LA PAU NO PASSA PELS EXÈRCITS

Adjunto l'article d'opinió que avui, 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau, he enviat a diversos diaris que, probablement, no el publicaran :-)

Els dies 25, 26 i 27 de gener es va celebrar el Fòrum Social Català a Barcelona. 48 seminaris, tallers, exposicions, l’Assemblea de moviments socials i una manifestació foren les principals activitats per cridar que Un altre món ja és possible.

Gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va participar en alguns dels seminaris i vam dir coses com aquesta: “mentre els estats es gasten 137 milions de dòlars en els exèrcits, 1.107 nens i nenes (menors de cinc anys) moren, sobretot en els països de l’anomenat tercer món, per malalties que es podrien prevenir amb mesures senzilles i assequibles. Per que aquesta veritat estadística es consumi ha de passar, tan sols, una hora. Només una hora.”

Explicàvem, també, que la despesa militar mundial fou, durant el 2006, de 1.204 bilions de dòlars (un 2,5% del PIB mundial). El pressupost de “defensa” de l’estat espanyol pel 2008 és de més de 18.000 milions d’euros, 55,85 milions d’euros diaris. Aquestes i altres dades sobre, per exemple, les inversions militars en armes o el pes de la investigació militar en els pressupostos d’I+D ens feien concloure que els exèrcits són una veritable lacra per la humanitat; per la seva despesa i inversió en mort i patiment, per una banda, i perquè, per altra, els diners que utilitza es desvien d’altres finalitats més urgents i necessàries, al marge de la pràcticament inexistent inversió en educació per la pau (si més no en comparació amb la inversió en preparar la guerra).

En un dels seminaris, l’anomenat Desmilitaritzem la societat: militars i educació. Binomi incompatible, reflexionàvem sobre la contínua presència de la ideologia militarista en diferents espais educatius i recreatius de la nostra societat. En el debat hi apareixien els “prescriptors” que són persones, mestres, per exemple, ben relacionats amb les delegacions de defensa que es preocupen, entre d’altres coses, de preparar xerrades en els centres educatius sobre l’exèrcit, de facilitar material informatiu o d’organitzar visites a vaixells de l’Armada. Evidentment, a les xerrades i visites no es difon la veritable cara dels exèrcits sinó la versió amable que el converteix en una fantàstica ONG.

Va aparèixer, també, l’assignatura d’educació per la ciutadania i la previsió que els alumnes de primària estudiaran, cap els 11 anys, el paper que té l’exèrcit en la “defensa al servei de la pau”.

L’exèrcit, amb el suport del govern de torn, continua intentant posar la bota en el món educatiu, als centres o en fòrums com el Saló de l’ensenyament. I caldrà dir, de nou algunes coses de la campanya escoles objectores com què:

• Per a nosaltres aquestes informacions desemmascaren el concepte de la "cultura de la defensa", tant reiteradament expressat per part del govern, i evidencien quin és el seu real significat : introduir valors militaristes en la societat, i no pas promoure un debat en profunditat sobre les necessitats i les perspectives de la defensa.
• Quan cada cop més, s’admet que la seguretat depèn més de la gestió de variables com els drets humans, l’equilibri medi ambiental i la justícia social, creure -encara- en esquemes de seguretat basats en conceptes de defensa militar és totalment caduc. Però voler introduir aquesta visió en els centres d’ensenyament és completament absurd i anti-educatiu.
• Des de la nostra acció, apostem clarament per l’Educació per la Pau, els Drets Humans i el Respecte a la Diversitat, ja que aquestes són les necessitats educatives en un món cada cop més complex i conflictiu. Educar en la prevenció i resolució dels conflictes és molt més coherent i eficaç que educar en esquemes militaristes desfasats.

A l’Assemblea de Moviments Socials es va proposar, entre d’altres, fer una crida a rebutjar la presència de l’exèrcit ens els centres educatius i recreatius el 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau

Avui, quan escric aquestes línies, ja és 30 de gener i, per tant, si més no, em faig ressò de la crida dient que CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU.

Tarragona, 30 de gener de 2008

Per cert, avui i demà hi ha, a la Plaça Imperial Tàrraco, una furgoneta de reclutament de l'exèrcit. Nosaltres anirem amb la pancarta i a repartir postals informatives. Si algú s'anima ja ho sap.

campanya xenófoba de CiU

Aquests dies es parla de la precampanya electoral i en aquesta campanya d'un vídeo de CiU, així com d'un cartell, en què s'atia la xenofòbia. La immigració i la inseguretat ciutadana, clàssics de la dreta, ssón opcions, també, d'aquesta coalició. Per tal que us en feu una idea penjo el vídeo i el cartell i, per mostrar el meu rebuig més profund, penjo també el contracartell que ha començat a circular. Ull! que critiqui CiU no vol dir que m'alii amb altres opcions electorals. Si ho considero pertinent també parlaré d'elles (malament, clar, per parlar-ne bé ja tenen la campanya).

Posts d'avui

Vull dir moltes coses i si no penjo, avui, més d'un post ja no podré. Per això avui he penjat els següents posts:

- el meme "visual" que m'ha passat el Capità Tarragona.
- el comunicat que els companys d'Entrepobles, Intermón i Comité Oscar Romero han difós en relació al patrocini per Repsol d'un acte contra l'explotació infantil organitzat per l'Ajuntament de Tarragona i la UGT.
- un post sobre el procès 18/98 i Sabino Ormazabal en aquests moments en què la grapa de l'estat dona cops de mall sobre Euzkadi, la dempocràcia i les llibertats.
- un post sobre la declaració de l'Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català en el que he participat aquests dies.
- un post sobre un parell de petites accions en suport a la població assetjada de Gaza on s'està perpetrant una mostra més del apartheid que promou el govern d'Israel amb el suport dels EUA i el silenci còmplice de la comunitat internacional.

Il·lumina Gaza

Aquest blog s'adhereix a la campanya a la blogosfera Il·lumina Gaza i, malgrat, que soc una mica escèptic pel que fa a la seva eficàcia i hi ha alguna coseta en la petició que crec no és equànim (la punyetera mània d'equiparar víctimes i botxins), suggereixo que signeu la petició que es farà arribar a representants de l'ONU, la Unió Europea , Israel, el "quartet" i la Lliga Àrab. Concretament, els promotors, diuen:

La situación en Gaza es catastrófica. 350,000 palestinos han irrumpido en Egipto buscando víveres después de una semana de apagones y años de bloqueo y guerra. La comunidad internacional debe actuar de inmediato para atenuar el bloqueo y negociar un cese al fuego para proteger a civiles en ambos lados. El de facto estado de sitio en Gaza es un castigo colectivo infligido contra un millón y medio de personas por las transgresiones de unos cuantos y constituye una violación al derecho internacional. Además, los expertos advierten que lejos de darle más seguridad a Israel, el asedio de Gaza alimenta más rencores y echa leña al fuego de este explosivo conflicto.

Debemos aprovechar que el Mundo mira hacia Gaza para pedir a los líderes internacionales que ejerzan presión sobre Israel y los Estados Unidos para acabar con el bloqueo, permitir el suministro de comida y combustibles y negociar un cese al fuego que sin duda beneficiará a la población civil tanto palestina como israelí. Por favor, sigue el enlace siguiente para firmar nuestra petición de emergencia. Cuando alcancemos las 150,000 firmas la entregaremos a representantes de la ONU, la Unión Europea, Israel y la Liga Árabe. ¡Firma y corre la voz entre tus amigos!

http://www.avaaz.org/es/gaza_end_the_siege/7.php?

La crisis empeora día a día. Un diluvio de misiles cae diariamente sobre civiles palestinos e israelíes y no podrá haber negociaciones de paz sin resolver antes la crisis en Gaza. Durante la guerra de Israel y Líbano en el 2006, fuimos testigos de lo que la presión de la opinión pública internacional puede lograr para frenar una crisis como esta. No podemos quedarnos callados. ¡Alcemos nuestras voces juntos por todos aquellos en Gaza que no pueden hacerlo!

Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català

Amb la manifestació d'avui ha acabat el Fòrum Social Català. La gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni dela Pau hi hem participat ben activament. Hem estat a la taula en tres seminaris i ens hem endut el reconeixement a la nostra activitat en el si del moviment per la pau. Un dels moments més emocionants del Fòrum fou, ahir, l'Assemblea de moviments socials. Amb l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona plena de gom a gom, amb la gent dreta o sentada en cadires, a terra, als passadissos, a la tarimma... i amb els accessos bloquejats per centenars de persones, una munió de gent vam anar suggerint, entre els aplaudiments de la sala, els punts que s'inclouran en el calendari de mobilitzacions de l'assemblea. Tarragona hi surt ;-) A falta del calendari, que penjaré tan aviat m'arribi, us deixo amb la declaració de l'Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català

A Barcelona, dissabte 26 de gener de 2008

Venim dels moviments socials de les comarques de Catalunya i d’altres llocs dels Països Catalans, per a trobar-nos durant aquest primer Fòrum Social Català, atenent la convocatòria del Dia d’Acció Global, acordada al Fòrum Social Mundial de Nairobi. Som diversos i plurals, però compartim els valors i objectius reflectits a la Carta de Principis del Fòrum Social Mundial i a la Carta de l’Assemblea de Moviments Socials de Portoalegre.

Vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents.

Volem un país on la pobresa, l’especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d’empreses, que estan destruint el teixit productiu català.

Volem un país on les dones puguin ser lliures i iguals. Denunciem i rebutgem la violència masclista. Donem suport la campanya del moviment feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït i exigim que cessi la fustigació i la criminalització de les dones que han avortat.

Volem construir una societat no patriarcal, sense discriminacions i on tothom pugui desenvolupar lliurement la seva sexualitat.

Estem contra la privatització dels serveis públics. Reclamem uns serveis bàsics, com són el transport, l’aigua i l’energia, públics i de qualitat. Ens oposem a la recent llei de reforma del Institut Català de la Salut i a l’anunciada Llei de l’Educació de Catalunya, ja que obren les portes a la privatització de les xarxes públiques de la sanitat i de l’ensenyament. Donem suport a la campanya en defensa de l’ensenyament públic, gratuït, coeducatiu, laic i de qualitat, que comença amb la vaga del 14 de febrer.

Volem una societat que respecti els drets de la infància, i un sistema educatiu que els estimuli a construir una realitat on la llibertat i la fraternitat siguin els valors principals. Defensem els drets dels discapacitats i reclamem polítiques que impedeixin qualsevol discriminació i facilitin la seva plena integració.

Rebutgem el model de ciutat aparador que se’ns intenta imposar, en benefici d’una minoria especuladora, i defensem pobles i ciutats que garanteixi el benestar dels seus habitants, i el dret a un habitatge digne i assequible. Rebutgem el Pla Nacional de l’Habitatge, per no ser una solució al problema. Ens oposem a la privatització dels espais públics i donem suport a l’ocupació d’habitatges i locals buits. Lluitem perquè els nostres pobles i ciutats siguin espai de drets i llibertats i exigim la derogació de les ordenances del civisme.

La guerra és la conseqüència més dura de l’imperialisme i de les polítiques neoliberals. La guerra de l’Iraq, l’Afganistan i el Líban, l’ocupació de Palestina, les guerres de l’Àfrica, entre d’altres, continuen sent el major drama de la humanitat. Volem una Catalunya que rebutgi la guerra i lluiti per arribar a una pau justa en tots els conflictes bèl·lics actuals. L’abolició del deute extern, la prohibició d’exportar armes i l’ajuda internacional no condicionada, són elements que, sens dubte, contribuiran a acabar amb les guerres i la fam al món.

Rebutgem les successives rebaixes impositives a les empreses i rentes del capital que carreguen el pes fiscal sobre el consum i les rentes del treball i defensem els impostos directes que incideixin sobre els més rics. També denunciem la lacra que sobre el sistema impositiu i la humanitat suposen els paradisos fiscals.

Lluitem contra el racisme i la xenofòbia. Defensem els drets dels immigrants, el dret a la lliure circulació i a la ciutadania de residència. Ens oposem a l’expulsió d’immigrants i als centres d’internament, i també a la criminalització de les persones per motiu del seu origen.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l’explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas, el carbó i l’urani, que cada com és estan i estaran en declivi. Tard o d’hora, doncs, haurem d’aprendre a viure amb una nova cultura de l’energia, perquè tota la tecnologia del món no podrà aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes.

Volem assegurar el futur de l’agricultura, lliure de transgènics i que garanteixi la nostra sobirania alimentària, enfront de les multinacionals, que controlen la producció, distribució i venda de la major part dels aliments que consumim. Rebutgem les polítiques que afavoreixen els agrocombustibles, pels seus efectes negatius sobre milions de persones, ja que redueixen i encareixen els aliments bàsics.

Rebutgem la retallada de les llibertats i la vulneració dels drets humans que, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme, estem patint. Reclamem la derogació de la Llei de partits polítics. Denunciem la repressió i criminalització dels moviments socials que s’oposen a les polítiques neoliberals, que els últims mesos han patit especialment els treballadors en lluita, el moviment okupa i els activistes contra la monarquia.

Volem que es respecti el dret dels Països Catalans i la resta de pobles del món a exercir el dret democràtic a l’autodeterminació.

Rebutgem el model de construcció europeu i denunciem que l’Acord de Lisboa estigui imposant, de forma antidemocràtica, les mateixes polítiques neoliberals rebutjades per molts ciutadans i ciutadanes en els referèndums que es van celebrar sobre el projecte de Constitució Europea.

Lluitem contra un sistema econòmic basat en l’explotació que ens condemna a la precarietat. Volem deixar de viure explotats per un sistema que sembla que no té cares, però que sabem clarament que no és producte d’una mà invisible.

Hem de trencar el consens neoliberal de la classe política, els poders econòmics i els grans mitjans de comunicació, que intenten imposar un pensament únic, que defensa la inevitabilitat del sistema actual i nega que altre món és possible.

Des de l’Assemblea de Moviments Socials catalans, cridem a donar suport a les jornades de lluita convocades internacionalment:

8 de març – Dia de la Dona

15 de març – Ara, com fa 5 anys.... NO a la guerra!

1 de maig – Pels drets socials i laborals i contra la precarietat

També fem una crida a participar activament a totes les campanyes i mobilitzacions, que, fruit dels treballs i debats desenvolupats al Fòrum Social Català, figuren a l’agenda dels moviments socials.

(Pendent d’adjuntar el llistat d’accions aprovades)

Procès 18/98 - Sabino Ormazabal

Fa dies vaig penjar un post relacionat amb el sumari 18/98 i, més concretament, amb Sabino Ormazabal, encausat en aquest procés i, malgrat el seu compromís (o potser per això) amb la noviolència i la desobediència civil i malgrat la seva oposició a ETA, condemnat a nou anys de presó. Ara es troba en llibertat sota fiança a l'espera de la resolució del Tribunal Suprem que segons sigui suposarà el seu retorn a la presó.
Diferents persones i entitats ens vam solidaritzar amb ell i aquest és l'escrit que ens ha remès:

Carta de Sabino Ormazabal Elola a las personas que le mostraron su solidaridad

A todas las personas que os habéis interesado por mi situación.
Gracias. Muchas gracias.
No sé muy bien cómo expresar todo lo que he sentido y siento tras haber leído los más de 300 mensajes recibidos en sólo cinco días. En la primera detención en 2000 contesté a un escrito ecologista solidario diciéndoles que eran un sol enorme. En esta ocasión tendré que ampliarlo a la luna y a todo el firmamento. Pufff. Suena un poco hortera, es verdad, pero es así.
Ha sido francamente apabullante la respuesta. ¡De qué “marrón” se han librado mis colegas por mi puesta en libertad provisional! Y, como les han paralizado la campaña iniciada (igualmente por el momento), me piden que sea yo quien indique qué es lo que se puede hacer ahora.
La sentencia del 18/98 es una barbaridad, para la Fundación Zumalabe y para el conjunto del sumario. Nos acusan a los miembros de la Fundación de colaborar con banda armada por posibilitar que se debatiera públicamente sobre la desobediencia civil en época de tregua. La sentencia convierte a la desobediencia civil en instrumento de ETA y a nosotros en los instrumentistas.
Pero la sentencia no ilegaliza a la Fundación. La Fundación sigue funcionando. No tiene ninguna lógica -nada en este proceso tiene lógica alguna-
- Que con la misma acusación, haya gente sin haber sido procesada;
- Que entre los detenidos haya dos que no fueron procesados, incluso tras “comerse” un mes de cárcel uno de ellos;
- Que sólo un compañero, detenido y juzgado durante 16 meses, con las mismas “pruebas” inexistentes quede absuelto felizmente;
- Que, con las mismas penas, estemos otros cuatro en libertad provisional y el resto en la cárcel o en paradero desconocido.
No. No hay delito, y todos y todas deberíamos estar en la calle y libres.
Creo que la primera cosa es pensar en quienes se han quedado dentro. Cuando escribí el borrador de estas líneas puse que “Esperemos que el recurso interpuesto (contra el peligro de fuga) se vea en breve positivamente”. Sin embargo, este recurso para que salieran de la cárcel en la misma situación que la nuestra ha sido desestimado, según nos ha comunicado nuestro abogado. Y no sólo eso. Les han dispersado a centenares de kilómetros. A cada cual más lejos y en cárceles diferentes. Igual que hicieron con los jóvenes juzgados anteriormente. Los queremos aquí.
Segunda cosa, respecto a los que estamos fuera. Estamos en libertad provisional con una fianza de 20.000 euros. Tenemos que pasar dos veces a la semana a firmar y nos han retirado el pasaporte. Así estamos siete procesados en el conjunto del sumario. Se supone que hasta que se vea el recurso de casación ante el Tribunal Supremo, que es cuando la sentencia ya sería firme. ¿Que cuándo será eso? Puede durar meses, ¿quizá un año? Depende del volumen de trabajo acumulado y de las prisas que tengan. Si el Supremo ratifica la sentencia se podrá recurrir ante el Tribunal Constitucional, pero mientras ingresaríamos todos en prisión.
Y aquí andamos dándole vueltas al recurso, a cómo plantearlo… Se admiten ideas
Una tercera cosa a comentar es cómo queda la petición a Amnistía Internacional para la consideración de preso de conciencia.
Otros compañeros de la Fundación Joxemi Zumalabe han mostrado interés en seguir la misma vía. Como tales presos de conciencia nos catalogaron más de 1.500 personas en las autoinculpaciones formuladas ante los juzgados en al año 2000, tras nuestras primeras detenciones.
Por mi parte, tengo pendiente de concretar fecha una reunión con Amnistía Internacional La sentencia la tienen en Londres, que es donde se analizan los casos. Por el momento, al no estar preso, no pueden declararme preso de conciencia. Es lógico.
Aunque sí podría ayudar que AI se pronunciara públicamente y en breve de una forma afirmativa sobre la petición.
Igualmente, hemos solicitado el pronunciamiento de la Internacional de Resistentes a la Guerra. Si alguien puede llegar a otras instancias, instituciones, estamentos de derechos humanos… que nos lo comunique y ya nos repartiremos el trabajo.
En cuarto lugar. Entre vosotras y vosotros hay gente que no me conocía anteriormente y solicitaba información. La puesta en marcha de la web www.sabinoormazabal.org puede valer para avanzar en ello, así como en la clarificación y en el debate necesarios que rodean a toda esta larga operación represiva. Quien pueda ayudar en este cometido, fenomenal. Quien tenga propuestas e ideas para continuar con esta iniciativa, que las diga.
En una próxima carta haré una lectura propia de la sentencia rebatiendo las acusaciones (que no las pruebas, pues estas son inexistentes)
Hay gente con ganas de hacer algo más. Hablémoslo. Podéis contactar con el grupo de apoyo en sabinoaskatu@gmail.com
Sabino Ormazabal Elola
22-01-2008
Podeu veure una entrevista amb Sabino al diari Público

Meme "vídeos graciosos"

El capità Tarragona m'ha passat un meme que consisteix en penjar un vídeo"graciós", anomenar qui te l'ha enviat i passar-lo a tres blogs més.
He triat un fragment de La vida de Brian dels Monty Python (té 10 minuts però té diferents situacions amb la qual cosa podeu parar-lo quan vulgueu). És genial. Fa anys la vaig veure i em vaig descollonar de riure. Ara, aprofitant l'any jubilar i el meme us n'ofereixo aquest bocinet. Si podeu, veieu-la sencera :-)



Ja sé que tots tres tenen coses més serioses a fer i a penjar però val la pena riure una miqueta, de tant en tant, i, a més, l'humor també és una eina per exercir la crítica i transformar el món. Passo el meme a:

Ara-mateix
Te la ma Maria
La garrofa de Montroig

Comunicat del Comité Oscar Romero, Entrepobles i Intermón

A falta que acabi la manifestació d'avui, s'ha acabat l'FSCat, si més no els actes. Ara, com sempre, continua la feina. Ja us explicaré més tranquil·lament ;-)

Entre tant i mentre miro emails, repasso material, etc. vull penjar el comunicat que van emetre les ONG'sd Entrepobles, Intermón i Comité Oscar Romero en relació a l'acte "Digués No a l'explotació infantil"

COMUNICAT SOBRE L'ACTE

"DIGUES NO A L'EXPLOTACIÓ INFANTIL"

PATROCINAT PER REPSOL

Les ONG Comitè Oscar Romero, Entrepobles i Intermón, un cop assabentats que REPSOL patrocina les jornades contra el treball infantil organitzada per UGT per els dies 26 i 27 de gener, varem decidir immediatament no participar en aquest acte.

La nefasta actuació de REPSOL en qüestions socials, medi ambientals i de drets humans, especialment greus en diversos països llatinoamericans, és una tremenda contradicció amb el motiu de l'acte i amb el dia a dia del treball de les nostres entitats solidàries.
Per això, tot i estant d'acord amb el tema central de la jornada, no volem participar en actuacions que per aquests col·laboradors no són altre cosa que un rentat d'imatge en base a aportacions econòmiques en actes com aquest.

Tarragona, 24 de gener de 2008

ORGANITZACIONS DE TARRAGONA DE:
COMITÈ OSCAR ROMERO,
ENTREPOBLES
I INTERMÓN

Quins temps tan ombrívols en que parlar de la mar és quasi un crim...

Acabo de preparar un full extra de Paraules per la Pau per distribuir al Fòrum Social Català a Barcelona. Aquest cap de setmana me'l passaré, sobretot, allí. La gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau participem en tres seminaris (educació, 5 anys després de la guerra i Objecció Fiscal) i encara he de preparar el que diré sobre l'objecció fiscal i repassar una altra ponència. Aniré i vindré cada dia però dubto que tingui massa temps per actualitzar el blog, per tant aquest, probablement serà el darrer post fins diumenge nit o dilluns. Per una banda volia posar quelcom, per exemple, sobre el que està passant a Palestina, que no és altra cosa que el que fa anys que està passant, la lenta agonia un poble davant la passivitat d'occident (com passa en quasi totes les agonies). Per altra, volia fugir de bronques i pensava en un post més relaxat, penjar alguna foto del passeig que em vaig donar ahir per l'escullera del port o parlar de quelcom com la iniciativa Som el que sembrem (una iniciativa contra els transgènics).

M'he començat a decantar per las foto i he pensat relacionar-la amb uns versos de l'inici del poema de Bertotlt Brecht "als nascuts després" i, cercant-los, m'he trobat amb poemes d'un poeta austriac, Erich Fried (1921-1988). M'avergonyeix no haver-lo conegut abans però que hi farem. M'han impactat.
Finalment us penjo alguna foto, el fragment d'En Brecht i un parell de poemes de Fried.

Els versos de Brecht són aquests:

"... Quina mena de temps, en els quals
Parlar d'arbres és gairebé un crim
Perquè implica silenci sobre tants delictes!
..."

I els de Fried aquests:

EL TEMPS DELS NASCUTS DESPRÉS

25 anys després de la mort de Brecht

«Sabem però»
vas dir
«que també l’odi contra la baixesa
endureix
les faccions
i que la ràbia contra la injustícia
fa més ronca la veu. Ai! Volíem
preparar el terreny per a un món amable
i nosaltres mateixos no vam poder ser-ho»

Això vas dir als nascuts després.
Ara calles. I la ràbia contra la injustícia
continua fent encara més ronca la veu d’alguns
La majoria però avui no arriba a enrabiar-se
més aviat s’ha avesat a l’antiga i nova injustícia
aquí, ací i allà, i també a l’estricta justícia
que els injustos s’administren els uns als altres

I aquells als quals l’odi contra la baixesa
ha endurit les faccions s’estan aquí i allà darrere murs
per tal que ningú no els puga veure, car la baixesa
té en molts països drets de sobirania com a autoritat superior
i els de baix acoten el cap o estan tan decebuts
arran d’intents fracassats d’alliberar-se
que potser ja no tenen força per a odiar
I alguns d’això en diuen actitud amable

«Certament visc en un temps ombrívol»
vas dir.
Els temps han canviat una mica, però en el fons
no són més lluminosos d’ençà els teus versos
i el perill és més gran que llavors
car només les armes
i no els homes menats per elles
s’han fet més fortes
i és encara cert el que en digueres:
«Per a cavil·lar d’on vénen
i cap a on van es troben
als bells vespres
massa esgotats.»

I perquè tot això és encara cert, avui poden
els nascuts després comprendre’t bé, sí, fins i tot millor
del que voldries, tot i que precisament a tu
t’agradava ser entenedor, però jo crec
que potser fins al final vas esperar que moltes coses
canviarien, tant que l’home d’un temps nou
no t’entendria sense parar-se a estudiar el temps antic

Però com que encara se t’entén
alguns poden aprendre de tu
com s’obté l’esperança en la vida i com igual que tu
amb enginy i paciència i indignació es continua preparant el terreny
per a un món amable
on l’home coopere amb l’home

¿QUÉ ES VIDA?
Vida es el calor
del agua en mi bañera,
vida es mi boca
en tu regazo abierto,
vida es el enojo
por la injusticia en nuestros países.

El calor del agua
no es suficiente,
tengo que chapotear en ella.
Mi boca en tu regazo
no es suficiente,
también tengo que besarlo.
El enojo por la injusticia
no es suficiente,
también tenemos que ahondar en él
y hacer algo en contra.

Eso es vida.

No més, sinó, cada cop, menys.

Ahir vaig penjar un post que ha comportat alguna queixa i alguna crítica. Per aquest motiu vull deixar clar que la meva intenció al publicar-lo no era, en absolut, torpedinar un acte organitzat per l'Ajuntament i per un sindicat. Ja deia en el post que l'objectiu de l'acte, el rebuig de l'explotació infantil, és totalment defensable, de fet a l'acte promocional del Fòrum Social Català, diumenge, al passeig de les Palmeres hi va haver intervencions en aquest sentit. Tampoc tinc cap intenció de criticar (si més no, en aquest moment ni per aquest tema) ni l'Ajuntament ni el sindicat. Evidentment, tampoc les entitats que tenen previst participar a l'acte (de fet ignoro si són conscients de qui finança l'acte). La meva crítica és pel que fa al finançament de REPSOL, cada cop més omnipresent finançant actes de tot tipus.
Algú m'ha fet notar que si en aquest tema hi ha contradiccions, jo també en tinc. Completament d'acord. En tinc i moltes, però m'agradaria tenir-ne cada cop menys i, en aquest cas, això passa per mantenir el suport que he prestat en altres moments a persones i entitats que han denunciat l'impacte de REPSOL a les seves comunitats. Per altra banda agraeixo el suport en aquest sentit i demano que no me n'afegeixin de noves.
En línia amb el que comento i perquè veieu que el que crítico no és cap tonteria sense importància, penjo quatre vídeos (disculpeu la qualitat d'algun). Els dos primers tracten d'una campanya de l'any 2006, la Contrajunta d'afectats de REPSOL. Els altres dos tracten sobre l'impacte d'aquesta companyia en el món (un amb un resum de fets i l'altre sobre un cas concret). En podria penjar més però vull tancar aquest tema i parlar d'altres coses.

Part 1 de la Contrajunta d'afectats

Part 2

La petjada de REPSOL en el planeta

Cas concret a Bolívia

La finalitat NO justifica els mitjans

L'altre dia em va arribar un email. L'email l'enviaba la UGT i adjuntava el cartell anunciador d'un acte, o actes, que faran contra el treball infantil, el 26 i 27 de gener a la Plaça Verdaguer, en una carpa. Evidentment, els mitjans són força més presentables i decorosos que els que vam utilitzar diumenge passat en els actes de promoció de l'FSCat (materials reciclat en general). Res estrany si tenim en compte que els organitzadors són la UGT i l'Ajuntament i que entre els col·laboradors hi ha REPSOL.

La finalitat de l'acte, segons diu el cartell "Digues no a l'explotació infantil", és interessant i defensable. Els mitjans, més decorosos i presentables però no per això més defensables. Anem a parar a la vella dita, a la vella, qüestió: La finalitat justifica els mitjans?
Per mí NO.
En aquest cas concret trobem que un dels col·laboradors, suposo que deu patrocinar econòmicament, és REPSOL i aquesta petroliera, com moltes altres, es troba en el punt de mira de nombrosos països, entitats, comunitats... perquè defensant els seus beneficis econòmics ha generat nombrosos desastres ecològics, socials i culturals, així com multitud de denúncies per no respectar els drets dels pobles, contaminació, accidents... REPSOL-YPF imposa un determinat model de consum, insostenible, a més de donar suport a dictadures i conflictes bélics (Nigeria, Guinea Ecuatorial, Liberia..), al mantenir relacions econòmiques amb els seus governs.

Si voleu més informació podeu visitar la web RIPSOL - Contrajunta d'afectats.
Contradiccions, qui més qui menys, tothom en tenim alguna però fer passar llop per be n'és una de massa gran per digerir, encara que els experts en canviar el significat de les paraules n'estarien força contents.
A l'acte hi participen algunes entitats que, probablement, no saben com es financia. Crec que és important que se n'assabentin car, si no, acabem fem bona la dita, acabem afirmant que la finalitat justifica els mitjans i en aquest viatge (en aquest món en què ja ningú sap on té la dreta o l'esquerra) no sols provoquem que la gent acabi fent un poti poti en el qual acabem barrejats institucions, multinacionals, ONG's, etc. que defensant coses diferents ens unim en la valoració dels diners, sinó que, a més, hi deixarem els principis, si en queden.

FSCat - Manifestació 27 de gener - dia d'acció global

Seguint amb l'FSCat penjo un vídeo sobre la mani de diumenge i el Fòrum.

Acte promocional de l'FSCat a Tarragona

Em sap greu passar post perquè el de la colomera em fa molta il·lusió però, que hi farem, cal actualitzar.

Aquest matí hem fet els actes de promoció del Fòrum Social Català (FSCat).
Després de muntar taules, carpes, cartells i tallers acompanyats per la música de Kiko Veneno, hem començat una àgora oberta que ha discorregut pels quatre eixos de l’FSCat. La CGT i la IAC han encetat l’eix Lluites estratègies i campanyes en favor dels drets socials, laborals i econòmics. Seguidament el GEPEC, la Plataforma Salvem la Platja Llarga, Som lo que sembrem, Marxa pel decreixement i Entrepobles han donat contingut a l’eix Lluites estratègies i campanyes en defensa del territori. A l’eix Lluites i campanyes contra l’imperialisme, la guerra i la globalització neoliberal hi ha intervingut la Coordinadora Patrimoni de la Pau, Qui deu a quí i el Comité Oscar Romero i, finalment, el col·lectiu Catalunya, Amnistia Internacional i Setem han participat a l’eix Lluites, estratègies i campanyes per una societat democràtica, després que el moderador saludés l’aparició a Tarragona del Centre Social Okupat i Autogestionat La colomera. En tots els eixos hi ha hagut un espai perquè tothom que vulgues pogués dir la seva, cosa que han fet diverses persones.

Paral·lelament la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, GEPEC, Setem, la CGT, la Plataforma Salvem la Platja Llarga, el Comitè Oscar Romero i Entrepobles han muntat una petita fira d’entitats i alguns tallers entre l’àgora i l’espai de jocs de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.
L’actuació d’Alèxia, acompanyada a la guitarra per Joselito ha suposat el pas de l’àgora oberta al dinar popular i sostenible que ha suposat que unes 120 persones gaudissin, en bona harmonia, d’un memorable cuscús que han preparat els companys i companyes de la Cuculmeca.

Finalment i al compàs de la música d’En Moluco al saxo i en Jose al banjo hem anat plegant els trastos per donar per acabada la jornada. Una bona preparació per la participació en el Fòrum Social Català que es celebrarà a Barcelona els propers 25, 26 i 27 de gener, coincidint amb la jornada de mobilització global del 26 de gener, convocada en el Fòrum Social Mundial de Nairobi. Una mostra, a més, que un altre món és possible.

Podeu veure més fotos a la web de l'Assemblea de ciutadanes i moviments Socials de Tarragona

CSOA La colomera

Ahir, la gent de la Colomera va visitar veïns i veïnes dels carrers Cavallers i Ferrers per explicar que, des de l'any passat, s'està recuperant un edifici que estava abandonat, obert i ple de merda de coloms (d'això el nom), per destinar-lo a acollir un Centre Social Okupat i Autogestionat (CSOA). La Colomera és al costat del Conservatori i s'entra pel carrer Ferrers. Hom preveu la inauguració i una jornada de portes obertes, ben aviat.
Les persones amb les que es va parlar es mostraren força interessades en l'equipament en el qual s'estan habilitant diferents espais per poder desenvolupar tallers i activitats gratuïtes per a tothom, en una dinàmica d'intercanvi sense ànim de lucre pel mig i a partir de la creativitat i recursos de tothom que en vulgui desenvolupar algun i/o participar-hi.
A banda de la visita al veïnat més proper també es va dipositar a les bústies de bona part de la Part Alta un díptic que podeu llegir prement aquí. També podeu llegir l'escrit que es va redactar a manera de manifest fundacional del CSOA la colomera.
En els documents esmentats La colomera aposta per la transformació social, el rebuig a la pinça treball/consum i per la independència envers les institucions, entre d'altres coses. En els documents esmentats es diuen coses com "El CSOA possibilita l'experimentació col·lectiva i la construcció d'una pràctica i un discurs de creació d'alternatives polítiques i de vida" o "El CSOA La colomera és un espai i un projecte que hauria de possibilitar la convivència de diferents inquietuds, sensibilitats, necessitats, implicacions i projectes. Per aquest motiu és obert a totes les persones i col·lectius que comparteixin aquesta idea i vulguin participar-ne (en tots els seus aspectes o, simplement, utilitzant-lo per desenvolupar activitats). Es tractaria de disposar d'un espai en el qual treballar per tirar endavant el projecte personal de cadascuna; intercanviar coneixements de tot tipus, pel gust de l'aprenentatge col·lectiu i l'intercanvi, sense els diners com a motor per a fer-ho (tallers de bicicletes, joieria, flamenc, circ, massatge, teatre, música, clown, mecànica, cuina...); impulsar activitats com cinema, teatre, circ, música i festa... Volem convertir aquest espai en una eina per difondre realitats silenciades, mitjançant la contrainformació, les xerrades, les jornades, les assemblees....".

El funcionament de La colomera és assembleari i les decisions es prenen per consens.

El 13 de gener ja es va iniciar un primer taller de malabars a la plaça dels sedassos, dinar i la projecció del documental "Veus contra la globalització".

Ha mort Gonzalo Arias

Missatge final de Gonzalo Arias

L'11 de gener de 2008 va morir Gonzalo Arias, una de les persones més destacades de l’Estat Espanyol per la seva opció radical i ferma de treballar per la democràcia amb la noviolència com a principal eina. Abans de morir va deixar aquest missatge.

Gonzalo Arias Bonet

Falleció (es decir, pasó de una a otra dimensión espacial y temporal) el día 11 de enero de 2008 a los 81 años de edad.

“He vivido como cristiano –ha dejado él escrito--, y como tal entiendo morir, después de haber intentado aplicar y practicar, desde la doctrina de la noviolencia, el mensaje de amor universal que Jesús nos trajo de parte de Dios para la construcción del Reino de Dios.

Sin embargo, no deseo que se celebren para mí funerales ni cualesquiera otros ritos de la Iglesia Católica. Llegada la hora de la sinceridad, debo decir que he evolucionado al final de mi vida de manera que ya no tengo esperanza en la renovación de la Iglesia Católico Romana desde dentro, aunque conservo la esperanza en la renovación del cristianismo por obra de comunidades de base, iglesias pacifistas y movimientos ecuménicos. Entiéndase esto como una forma de protesta frente a una Iglesia ritualista y dogmática, poco sensible a los signos de los tiempos.

Sé que no siempre he respondido a las expectativas de personas que podían esperar de mí ayuda, consuelo o simplemente amistad. Espero que me perdonen.

En definitiva, me considero afortunado por la vida que he vivido y por el cariño de que me veo rodeado en mi fase final. Alabado sea Dios.”

Judici pels fets de Sant Pere Més Baix a Barcelona

Fa dies vaig comentar que volia parlar dels fets del 4 de febrer de 2006 en què un guardià urbà resulta ferit de gravetat, bàsicament, perque no m'agrada com tracten el tema bona part dels mitjans de comunicació convencionals.

La matinada d’aquell dissabte, un grup de joves va sortir de casa d'uns amics després d'una nit de festa. A les 6h passaven pel carrer Sant Pere Més Baix, per davant del número 55 del mateix carrer, un teatre okupat. Quan hi van arribar, hi havia un grup que discutia amb uns guàrdies urbans. En apropar-se, la policia va començar a carregar
sense que ells sabessin el motiu i no van aconseguir sortir-ne pels cops que rebien. Plovien tot tipus d'objectes des dels balcons. Quan la situació va dissipar-se, hi havia set persones detingudes i un policia inconscient. Dos joves més van ser detinguts a l'Hospital del Mar, a on van anar després de patir un accident en bicicleta i que no tenien cap relació amb els fets. Els detinguts van denunciar tortures de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra, tant en el moment de la detenció com durant la seva estancia a comissaria, a l'hospital i durant els trasllats. Mostraren múltiples contusions en tot el cos, cops al cap, ulls morats i dos d'ells braços trencats. Sis van quedar en llibertat amb càrrecs, les altres tres estan en presó preventiva; un d'ells acusat d'atemptat contra l'autoritat i els altres dos d'intent d'homicidi a un agent de la Guàrdia Urbana, tots tres són d'origen sudamericà.
La primera versió de l'Ajuntament de Barcelona va ser que un test, llençat des del balcó del teatre, va colpejar contra l'agent. Las versions oficials van anar canviant fins a dir que els empresonats havien llençat pedres amb la intenció de matar-lo.
No es va acordonar la zona i BCNeta va netejar abans que hi arribés la policia científica. Les úniques proves, les pedres, es van recollir fora del lloc dels fets "de forma aleatòria" tal i com va declarar l'agent encarregat; no hi ha empremptes ni restes de teixit o sang.. A més a més, els especialistes opinen que la ferida del policia és massa greu com per haver estat provocada per un cop de pedra llençada des del carrer.
L’Ajuntament és el propietari del teatre okupat per l’"Anarko Penya", que, segons comenten en el barri, funcionava més com un negoci mafiós que com una okupa compromesa. Dues o tres persones controlaven l'edifici i l'utilitzaven per muntar festes comercials en benefici propi. Tampoc no tenien contacte amb altres okupes polítics del barri. Malgrat això, o precisament per les pràctiques mafioses que s'hi realitzaven, hom denunciava que l’espai aquest gaudia de total permissivitat per part de l'Ajuntament, al qual no l'hi importava que els veïns estiguéssin cremats pels aldarulls continus per poder criminalitzar a tot el moviment okupa. L’objecte que va ferir el policia va sortir d’allà i, curiosament, la festa que s’hi celebrava va continuar fins a les sis de la tarda de l’endemà.
Amnistia Internacional es feu ressò de la denúncia per tortures que fou arxivada per la jutgessa al·legant que el fet d’estar acusats “fa decaure completament la seva credibilitat”. La postura d’AI en aquest cas queda reflectida a l’informe Sal en la herida que recull nombrosos casos en què els agents queden impunes amb la complicitat delk propi cos i les autoritats, criminalitzant les víctimes.
Aquests dies s’està celebrant el judici amb el seguiment de la comissió de defensa dels drets humans del col·legi d’advocats, els ambaixadors de Xile i Argentina, el president de la Comissió de Drets Humans del Senat xilè i un representant del Tribunal de la Haya entre d’altres entitats.
Hom ha denunciat les nombroses irregularitats del judici com el rebuig de proves, testimonis i peritatges de la defensa o que l’acusació es basa en les declaracions dels tres agents de la guàrdia urbana acusats de tortures.
Hom remarca que l'Ajuntament ha reforçat recentment el seu arsenal legal amb les lleis del civisme i la seva premisa de tolerància zero, que cauen directament en un nou discurs de control social. Aquestes lleis donen impunitat a la policia per a que actuï contra les persones basant-se en la mera sospita i els prejudicis.
L'Audiència ha decidit excarcerar dos dels joves que s'hauran de presentar el dia 4 de febrer a l'Audiència perquè se'ls notifiqui la sentència, que dictaminarà si se'ls considera responsables dels fets jutjats. D'altra banda, el tribunal ha fixat pel 31 de gener la vista per decidir si prorroga la presó provisional del tercer acusat, Rodrigo Lanza, considerat l'autor del llançament de la pedra que va impactar al cap del policia.

Seguidament penjo un parell d'enllaós a notícies relacionades amb el tema i 5 vídeos del judici:

http://elsud.org/node/1445
http://www.karcelona.revolt.org/4f/ca/hechos.html

concentració de suport al Santi

He dit més d'un cop que no m'entusiasma cremar fotos de ningú per mostrar el meu rebuig a una institució o fenomen però he de dir, immediatament, que encara m'agraden menys determinades institucions, com en aquest cas, la monarquia o L'Audiència Nacional, successora del tristament famós TOP i, encara, molt menys, que per la manifestació, més o menys encertada, d'una idea gent com el Santi Fortuny hagi d'anar, demà, a declarar al Jutjat per haver cremat un dibuix, com sona, un dibuix, del rei.

El Jordi Martí ho ha dit millor en el seu blog Prendre la Paraula i, per tant, subscric plenament el seu article

L'arquebisbe de Tarragona també era a Madrid

Diferents mitjans de comunicació publicaven la notícia de la concentració de bisbes a Madrid, amb punts de vista diferents, clar.

Amb motiu d'aquest acte, el cardenal de Valencia, Agustín García-Gasco, va afirmar que "el laicismo radical" puede llevar "a la disolución de la democracia". "No respeta la Constitución y sólo conduce a la desesperanza por el camino del aborto, el divorcio exprés y las ideologías que pretenden manipular la educación de los jóvenes". El cardenal Antonio Cañizares, per la seva banda, deia: "La familia está siendo sacudida con legislaciones injustas e inicuas". I, Antonio María Rouco Varela, cardenal de Madrid, "El ordenamiento jurídico ha dado marcha atrás respecto a lo que la Declaración de Derechos Humanos reconocía: que la familia es el núcleo fundamental de la sociedad y tiene derecho a ser reconocida".

Uns dies abans i en previsió de la concentració, els bisbes de la "Subcomisión para la Familia y la Defensa de la Vida" van fer pública una nota en que, cel·lebraven la beatificació dels 498 "màrtirs" ("cristianos como nosotros, educados en familias cristianas como muchas de las nuestras, donde recibieron los valores fundamentales para su vida : la fe en Dios Padre, el seguimiento de Cristo y la fuerza del Espíritu para responder a las difíciles circunstancias del tiempo que vivieron. Como las familias de los mártires fueron capaces de educarles en la fe, también hoy las familias pueden, con la ayuda de Dios y con su testimonio de vida, educar cristianos cuya santidad ilumine el comienzo de este tercer milenio.").

"Vivimos inmersos en una sociedad compleja, donde no falta la propuesta de una cultura laica que quiere organizar la vida social como si Dios no existiera". "Las familias cristianas están llamadas a educar como ciudadanos del cielo a sus hijos. Para ello cuentan con la preciosa colaboración de la escuela católica . Los mártires son también un fruto excelente de la educación cristiana que recibieron. Su ejemplo puede ayudar hoy a las familias a educar en la fe a los hijos y transmitirles valores como el sacrificio, la renuncia, el dominio propio y el respeto, sin los cuales la convivencia familiar y social se deteriora gravemente. "
"Entre estas dificultades que las familias encuentran en su labor educativa está la imposición de una nueva formación moral mediante la Educación para la Ciudadanía. Las familias cristianas tienen que saber que en los centros educativos se va a dar, como cada vez es más manifiesto, una formación moral en franca contradicción con la fe cristiana".
"Para aclarar cualquier duda queremos recordar que «esta «Educación para la ciudadanía» de la LOE es inaceptable en la forma y el fondo: en la forma, porque impone legalmente a todos una antropología [es decir, una visión del hombre] que sólo algunos comparten y, en el fondo, porque sus contenidos son perjudiciales para el desarrollo integral de la persona» . Por ello, «los padres harán muy bien en defender con todos los medios legítimos a su alcance el derecho que les asiste de ser ellos quienes determinen la educación moral que desean para sus hijos» . Es más, sería una falta de solidaridad por parte de las familias que llevan a sus hijos a la escuela católica adoptar una postura «pasiva y acomodaticia» , justificándose en que sus hijos recibirían una formación moral conforme al ideario del centro, mientras un elevado número de alumnos queda indefenso ante la imposición de una ética laica."

El Punt d'ahir publicava una crònica que ens assabentava que dels nou bisbes o arquebisbes de Catalunya, tres van anar a Madrid: els bisbes de Tarrassa i Tortosa i l'arquebisbe de... Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, que l'any passat manifestava la seva preocupació pel fet que, en no pocs ambients de la societat, parlar de déu és "incomode" i, sobretot, "una gran injustícia amb Déu". L'arquebisbe, en unes declaracions a Europa Press atribuïa aquesta situació "al laïcisme i a la seva agressivitat contra la religió". Agressivitat que, segons ell, es manifesta en "suprimir les referències religioses a les escoles, la qual cosa serà una desgràcia personal i colectiva".

el seguici popular d'esquena a la Catedral amb motiu de la "recepció" a l'arribada de l'arquebisbe Pujol

Els diaris d'avui expliquen que, per primer cop, des del Concili Vaticà II el papa ha oficiat la missa d'esquena als fidels. Ja al juliol de l'any passat va decidir ampliar els usos del llatí en la litúrgia, desparegut des del Concili.

He dit en diferents ocasions el que penso de l'església o més ben dit de la jerarquia de l'església catòlica car, deixant de banda el fet que no comparteixo la seva fe, sento un profund respecte per persones com Pere Càsaldàliga o el missioner javerià Chema Caballero que treballa amb ex nens soldat a Sierra Leona. Respecte que no puc fer extensiu (pel que fa al que excedeix als mínims que mereix qualsevol ésser humà) a personatges com els bisbes espanyols o el seu "jefe" de Roma. Personatges que tenen més a veure amb l'antic testament que justifica l'esclavatge, la llei del talió, etc., amb la inquisició, amb els bisbes de la "croada" franquista enlloc del nou testament de l'amor i de la pobresa. El que no entenc és com, a sobre, són tan burros que, queixant-se com es queixen, de la falta de vocacions, del debilitament de la identitat cristiana, segueixen cercant els culpables fora de la seva barraqueta i no veuen que són ells mateixos i les seves postures els principals responsables de l'allunyament de bona part de la seva clientela.
Si no es volen casar amb altres bisbes, que no s'hi casin; si no volen avortar, que no avortin; si no volen portar els seus fills a centres públics d'ensenyament, que no els hi portin... Si no volen demanar perdó per l'actuació de l'església durant el franquisme que no el demanin, però, caram, que deixin d'atabalar-nos amb discursos mesquins, obsolets i antievangèlics.

Fa un parell de dies vaig rebre un comentari de Xavier Sabaté, el delegat de govern a Tarragona, a un post que vaig publicar. En el post desmentia que ell hagués presidit la col·locació de la primera pedra del centre parroquial de Torreforta, explicava perque hi era i acabava quixant-se que no sentia la meva veu parlant del greu problema que, diu, tenim amb la iglesia catòlica.

La meva resposta fou aquesta:

"Hola Xavier, lo de presidir l'acte no ho dic jo, ho deia la notícia d'El Punt. L'explicació que m'ofereixes en relació a la teva assistència als actes als quals t'inviten com a representant del Govern de Catalunya, inclosos els actes dels cristians o altres confessions, em sembla força correcta. Jo no sé que faria si em trobés en el cas. Per una banda, em consola pensar que és força improbable i, per altra, crec que amb determinades coses, com són les que tenen a veure amb la jeràrquia catòlica o les que em recorden massa allò de "las autoridades civiles i eclesiàsticas" intentaria desmarcar-me. De totes maneres tampoc tinc massa clar si el fet de representar la institució ha d'incloure coses com les que mostra la fotografia que mostra un regidor de l'Ajuntament posant terra sobre l'urna. Pel que fa a la segona part del teu comentari, m'he llegit el teu article i em sembla força interessant, crec que podria subscriure'l en la seva totalitat (excepte pel que fa a la sensació que cap dels dos creiem en aquesta església però tu, probablement, creus en quelcom més que jo). En el que ja no estem d'acord és en la crítica que em fas (de fet la fas en plural i no sé a qui et refereixes ja què el meu blog expressa les meves opinions) de no opinar sobre el greu problema que tenim, al dir pais suposo que et refereixes a Espanya i a Catalunya, amb l'església catòlica. Les coses que jo dic, probablement, se senten menys que les que dius tú però si et mires el blog podràs veure com aquest és un dels temes que he tractat més d'un cop: http://aixihopenso.blogspot.com/2008/01/blog-internautes-per-la-diversitat.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/12/manifiesto-red-por-la-diversidad.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/06/qui-sapunta-desapuntar-se.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/10/beatificaci-dels-mrtirs-del-segle-xx.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/09/any-jubilar.html a banda dels posts que he dedicat a l'agrupament escolta Alverna que es queda sense locals o a la declaració d'apostasia que vaig fer aquest estiu. L'escrit que vaig portar a l'arquebisbat el vaig reproduir en aquest post http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08/b-ja-tinc-la-fe-de-baptisme-i-la.html"

Valgui aquest post com a resposta pública al Xavier Sabaté, car veig que en el seu blog no es poden penjar comentaris, al qual aprofito per dir que segueix sense agradar-me la "lluna de mel" que amb motiu de l'any jubilar manté l'Ajuntament de Tarragona amb l'arquebisbe Pujol, lluna de mel, per altra banda, que sembla mostrar que l'equip de govern municipal no acaba de coincidir amb ell en la "gravetat" de les relacions amb la jerarquia catòlica.

Be, volia fer un post curt però...

Wittgenstein i els joves

Ahir a la tarda, al Casal Sageta de Foc, hi va haver una xerrada sobre Ludwig Wittgenstein, a càrrec d'Aleix Ortí. Després, es projectava la pel·lícula Wittgenstein.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29. d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

En el seu pensament filosòfic es distingeixen clarament (vaja, això diuen els qui l'han llegit :-)) dues etapes: la que correspon a la redacció de Tractatus Logico-philosophicus i la que s’inicia a partir de 1929 i culmina amb la redacció de la seva obra més important, Investigacions filosòfiques (cap de les obres d’aquest segon període es va publicar en vida de Wittgenstein); ambdues tenen la seva corresponent influència posterior, sobre el Cercle de Viena la primera i sobre la filosofia analítica la segona.

El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autèntic significat dels mots està en el seu ús (un corrent proper a la pragmàtica) i tota comunicació és, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perquè pugui ser entés pel receptor. Els filòsofs porten segles buscant l'essència de les paraules, suposant que aquesta existeix, però ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals.

La pel·lícula sobre Wittgenstein és del cineasta Dérek Jarman i està produïda per Tariq Alí.

A la pel·lícula hi ha alguns moments que recordo. En un Wittgenstein fa un seminari i pregunta als seus alumnes si podrien entendre un lleó. Hi ha diferents respostes i el filòsof conclou en que no l'entendrien, encara que el lleó pogués parlar, perquè el llenguatge no seria, tan sols, un conjunt de pràctiques apreses sinó, també, la prolongació refinada d'un conjunt de conductes prelingüístiques -concebudes com a prototipus de formes de pensar- que són en part comuns a l'especie (un gat no sap que existeix la rata però quan apareix se la menja). Aquesta escena em va fer pensar en una frase que atribuïa a Tariq Alí (confonent-lo amb Tariq Ramadan) que deia quelcom semblant, referit a la visió que tenen determinats occidentals envers els musulmans, a "com em pots odiar si no em coneixes?". Com podeu veure, res a veure ;-)

A les escenes finals, quan mor el filòsof, un marcià que apareix a la pel·lícula (W. parlant del que he comentat abans utilitza també l'exemple d'ensenyar el joc d'escacs a un marcià) explica, a manera de conte, quelcom molt semblant al que un dels guionistes (Terry Eagleton) deia de Wittgenstein: "quelcom en ell delatava la nostàlgia del gel, on tot és radiant, absolut i inexorable. I, malgrat que es complaia en la idea d'una superfície ruda (en el gel no es pot caminar perquè rellisques) no podia decidir-se a viure-hi. Naufragava, així, entre el gel i la terra i no trobava repòs enlloc i en això radicava la causa de la seva pena".

De totes maneres no volia parlar d'aquest bon home sinó de la sorpresa de veure que el Casal era ple de gom a gom. Algunes persones granadetes (els pares de l'Aleix, per exemple) però força gent jove. Altres actes, molt interessants, també, han aplegat força menys gent la qual cosa em fa pensar, per una banda, en l'interès per la filosofia i, per altra, en la cantinel·la típica (i tòpica) de què els joves no fan més que beure i estar de farra. Aquest seria un exemple de la falsedat d'aquest plantejament. Enhorabona!

Fòrum Social Català

El Fòrum Social Català (FSCat) és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. És un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.

El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a la natura.

El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions locals i/o internacionals.

El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil dels països catalans, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.

Introducció al FSCat

Durant el darrer Fòrum Social Mundial (FSM), celebrat a Nairobi al gener de 2007, es va decidir que l’any 2008, enlloc d’organitzar una nova trobada mundial, es celebrarà una jornada de mobilitzacions a tot el planeta, coincidint amb i com a resposta a la trobada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, en la que es reuneixen els líders econòmics i polítics a nivell mundial. Les accions convocades arreu del món tindran el seu punt àlgid el Dia d’Acció Global, 26 de gener de 2008.

A Catalunya més de 150 entitats i xarxes d’arreu del territori s’han adherit a la crida realitzada pel FSM i organitzaran el primer Fòrum Social Català (FSCat). Les activitats centralitzades del FSCat es celebraran a Barcelona el 25, 26 i 27 de gener. A més, des del 19 de gener es realitzaran activitats locals i descentralitzades a diferents punts del territori català. Més concretament, a Tarragona, hom preveu, el dia 20 de gener, a partir de les 10 del matí, una àgora oberta amb debats sobre l'FSCat i els diferents moviments i/o col·lectius que hi participem, actuacions musicals i un dinar popular.

En un procés obert i participatiu les moltes organitzacions adherides al FSCat han proposat més de cent activitats per a realitzar els dies 25 i 26 de gener a Barcelona. Les activitats proposades s’agruparan, per les limitacions de temps i espai, en 48 seminaris, fomentant així espais de trobada, debat i construcció d’alternatives conjuntes entre les diferents organitzacions i xarxes socials catalanes.
Aquests seminaris tindran lloc la tarda del divendres 25 de gener, després de l’acte d’inauguració, així com el dissabte al matí i a la tarda, en quatre franges horàries en les que es realitzaran 12 seminaris paral·lels. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau participarà en quatre d'aquests seminaris (veure programa, eix 3).

Aquests seminaris s’agrupen en 4 eixos temàtics:

a) Lluites, estratègies i campanyes en favor dels drets socials, laborals i econòmics: · Habitatge, precarietat, educació, salut, gènere, LGTB, discriminació i dret a la diferència, migracions, dret a la ciutadania...

b) Lluites, estratègies i campanyes per la defensa del territori · Medi ambient, sobirania alimentària, territori, agricultura, recursos naturals, consum...

c) Lluites, estratègies i campanyes contra l’imperialisme, la guerra i la globalització neoliberal · Relacions Nord-Sud, desarmament, deute, desenvolupament, reforma de les institucions internacionals, gènere, migracions...

d) Lluites, estratègies i campanyes per una societat democràtica · Poder, repressió, mitjans de comunicació, drets dels pobles, cultura, memòria històrica, laïcisme, religió, educació...

A més dels seminaris les instal·lacions de la Universitat de Barcelona (Plaça Universitat) acolliran una programació cultural, exposicions i una fira d’entitats. El dissabte 26 de gener a la tarda es celebrarà, també a la UB, l’Assemblea de Moviments Socials, que busca coordinar lluites i establir estratègies conjuntes entre organitzacions i moviments socials arreu del territori. El mateix dia 26 a la nit es realitzarà un concert. El FSCat es clourà amb una manifestació unitària el dia 27 de gener a les 12 del migdia pels carrers del centre de Barcelona.

Totes les activitats del FSCat son autogestionades, proposades i organitzades per la societat civil catalana, i finançades per les aportacions de les entitats adherides al FSCat.

Materials del Fòrum Social Català:

· Vídeo de presentació i difusió També el podeu veure a la columna de la dreta d'aquest blog o, més gran, al post http://aixihopenso.blogspot.com/search/label/FSCat

· Cartells

· Postals

· Adhesius

· Crida a la participació

· 1a Nota de premsa

Finalment us penjo el programa d'activitats, quasi definitiu, de l'FSCat (premeu a sobre per veure'l més gran)