Aturem el genocidi a Gaza - Concentració a Tarragona - 4 de gener de 2009 a les 13,00 h. - Plaça de la Font

Davant les massacres a la franja de Gaza que estem contemplant amb horror els darrers dies, amb un balanç de més de 300 civils morts i un miler de ferits, els blogs que formem part d'El Anillo Solidario de Blogs volem denunciar amb aquest comunicat les atrocitats que el govern d'Israel està perpetrant contra la població palestina de Gaza.

La Franja de Gaza se encuentra sitiada y la aviación y la artillería israelí una de las más potentes del mundo sigue masacrando a la población. Un millón y medio de civiles son prisioneros del Ejército Israelí y están siendo privados de alimentos básicos, combustible y electricidad.
Todos los hospitales están saturados de heridos, se encuentran sin medicinas ni capacidad para tratarlos. Muchos de los heridos perecen en los pasillos del hospital. Asistimos a crímenes contra la humanidad y a una violación sistemática de los Derechos Humanos.
No hay ninguna justificación ante esta barbarie desproporcionada, cruel e infame por parte de Israel, que viola deliberadamente todas las Leyes Internacionales, las resoluciones de la Convención de Ginebra de 1949, que defiende los derechos de los ciudadanos civiles en tiempos de guerra.
Consideramos que esta no es la vía para alcanzar la paz, sino de generar mayor odio y violencia entre los pueblos.
Reclamamos a la Comunidad Internacional que exija a Israel el fin de toda violencia, cumpla todas las resoluciones de la ONU, del Consejo de Seguridad entre otros y sea sancionado por violar sistemáticamente los Derechos Humanos y el Derecho Humanitario Internacional ante el Tribunal Internacional de Justicia de La Haya, principal órgano judicial de la Organización de Naciones Unidas.
Por todos estos motivos y ante el silencio vergonzoso de La Comunidad Internacional y demás organismos competentes pedimos la movilización de la blogosfera para que actúe sumándoos a este comunicado en vuestras bitácoras.

Por una Paz con justicia para el pueblo palestino.

¡No más muertes, no más terror en la Franja de Gaza!.

*Posa aquest logo, realitzat per Jr. Mora per l'Anillo Solidario, en el teu blog.

Us invito, també, a llegir l'article del company Jordi Martí en el seu blog

Afegeixo, a més la nota de premsa de la Plataforma Aturem la Guerra i altres col·lectius com la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Premeu a sobre per veure'l més gran i llegir-lo

Acabo el post, com sempre massa llarg, amb una imatge. Em nego a penjar més fotos impactants sobre les massacres i penjo una foto que va fer el Toni Alvarez a Betlem i que ha fet servir en un petit power point. Si la mireu bé i hi penseu no és massa menys dura...

el Belén de Bancaja

Fa una estona he penjat un post sobre l'SGAE i veig que, en pocs minuts, han aparegut notícies pitjors. Mentre a Tarragona la gent visita el Belen de Bancaja, el Betlem de veritat queda oblidat, fins que la dura realitat ens recorda que encara hi ha un apartheid i ens posa la barbàrie sobre la taula dels nadals. Us penjo el que explica Vilaweb que, a més, porta enllaços força interessants:

DISSABTE, 27/12/2008 - 11:41h Ja es compten més de dos-cents morts per l'atac israelià a Gaza Es calcula que la trentena de míssils disparats al matí han fet centenars de ferits El recompte de morts arran de l'atac amb una trentena de míssils per part de l'exèrcit israelià a la ciutat palestina de Gaza d'aquest matí ja supera la xifra dels dos-cents morts, segons fonts mèdiques, que també parlen de centenars de ferits. L'atac (vegeu-ne un vídeo) s'ha fet quan feia una setmana que s'havia acabat la treva entre Hamàs, que governa Gaza, i Israel. Es tracta de l'atac més important que ha fet l'exèrcit d'Israel a Gaza des de fa dècades i ha afectat una trentena d'edificis, sobretot seus d'Hamàs i de la policia de Gaza.		+ BBC News: 'Israeli air strikes target Gaza '. + Haàretz: 'IAF strike on Gaza is Israel's version of 'shock and awe''. + Ma'an News Agency: 'Israeli airstrikes continue on Gaza; 210 Palestinians dead, hundreds injured'.

Segons publica el diari Haàretz l'exèrcit israelià ha comunicat que l'operació militar 'continuarà, s'estendrà i s'aprofundirà si és necessari' i que els objectius de l'atac, una represàlia en contra del llançament de míssils des de Gaza, es basaven en informació precisa recopilada els últims mesos. Entre les víctimes hi ha el cap de la policia de Gaza, el governador i el director de seguretat de la franja però fonts palestines asseguren que els míssils també han mort dones i nens i trenta-tres membres d'al-Fatah, el partit que governa a Cisjordània, que eren a la presó. Gaza és una de les zones amb més densitat de població del planeta i les cases són molt a la vora les unes de les altres.

Hamàs ja ha cridat a la revenja encara que, de moment, només s'ha disparat un míssil des de la franja de Gaza en direcció a Israel. Ha causat una morta i quatre ferits. Ahir mateix es van disparar una dotzena de projectils i bombes de morter des de Gaza en direcció a Israel.

Qui són els pirates?

Feia temps que no donava un tomb per altres blogs. Ara fa una estona he tret el nas per Te la ma Maria i he vist el darrer que no té desperdici. Com que la cosa té relació amb un grapat de denúncies que es veu que corren per Tarragona, he pensat que valia la pena penjar un parell d'imatges i linkar el post. Pos eso, ací ho teniu:

lleons albins, esperit nadalenc i mass media

les dues fotos apareixen en el gratuït Aquí. A destacar la "confortabilitat" dels habitacles que apareixen al fons.

Aquest dies impera la pau nadalenca, les llums de nadal, el Belen de Bancaja (res de pensar en el Belen de veritat, el de Palestina), els somriures de felicitat per tots els racons de Parc Central, botigues, nadales...
Suposo que aquest esperit nadalenc, adobat amb una miqueta de publicitat, és el que ha provocat la notícia i les fotos que publicava el gratuït Aqui.

Aprofitant la notícia i que el meu esperit es torna una mica més càustic en aquestes dates, aprofito per penjar una col·laboració en el blog. La seva autora, a la que des d'aquí envio molts petonets, el titulava "Per anar més enllà" i em sembla força saludable que tothom vagi, sempre, més enllà de la notícia, de qualsevol.

"Esta semana han nacido en el circo de Venecia, estos dias en les Gavarres a Tarragona, 3 leoncitos albinos, 2 machitos y una hembra (a la que llamarán Tarragona), y así ha salido publicado como notición motivo de alegría en varios medios de prensa de Tarragona. Para los que no hayais caído en la cuenta de que esto no es motivo de alegría y satisfacción, os advierto que estos pobres animales estan condenados de por vida a una existencia en una jaula 2x2 y a satisfacer con sus rugidos a niños y adultos las tardes del fin de semana. A nivel científico os informo que el albinismo en animales salvajes, es muy extraño, ya que se trata de un gen recesivo, y que esta gentuza se alegra del empobrecimiento genético de la especie gracias a la consanguinidad, es decir, lo que intentaron en el zoo de Barcelona con el maravilloso Floquet de Neu, y que puede que algún año de estos nos sorprenda una gorilita requetebisnieta del difunto con otro gorilita blanco... lo que buscan circos de este tipo no es ciencia (aunque no disculpo el caso del zoo de Barna), sinó lucro puro y duro, pues es evidente que conseguiran atraer a muchísimo más público (tristemente). En estado salvaje, es muy difícil que un animal con albinismo sobreviva...pero que quereis que os diga yo como bióloga, "QUE VIVA LA SELECCIÓN NATURAL !!!!!!.. por tanto, sí vais, que sepais que lo que vais a ver no es más que un acontecimiento antinatural, y que estos pobres animales realmente van a sufrir muchísimo... o a alguno de nosotros nos gustaría ser como a los hombres del mito de la caverna de Platón????????.... NACER PARA NO VIVIR!!!!!!

Si en mis manos estuviera la muerte o el infierno de estos 3 leoncitos está claro que les ayudaría a morir... otro gallo cantaria si, por lo menos, fuesen a par a algun sitio con espació y condiciones. Ah! y a los que se lucran con el tema los ponía a todos en pelotas a correr por la sabana con las cebras !!!!!!!!!!"

encara amb el 0,7% - la cosa té cullons!

Intento mantenir una certa presència en el blog, el volum de feina (potent), les activitats "socials", les coses dels enamoraments (petons si "algú" llegeix el post), però massa coses és complicat. Bé, que hi farem, "c'est la vie!"

Us penjo una informació sobre el O,7%. La cosa ja fa vergonya:

ELS POLÍTICS S’HAN MENJAT AVUI DAVANT EL PARLAMENT EL 0,7 DE LA SOLIDARITAT DEL PASTÍS PRESSUPOSTARI PER AL 2009

Barcelona, 16 de desembre de 2008.- Amb el lema “El Govern incompleix, + Solidaritat. 0,7 som-hi” i una performance, amb pastís inclòs, sobre el desigual repartiment del pressupost de la Generalitat per al 2009, la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament -FCONGD- ha denunciat avui davant els representants dels partits polítics al Parlament la desequilibrada distribució de les partides pressupostàries, que fan que el Govern incompleixi, de nou, els seus compromisos per arribar al 0,7% per a la solidaritat amb els països més pobres.

Recordem que l’assoliment del 0,7% sobre el producte interior brut català -PIB- és una qüestió de voluntat política i no només de conjuntura econòmica, tal com preveu la Llei catalana de cooperació al desenvolupament. La voluntat política del Govern sí que existeix des del moment que altres partides pressupostàries no disminueixen sinó que augmenten considerablement.

Més informació: Premsa FCONGD, tel. 93 442 28 35 / 659 55 73 16.

La FAO xifra en 963 milions les persones que passen gana al món

El Punt d'avui, dimecres, 10 de desembre de 2008, porta aquesta notícia de l'agència EFE:

La xifra de persones que passen gana al món arriba a 963 milions, un fet que suposa un augment de quaranta milions respecte de les dades de l'any 2007, segons va informar ahir l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) en la presentació de l'informe de la inseguretat alimentària al món. Les previsions, a més, són molt desencoratjadores, ja que l'organització va advertir, també, que l'actual crisi econòmica portarà molta més gent a la pobresa. «Els preus dels aliments han baixat a nivell mundial des de començaments de l'any 2008, però aquest descens no ha solucionat la crisi alimentària en els països més pobres», va afirmar el director general adjunt de la FAO, Hafez Ghanem, en presentar l'estudi. De la gran majoria de persones desnodrides al món, 907 milions viuen en països en desenvolupament, segons les dades de l'informe, i el 65 per cent es concentra en set països: l'Índia, la Xina, la República Democràtica del Congo, Bangla Desh, Indonèsia, el Pakistan i Etiòpia. Quasi dos terços de les persones que passen gana viuen a l'Àsia, mentre que a l'Àfrica subsahariana una de cada tres persones pateix una desnutrició crònica.

El vídeo diu "30.000 milions de dolars anuals per garantir la seguretat alimentària en el planeta". Em direu demagog i altres coses però no puc evitar comparar aquesta quantitat amb la despesa militar: més d'un bilió de dolars a tot el món, 19.000 milions d'euros a l'estat espanyol, o sigui 52 milions d'euros cada dia.

carregant piles

Hauria d'escriure sobre cinquanta mil coses. En aquest moment, a més, estic ben embolicat amb la feina. Per si no en tinguéssim prou amb l'engegament dels programes d'ocupació ara ens hem de posar amb el tema Fons d'inversió local, els diners que el govern ha destinat als ajuntaments per tal de fomentar la realització d'obres que suposin contractació de personal desocupat. El tema és complex i em genera força dubtes. En el preàmbul al Reial decret Llei que preveu la creació del fons, es diu "Estas dificultades de financiación, unidas a la creciente incertidumbre sobre el panorama económico futuro han dado lugar a un significativo retraimiento de la demanda privada en todas sus vertientes, incluyendo el consumo de las familias y la inversión empresarial, con consecuencias negativas inmediatas para la economía española, en relación con su nivel de actividad y, particularmente, con el empleo". Malgrat que em sembla que la mesura pot ser útil per generar feina per a persones que l'han perdut hi ha una sèrie de detalls que no m'agraden: els terminis, la sensació que es pot primar empreses que han acomiadat treballadors i que, per tant, en podran contractar, en detriment de les que han fet un esforç i els han conservat, etc. i, per sobre, la sensació que aquest sistema no funciona bé: intentem curar el malalt donant-li més menjar quan potser el que convindria és que faci una mica de dejú i fer les coses ben fetes.

Bé, en tot cas, no volia parlar d'això.

Fa dies vaig estar a Sevilla i a Còrdova amb uns amics (vam anar-hi per veure la biennal d'art a Sevilla i de pas ens vam quedar uns dies, després ens vam escapar a Còrdova on, a més, de la mesquita vam visitar les tasques del seu voltant i, de tornada, vam passar per Luque a on, entre d'altres coses, vaig comprar oli ecològic.
Avui torno de passar el cap de setmana a Eivissa amb una persona que està esdevenint molt important per a mí (encara que, a estones, com ara, prefereix fer altres coses que assistir a la creació d'un post). Sorry, vida. Els tres dies, com no, han passat rapidíssims i curulls de coses bones. M'ha sorprès la illa que, malgrat nombroses barrabassades urbanístiques, conserva extenses zones naturals amb uns verds impresionants. Hem estat en una casa rural força agradable aprop de Sant Joan de Labritja i hem visitat, Eivissa, el far de Portinatx, Santa Eulària, el mercadet de Sant Jordi, etc.
Bé, us penjo doncs, algunes fotos d'aquests tres llocs:

El Guadalquivir des de un dels ponts que el travessen per Sevilla

La Giralda

la Giralda al fons

ací ens vam allotjar a Còrdova. Molt curiós i be de preu.

El Guadalquivir passant per Còrdova

imatge de l'exterior de la mesquita de Còrdova

i imatge de l'interior

un detall d'un dels nombrosos patis que hi ha per Còrdova i Sevilla

un altre pati

una vista de Luque

una imatge de la terrasseta a on cada matí feia una mica de meditació (la senyora de la casa s'ha donat un bon ensurt aquest matí quan anava a escombrar unes fulles i m'ha trobat sentat com un estaquirot amb els ulls tancats.

Portinatx

una imatge de la ciutat d'Eivissa

una imatge del cementeri de Santa Eulària. Un lloc força tranquil enclavat dalt un turó que domina el poble i des d'on es veu una vista fantàstica de la mar. A la làpida, tan sols, un nom: Sophie

la mateixa tomba, s'hi pot veure un cartellet en el qual es llegeix "je t'aime"

Loteria solidària i pels drets humans

No m'acaba de fer el pes però, que hi farem, molts col·lectius financen activitats amb la Loteria i, com no, a mi em toca vendre'n o sigui que qui vulgui loteria per ajudar finançar activitats del grup de Tarragona d'Amnistia Internacional o per ajudar en la construcció i funcionament d'una Casa de Cultura i del saber a Itondi-Kribi (Camerun) que és un poble en el qual va nàixer Inongo-Vi-Makomé, un conegut escriptor camerunès del qual podeu llegir un conte en aquest link (he participat en la preparació del projecte que trobo força interessant), que m'ho digui (comentaris, correu, etc.).

Si vosaltres tampoc sou entusiastes de la loteria o us fa trontollar la coherència, no patiu, si us toca em passeu la pasta i ja assumiré jo les contradiccions i els remordiments.

Buida les injeccions letals

Se m'acumulen els posts. I la feina. I les activitats... Encara no he penjat el post sobre Cordova i Sevilla que ja n'hauria de penjar algun sobre l'activitat de l'Associació de Veïns de la Part Alta, sobre el teiatro, la "crisi" o llibres que llegeixo, però, be, haurem de prendre les coses com venen, no voler arribar a tot arreu i penjar posts quan es pugui i sobre el que en aquell moment passi.
Així, avui, penjo quatre ratlles i un parell de fotos sobre l'acte del grup de Tarragona d'Amnistia Internacional contra la pena de mort

Buida les injeccions letals
Compte enrere per a un món lliure de la pena de mort

"

Durant el migdía, els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona podien signar una petició i al mateix temps buidar les injeccions "letals" que simbolitzen els tres productes que s'injecten a un condemnat a mort: el tiopental sòdic, el bromur de pancuroni i el clorur de potassi.

A la darrera foto hi podeu veure una imatge de l'acte, evidentment, de Tarragona ;-) , amb l'exposició dels mossos d'esquadra (un dels cossos policials que acumula més denúncies per maltractaments) darrera. Coincidències.

"La seva crisi, que la paguin ells!" - Comunicat Anillo Solidario de Blogs

Toca un post sobre Sevilla, Córdova i l'amistat entre d'altres coses però l'haurem de posposar. El dia 15 hi ha una trobada dels paisos del G-20 i, el mateix dia, a tot l'estat s'ha convocat concentracions sota el lema "La seva crisi que la paguin ells".

Entre d'altres, formo part d'una xarxa de blogaires que es diu "Anillo Solidario" i vam decidir preparar i publicar un post conjunt sobre aquest tema. Seguidament publico el post i la imatge que es va preparar. També podeu veure el llistat de ciutats a on hi ha concentracions convocades.
Salvar de la crisi als bancs dels EUA ha costat 700.000 milions de dolars. Cinc vegades més del que va aprovar la ONU per assolir els objectius del Mi•lenni. Les ajudes europees a la banca quadrupliquen les dels EUA. Mentrestant hi ha 1.400 milions d’éssers humans que pateixen fam i pobresa extrema. Anillo Solidàrio de blogs reclama a la comunitat internacional que faci, per ells, si més no, el mateix esforç que el que realitza per salvar els comptes dels grans bancs i de les asseguradores.
El proper 15 de novembre, els líders del G-20 es reuniran a Whashington per acordar mesures per encarar la crisi financera.
Coincidint amb aquesta data, a nombroses ciutats de l’estat espanyol, hi ha convocades concentracions per reclamar que el cost d’aquestes mesures no suposi una socialització de pèrdues ocasionades, exclusivament, per l’especulació bancària.
ntes
Anillo Solidario anima tothom a participar en les concentracions esmentades. Entenem, a més, que és el moment d’exigir, no sols solucions justes als problemes concrets financers que afecten l’anomenat primer món sinó, també, una reforma integral de l’actual model econòmic internacional.
El model actual no sols presenta riscs i carències en una dimensió financera definida per la concentració de la riquesa i el control econòmiques en unes poques mans, sinó també en les dimensions medi ambiental, alimentària i energètica car totes s’alimenten de les mateixes arrels ideològiques. El que està en crisi no és, per tant, tan sols, l’autorregulació dels mercats financers sinó la pròpia globalització neoliberal, caracteritzada per l’absència de límits polítics, econòmics, socials i ecològics a les activitats del gran capital.
Per tot això, Anillo Solidario entén que ÉS POSSIBLE, NECESSARI I URGENT la transformació global i profunda dels fonaments sobre els quals s’assenta el model econòmic mundial.
Anillo Solidario entén que aquest nou ordre econòmic mundial ha de ser:

DEMOCRÀTIC
La presa de decisions, començant per les que afecten a la pròpia reforma del sistema econòmic internacional, ha de residir a l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Institucions com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç han d’integrar-se a l’Organització de Nacions Unides que prendrà les seves decisions en base al principi democràtic, suprimint el dret de vet que, en l’actualitat, detenta el Consell de Seguretat.

LLIURE
Cada Estat té dret a escollir el seu propi model de desenvolupament econòmic sense que pugui ésser presionat mitjançant programes d’ajustament estructural.
Cal cancel•lar les negociacions de Tractats de Lliure Comerç i impulsar acords regionals de cooperació econòmica que tinguin com a finalitat el desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa.
Tots els pobles tenen dret a la sobirania alimentària, sense que ni institucions internacionals ni empreses transnacionals puguin imposar condicions per a l’adopció de les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries.

JUST
El deute extern dels pobles del Sud és il•legítim i els obliga a un estat permanent de dependència envers els països del Nord. Cal anul•lar-lo, per tant, basant-se en el deute ecològic, humà i comercial, que els darrers tenen amb els primers.
Cal establir un sistema tributari global que inclogui controls sobre els moviments especulatius de capital.
Es imprescindible la desaparició immediata dels paradisos fiscals així com garantir la transparència dels beneficis de les multinacionals dictant criteris ferms en comptabilitat.
Cal suprimir el dret de patents sobre els productes alimentaris mentre persisteixi la gana i la pobresa. Exigim un compromís ferm per combatre les desigualtats entre dones i homes que hi ha en totes les societats, així com la discriminació que pateixen les persones per motius d’origen, orientació sexual o discapacitat entre d’altres.


SOSTENIBLE
Cal adoptar mesures que permetin reduir el nivell de consum dels països més industrialitzats i fomentar el desenvolupament sostenible en els països del Sud.
Cal que els grans projectes i inversions comercials tinguin com a variable bàsica el respecte al medi ambient.
Cal oferir la màxima protecció a determinades zones com l’Amazona o l’Antàrtida davant operacions econòmiques que malmeten irremeiablement els seus ecosistemes.
El respecte als pobles indígenes com a garants del seu propi entorn, la inversió pública en la recerca d’energies netes i la conservació dels espais naturals i reserves marines han de centrar i impulsar qualsevol contra el canvi climàtic que s’adopti a nivell global.

Des d’Anillo Solidario de blogs demanem que us afegiu a aquest comunicat.
Enfront d’un sistema basat en la concentració del poder econòmic en les oligarquies financeres i les transnacionals, la privatització dels serveis públics i el deteriormanet del medi ambient, Anillo Solidario aposta per un nou ordre econòmic mundial democràtic, lliure, just i sostenible i “la seva crisi, que la paguin ells!”

El llistat de blogs, per ordre alfabètic, que publiquen aquest comunicat és el següent:

Així ho penso

Comerciojustototmon

El Rincón de Joseca

El Ventano.blogspot

Enfoca

Entrenómadas

Espiritualidad y politica

De vuelta y media

Lápices para la paz

Luches en Trubia

Puntos suspensivos

Ja sé que no té res a veure (o potser si, vés a saber) però tanco el post amb Enrique Morente i Lagartija Nick, heu de prémer l'enllaç, http://www.morenteomega.com/ , després la fletxa de baix, cap a la dreta, fins que surti Manhattan). (La lletra de la cançó la podeu trobar ací.

dones

Aquest post es titula dones i es titula així com a expressió del meu més profund respecte per elles. Malalai Joya, que com diu és molt fàcil que la matin; Empar Salvador que escriu llibres que després és incapaç d'obrir; dones que han triat i han encarat la vida amb valentia i coherència. Però, malgrat la importància dels seu gest, no em quedo, tan sols, amb elles, sinó que hi incloc moltes altres dones (a algunes les conec, a alguna, fins i tot, l'estimo) que van per la vida, amb un parell d'ovaris, tirant endavant les seves famílies, els seus. Aquests dies, per exemple, la crisi, si aquesta crisi que no han provocat però que pagaran, ocasionarà que moltes, complint o no els requisits (la vida no en sap massa de requisits burocràtics) intentaran accedir a programes d'ocupació i a altres mesures per sobreviure. El fet de ser dones els dona, probablement, quelcom especial però els dona, també, força maldecaps i multiplica les dificultats i la possibilitat de patir discriminacions, si més no.
Ah! l'admiració i el respecte decreix força en funció de la proximitat al poder, les reines, per exemple, no me'n mereixen massa

Full informatiu número 87 de Paraules per la Pau

Avui ens ha visitat Malalai Joya. Molt possiblement el nom no digui massa coses. També és molt possible començar a recordar-la a l'acabar el text i és segur que, després d'escoltar-la, és difícil oblidar-la, a ella i les coses que explica.

Malalai Joya ha fet una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques de la URV, plena, invitada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i Amnnistia Internacional.

Malalai Joya es va donar a conèixer al seu país quan al desembre de 2003, sent delegada electa en la Gran Assemblea afganesa, convocada per a discutir la nova Constitució, va protestar en públic contra el domini dels senyors de la guerra. Aquell breu discurs va canviar la vida de Malalai i va donar veu a milions de persones a l'Afganistan. La seva al·locució va durar només tres minuts i va ser interromput pels assistents amb crits i insults, incrèduls de veure com una dona jove s’atrevia a anomenar-los assassins, alt i clar, en el seu propi terreny.

Dos anys més tard, Malalai es va presentar a les eleccions al parlament i va aconseguir un esco a la seva província natal, Farah, gracies al respecte guanyat arrel de l’ intervenció esmentada. Al parlament va haver de suportar innombrables agressions verbals i físiques, arribant a l’extrem que un diputat va amenaçar de violar-la en públic. Tot i així, Malalai va seguir denunciant la miserable situació del seu país des del seu escó, fins que la van expulsar del parlament afgà al maig del 2007 per comparar als diputats amb els animals d’un estable. Poc després de la seva expulsió va demanar perdó en públic als animals dels estables “per comparar-los amb criminals”.

Mentre tant les tropes espanyoles fan el paripé per la zona on diuen que estan desplegats i elaborant programes de reconstrucció amb grans pressupostos. Una mentida més del que suposa mantenir un país en guerra permanent des de fa molts anys, preu paradoxal que han de pagar els habitants d’un país que es troba al mig del pas, tot i viure en un no lloc.

Diumenge en vam parlar i vam distribuïr el full número 87 de Paraules per la Pau que parlava, també, de la Malalai, sota la pluja. Ja ho diem quan diem que cada primer diumenge de mes, faci sol, plogui o nevi, fem Paraules per la Pau.

Aquest cap de setmana, també, dissabte més concretament, vaig fer 52 anys. Com no, embolcallat per la família, amics i amigues, la gent del curro, de la Coordinadora, etc.

Una de les persones que em va mimar, a la que estimo força ,es va entretenir, mentre dormia, en inflar 52 globus i en deixar notes dins de cadascun. No cal dir quina sorpresa al llevar-me. Ara a esperar que es desinflin per recollir les notes i llegir-les.

Xerrada Malalai Joya

el genocidi franquista - Presentació llibre i documental - 30/10 a les 19 h. - Aula Magna URV LletresXerrada

Visitant blogs, pocs, menys dels que m'agradaria, he trobat un post al blog de la Zel, Ara Mateix, que té força a veure amb la xerrada de demà sobre la recuperació de la Memòria Històrica. Reprodueixo el post de la Zel:

Aquest text està extret directament d'un article que trobareu aquí. L'autora, treballa a València per la recuperació de la Memòria Històrica i fa un denúncia inqüestionable dels pactes de la Transició, certs drets a canvi de silenciar tants assassinats, tantes víctimes innocents, particularment dones i nens. És d'una crueltat demolidora, però s'ha de llegir i potser no perdonarem tant tantes enganyifes amb les paraules sagrades de no obrir velles ferides. Hi ha qui les té molt obertes, hi ha qui no pot oblidar i mai se li ha reconegut ni el dret al dol.

Habían matado a su compañero y a ella rapado el pelo al cero, y obligado a tragar aceite de ricino mediante el procedimiento de meterle un embudo en la boca, en el que volcaban media garrafa. Muchas se ahogaban en su propio vómito de sangre debido a las heridas provocadas por la "colocación" del embudo.

Después, la unieron a otras y obligadas por la Guardia Civil a caminar de pueblo en pueblo, para exponerlas en las plazas, sucias por la descomposición y la gastroenteritis producidas por el ricino, deshidratadas, desfallecidas, todas las moscas pegadas a ellas, incluso a veces desnudadas en público para que todos/as se rieran y burlaran, e incluso les tirasen piedras, en un intento brutal de aniquilarlas moral y físicamente. ¡Y ojo con el que no lo hiciese!

Todos estaban vigilados y se tomaba puntual nota de los que no las humillasen con el suficiente entusiasmo. Muchas veces, entre los "espectadores", estaba la propia madre de alguna de las mujeres, obligada a asistir al espectáculo con la impotencia y el desgarro en el alma al ver a su hija en semejantes circunstancias. ¿Y todo por qué? En el caso de nuestra protagonista, por haber pertenecido al Socorro Rojo durante la II República y realizar trabajos humanitarios.

...

El general Queipo de Llano llamaba a las violaciones masivas, llegando a decir textualmente "nuestros valientes legionarios y regulares han enseñado a los rojos lo que es ser hombres. De paso han enseñado también a sus mujeres, que ahora por fin han conocido hombres de verdad, y no esos castrados milicianos. Dar patadas y berrear no las salvará".

Así pues, con semejantes instrucciones, el ejército, la falange y las divisiones marroquíes, pusieron en marcha la caza de "rojas", siendo también secuestradas y utilizadas como rehenes para forzar la aparición del marido, padre o hermano huido o combatiendo en la guerrilla, a veces muerto ya. Ser mujer y haber sido republicana, y sobre todo cuando el marido o compañero había muerto en el frente o en la cárcel, fusilado "legalmente" o ejecutado extrajudicialmente, daba carta de naturaleza para que cualquier falangista o adicto al régimen pudiese violarlas cuantas veces se le antojase.

...

La II República legisló para lograr la igualdad de la mujer con el hombre en los terrenos social, laboral, económico y político. Esta situación fue de inmediato aprovechada por las mujeres para ser las protagonistas de su propia historia, algo que más tarde el franquismo les haría pagar muy caro, convirtiéndolas en blanco preferente de la represión.

Aquel protagonismo iba en contra de la nueva ideología que las quería anular y relegar al cuidado de los hijos y el marido, y ello porque les tenía reservado el papel de transmisoras de la ideología franquista y de los "valores" de la Santa Madre Iglesia Católica a través de la familia. Pero para conseguir estos fines había que domesticar como fuese a aquella generación de mujeres que ya habían conocido la libertad y la igualdad.

Por ello, a las mujeres que lucharon por la defensa de la II República, se les aplicó una represión específica, en grado máximo de perversidad, que en muchos casos fue mucho más cruel que la aplicada a los hombres. Lo primero que hicieron fue abolir todas las leyes que las equiparaban con el hombre.

Conocían la fuerza revolucionaria que significaba la incorporación de la mujer a la vida política, y para anularlas, promulgaron leyes que las ponían en el mismo plano que a los menores de edad, a los sordomudos y a los incapacitados mentales. Toda la demagogia del franquismo en cuanto a que la mujer y la infancia debían ser objeto de especial protección, no les impidió maltratarlas, torturarlas, violarlas, encarcelarlas y asesinarlas.

...

En materia de política carcelaria, mientras que a los hombres se les encarcelaba solos, no debiendo preocuparse dentro de la cárcel más que de sí mismos, a las mujeres se las encarcelaba con sus hijos, teniendo que vivir la impotencia, el desgarro y la locura de verlos morir por carencias de todo tipo: agua, comida, medicinas, ropa… las criaturas morían en las cárceles como moscas por el hambre, la deshidratación, el frío, la tiña, los piojos, la tuberculosis, las gastroentiritis y la sarna.

La mayor parte de los días no había ni agua, debiendo secar la ropa y los pañales sucios para ponérselos otra vez, con lo que eran presa de toda clase de bacterias, bichos y epidemias. Llegaron a crear cárceles específicas para mujeres con hijos e hijas, llamadas eufemísticamente "prisiones para madres lactantes", en realidad verdaderos "apartheids" pensados para aniquilar a las mujeres y a sus hijos. Fue tristemente famosa "la maternal" de Segovia, cuya directora, María Topete, falangista, se distinguió por el trato inhumano que dio a las presas y a sus hijos.

Mujeres en el franquismo. (Fragments) Amparo Salvador Villanova

Amparo Salvador Villanova és presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.

El genocidi franquista a València - Xerrada 30/10

DIRECTA: un compromís amb la llibertat!

portada del número 112 de la Directa

Algun cop us he explicat que col·laboro amb el setmanari Directa. Un grupet de persones portem la corresponsalia d'El Camp.
Estem difonent l'existència del setmanari i fent-ne promoció i cercant subscripcions. La subscripció anual són 70€ x 48 números, i a més, ara amb la promo, regalen un cd titulat "La directa en 100", un recull d'aquests dos anys de noticies.


Què és la Directa?
Un grup de subscriptores i subscriptors hem engegat una campanya per arribar, abans del 23 d'abril de 2009, a les 1.500 subscripcions directes amb l'objectiu de garantir la viabilitat econòmica del setmanari, consolidar-se com eina d'informació i transformació i arribar arreu. Pots contactar-hi, fer propostes i afegir-te a: centsensetusonmassa@gmail.com. No et deixis convèncer.

Vídeo Directa1: http://blip.tv/file/1248739


Vídeo Directa2: http://blip.tv/file/1248851

Contra la llei del silenci per la llibertat d'expressió

L'any 2006 i fruit d'un procés col•lectiu de debat i reflexió, va néixer el setmanari Directa. Concebut com un mitjà dels i pels moviments socials, portem més de 30 mesos informant de la realitat a peu de carrer.
Perquè la Directa va néixer, sobretot, davant la necessitat de combatre la societat de l'espectacle i les dinàmiques de manipulació, ocultació i control de la informació instal•lada a casa nostra. Per recuperar la reflexió crítica, la informació rigorosa i les propostes de transformació d'una societat a la deriva.
En una societat radicalment individualista, desenes de persones han fet possible aquest projecte de resistència i desobediència informativa. Però necessitem seguir amplificant la veu dels sense veu, fer sòlida la xarxa de la insubmissió informativa i recuperar les millors experiències de premsa del moviment obrer, del periodisme de barri i de la contrainformació.
Fer front a aquest bombardeig informatiu que ens assetja dia si i dia també, requereix de més persones subscriptores, que són l'espina dorsal d'un projecte assentat en l'autogestió, la independència i el suport mutu.
Tossudament alçats, volem seguir esquerdant el pacte monolític sobre la realitat, la llei del silenci sobre el que passa de veres, les lluites i esperances que es forgen arreu del territori.

Després de dos anys i 100 números desobeint hem arribat a la fèrtil conclusió que encara ens queda molt camí. I que, sobretot, ens faltes tu. Subscribint-te ara a la Directa rebràs el cd "La Directa a 100", amb l'arxiu històric de totes les notícies publicades en 730 dies, 17520 hores i 1.051.200 minuts de compromís amb la llibertat. (subscripcio@setmanaridirecta.info)

Post (lleuger però no per això menys trascendent) de diumenge

joder! com passen els dies, i les setmanes... i, tot sigui dit, que dolços.

Aquest cap de setmana, teiatro. Hem fet Virus a la Pobla de Mafumet, Ací podeu veure algun post en què en parlo i ací en parla el Juan Gonzàlez Soto.

El Sergi ha readaptat l'obra i hi ha fet algunes modificacions, hem tingut alguna alta i alguna baixa i hem gastat alguna pela en vestuari, sobretot, el de la Betsi (que anava feta un cromo). Com sempre, ens ho hem pàssat de conya.

Una altra estona ja penjaré coses més serioses, de moment vagi aquest post lleugert i curt (que ja tocava).

L'acabo amb un fragment de la pel·lícula Deprisa, deprisa de Carlos Saura (Os d'or al Festival de Berlín). La vaig veure fa molt temps. Realitat i ficció es barrejaren. Em va agradar força. D'internet trec aquest fragment d'una crítica: "...Mientras tanto, seguiremos teniendo cerca la exclusión y viendo impotentes como se perpetúa. Carlos Saura había rodado años atrás "Los Golfos". Los protagonistas de "Deprisa, deprisa" podrían ser sus hijos. Los de "Barrio", una reciente película de Fernando León, los hijos de sus hijos. Y así hasta que nos decidamos a empezar a cambiar el mundo..." Una de les coses bones de la peli, aquesta cançó dels Chunguitos. Una bellíssima declaració d'amor.

Noves del cap de setmana. Com sempre, yin i yang

s'acaba el cap de setmana i, com sempre, compendi de yin yang.

24 hores de tendresa, d'amor, de proximitat, de carícies... sopar d'amics, descans (en un llit que, de cop, esdevingué massa ample) i, aquest matí, la mani fatxa del 12 d'octubre.
La Rambla totalment presa pels antiavalots de la policia nacional. He pogut donar un tomb fins al final de la Rambla, a tocar la Plaça Imperial Tàrraco, on un agent de la policia m'ha aturat ( a mí i al company amb què anava) i ens ha demanat la documentació. Li he explicat que cobria els actes per La Directa. 20 minuts, si fa o no fa, d'espera mentre anotaven i comprobaven les dades. Finalment, ens ha retornat els papers. Tot en un to força correcte. A tot això els manifestants d'Alianza Nacional anaven arribant. Força rapats, cuadrats, ferèstecs... banderes espanyoles, alguna creu celta... Quan més tard m'hi he tornat a acostar prenent algunes fotos, havia anat arribant més gent, gests "obscens" envers les càmeres...
Mentrestant, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, a partir de dos quarts de dotze s'ha anat concentrat força gent, no sols joves, que volien expressar el seu sentiment antifeixista. La policia ha "blindat" qualsevol possibilitat de contacte entre els dos sectors. Cal dir que, a mí, si més no, m'ha semblat que blindava molt més el sector antifeixista que l'altre. En qualsevol cas poques, quasi nul·les, possibilitats de contacte.

A les dotze ha començat la manifestació d'Alianza Nacional. Un timbal paramilitar, auster, acompanyava la mani. Gent als balcons. Des d'algun, crits de Visca Catalunya. Polícies amb casc fent pinya en el monument dels castells. Imatges poc conegudes a la Tarragona contemporànea.

Mentre a l'altre costat de l'estàtua dels despullats es cridaven consignes antifeixistes, la manifestació ha arribat a l'alçada de la Font del Centenari on s'han perpetrat discursos plens d'odi i bilis. Poder trobar els amics i dinar amb les meves filles ha evitat que hagués de prendre algun almax per contrarrestar la nàusea que m'ha envait sentit fragments dels discursos.

Primer els antifeixistes, i una estona després els feixistes, els nazis, s'han dissolt els grups sota la vigilància policial. A aquestes alçades, afortunadament, no consta que s'hagi produït cap incident. Fa una estona ha acabat la manifestació convocada per Endavant mentre alguns policies nacionals, força distesos, conversaven amb gent del carrer a la Plaça de la Font.
S'acaba el diumenge, yin i yang. Difícil triar perquè un no és sense l'altre, però si pugués, em quedaria amb el sabor dels petons als llavis.

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

Quan medito noto quelcom dintre meu que és més jo que altres coses i, alhora, probablement, és quelcom molt semblant al que deuen sentir altres persones quan mediten. M'agradaria pensar que els fatxots que desfilaven aquest matí per la Rambla, els antifeixistes i/o independentistes que hi havia a l'altra costat del cordó policial o els mateixos policies, per exemple, els que aquesta tarda xerraven distesos amb la gent del carrer, senten quelcom semblant al que jo sento. Que tenim quelcom en comú i que, per tant, ens podríem entendre.

Mentrestant, No al feixisme!

De vez en cuando la vida...

Ja sabeu que aquests dies, la vida m'ha donat una sorpresa de les seves. Espectacular i fantàstica. Possiblement, encara no la he avaluat en la seva justa mesura.

Aquest cap de setmana han passat força coses, a qual més agradable. Històries d'amistat, de passeigs, de sobretaules, d'amor, de gats, d'escopir a la cara de fantasmes, de reconeixements, de natura, de tendresa... Una mica críptic, clar, però hi ha hagut de tot això i més, fins i tot, un botxi de fuets que no preveia la sed que donen :-)

De totes maneres, la vida en dona moltes de sorpreses i no tots ens agraden. No sé si és la vida o qui però, si arribeu al final del post veureu que se n'acosta una altre de ben fastigosa. A les mans de qui està que ho esdevingui més? de la vida o de les autoritats? Bé, en tot cas, penjo una cançó del Serrat i us deixo amb la resta del post:

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau.

Després de recordar que PxP no és un acte de les festes de Santa Tecla, ni un acte de l'Ajuntament, ni cap cosa semblant a la concentració de la policia motoritzada que ha vingut a cremar gasolina a Tarragona, ni res per l'estil; que PxP és una concentració antimilitarista de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i que, enlloc de dir NO i punt, el que fem és dir NO als vaixells de guerra i al militarisme des de la construcció d'espais de "pau i art".

L'espai de pau i art d'avui ens l'han ajudat a bastir els companys de Kabuki que han representat una obra titulada Tòxic. Tòxic és un espectacle còmico-visual que mostra les conseqüències de l'energia nuclear i pretén conscienciar del perill que correm, mitjançant el gest i la ironia.

A l'acte s'ha distribuït el full informatiu número 86 amb informacions sobre la crisi, el control d'armes, Barraques 2008, conflictes oblidats, la desobediència civil (procès 18/98), etc. sense oblidar la notícia que el proper 12 d'octubre hi ha prevista la celebració d'una manifestació feixista a Tarragona. Democràcia Nacional preveu fer a Tarragona la manifestació que fan cada any amb motiu del 12 d'octubre. El dia abans hi ha previst un concert de rock.

Esperem que les autoritats (subdelegació, Ajuntament...) no autoritzin un acte racista que pot comportar incidents. Recordem que amb motiu d'una manifestació ultradretana, un nazi va apunyalar i matar el jove Carlos Javier Palomino, de 16 anys.

De moment, diferents col·lectius han convocat una concentració, el mateix dia, a dos quarts de dotze del migdia a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova. No sé si és una bona decisió però en qualsevol cas he començat el post amb paraules que suggereixen vida, tendresa, acolliment... amor, i em toca els ous haver-lo d'acabar amb paraules que suggereixen odi, fanatisme, ignorància, temor, ira... i mort!