Aquest cap de setmana vam plantejar (tot sigui dit, precipitadament atès el volum de feina dels dos) una excursioneta per gaudir d'un espai més o menys natural, fresquet, i tranquil. Atesa la manca de cotxe (no vam poder llogar vehicle) depenem dels serveis públics (tren, autobús...). Vam triar l'Espluga de Francolí però no ens van contestar a l'hotel que cercàvem per la qual cosa vam canviar de destinació i ens vam decantar per Flix. A la flamant
web de l'Ajuntament de Flix vam trobar força informació i ens vam convèncer que era un lloc força interessant amb espais verds (la reserva de Sebes, els Xops...), històrics, etc. i, com no, amb la presència constant de l'Ebre. A més ara no ho passen massa bé amb els acomiadaments al complexe químic d'Ercrós, cal afrontar la reindustrialització, cal replantejar i consolidar el tema turístic, etc. i ens vam decidir a donar un modest cop de ma.
El cop de ma va esdevenir una mica complicat.
La Renfe empren amb molta empenta tot això de l'AVE però no es mata amb les rodalies i la mitja distància. Per anar a Flix, per exemple, hi ha un tren al voltant de les 10 del matí; el següent al voltant de les 14,00 hores, al voltant de dos quarts de sis i al voltant de les nou del vespre. No massa, no. Nosaltres vam perdre el primer i vam haver d'esperar el del migdia.
Vam arribar a Flix al migdia, al voltant de 2/4 de quatre. Fotia una calor d'espant amb més de 30º i no hi havia una ànima pel carrer. Trobar l'únic hotel de Flix no és senzill i la senyalitica no és una de les virtuts del lloc. Vam haver d'agafar una bona pujada en direcció al centre del poble fins que vam trobar un bon home assegut al jardi de casa seva. Li vam preguntar per l'hotel, l'hotel Nou Casino. El bon home, ja grandet i, aparentment, una mica sord, em preguntava que que li deia del Vicenç. Jo tornava a dir-li, intentant vocalitzar bé, que a on queia l'hotel i ell, tornava a preguntar que què li preguntava de l'edat. A mida que progressava la conversa la cosa esdevenia preocupant fins que va sortir una senyora que ens va indicar, aproximadament, a on parava l'hotel. Com podeu suposar calia desfer camí i tornar enrera. La cosa no quedava clara i va caldre preguntar a un senyor que vam trobar arreglant uns desaigües o quelcom semblant al peu d'uns plataners, això sí, a l'ombra (en cas contrari potser s'hauria derretit abans de trobar-lo). Seguint les seves indicacions i amb una mica de paciència vam trobar l'hotel al qual vam arribar ben amarats de suor.
Després de la sorpresa inicial, alló tenia una forta retirada a un asil de la postguerra, vam intentar entrar però era tancat. Vam trucar i, finalment, ens va obrir una noia. Vam entrar a un menjador gran, vam demanar aigua, vam fer els tràmits pertinents i ens va indicar l'habitació. Vam sortir del menjador per una porta metàl·lica i ens vam trobar en un passadís, amb una escala que recordava un internat. Fins i tot ens va sembla veure, fugaçment, el voleiar del baix de la faldilla de la Belen Rueda desapareixent per l'escala.
L'habitació seguia recordant històries d'hospitals, asils i, fins i tot, d'El Resplandor d'En Kúbrick. Hi havia un llit de matrimoni d'1,35 mts. Un cop refets de la sorpresa i veient que no hi havia comandament per l'aire acondicionat, la meva companya va anar a demanar si hi havia altres habitacions amb dos llits (tinc la desgràcia de roncar com un orco i la cosa perd virulència a mida que augmenten les mides del llit o si n'hi ha dos enlloc d'un) i a preguntar pel comandament de l'aire acondicionat. Va tornar al menjador i es va trobar un senyor grassonet que devia molestar-se al interrompre la placidesa amb la que veia la tele perquè, si fa o no fa, la va engegar i li va dir quelcom semblant a què les habitacons amb dos llits no tenien aire acondicionat i que algú es devia haver emportat el comandament de l'aire. En l'intercanvi d'"impresions", parlant de la forma en que ens tractava, li va dir a la meva companya que si no ens agradava l'hotel ja podíem marxar. Ella va tornar un tant compungida (i irritada) i, mentre jo era al lavabo, vaig sentir que trucàvem a la porta. Era el senyor grassonet que portava un comandament per l'aire. Quan vaig sortir ja no hi era (el senyor) i l'aire no semblaba funcionar. Entre d'altres coses vaig veure que el comandament estava posat en mode calefacció. Després d'una bona estona patollant el comandament, hi havia una llumeta vermella a l'aparell de l'aire però no se sentia cap soroll ni l'ambient es refredava en el més mínim. Mentrestant, clar, la meva companya no parava: que no toquis tant que això no funciona, que digue-li al senyor que tal, que fes qual, que... Finalment, vaig agafar el comandament i, fent "de tripas corasón" vaig tornar al menjador. Pel passadís el meu cervell anava imaginant escenes d'El Resplandor, La matança de Texas, Abierto hasta el amanecer o Psicosis. El senyor era veient la tele i quan em va veure es va aixecar i va venir. Jo, educadament, i amb un tímid somriure li vaig dir:
-"Vès, que l'aire no funciona"
-"segur que l'heu manipulat"
-"home, normal, això de manipular un comandament de l'aire i més si vostè l'ha deixat en mode calefacció"
-"Doncs hi ha el que hi ha"
De totes maneres, el "manipulà" de nou, a distància (devia esperar una connexió telepàtica amb l'aparell de l'habitació i em digué que no passéssim del nivell 6 (?).
Vaig tornar a l'habitació i, malgrat la manipulació i el nivell fixat, l'aire seguia sense funcionar.
Es va imposar una valoració de la situació i vam veure que pagar 60,00 euros per una habitació amb un llit petit de matrimoni, sense aire acondicionat i amb un hoteler, poc interessat en crear bona opinió en els clients i, si més no, preocupant, no compensava. Vam decidir tornar les claus i tocar el dos. Vam tornar al menjador, li vam dir al senyor que ens n'anavem, ell va dir que bé i ens va acompanyar, lleuger, fins la porta; va obrir i va tancar.
A dos quarts de sis tornavem a agafar el tren (el mateix que ens havia deixat a Flix) i vam tornar a Mora d'Ebre a on ens vam retrobar amb el pare Ebre (hi havíem estat fa unes setmanes amb motiu de la fira Litterarum). Seguia fotent calor, vam tornar a l'únic Hostal del poble amb una habitació sense aire acondicionat, amb ventilador, petita, interior, i amb llit de 1,35. Allí ens han passat noves "anècdotes" però, en tot cas, hem trobat unes vibracions força més agradables i un preu, 25,00 euros, més ajustat.
A banda, malgrat la calor, hem gaudit d'un parell de jalars força interessants, d'una cerveseta a la nit, al costat de l'Ebre, d'una visita al castell de Mora d'Ebre... i de força amabilitat de tothom amb qui hem coincidit.
Flix sembla força maco i pot ser un referent turístic important, però mentre només tinguin l'hotel que tenen, amb l'hoteler, ho tenen cru.
Comunicat de l'assemblea de suport a Núria Pórtulas Enviat el Juliol 30th, 2009 
