dissabte, 25 de desembre del 2010

pessebres necessaris!



Aquests dies, entre d'altres coses i entre compra i compra, toquen pessebres.
No puc negar que a mi m'agraden els pessebres. Això de recrear ambients, paisatges, situacions... sempre m'ha fet gràcia. Ara fa temps que no en faig (bé de fet, l'any passat en vaig fer un de petitet pel Nil). En altres èpoques n'he fet de tots tipus: petits, grans, en miniatura...
Un cop, pels meus fills, en vaig fer un amb Clics de Famòbil. I, com no, en algun moment en vaig fer algun amb soldats, tancs, etc.

Leo Bassi també ha decidit fer un pessebre i, també, amb tancs, soldats... i un mur. Ha fet un pessebre a la Palestina del 2010: "El belén de Lavapiés es una combinación de acción artística y obra en ejecución, que lleva al tradicional nacimiento navideño a la Palestina de 2010 y que se podrá ver desde el día 22. "Desde hace ya unos años, cuando llegan las fiestas navideñas, vivo con una frustración y una tristeza creciente la terrible contradicción entre las imágenes tradicionales del belén bíblico con su mensaje de paz y de inocencia, y la realidad trágica del belén de hoy, partido en dos por el muro de la ocupación israelí", dice el actor, payaso, showman y activista Leo Bassi. Se le ha ocurrido hacer algo para concienciar a toda la gente de buena voluntad ante el problema de la paz en Palestina: un belén distinto de los que acostumbramos a ver. El belén de Bassi, que se podrá ver en la Tabacalera de Lavapiés (Embajadores, 53), a partir del 22 de diciembre, surge de una idea: "¿Cómo sería el pesebre de la Natividad hoy rodeado de soldados, de helicópteros, de blindados, de check-points, de asentamientos de ocupación y del muro? Cogiendo la iconografía clásica cristiana, perfectamente respetada y cuidadosamente reconstruida, Bassi está creando un belén de 16 metros cuadrados dividido en dos por el muro y bajo ocupación. El evento se desarrollará durante las fiestas navideñas, y cambiara día tras día siguiendo los eventos relacionados con la construcción del muro: protestas de los pastores por la destrucción de hogares palestinos, habitantes de Belén enfrentándose a colonos que destrozan olivos, construcciones de asentamientos ilegales... Cada día el decorado y las escenas serán modificados en función del guión: "Un relato de lo que sufren María, José y Jesús con la construcción del muro".



L'altra dia una companya del grup de teatre popular Tecla Smit, aprofitant el pica pica de nadal, també va fer un pessebre. Aquest amb més bon rotllo, que és tan imprescindible i necessari com el rotllo que tingui el pessebre del Leo Bassi.



dimarts, 21 de desembre del 2010

¿Donde está la izquierda?

il·lustració de l'article - Mikel Casal

Si aneu seguint el blog sabreu que no estic gens entusiasmat amb els partits polítics i que em molesten força les declaracions dels líders de partits o coalicions com IU o, sobretot, ICV -EUiA (Joan Saura, Joan Herrera...) quan es declaren com a UNICS REFERENTS de les esquerres. Darrerament puc coexistir amb ells si tinc present que, en tot cas, això podria ser cert si ens referim a les "esquerres" institucionals o electoralistes (si és que se les pot anomenar així). Els veig una fal·lera a engolir i digerir qualsevol cosa més d'esquerres o menys encotillada que ells que em fot de malhumor. Els veig prepotents i menyspreadors.

A banda d'això, trobo aquestes "esquerres" super fragmentades, amb vocació de personalismes... i a l'hora de governar, si escau (i de ganes n'hi ha moltes) fent polítiques que jo no anomenaria precisament d'esquerres. El paper d'ICV-EUiA al davant dels Mossos d'Esquadra, per exemple, n'és una mostra.

Al diari Público d'aquest matí hi havia un article de Joaquim Sempere anomenat Donde está la izquierda. Si premeu sobre l'enllaç el podreu llegir.

Joaquim Sempere és doctor en Filosofia i professor de Teoria Sociològica i Sociologia Mediambiental a la Universitat de Barcelona. És autor del llibre L’explosió de les necessitats (Barcelona, Edicions 62, 1992), coautor, junt amb Jorge Riechmann, de Sociologia y medio ambiente (Madrid, Síntesis, 2000), i coordinador, amb Enric Tello, d'El final de la era del petróleo barato (Barcelona, Icaria, 2008). Els seus àmbits d'investigació són, actualment, la teoria de les necessitats humanes i la teoria social, aplicada especialment a las qüestions relatives a l'ecologia i els moviments socials. Entre 1975 y 1980 va dirigir la revista teòrico-cultural Nous Horitzons. A l'actualitat és membre del consell de redacció de la revista teòrica Mientras Tanto.

A l'article hi ha hagut, sobretot, dues coses que m'han agradat: una la relació de punts en els quals creu que es podria generar l'acord de diferents grups i/o col·lectius d'esquerres, l'altre un fragment en què diu: "...más allá de las organizaciones políticas representadas en las instituciones existe una izquierda social multifacética, en la que tenemos grupos políticos extraparlamentarios, sindicatos, asociaciones de vecinos, ateneos y centros culturales, así como redes asociativas varias, incluidas las redes virtuales...).

Aquest fragment, aquest reconeixement, em sembla genial.

Us deixo amb les dos fragments que us comentava:

"Hay, no obstante, un programa implícito que viene siendo formulado desde muchos lugares y que podría ser suscrito por un amplio sector de la opinión pública, en España y en la UE:

· eliminación de los paraísos fiscales,

· reforma fiscal hacia la progresividad perdida,

· tasa sobre las operaciones financieras contra la especulación,

· homologación de la presión fiscal y de la legislación laboral en toda la UE,

· intervención pública de los bancos para proteger los ahorros y facilitar créditos a la economía productiva,

· reducción del gasto en armamento,

· inversiones masivas en materia de sostenibilidad ambiental (lo que se llama New Deal verde: energías limpias y renovables y técnicas ecológicamente sostenibles),

· defensa de los derechos sociales y en particular del Estado del bienestar,

· igualdad de género,

· lucha masiva contra la pobreza y la exclusión,

· considerar la inmigración como una oportunidad y no una amenaza.

En torno a estos objetivos se pronuncian muchas voces, desde la izquierda radical hasta sectores de la socialdemocracia (como la Fundación Alternativas por boca de Nicolás Sartorius) y de los sindicatos mayoritarios, de tendencia moderada; desde viejos y nuevos comunistas hasta ecologistas.
En el Parlamento europeo están Los Verdes/Alianza Libre Europea, que agrupa hoy 32 partidos de 29 países, y la Izquierda Unitaria Europea/Izquierda Verde Nórdica, que agrupa 27 organizaciones de 21 países. En estos momentos, los Verdes tienen 55 diputados y la Izquierda, 35. Estos diputados, que representan el 12,2% del total, comparten los objetivos mencionados y podrían ser un referente importante en cada país para dar la batalla en toda Europa.

Pero, para que todo esto se plasme en iniciativa política, hace falta una voluntad unitaria que catalice la acción de los partidos y organizaciones políticas de cada país. Y no sólo esto: más allá de las organizaciones políticas representadas en las instituciones existe una izquierda social multifacética, en la que tenemos grupos políticos extraparlamentarios, sindicatos, asociaciones de vecinos, ateneos y centros culturales, así como redes asociativas varias, incluidas las redes virtuales. ¿Cómo hacer para que toda esta galaxia luche unida contra el neoliberalismo y permita salir de la crisis con el menor daño posible para las clases populares?

divendres, 17 de desembre del 2010

Denunciar crims de guerra no és un crim - Llibertat per Bradley Manning

Aquest matí llegia que, finalment, han deixat sortir, amb fiança, Julian Assange (WikiLeaks). L'home es congratulava de respirar l'aire de Londres i comentava les condicions de les presons angleses (sembla que ha estat a la mateixa cel·la que Oscar Wilde) "Durante todo este tiempo que he pasado en el fondo de la celda de una cárcel victoriana he tenido tiempo para reflexionar en toda la gente que pasa sus horas en cárceles en condiciones peores que la mía. Esa gente también necesitan vuestra atención y apoyo", dijo. També ha expressat la seva preocupació per una possible extradició als EUA que, diu, ha obert una causa secreta en contra seu.

Al parlar de persones empresonades en pitjors condicions que la seva, hom no pot evitar pensar en la situació que deu estar passant Bradley Manning, el soldat que està empresonat acusat de filtrar informació i documentació a Wikileaks (que no facilita cap informació sobre les seves fonts).


Bradley Manning està acusat de la la filtració del vídeo Collateral Murder (asesinato colateral) en el qual es veu l'assassinat de 12 civils a Bagdad, entre els quals dos periodistes de Reuters, des d'un helicòpter Apatxe dels EUA . La justicia militar que no ha actuat contra els responsables d'aquestes morts, manté arrestat i incomunicat Bradley Manning a qui acusa formalment d'haver accedit a informació militar classificada i transferir-la al seu ordinador personal, “añadiendo previamente software no autorizado a una red informática secreta” de la quual va baixar “más de 150.000 cables clasificados del Departamento de Estado y los filtró a personas no autorizadas.

La presumpta fulla de càrrecs, revela que Manning serà acusat de vuit delictes per violació de la llei federal, incloent la transmissió d'informació classificada a una tercera part no autoritzada, la qual cosa suposa que Manning està acusat de violació de la Llei d'Espionatge. Una de les acusacions més temibles en termes de potencial condemna de presó.

La fulla de càrrecs diu, a més, que va filtrar el material per “desacreditar a las forces armades”. Manning fou detingut ji traslladat a una presó de Kuwait, després que un ex hacker el delatés després de “xatejar” amb ell. Bradley Manning va pensar que Adrian Lamo el podria ajudar i es va equivocar.

Hi ha una campanya de suport a Bradley Manning des de la web que porta el seu nom. Des de la web podeu signar una petició per a la seva llibertat.

Una web relacionada, també, amb el cas és Courage to resist

Acabo el post amb un vídeo. El soldat que hi apareix no és en Bradley Manning, es diu Mike Prysner, però també ofereix un testimoni humà important i valent denunciant l'ocupació.

dijous, 16 de desembre del 2010

Resistència! Cal dir NO a les injustícies!


Aquests dies tinc la sensació que hi ha un clima de preocupació, de temor, probablement sobretot, d'impotència social. La submissió del govern a les exigències dels "mercats" i, per tant, les retallades socials, la reforma laboral, la congelació i reforma de les pensions... el desballestament, en definitiva, de l'estat del benestar, junt amb les conseqüències de la crisi i d'aquestes polítiques, l'augment de l'atur, de la pobresa, els desnonaments, la supressió de subsidis com el dels 426,00 euros... provoquem , entre d'altres conseqüències, preocupació, temor però quelcom força greu és la sensació d'impotència que ho acompanya. El fet que tot això tingui a veure amb la fúria rapinyaire dels anomenats "mercats" que són com a fantasmes que ningú acaba de situar i ubicar. El fet que els poderosos que es lucren amb aquests mercats siguin, justament, els que han provocat la crisi. El fet que un govern, suposadament, d'esquerres es plegui a les seves exigències i hipotequi el país, carregant-se l'estat del benestar, per poder finançar el deute dels bancs, està provocant aquesta sensació d'impotència i de pessimisme, aquesta sensació de passivitat davant la injustícia i el desastre.

Algunes de les notícies a què em referia, podrien ser, per exemple aquestes:

Una de cada sis persones a Catalunya es troba per sota el llindar de la pobresa

El document situa el llindar de la pobresa de Catalunya en els 7.470 euros anuals, a diferència d'Espanya, en què la quantitat és de 6.346,8 euros, ja que la pobresa relativa es mesura d'acord amb la distribució de la renda d'una societat determinada (normalment el 50% dels ingressos mitjans de la població de referència).

El risc de pobresa afecta el 18,4% dels catalans

Els desnonaments a Catalunya es disparen per la crisi

Si ho voleu en un format més "oficial" teniu la nota de premsa sobre l'Informe sobre pobresa de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Paraqlel·lament a tot això apareixen altres notícies com la que fa referència a l'assassinat de quatre persones a Olot: El homicida de cuatro personas en Olot iba a ser despedido

Segons la notícia un treballador que portava 20 anys com a "peó de confiança" en una empresa de construcció, que no cobrava des delmes de maig i que estava a punt de ser acomiadat, va disparar contra els dos amos de l'empresa i contra dos empleats d'una caixa d'estalvis on no va poder cobrar un taló sense fons que li havien lliurat a l'empresa.

La sensació de la qual us parlava s'assembla, en alguns aspectes, a la que ja vaig tenir fa anys, al voltant del 1983. Jo treballava, com fins fa poc, a l'Ajuntament de Tarragona, preparant i gestionant programes de formació i ocupació per a persones aturades i, sobretot, atenent a les nombroses que acudien a l'Ajuntament cercant feina i/o solucions per les situacions penoses per les que estaven passant (no cal dir que la resposta que podíem donar era escassa, insuficient, lenta...) . No diria moltes, però si força persones de les que venien no podien evitar manifestar el seu malestar i "amenaçar" que abans que els seus fills passessin gana podien fer moltes coses. Encara que les amenaces no anessin, en principi, adreçades a les persones que ateníem, no deixavem de ser els que donavem la cara i, sovint, en sortíem esquitxats, preocupats i, perquè no, atemorits.

La notícia d'Olot em fa pensar en aquella època i, no per casualitat, CCOO adverteix que la desprotecció dels aturats pot provocar tragèdies: "El sindicat Comissions Obreres, per la seva banda, ahir advertia que la crisi profunda agreujada per la "desprotecció creixent" a què es veuen sotmesos als aturats que perden la feina i la prestació d'atur pot desembocar en fets com el crim múltiple d'Olot. Per aquest motiu, CCOO exigeix al govern que "deixi de retallar drets socials", en referència a l'ajuda dels 426 euros que rebien els treballadors aturats quan havien esgotat la prestació. En un comunicat, el sindicat transmetia el condol a les famílies de les víctimes."

El secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, va lamentar els assassinats i va afirmar que estan relacionats amb la crisi econòmica, ja que al seu parer "els indicis apunten que pot ser conseqüència d'una situació personal greu conseqüència de la crisi econòmica perquè sembla que hi ha hagut un constructor, el seu fill i un banquer i un empleat". I va afegir que "lamenta que aquesta situació econòmica greu, que afecta moltíssimes persones i moltíssimes famílies, pugui acabar amb aquest tràgic succés que ha passat a Catalunya".

No cal dir que lamento els assassinats i que considero que la forma de "solucionar" un problema no és la que ha "triat" (dic triat entre cometes perquè crec que l'acomiadament no pot ser l'única explicació) la persona que ha protagonitzat els fets, però que, en tot cas, la cosa és greu. Un govern que militaritza els controladors aèries i considera gravíssims els perjudicis causats a més de 250.000 persones (o més) no entenc com no considera més greus els que la supresió del subsidi de 426,00 euros ocasiona a més de 688.894 persones sense feina o, simplement la situació per la que travessen més de 4,5 milions de desocupats.

No sé si altres formules poden contribuir a solucionar res però en tot cas, aposto per compartir la indignació contra la injustícia i manifestar-ho junt amb d'altres persones mitjançant manifestacions, Vaga General. En aquest sentit crec que valdria la pena veure que està passant a Grècia, a Anglaterra, a França... i posar-nos les piles.

manifest d'entitats socials que donen suport a la manifestació del18 de desembre contra la retallada de drets laborals i socials (la convoquen CCOO i UGT però qui hi participa és la ciutadania)

kjkjk








dimecres, 15 de desembre del 2010

S'ha estroncat un doll de música

Enrique Morente ens ha deixat i s'ha emportat un doll de música. Diuen d'ell que era dipositari de la tradició, l'únic que podia cantar els "49 palos y medio del jondo", però, alhora ha estat un dels grans renovadors del flamenc, discs com OMEGA o les col·laboracions amb Los Planetas, entre moltíssims altres grups o cantants, en donen prova.

En aquest text, publicat pel diari El Pais, Enrique Morente, parla de la llibertat en el cant: "He dado la impresión de ser más libre de lo que he sido. Los pasos que he dado han sido más por desesperación que por otra cosa, por no tener más remedio. Muchos han sido más largos de lo que deberían haber sido, huidas hacia delante. Estás intentando encontrarte con el cante clásico, que es lo que más me ha gustado... Pero si me hubiera ceñido a eso, muchas cosas que están hechas no se habrían hecho, claro. Aunque muchas veces las he hecho porque me ayudaban a aprender a cantar mejor por siguiriyas. Cuando te tiras una temporada cantando con una guitarra eléctrica, paras y vuelves, el oído te lo agradece. Sobre todo por el cambio, por el descanso de la rutina. También es cierto que me gusta la sorpresa, el riesgo, otras posibilidades. A veces pienso: de mantener la pureza que se encarguen otros. Pero siempre vuelvo; es una regresión, porque siento que todavía hay mucho que hacer ahí. Se ha perdido el rito de la afición, y es paradójico que lo diga yo que me he paseado por ahí con guitarras estridentes, pero ese respeto por los anteriores ya no está. Escuchar a los viejos es lo primero para poder caminar; los que has conocido, los que te han entusiasmado, los que no has podido oír porque no estaban grabados y has tenido que imaginártelos... Ésos son siempre los más inspiradores."

Diuen, també, que era una persona molt creativa, dinàmica, emprenedora... fa poc llegia una entrevista i deia que s'havia comprat una càmera i que volia fer quelcom, que encara no n'havia parlat amb no se qui però que volia fer quelcom i, segur, que ho hauria fet i, a més, hauria estat ben fet. També diuen que tenia moltíssimes cançons començades, ell mateix en calculava unes 400, altres diuen que més de 1.000 hores. Tot aquest doll de música es perdrà sense que en puguem gaudir.


Jo no penso parlar-vos d'Enrique Morente, no en sé tant. Si en voleu saber més podeu entrar a la seva Web oficial o a la Wikipedia (Enrique Morente) . El que si faré serà penjar algun vídeo que em sembla significatiu i que m'agrada.

Aquesta (premeu sobre el link) és la darrera actuació de Morente, en el marc de la preparació del seu darrer treball, El barbero de Picasso, just el dia abans de la operació

Habanera Imposible, de Carlos Cano, és la cançó que Estrella Morente ha cantat, avui, per acomiadar-se del seu pare



No puc evitar penjar la versió original de Carlos Cano



Diuen que un dels seus millors discs fou Morente sueña la Alhambra, us en penjo una peça amb Tomatito



Jo vaig arribar a Morente mitjançant OMEGA. Us en penjo First we take Manhattan



Tendrá que haber un camino, amb el grup Los Planetas



Aquest video recull una peça interpretada per Enrique i la seva filla Estrella



Aquest vídeo és un muntatge sobre Ciudad sin sueño, una de les peces d'OMEGA

dimecres, 8 de desembre del 2010

WikiLeaks, Tarragona i els vaixells de guerra

Aquests dies estem assistint a la persecució de Julian Assange, un dels fundadors de WikiLeaks, a causa de la difusió de documents secrets que posen en evidència les mentides i crims dels governs, especialment el dels EUA a Iraq i l'Afganistan.


Els EUA han engegat una campanya en contra d'aquest home que s'ha convertit en l'enemic públic núm. 1 (aquesta és una de les especialitats de molts governs).

Diferents servidors han fet fora Wikileaks. Diferents entitats com PostFinance, PayPal, Mastercard o Visa han bloquejat els comptes de WikiLeaks. Força mitjans de comunicació frivolitzen al voltant dels documents difosos.

Julian Assange està detingut a Gran Bretanya (després que comuniqués la seva localització a Scotland Yard) i pendent d'extradició a Suècia per una acusació de violació que, inicialment, es retirà i, finalment, s'ha tornat a engegar i a cursar a través d'Interpol. L'acusació sembla que no té massa solidesa i el principal temor rau en el fet que els EUA demanessin l'extradició per espionatge o altres acusacions.

El Partit Pirata Suec, el Partit Pirata suís i força entitats i persones estan mostrant el seu suport a WikiLeaks allotjant les seves webs i creant "mirrors" de la web.

"La informació vol ser lliure"

"La justicia és ara a les vostres mans"

Entre d'altres documents i informacions, resulta que Tarragona també apareix en els documents secrets i, curiosament, o no, a causa de... els vaixells de guerra al Port de Tarragona!

Aquestes són algunes de les notícies en què es comenta que els EUA van demanar, entre d'altres coses, poder utilitzar el port de Tarragona per acollir vaixells de guerra amb propulsió nuclear.

España ofreció a EEUU aumentar la colaboración militar en España

Zapatero ofrece a EE UU aumentar su presencia militar en España

Els EUA van demanar poder atracar bucs de propulsió nuclear a Tarragona

Wikileaks desvela que EUA quiso atracar buques nucleares en TGN

Chacón nega una oferta als EUA perquè augmenti la seva presència militar a Espanya

En aquest enllaç podeu consultar els cables de l'ambaixada americana referents a aquestes notícies.

Perquè us feu una idea de les informacions de WikiLeaks, penjo el vídeo que va difondre WikiLeaks en què un helicópter Apache americà mata una dotzena de civils i 2 periodistes de Reuters. L'exèrcit americà va dir que els morts van morir arran d'un combat entre les seves forces i la insurgència. Reuters va demanar el vídeo de l'helicópter principal. El vídeo no va aparèixer ni es va lliurar fins que WikiLeaks el va assolir i difondre.


divendres, 3 de desembre del 2010

Paraules per la Pau amb el poble sahrauí

Aquest diumenge, 5/12/2010, serà primer diumenge de mes i, per tant, a les 12 h del migdia, a la Plaça de la Font de Tarragona, farem Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes (ja en portem al voltant de 129, sense interrupció) per dir NO als vaixells de guerra, No al militarisme, en definitiva, des de la construcció d'espais de pau i art, de vida, per a la qual cosa comptem amb el suport d'artistes de les nostres contrades i de més lluny. Poesia, plàstica, teatre, titelles, dansa, contes... són algunes de les activitats que acull Paraules per la Pau cada primer diumenge de mes.
Aquest diumenge, amb motiu dels successos esdevinguts al Sàhara i al Aaiun, l'acte es dedica al poble Sahrauí, comptarem amb la presència dels Amics del Poble Saharaui de Tarragona i amb la presència, la veu i les cançons de la cantant sahrauí Digja, acompanyada al tabal.



La cantant no és Digja, és Mariem Hassan, i la cançó, Haiyú, vol dir Ànim, Coratge...

dimecres, 1 de desembre del 2010

Mi amiga Fatmata (Sierra Leone)


No soc massa partidari de fer propaganda de causes solidàries basades en la venda de llibres i/o altres productes per recaptar diners, però he rebut informació de la ONG DYES, relacionada amb l'amic Chema Caballero (premeu ací per entrar en el seu blog), missioner javerià que desenvolupa una tasca important a Sierra Leone (bona part de la qual en relació al suport a ex-nens soldat) i no puc no difondre-ho. O sigui que ací va:

El text de la nota de premsa que he rebut en relació a la presentació del llibre Mi amiga Fatmata és el següent:


Mérida 1 de Diciembre 2010

NOTA DE PRENSA

CAMPAÑA DE SOLIDARIDAD PARA SIERRA LEONA.

La ONG DYES (Educación y Desarrollo en Sierra Leona) saca a la venta un cuento titulado “Mi amiga Fatmata” con el objetivo de recaudar fondos para los proyectos de Educación que lleva a cabo en Sierra Leona

Mi amiga Fatmata”, es un sueño solidario. Tanto la autora como la ilustradora quisieron que fuera un regalo para todos los niños y niñas. A través de la historia y los dibujos todos podrán conocer cómo es la vida de una niña en Sierra Leona. Sigue siendo solidario porque muchos tiendas se han ofrecido a vender este libro de forma desinteresada, en lo que hemos llamado puntos de venta solidarios, para que así, todo el dinero que se recaude vaya íntegramente a los proyectos de DYES.

La ONG DYES se creó en 2005, teniendo como fines: El desarrollo e integración de la población de Sierra Leona, a través del apoyo a los proyectos que realiza en el país el misionero Javeriano Chema Caballero, que engloba los campos de la Educación, la agricultura y la sanidad

(Para ampliar información ó realizar entrevistas se puede contactar con Remedios Caballero, coordinadora de DYES. Tel.: 680 857 659)

Si voleu saber més sobre el llibre, podeu accedir al dossier de premsa prement ací.