sábado sabadete... matí tranqui, passeig fins el moll i jalar, amb uns amics al Rosvand, a la marina del Port Tàrraco. Hi havia carta o menú de cap de setmana (26,00 €) que és el que hem triat. Jo he menjat carpacció de peix espasa amb salsa de tomàquet caramelitzada (boníssim) i filet de porc amb patates i salseta. De postre profiterols amb xocolata. Un vinet del Montsant, talladet i copa de Calvados. La copeta al costat de la Moni i de cara a la mar i els vaixells, Guai!
Després, a la tarda, hem tret el nas per l'inauguració de l'Ateneu llibertari Alomà. Com diu el Toni
"un espai on puguem compartir idees, pensaments i sentiments basats en les formesllibertàries de fer i anar pel mon". "Volem obrir un lloc de confluències, us espai que sigui capaç de sumar diferents sensibilitats politiques de la ciutat, però sobretot que possibiliti que les persones que el composem portem a terme la pràctica llibertària, basada en el recolzament mutu, el respecte, l’horitzontalitat, l’assemblearisme, la justícia social, la denuncia política i la constant construcció d’espais per trencar el Poder que reprimeix la llibertat dels/lesque no volem ni deu, ni amo, ni pàtria, ni banderes.Us esperem!!"
En el text del Toni que us reproduia a dalt, hi faltava un poema que hio va incloure. El poema, de la Gloria Fuertes, és aquest:
MI PUEBLO ES LA TIERRA
Mi pueblo es la tierra
mi patria el espacio
mi paisaje el mundo,
mi palacio un árbol.
Mi vida es tu vida,
mi idea un abrazo.
Hundir al que trepa
subir al de abajo,
ese es mi trabajo.
Gloria Fuertes
Bé, ara, al sopar de Tecla Smit, el grup de teatre. Ja explicarem :-) i demà, Paraules per la Pau.
Volia acabar el post amb una referència a Serrat que, sembla se'n va a actuar a Israel (recordeu que força organitzacions palestines reclamen un boicot als productes israelians, un boicot contra l'apartheid al qual el govern d'Israel condemna el poble palesti, però prefereixo deixar-vos amb aquest video:
Aquest matí hem anat a les Muralles. És bo que et toqui l'aire i el sol. A més havíem de renovar el "passi tarragoní" i em feia gràcia tornar a veure un dels meus racons preferits.
D'aquest racó en vaig parlar en algun post de l'any 2007. Feia la quimio i, de tant en tant, a l'estiu, m'escapava cap a les Muralles a donar un tomb i sentar-me a llegir, escriure i/o meditar. La tranquil·litat del lloc (cap a l'estiu i en dia laborable no hi havia massa gent), l'ombra, la frescor i el cant dels ocells en fan un indret encantador i memorable.
El raconet a la primavera-estiu de l'any 2007
Avui m'hi he tornat a retrobar. Els arbres una mica més peladets, l'hora i, evidentment l'època, diferents però, encara, força encantador. Llàstima que estava "ocupat", un grupet de turistes (que no eren tontos) s'havien assegut en el marge i hi feien petar la xerrada.
El raconet en el mes de febrer de 2009
Aquest cop, a més, no hi he anat sol. No és que anar sol sigui mala cosa. Possiblement hi ha gent que té por a quedar-se sol amb ell/a mateix/a i és quelcom importantíssim. En tot cas, avui hi he anat acompanyat. Molt ben acompanyat. Per motius diferents segueix sent un dels meus raconets preferits ;-)
Acabo el post (per fi un que no és massa llarg), a risc que em considereu una mica empalagós, amb un poema de Salvat Papasseit que també, té força a veure amb la jornada:
Fa un parell de dies vaig rebre un correu del Vaixell dels Bojos en què anuncien que tornen a Tarragona. Ambdues coses m'han fet força il·lusió i us ho explico. També penjo l'enllaç a la seva web, alguna foto i algun vídeo.
ELa Nave Va!Rumbo Tarragonia!
Ara el "Vaixell del Bojos" i la seva tripulació intrépida és en el Mar Ionico, en una pequeña (pen)isla deshabitata que compartem amb qualcunes pescadores, amb un cooperativo desmantelat (que produce en un rincón todavía un bon vino), amb un castillo Veneziano arruinat del s. XIII i amb un beach bar descartelat dels anys sessanta. Là preparem la nova comèdia tragicòmica que racconta la història de l`últim heroi grec "Jason". El proper tour d'estiu 2009 nos porta desde Grecia a Taranto, Palermo, Cagliari, Barcelona fins a Tarragona. Ritornem a la Ciutat per repasar a ver a tots vosaltres, per entrar en el astillerio de la Confradería i pot-ser per invernar encora…..
De xiripa, cercant coses, m'he trobat fotos antigues del Candil. Del Candil de fa anys, amb l'Alfonso.
La gent de l'"anillo solidario de blogs" hem decidit penjar, avui, un comunicat sobre la nova llei d'asil que s'esta debatint en aquests moments:
Quienes formamos el anillo solidario de blogs consideramos imprescindible el compromiso de España con la protección de quienes han tenido que huir de su país, perseguidos por su ideología o sus creencias, por su identidad sexual o su pertenencia étnica. Es decir de la protección de las personas refugiadas. Creemos que defender el derecho de asilo es defender el derecho a la pluralidad y por ello queremos manifestar nuestro rechazo al texto de la nueva ley de asilo que actualmente se está debatiendo.
En un contexto internacional en el que los conflictos bélicos se enquistan y se ceban con la población civil, y en el que son los países pobres quienes se hacen cargo de la protección de más del 70% de los refugiados, cabría esperar una respuesta solidaria y a la altura de las circunstancias por parte del Estado Español.
Sin embargo la nueva legislación, aún contando con puntos positivos, limita las posibilidades de conseguir de nuestro país el reconocimiento como refugiado y la subsiguiente protección.
En concreto, la eliminación de la posibilidad de solicitar asilo en las embajadas (derecho ejercido por 350 personas en 2008), la creación de las llamadas "listas de países seguros" o la devaluación del papel de control que ejercía el ACNUR en las solicitudes de asilo realizadas en la frontera son medidas que lejos de ampliar la protección eliminan vías y garantías de acceso a la misma.
Con esta nueva legislación España se alinearía con los países europeos que progresivamente han ido limitando las vías de acceso a la protección internacional a los refugiados que llamaban a sus puertas.
En este sentido, ante el argumento esgrimido por el Gobierno de que la presente ley evita el abuso que del derecho de asilo hacen personas inmigrantes no podemos por menos que mostrar nuestra sorpresa.
El año pasado, fruto de nuestra restrictiva política de fronteras, el número de solicitantes de asilo disminuyo en 3146 personas, lo que supone más de un 40% respecto a 2007.
El derecho de asilo a día de hoy, tal y como denuncia el ACNUR, se ve más amenazado por el control de la inmigración irregular y la construcción de la Europa Fortaleza, que por las contadas situaciones de abuso que se puedan producir.
Desde el Anillo Solidario de Blogs consideramos que la ley que, a día de hoy se encuentra en fase de debate parlamentario, no está a la altura del compromiso esperable con los refugiados, y por lo tanto con la defensa de un mundo plural, pacífico e igualitario.
El post d'avui tracta de quelcom bell, un llibre; de certs estress i de quelcom dur, la Palestina ocupada. Malgrat tot, acaba amb dues fotos maques.
Al voltant de 1982 em van deixar un llibre que vaig començar a llegir: Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar. A les poques pàgines el vaig deixar aparcat. De tant en tant l'he retrobat però no ha estat fins l'enfermetat que he continuat la seva lectura i, ara, l'he acabat. Impresionant.
La Biblioteca municipal de Tossa diu de Marguerite Yourcenar, anagrama de Marguerite C. de Crayencour, que ha estat una de les escriptores més notables de la literatura del segle XX i que la seva obra destaca per la perfecció de l’escriptura i per la intensa reflexió dels temes i dels sentiments que s’hi expressen.
Yourcenar, diu la biblioteca, va néixer el 8 de juny de 1903 a Brussel·les, filla d’un aristòcrata francès i d’una belga. La seva mare va morir pocs dies després de néixer la nena. La seva infància transcorre a França i es desenvoluparà amb molta llibertat de la mà del seu pare que la va guiar i acompanyar en la seva formació i en la seva educació a través de la lectura, les visites als museus i els viatges. El 1914, refugiats a Anglaterra, aprendrà l’anglès i s’inicia amb el seu pare en l’estudi de les llengües clàssiques. Rebutja la universitat i s’estima més viatjar, descobrint i copsant els ambients que després reflectirà als seus llibres, en els quals queda reflectit la seva extraordinària cultura.
A partir de 1939 viurà als Estats Units amb Grace Frick, la qual serà la seva companya durant gairebé 40 anys, alternant la seva activitat creadora amb la traducció d’obres i impartint cursos i conferències.
Va morir el 17 de desembre de 1987; set anys havia estat elegida com a primera dona membre de l’Acadèmia francesa.
Sobre el llibre, diu: "Aquesta novel·la ha estat considerada com una de les obres més belles de la literatura francesa del s. XX. Va ser publicada l’any 1951, però va ser gestada molts anys enrere, als anys 20.
La història narra, sota forma autobiogràfica, la vida d’Adrià, l’emperador romà del s. II que, amb paraules de Yourcenar, “quasi va arribar a la saviesa”. Adrià vell i malalt, quan ja comença a percebre el perfil de la mort, escriu una llarga carta a l’hereu de l’imperi, Marc Aureli, explicant les memòries de la seva vida.
Amb una sensibilitat que commou, el llibre ens presenta un home intel·ligent, promotor de quasi totes les arts, que va cercar tota la vida la bellesa de les coses i la bellesa de les persones. Aquesta novel·la és un retrat de l’emperador d’un gran imperi, de les seves gestes i les seves fites com a governant, que li van permetre conseguir mig segle de pau, renovar l’economia de l’imperi i impulsar la cultura i l’art; però sobretot és el retrat de com sent i viu l’home, dels seus sentiments i les seves passions.
El relat s’acompanya amb un “Quadern de notes” on l’escriptora explica com va ser el procés de creació de la novel·la, fruit de profundes investigacions, projectada i corregida múltiples vegades, i d’una extensa “Nota” on descriu les fonts de la narració.
Antinoo Farnese - Napoli, Museo Archeologico nazionale - foto di Giorgio Sommer (1834-1914)
Jo hi afegiria les referències a Antinous que conformen unes de les pàgines més belles del llibre.
Dijous es va celebrar la xerrada sobre "Palestina avui. Un pais ocupat". Emma va parlar sobre la dura vida quotidiana a Palestina. Ferran Izquierdo, professor dela URV, va fer un anàlisi de la situació d'apartheid a Palestina i Marion de la Xarxa d'Enllaç a Palestina va parlar de diferents experiències de boicot a productes israelians arran les peticions en aquest sentit de nombroses organitzacions palestines.
L'autor del blog enxampat "in fraganti" sortint d'un dels seus locals gourmetians preferits *
Aquests dies han estat una mica estressants per diferents motius: massa feina per una banda, massa poca per altra (una persona que estimo s'ha quedat sense) i dubtes sobre cosetes relacionades amb la salut. La "massa poca" feina s'ha solventat, afortunadament; els dubtes sobre la salut resten pendents d'un TAC que farem en el mes de març però sembla que la cosa està més clara amb la qual cosa resta la "massa feina".
Per acabar dues imatges maques. A la de dalt, la Mònica amb el Toy i, a sota, una imatge de la platja de La Mora elpassat diumenge.
* la foto del Mc Donalds és una broma. Realment, jo no entro en locals com aquest si no és per alguna acció de boicot o similars.
Abans de les coses més personals, informació sobre un acte necessari:
PALESTINA AVUI, PAÍS OCUPAT
Dijous 12 de febrer, a les 19h, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona, plaça de la Font. amb Marion, voluntària de la xarxa d'enllaç amb Palestina i de Boicot PreventiuFerran Izquierdo, professor de relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Analista de la conflictivitat a l'Orient Mitjà.
Convoquen: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, CGT, Ateneu Llibertari Alomà, Entrepobles, UGT, CCOO, EUIA, COBAS, Casal Sageta de Foc, Endevant, ICV, PSC, JSC, Comunitat palestina de Tarragona, Comité Oscar Romero, IAC, Joves Esquerra Verda, POSI, Alternativa Baix Gaià, Coordinadora d'Ong's de Tarragona. Un cop dit el que és imprescindible, passem a altres coses: Setmana, com les darreres, de força feina, embolics i estrés. Visita a l'oncòloga amb alguna coseta no massa clara a partir d'un TAC que em van fer en un lloc diferent als habituals. Haurem d'aclarir dubtes els propers dies i en el mes de març amb un altre TAC i la visita de l'especialista. L'activitat de l'Associació de Veïns, un altre tema que comporta força maldecaps. Darrerament he guanyat un trist "protagonisme" en un blog que gira al voltant de les problemàtiques de la Part Alta. Hi ha coses que no comparteixo amb l'autor del blog però he de reconèixer que té la seva gràcia pel que fa a la denúncia de força problemàtiques. El problema rau en "els comentaris", força desangelats i carregats de mala bava i insults. Probablement, a més, com que, practicament, tots els comentaris són anònims i/o amb pseudònim, tinc la sensació que bona part provenen de la mateixa persona que utilitza pseudònims diferents. No em fa cap gràcia aquest protagonisme però cap problema! amb no entrar-hi problema acabat, ja vaig dir, fa temps, que la vida és massa curta per gastar-la llegint perogrullades. Llàstima que els comentaris aparèixen, també, en el digital Tot Tarragona pel qual tinc un cert apreci i llàstima, també, que tots els comentaris, excepte per la redacció del digital, també siguin anònims. No acabo d'entendre com, determinades persones, basen la seva actuació en els judicis a priori, en la ignoràcia i, sembla, en la mentida i l'odi.
Com sempre, però, no tot és tan xungo, la vida es presenta en totes les seves facetes i, evidentment, no totes són iguals. Així, ahir, un company i jo, vam parlar sobre no-violència, antimilitarisme i coses per l'estil davant un grup de... religioses i religiosos (anava a dir monges i capellans però tampoc és massa exacte) que treballen en barris obrers. Malgrat la meva apostasia una experiència força agradable i emmig d'una gent que em coneix i aprecia. Després, i en una altre ordre de coses, la vida, com diu Serrat "se nos brinda en cueros" i em quedava una sorpreseta ben agradable, el record de la qual em permetreu que em guardi per a mi solet. Aquest matí futbol. Tampoc soc futboler excepte pel que fa als partits que jugava el meu fill, fa alguns anys, i ara, el Niliyo. L'única pega és que al pavelló en que han jugat fotia un fret que pelava (de fet, al carrer, també). Us deixo amb un poema de Mario Benedetti que surt a la pel·lícula El lado oscuro del corazón.
Estic acabant el post al matí. Aquests dies tinc molta feina i he de tenir molta cura del meu estat anímic per la qual cosa, ahir a la nit vaig preferir anar-me'n a dormir abraçant una persona estimada que la "transformació social".
Ahir al matí Paraules per la Pau de febrer. La cosa pintava una mica xunga (pel temps plujós, etc.) però finalment tot va sortir força bé.
Vam parlar del 60 aniversari de l'OTAN i de les mobilitzacions no violentes que es preparen per la cimera del 3 i 4 d'abril a Badeb Baden i Estrasbourg. En el següent text, en el que es desgranen 10 arguments per dissoldre l'OTAN, us en podeu fer una idea:
10 raons per dissoldre l’OTAN
Fa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del
Fa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del Nord davant de la Unió Soviètica. El final de la guerra freda deixa sense sentit l’OTAN, que de sobte es queda sense enemic. Aleshores s’inicia una reconversió dels seus objectius polítics i militars per justificar la seva existència. A la cimera de Washington de 1999 es redefineix l’estratègia de l’Aliança. Amb l’excusa de contribuir a l’estabilitat i pau mundial, amplia el seu radi d’acció de forma il·limitada arreu del món. En realitat, aquest canvi d’estratègia té com a objectiu controlar les zones productores de recursos naturals i d’importància geoestratègica. A la cimera de l’OTAN a Praga de 2002 s’incorpora la lluita contra el terrorisme internacional com un dels seus objectius fonamentals i s’adopta la doctrina de la guerra preventiva de Bush, que situa l’organització en una posició de vulneració del dret internacional.
La millor politica de seguretat és la que fa la guerra imposible. Per aconseguir un món en pau i més just és imprescindible la dissolució de l’OTAN.
Raons que fan de l’OTAN un obstacle per a la pau mundial:
1. L’OTAN és el bloc militar mundial més agressiu i bel·licista, que incrementa el perill de noves guerres.
L’OTAN és un organisme militar que, des de 1999, va decidir abandonar el caràcter defensiu de l’àrea de l’Atlàntic nord per intervenir militarment a qualsevol lloc del planeta. Aquestes intervencions militars exteriors poden provocar reaccions en tercers països i la formació de nous blocs militars.
2. L’OTAN és una organització no democràtica.
Les decisions de l’OTAN es prenen sense cap control democràtic, al marge dels parlaments i institucions democràtiques europees, alhora que està sota el comandament militar exclusivament dels EUA. L’OTAN coarta i restringeix la política exterior dels estats membres.
3. L’OTAN ha estat i és una amenaça per a la democràcia.
L’OTAN ha acceptat que estats no democràtics en formin part, com la dictadura neofeixista de Portugal i la dictadura dels coronels a Grècia. L’OTAN ha participat també en conxorxes antidemocràtiques i de manipulació de l’opinió pública. I actualment no presenta cap objecció a que hi pertanyin països poc democràtics com Turquia, Polònia o Bulgària.
4. L’OTAN té com un objectiu estratègic la guerra contra el terrorisme.
Desapareguda la Unió Soviètica, l’OTAN es va quedar sense enemic. En lloc de dissoldre’s va trobar un nou enemic, l’anomenat terrorisme internacional. Amb aquesta excusa va intentar intervenir a la guerra d’Iraq el 2003 i intervé a l’Afganistan.
5. L’OTAN impulsa noves curses d’armament i representa la militarització del planeta.
L’augment continu de l’arsenal dels països membres de l’OTAN provoca el rearmament de països com ara Rússia, Xina, Iran, ... que, alhora, condueix al rearmament dels que es consideren els seus rivals. El resultat final és l’augment de la militarització del planeta.
6. L’OTAN és responsable de l’increment de les despeses militars, de l’impuls de la indústria i el comerç d’armes mundials.
El rearmament constant dels exèrcits dels estats membres de l’OTAN provoca un augment continu de les despeses militars, impulsa la recerca en noves armes, la indústria que les produeix i el comerç mundial que les ven. La despesa militar dels països de l’OTAN representa el 75% de les despeses militars mundials.
7. L’OTAN impulsa la proliferació i el perill de guerres nuclears.
Estats Units té instal·lat armament nuclear a les bases militars de l’OTAN a Europa, la qual cosa lliura Europa al perill d’una guerra nuclear.
8. L’OTAN defineix la immigració descontralada com una amenaça.
En aquesta estratègia de buscar nous perills, l’OTAN esmenta la immigració massiva com una de les seves preocupacions. És molt preocupant que un organisme militar abordi la qüestió de la immigració.
9. L’OTAN perpetua la tutela d’EUA sobre la política europea.
Els governs europeus accepten estar supeditats, a través de l’OTAN, als interessos del complex militar-industrial dels EUA. Aquesta situació fa impossible que Europa assumeixi la funció de promotora dels objectius de la Carta de Nacions Unides, el més important dels quals és evitar noves guerrres. Per aconseguir-ho és imprescindible la dissolució de l’OTAN.
10. L’OTAN té com a principal funció la defensa dels privilegis i interessos dels estats més rics del planeta.
Aquesta és, sens dubte, la raó més important de l’existència d’aquest organisme multilateral militar. El sistema de vida dels països rics exigeix l’entrada de les matèries primeres (petroli, gas , ...) que els són vitals per mantenir el seu nivell de consum insostenible. L’OTAN és l’instrument que assegura aquest subministrament mitjançant el control militar de les zones d’explotació
Després vam recitar un parell de poemes d'autors palestins per recordar Gaza, per recordar Palestina.
Entremig també vam fer memòria d'una història amb molts matissos: la d'un bon grapat de joves que es van jugar moltes coses per acabar amb el servei militar obligatori a l'estat espanyol.
Després, dinar a un hindú, passeig pel port veient tot un grapat de vaixells que no m'importaria tenir, passeig per Tarragona, per la Rambla i cap a caseta a sopar i a descansar
tres persones força importants en la meva vida (n'hi ha més)