binomi ciutadania/nacionalitat propi dels Estats nació. El debat es centra en la possibilitat d'establir com a criteri jurídic la residència (ius domicilii) més que el ius sanguinis o el ius-solis.
Aquesta visió implica la universalització de drets i deures (igualtat jurídica i estatus comú a autòctons i immigrants amb residència permanent) que contribueixen a consolidar una cultura pública compartida. La proposta implica l'educació de la població autòctona en la diversitat ètnica i cultural i la socialització dels immigrants extracomunitaris en les normes, les institucions i els valors democràtics liberals de la societat receptora.
L'alternativa a la ciutadania dels Estats nació és la perspectiva de les constel·lacions de ciutadania. La ciutadania es concep com una relació que ha de proporcionar a tots els residents instal·lats en un territori, la capacitat d'actuació i acció, de decisió política, de participació en el procés de presa de decisions, per complir les lleis i les normes amb responsabilitat i sentit de retre comptes a més d'aportar treball i energia.
L'autora comenta les dificultats d'aquesta proposta (la resistència dels Estats nació), que és, encara, un debat acadèmic... però comenta, també, que la presència dels immigrants extracomunitaris a les nostres societats avançades és un fet irreversible mentre al món persisteixin les desigualtats econòmiques i socials extremes. Manté que en la mesura que aquestes persones s'integrin en un tot cohesionat, o sigui, consensuat entre els membres del grup sobre la percepció de pertinença i la intensitat d'interaccions en el seu si, el creixement econòmic i el benestar social queden garantits.

Acaba l'article dient que "Aquest és l'horitzó. El camí a seguir no és pas posar obstacles a la seva integració"

Farien bé els equips de govern de molts ajuntaments, que es consideren progressistes en fugir dels postulats de PxC i del PP, sobretot, en èpoques electorals (això no ho diu la Carlota Solé, ho dic jo davant les -des del meu punt de vista- incoherències del govern central, alguns autonòmics i força locals).

Vaga general - 27 de gener (més informació)

2011-01-18T20:45:00.004+01:00

La reforma de la Seguretat Social (power point)

Contra la retallada de pensions (power point)

Ja n'hi ha prou (periòdic informatiu i de denúncia sobre l'atac a les pensions) - Iniciativa conjunta del Catalunya, l'Accent i La Directa

Aturem la retallada de les pensions. Manifestacions a Barcelona, Lleida, Reus, Cornellà, Girona i Terrassa entre el 20 i el 22 de gener

Sota el lema "Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou! Les nostres vides no són un negoci", diferents coordinadores, plataformes i moviments socials de diverses ciutats i comarques de Catalunya han convocat un seguit de mobilitzacions per als dies 20, 21 i 22 de gener.

Manifestació central a Barcelona: dissabte 22 de gener, 17 h, Plaça de Sants
Manifestació a Lleida el dijous 20 de gener, a les 19 h. davant la Paeria.
Concentració a Girona el dijous 20 de gener, a les 20 h. al Pont de Pedra
Marxa-manifestació a Cornellà el divendres 21 de gener, a les 18.30 h. a l’OTG de Sant Ildefons (Av. República Argentina, Metro Sant Ildefons L5)
Manifestació a Reus el divendres 21 de gener, a les 19.30 h. a la Plaça Catalunya.
Concentració a Terrassa el divendres 21 de gener, a les 20 h. al Raval de Montserrat.
Cercavila pel barri del Clot (Barcelona) el divendres 21 de gener

Vaga general - 27 de gener

2011-01-16T01:41:00.004+01:00

Les notícies sobre la brutal retallada de drets laborals i socials que està duent a terme el govern socialista sota la batuta dels "mercats" i sobre la vergonya de l'actuació dels sindicats majoritaris em fan venir ganes de vomitar.

La fase actual de la comèdia, drama?, va sobre la reforma de les pensions en què els sindicats jmajoritaris ja han capitulat definitivament i parlen d'un "pacte d'estat". Val la pena llegir l'article de Juan Carlos Escudier, Bandera blanca sindical.

En aquest context, el sindicat CGT ha considerat que cal una Vaga General i davant la desafecció de CC.OO. i UGT ha decidit convocar-la pel 27 de gener.

Us deixo l'enllaç a la web Huelga General i a la de la CGT.

Entenc que una vaga general és quelcom important i que si analitzem el seu possible desenvolupament i resultat, la convocatòria de la CGT és força arriscada, però entenc, també, que una vaga general és imprescindible, encara que sigui per dignitat, i si no la convoquen els sindicats majoritaris, algú l'haurà de convocar. Entenc també que les vagues no les fan els sindicats sinó els treballadors i les treballadores i molts ja estan tips/es de l'actuació dels sindicats majoritaris. Estaria bé que la convocatòria de la CGT esdevingués una vaga per la dignitat dels treballadors i la ciutadania i que aplegués, si més no, una part de qui no combrega amb les convocatòries pansides i patètiques d'uns sindicats majoritaris que creuen tenir més a perdre que a guanyar amb una vaga i que prefereixen seure a negociar (el repartiment del pastís?) amb empresaris i partits de dretes.
.
Enlloc d'escriure més us deixo amb un article del Toni Àlvarez, amb el que coincideixo totalment:

VAGA

El títol hauria de ser vaga general, però em temo molt que no ho serà. El proper 27 de gener està convocada la vaga general per la CGT, a Catalunya. Tot i que la convoqui la CGT hi ha una multitud de petits col·lectius, de assemblees de barris i pobles, de grupuscles sospitosos de demanar la lluna i la justícia social, que estan darrera d’aquesta vaga que algun sindicat havia de convocar. I no podia ser ni CCOO ni UGT, prou feina tenen a Madrid per negociar les seves prebendes i ajustar els seus pressupostos. I dissimular, es clar".

I havien molts dubtes que un sindicat, dels anomenats minoritaris, convoqués una vaga anomenada general, paraules majors. Però es tracta de perdre la por, adonar-nos que no tenim res a perdre perquè queda poc per perdre i molt a guanyar. És una vaga per la dignitat, per dir prou. Paraules difícils en èpoques de supervivència, però davant l’ofensiva d’allò que s’anomenen els mercats ens queda la cultura de la resistència, una cultura que el poder s’entesta en esborrar i anular. Una cultura que te molts anys. Una cultura que molts dels que llegiu això, heu viscut de forma directa o indirecta. Que no podem perdre.

La vaga del dia 27 de gener no s’ha de mesurar en percentatges, ni en números. Serà difícil que els precaris puguin fer vaga, que els que s’informen de les coses de la vida per la Belen Esteban o Intereconomia s’assabentin de la convocatòria, que els que escolten els mitjans oficials i els mass media no es deixin enganyar per la utilitat de la vaga. També serà difícil que les cossos policials del país no fiquin la por al cos a tot aquell que tingui ganes de estar al carrer el 27. Un dia on es juguen molt els sindicats majoritaris que representen a milers de delegats sindicals, treballadors que viuen de negociar les condicions laborals de les persones que treballen als seus centres de treball.

Estarem unes quantes al carrer, sindicades o no sindicades, treballadors i aturades, empleades que no cobren des de fa mesos tot i anar puntualment a treballar, dones i homes, cansats i resistents, fent vaga oficialment o moments abans d’anar a la feina a intentar resistir per un sou per mantenir-se. Però dignes.

Vestides de negres?, amb un barret al cap?, amb una flor a la solapa? Ens imaginem quelcom per saber que volem canviar, que estem movent-nos per dir-li a l’emperador que està nu i que prou ja d’enganyar-nos? Que ens podem continuar organitzant?

Sobren els motius, es pixen a sobre i estan acostumats a que callem, a no respondre, a humiliar-nos, a acotar el cap. Prou, som molts els que veiem i patim els seus abusos. El dia 27 diran que som una minoria, uns radicals, els mitjans ens insultaran per exercir el legitim dret a la vaga i de defensar-nos de les seves misèries. De forma no-violenta, amb la paraula i l’acció. Amb el gest.

Esperem-nos, busquem-nos, fem. Siguem.