dijous, 31 de maig del 2007

Angel Eyes - Sting

Tal com som (Leaving Las Vegas)


Acabo de veure (l'he vist ja vàries vegades) Leaving Las Vegas a 8tv. M'encanta. Una bellíssima, i trista, història d'amor. Dos "perdedors", un alcohòlic que viatja a Las Vegas (on els bars no tanquen mai) per suicidar-se bevent i una prostituta que s'enamoren i s'accepten tal com són.
Memorables Nicolas Cage i Elisabeth Sue.
Us penjo la canço de l'Sting, Angel Eyes, que forma part de la banda sonora de la pel·lícula.

dimarts, 29 de maig del 2007


Estic escoltant el disc de grans èxits de la Björk, fotent-me un te xinès i teclejant i em sento, una mica, a la glòria o sigui que ara cerco i penjo quelcom més agradable que el darrer post :-)
A mig poema s'ha acabat la Björk i poso l'Angelo Branduardi (si trobo algun sistema, s'accepten suggeriment, posaré algun enllaç perque pogueu sentir música que m'agrada).

Deia, quelcom més agradable com, per exemple un poema de José Agustin Goytisolo:

Más que una palabra

La libertad es más que una palabra
La libertad es una chica alegre
La libertad es unaparabellum o una flor
La libertad es tomarse el cafe donde uno quiere
La libertad es una perdiz herida
La libertad es negarse a morir en una cama de hospital
La libertad es real igual que un sueño
La libertad aparece y ya no está
La libertad hay que inventarla siempre
La libertad puede ser del esclavo y fallarle al señor
La libertad es gritar frente a la boca gris de los fusiles
La libertad es amar a quien te ama
La libertad es comer y repartir el pan
La libertad es no ocupar asiento enb el festín de la ignomínia
La libertad a veces es una simnple linea fronteriza
La libertad es la vida o la muerte
La libertad es la ira
La libertad se bebe y se respira
La libertad es cantar en tiempo de silencio
La libertad si quieres será tuya
pero
solo por un momento
porque cuando la tengas
se escapará riendo entre tus manos
y tendrás que buscarla y perseguirla
por las calles ciudades praderas y desiertos
de todo el vasto mundo
porque se deja amar unicamente por amor
por ganas
porque ella
es más hermosa que una pluma al viento

JAG

eleccions municipals

Suposo que molts/es ja els coneixeu. Aquest són els resultats electorals a Tarragona.
El primer guanyador ha estat l'abstenció, la qual cosa vol dir que el partit que ha guanyat ho ha fet amb una cinquena part dels vots dels electors. La mateixa nit tothom estava preocupat i reclamava canvis en la llei electora, entre d'altres coses, podríem fer una porra per veure quan dura la "preocupació". A nivell de Catalunya l'abstenció és d'un 46,20% i els vots en blanc sumen 89.617, un 3,10 dels electors.


2007

2003

Total votantes

51.442

53,06

60,51

Abstención

45.516

46,94

39,49

Votos nulos

220

0,43

0

Votos en blanco

949

1,84

0

Concejales a elegir 27

2007

2003

Candidaturas

Votos

Concejales

Concejales

Votos

Candidaturas

PSC-PM

20.365

39,76

13

9

31,54

18.394

PSC-PM

CIU

11.819

23,07

8

10

33,55

19.569

CIU

PP

6.976

13,62

4

4

14,85

8.663

PP

ESQUERRA-AM

3.938

7,69

2

2

8,86

5.165

ERC-AM

ICV-EUIA-EPM

2.438

4,76

2

8,76

5.107

ICV-LP-EPM

C'S

1.917

3,74

TGI-FIC

1.371

2,68

ADMC

599

1,17

N.SOM-AUP

261

0,51

BCC

258

0,50

EI-ADD

165

0,32

PFIV

64

0,12

A.N.

55

0,11

PH

47

0,09

0

0,19

112

PHC

diumenge, 27 de maig del 2007


Es va acabant el diumenge i demà, dilluns, Sant tornem-hi (en aquest cas, jo, a la quimio). De totes maneres encara queden coses: per exemple, el resultat de les ereccions (encara que la cosa vagi de coit interruptus o de coit anal; dificilment serà un coit plaenter), la meditació, música, el sopar, la peli de la nit (suposant que estigui bé)...

En qualsevol cas us deixo un poema de la Cristina Peri Rossi (parlant d'ereccions).

De aquí a la eternidad II

Este éxtasis de la carne
no es un capricho vanidoso
no es un ejercicio de lños músculos
no es un acontecimiento fisiológico
es un camino de perfección.
De la carne al Paraiso
de la voluptuosidad al Parnaso
antes de ser destruidos por la bomba
por un virus una bacteria
un misil una tormenta
antes de ser crucificados
por un dios terrible y vengativo.

Una altra estona, més :-)

dissabte, 26 de maig del 2007

contes zen


He trobat un blog o web força interessant amb contes zen.

Aquests koans, o paràboles, es van traduir a l’anglès d’un llibre anomenat Shaseki-shu (Col·lecció de Pedra i Sorra), escrit al final del segle XIII pel mestre de Zen japonès Muju (el “no-morador”), i de les anècdotes de monjos Zen preses de varis llibres publicats al Japó cap a la entrada del segle XX.



Premeu sobre l'enllaç per anar a la pàgina, en anglès, d'on han sortit aquests koans.



La traducció al català la va fer Joan Marrugat, monitor de tai-xi, a l’abril de 2006, amb la finalitat de practicar anglès i català i sobretot aprendre una mica de Zen en el camí. Fins avui, en aquest blog s'havia atribuït la traducció a una altra persona. Avui, el traductor m'ha comunicat l'error i, per tant, rectifico el que és de justicia a la par que demano disculpes per la informació incorrecta que, involuntariament, he transmès.

En reprodueixo un:

40. El país dels somnis


“El nostre mestre acostumava a fer una sesta cada tarda,” relatava un deixeble d’en Soyen Shaku. “Nosaltres, els nens li varem preguntar perquè ho feia i ens va dir: “Vaig al país dels somnis per trobar-me amb els vells savis al igual que feia Confuci” Quan Confuci dormia, somiava amb antics savis i desprès explicava coses sobre ells als seus seguidors.


“Un dia de moltíssima calor alguns de nosaltres varem fer una sesta. El nostre mestre d’escola ens va renyar. “Hem anat al país dels somnis per trobar-nos amb els antics savis, igual que va fer Confuci”, explica. “Quin fou el missatge d’aquests savis?” demanda el mestre d’escola. Un de nosaltres contestà: “Varem anar al país dels somnis, varem trobar els savis i els varem preguntar si el nostre mestre hi anava cada tarda, però ens digueren que no l’havien vist mai.”

dijous, 24 de maig del 2007

Bona nit!

Aquests dies em noto una mica més cansat i fluix que el que és habitual en la setmana posterior a la de la quimio. Aquesta tarda, a més, crec que he gastat força energia en un debat estúpid sobre els mossos d'esquadra en una llista de discussió (Parlem, a Tinet). Suposo que no em dec explicar molt bé però les opinions contràries anaven en el sentit de "qui no vulgui pols que no vagi a l'era" i si els okupes anarquistes peguen als mossos aquests be s'hauran de defensar, no?
A recuperar la tranquil·litat i el descans.

Quan penso
en el sofriment
dels éssers d'aquest món
la seva tristesa
esdevé la meva.

Daigu Ryokan



Gatzara de grills envaeix els camps segats;
garbes d'arros enceses omplen la planúria de fum.
Els grangers seuen vora la llar i gaudeixen de les llargues vesprades.

Teixeixen estores i es preparan per a la primavera.
Quan les famíliesde la granja s'agrupen i conversen,
les paraules "fals" i "cert" no són mai dites.
Els joves de ciutat no tenen aquesta sort,
els pobrissons han de ser servils sempre.

Daigu Ryokan

Sin Piedras

Aquesta tarda hem projectat la pel·lícula "Sin piedras" de Quim Fuster i Pau Itarte en el marc de la campanya Benvinguda Palestina.
Sin piedras es presenta com un joc de miralls on les mirades de dos nens, Yazan d'Hebron i Sergi de Barcelona, convergeixen i permeten a l'espectador apropar-se d'una manera senzilla i honesta als seus mons a través del seu dia a dia.
L'hem vist poques persones (no ho acabo d'entendre) però és molt bona. Veure les semblances i diferències en la vida dels dos nens. Acaba la pel·lícula amb En Sergi a la platja i en Yazan dalt d'un turo d'escombaries veient la platja al lluny, que fa 5 anys que no trepitja perquè els palestins no poden passar d'aquell punt.

dimarts, 22 de maig del 2007

M'agradaria parlar d'arbres, poemes... però...





















Ho sento molt però tal com s'està posant el pati sembla que o ICV-EUiA és particep del que està passant amb els mossos d'esquadra (a banda del tema Pòrtulas en el qual, si més no, no està gens clara l'actuació de Joan Boada) o algú els hi està fent el llit. Per tant crec que s'imposa una investigació per aclarir tot el que està passant.

MANIFEST (a iniciativa de la Comissió de Defensa del Col·egi d'Advocats (Jaume Asens) i de l'Eva Fernandez de la FAVB).

Les persones sotasignats, membres d'entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets politics, volem manifestar la nostra ferma denuncia a l'actuació dels mossos d'esquadra a la manifestació que es va dur a terme dissabte a la tarda a Barcelona.
La immobilització de la protesta durant més d'una hora, el fet de no permetre entrar ni sortir a ningú d'un ferri cordó policial i l'ús provocador de punxons per un mínim de cinc agents, representa un canvi qualitatiu en la repressió d'una protesta que segons apareix als mitjans de
comunicació va tenir un desenvolupament festiu fins que van començar les provocacions per part dels mossos.
No creiem que l'arma que surt a la fotografia del País pugui ser considerada com a "reglamentària". I en tot cas, el seu ús no va ser procedent ni proporciona ni legal, sinó que es va limitar a produir lesions a deu ciutadans que exercien el legítim dret de manifestació. La cerimònia de la confusió sobre la seva legalitat no fa res més que falsejar el debat. Él model emprat –kobutan cònic- és prohibit explícitament***, té una enorme capacitat lessiva i és el més perillós dels existents.
Atesa la trajectòria d'aquest cos a les darreres setmanes amb el descobriment de tortures, la mort d'un malalt mental en una reducció on es van produir cinc trets i l'ús excessiu i dubtós de la força, reclamem que s'obri una investigació i que es depurin les responsabilitats que s'escaiguin. Posem en dubte que un cos policial necessiti armes que tenen sentit en la lluita cos a cos però que no l'haurien de tenir en el control de manifestacions, pel qual ja estan sobradament dotats d'altres mitjans.
Ens preocupa l'escalada en la violència de la repressió i el retall d'un dret bàsic, el dret de manifestació, que ja va quedar prou afectat per una ordenança a Barcelona que ha suposat un important retall a les possibilitats d'expressió de la dissidència política.
Barcelona, a 22 de maig de 2007

Si voleu informació exhaustiva sobre el kubotan, fotos i vídeos de la mani, etc. ho podeu trobar a http://barcelona.indymedia.org/



diumenge, 20 de maig del 2007

Kubotan

Això que porta aquest mosso (suposo que deu ser el mosso que van ferir d'un cop de puny) a la ma és un kubotan, o sigui "un pequeño cilindro que se ha modificado consiguiendo lo que denominamos hoy en día kubotan, un llavero (keychain) que se utiliza como arma de defensa extremadamente eficaz, tanto en autodefensa civil como para los fuerzas y cuerpos de seguridad del estado en la aplicación de ley, es fácil de portar, extremadamente durable, se puede fabricar de diferentes materiales: Madera, aluminio, hierro, pvc, acero etc… y hay de varios colores y formas. También podemos encontrar kubotanes con armas ocultas ó spray de defensa personal con (carga de gas FC).
Saura ha afirmat que els mossos portaven la dotació d'armes reglamentàries i un comandament ha assegurat que el "kubotan" és tant legal com una pistola.

Meme "Paraiso e sonho"

En resposta al meme que m'envia Carlinhos Medeiros http://bodegacultural.blogspot.com/ sobre "Paraiso e sonho" que incialment anava de llocs màgics del planetai està derivant cap als arbres :-) he triat un drago i aprofito per recomanar-vos el llibre "La Senda del Drago" de José Luis Sampedro a on apareix, també, aquest drago de Icod de los Vinos.


El drago (Dracaena draco) es una especie vegetal típica de la Macaronesia y, por tanto, típica de las Islas Canarias. Existen parientes muy cercanos en el Este de África y en algunas islas del Océano Índico.
Aunque es muy habitual encontrar dragos en todos los lugares de las Canarias el ejemplar más famoso es el llamado Drago Milenario de Icod de los Vinos en Tenerife, aunque actualmente se estima que no llega realmente a esta edad y está en torno a los 500 o 600 años de vida.
Para los guanches este árbol tenía propiedades mágicas. Además su savia, que se transforma en roja en contacto con el aire, se comercializaba debido a sus propiedades medicinales y a su uso en tintes y barnices.
En la Antigua Roma y en la Edad Media también era considerado como arból mágico.

Cuenta la leyenda que hace mucho tiempo desembarcó en la playa de San Marcos de Icod un mercader procedente de tierras mediterráneas en busca de “sangre de drago” (Se trataba de la savia de dicho árbol que por aquel entonces era un producto utilizado en algunos productos farmacéuticos).
Cuando llegó a la playa sorprendió a unas jovencitas guanches que se bañaban solas en el mar siguiendo el rito tradicional. Inmediatamente comenzó a perseguirlas y logró apoderarse de una de ellas. La joven viéndose capturada intentó cautivar su corazón ofreciéndole manjares de la tierra. El navegante que venía en busca de la “sangre de Drago” y que traía en su imaginación el viejo *mito griego de las Hespérides, le pareció que los frutos que le ofrecía la joven eran las míticas manzanas del Jardín de las Hespérides. Mientras comía dando rienda suelta a sus pensamientos, ella aprovechó para escaparse, cruzó el barranco y se refugió en un bosque cercano. El la persiguió, pero de pronto se dio cuenta de que algo se interponía entre él y su presa: era un árbol, que majestuoso meneaba sus ramas como si de espadas se trataran. Su tronco se semejaba a una serpiente y en su interior se ocultaba la doncella guanche. El navegante, asustado, le lanzó al supuesto monstruo una flecha que al clavarse en el árbol hizo que de este brotara sangre líquida de Drago. Confundido y atemorizado huyó despavorido hacia el mar y rápidamente se subió a la barca y y comenzó a alejarse de la costa ya que estaba convencido de que había sorprendido en el jardín a una de las Hespérides a la que salió a defender el mítico Dragón.


Passo el meme a: el bloc de la Jaka (http://blocs.tinet.org/blog/el-bloc-de-la-jaka), el rincon de la luz (http://elrincondelaluz.blogspot.com/), el blog del Jordi Martí (http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69), blog Tondo Rotondo (http://cucadellum.blogspot.com/) i Te la ma maria (http://telamamaria.blogspot.com/).

Mani (i repressió) okupes a Barna


Més fotos a: http://www.lahaine.org/index.php?p=22594

Reprodueixo escrit de la pàgina de l'Assemblea d'okupes de Barcelona:

Brutal repressió de la manifestació convocada per l'assemblea d' okupes de Barcelona L'aplicació de la tolerància zero cap a les diferents formes de fer política ha fet caure la façana de la pluralitat democràtica. Des d'avui ja ningú pot parlar més de participació ciutadana, ni d'exercici del dret democràtic a la ciutat de Barcelona.
Avui a partir de les 17h, la manifestació convocada per l'Assemblea d'Okupes de Barcelona ha sigut desmesuradament cohartada.Els a 1000 manifestants ha estat rodejats de mossos d'escuadra des del seu inici impedint l'assistència de molts dels participants, s'han produit nombroses intimidacions i atacs violents cap a persones que estaven en la manifestació i inclús contra vianants que no s'estaven manifestant. Arribat a l'alçada Via Laietana amb Plaça Urquinaona s'ha volgut desconvocar la manifestació però el desmesurat dispositiu policial impedia que cap persona l'abandonès, produint-se una situació de segrest en plena via pública per part de les forces policials.
Malgrat les continuades agresions per part de la policia amb l'objectiu de boicotejar la manifestació la fermesa i l'enteresa de la gent ha posat en evidència que avui, l'unica violència que hi havia al carrer, era la policial.
La repressió de les demandes que avui convocaven a la movilització: defensem els espais alliberats, per una cultura popular i anticapitalista, prou la repressió, volem habitatge per a totes, aturem la destrucció dels barris i prou de manipulació informativa ha fet evident la complicitat activa de Saura i de tots els polítics amb el model represor de l'exercici democràtic en l'espai públic. Avui s'ha fet palès.
Continuarem defensant el carrer com a espai de participació política.
No instauraran la por, avui , en plena campanya de farsa electoral, ens ha quedat clar. Des d'avui no hi ha dubte.

dissabte, 19 de maig del 2007

Tot està fatal?

MUCHAS MANERAS DE MATAR

Bertold Brecht

Hay muchas maneras de matar.

Pueden meterte un cuchillo en el vientre.

Quitarte el pan.

No curarte de una enfermedad.

Meterte en una mala vivienda.

Empujarte hasta el suicidio.

Torturarte hasta la muerte por medio del trabajo.

Llevarte a la guerra, etc...

Sólo pocas de esta cosas están prohibidas en nuestro Estado.

En tiempos de ignominia



Cercava aquest poema i, curiosament, l'he trobat en el blog d'un amic. Un dels cantautors que va participar en l'homenatge a José Maria Valverde. Coses de la vida.


En tiempos de ignominia

como ahora a escala planetaria

y cuando la crueldad se extiende

por doquiera fría y robotizada,

aún queda

buena gente en este mundo

que escucha una canción

o lee un poema:

ellos saben muy bien

que la patria de todos

es el canto, la voz y la palabra;

única patria

que no pueden robarnos

ni aún poniéndonos

de espaldas contra un muro.

Que nadie piense nunca:
no puedo más y aquí me quedo.

Mejor mirarles a la cara

y decir alto:

tirad hijos de perra

somos millones

y el planeta no es vuestro.

José Agustín Goytisolo

Més calç i arena

Frente de Juventudes i Agresión Armada i no els ilegalitzen (la primera són dues notícies i ja se que no tenen massa a veure, però no em direu que no tenen tela).

"En la presentació de les propostes sobre seguretat ciutadana, l'alcaldable del Partit Popular a Tarragona, Alejandro Fernández, va assenyalar que «davant el model de seguretat permissible com el del tripartit, on alguns fins i tot legitimen el moviment okupa, el PP representa l'ordre i el control». La formació Alianza Nacional (AN) de Tarragona, encapçalada per Vicente Vallés, va celebrar ahir al vespre el seu acte de presentació a l'Antiga Audiència. El grup polític, d'inspiració feixista, ja va organitzar fa poc un partit de futbol a la Pineda entre Frente de Juventudes i Agresión Armada. El 14 d'abril passat van inaugurar el seu local a la ciutat."

A aquests si! no els ilegalitzen però els silencien

"La família de Xosé Couso va qualificar d'«indignant» la decisió de la fiscalia i va recordar que en l'acte de processament dictat pel jutge Santiago Pedraz es qualifiquen els fets d'«assassinat i crim de guerra» i es va mostrar sorpresa que un fiscal s'oposi a processar uns militars per aquests fets. El germà de Xosé Couso, David, va acusar la fiscalia d'estar «actuant d'advocada del diable» dels tres militars implicats. «Continuem tenint l'enemic a casa», va lamentar David Couso."



divendres, 18 de maig del 2007

Sense entrar a discutir sobre els motius que han portat una procuradora tarragonina a mantenir el procés que ha acabat (o hauria d'acabar) amb l'enderrocament del Fortí de la Reina per les il·legalitats existents en la seva construcció i obertura, estic fastiguejat de les cartes al director i altres comentaris "criminalitzant-la", calificant-la d'antitarragonisme visceral, faltant-li al respecte

Llei de partits?

El Tribunal Suprem ilegalitza ASB però es deixa altres partits:

Pedro Cuevas, el joven que fue condenado a catorce años de prisión por el homicidio de Guillem Agulló en 1993 en Montanejos,
participará en las próximas elecciones municipales del día 27. Su nombre figura en el puesto número seis de la candidatura del partido de extrema derecha Alianza Nacional (AN) por Chiva.

MITIN ALIANZA NACIONAL EN TARRAGONA

El próximo Viernes 18 de Mayo la delegación de Alianza Nacional Cataluña celebrará en Tarragona un mitin de cara a las elecciones municipales a las que hemos presentado nuestra candidatura en esta ciudad, el acto tendrá lugar en la plaza del Pallol a las 20h, para asistir poneros en contarco con el número o e-mail de la delegación ya que es un sitio un poco mal situado.


dijous, 17 de maig del 2007

Manifestació a Reus contra l'actuació policial que va acabar amb un ferit per tret de bala


Reprodueixo l'article aparegut aquest matí a El Punt sobre la manifestació d'ahir a Reus (La fotografia és del blog delJordi Martí). No he retallat res per respecte a la redactora però em semblen lamentables les declaracions de l'alcalde referents als "antecedents" dels detinguts. Em recorden quan vam ocupar el balcó de l'Ajuntament de Tarragona amb motiu de l'arrribada del JFK i, després, l'alcalde deia, cagant-la i filtrant dades confidencials, que els "penjats" no eren de Tarragona com si això expliqués res.

Els tres detinguts per la Guàrdia Urbana queden en llibertat amb càrrecs acusats de resistència

N. ALBISUA. Reus El Punt
Més de 200 persones es van concentrar ahir a la cèntrica plaça Mercadal de Reus per mostrar el seu suport a l'home que va acabar ferit de bala al turmell mentre dos agents de la Guàrdia Urbana el detenien la matinada de dilluns. Els manifestants van reclamar un cop més que s'investigui el cas de forma «transparent» i que es retirin els càrrecs contra els tres detinguts, que ja es troben en llibertat provisional. Per la seva banda, l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, va tornar a defensar l'accidentalitat del tret que va sortir de l'arma de l'agent de la Guàrdia Urbana, a la vegada que revelava que hi ha testimonis «no policials» que ho corroboren.

Amb les mans alçades aguantant petites pancartes en què es podia llegir «Reus, en bones mans?» i «Et podria passar a tu», més de dues-centes persones van mostrar ahir el seu rebuig a l'actuació policial que va acabar dilluns a la matinada amb tres detinguts, un dels quals ferit de bala al turmell, arran d'uns suposats aldarulls al passeig Mata.

Els assistents a la concentració també reclamaven, a través de les pancartes, «Pistoles de joguina per a policies no innocents». I és que el col·lectiu de familiars, amics i solidaritzats amb els tres detinguts continua posant en dubte la versió dels fets donada pel responsable polític de la Guàrdia Urbana, Eduard Ortiz. En el seu manifest, els manifestants van voler deixar clar que «s'han manipulat els fets d'acord amb interessos electorals» i que els detinguts de dilluns són «víctimes d'agressions injustificades que han volgut convertir en botxins». Per això van reclamar que s'obri una investigació sobre els fets «seriosa i transparent», i «es depurin les responsabilitats de tothom que hagi actuat de manera excessiva i incorrecta en tots els àmbits». Aquesta era una clara referència al tinent d'alcalde, Eduard Ortiz, de qui van criticar les «maneres» a l'hora d'explicar els fets.

Els concentrats, a més, volen «que es retiri cautelarment del servei l'agent implicat en el tret». Precisament, respecte a l'accidentalitat del tret, els amics dels detinguts continuen defensant que «la versió de la policia té molts punts foscos i tergiversacions». A banda, els concentrats van reclamar també que es retirin els càrrecs que hi ha contra els detinguts. Aquests, precisament, van quedar ahir al migdia en llibertat provisional. El col·lectiu d'amics i familiars encara estudia emprendre accions legals contra la Guàrdia Urbana.

TESTIMONIS


Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va voler tornar a posar l'accent en el tret «accidental». Un cop acabada la concentració, que es va allargar poc més d'una hora, el batlle va voler recordar que «no només les declaracions de la Guàrdia Urbana i la resta de cossos de seguretat actuants» avalen aquesta teoria, sinó que «hi ha altres testimonis» que corroborarien la versió policial. Es tracta d'«empleats de serveis públics que van alertar la policia dels fets». Tot i lamentar que un dels detinguts acabés ferit al turmell, lesió de la qual encara es recupera a l'hospital de Sant Joan de Reus, Pérez va voler recalcar que precisament aquest va mostrar «resistència» a la detenció i que tots tres tenen «antecedents policial», alguns dels quals de «robatori amb força»

Gaza, una vez más. Sobre las causas de los enfrentamientos internos entre facciones palestinas

Ahir a la nit vaig entrellucar a la tele que estava passant quelcom a Gaza, enfrontaments entre diferents faccions, bombardejos de l'exèrcit israelí, etc.

Aquest matí m'ha arribat l'article que reprodueixo del blog de Jordi Pedret. Membre de l'Intergrup Parlamentari per Palestina. M'ha semblat força interessant.

Noticia extraida del blog

Una vez más, muerte en Gaza. Una vez más, enfrentamientos entre palestinos en Gaza. La situación se está convirtiendo en simplemente insoportable, no es sólo cuestión de enfrentamientos por motivos políticos, se trata de que las condiciones de vida son tales que los grupos familiares se han armado y se practica la lucha por la supervivencia.

Esto no está en la naturaleza de los palestinos, como algunos pretenden. Se trata de una situación voluntariamente creada por la potencia que sigue siendo legalmente ocupante aunque haya dicho que se retira, pero que mantiene el control efectivo del territorio, de sus fronteras por tierra, mar y aire, y de los movimientos de personas y mercancías. Esta supremacía la ejerce en forma que incita la degeneración anárquica de la convivencia en Gaza, privando al Gobierno de la Autoridad Nacional Palestina de cualquier medio efectivo de control de la situación, e impidiéndole actuar al mantener el embargo sobre los impuestos palestinos que Israel recauda y retiene.

La reciente dimisión del independiente Ministro del Interior palestino pone sobre la mesa la urgencia de una solución a la situación, si no es que se pretende que la vida en Gaza descienda aún más peldaños desde todos los puntos de vista.

La voz de alarma viene desde ambas partes de las fronteras. Lo advirtió el Ministro de Información de la ANP, Mustafá Bourghati, en su reciente visita al Intergrupo Parlamentario por Palestina. Lo advirtió también en Madrid, en visita aún más reciente al Intergrupo, el Director del Alternative Information Center, el israelí Sergio Yahni.

Si se continúa el aislamiento del Gobierno de Unidad palestino, si se le bloquean los fondos que legítimamente le pertenecen, si continúa el embargo de la ayuda económica europea, si se siguen introduciendo armas y más armas en Gaza, si se impide toda actividad económica, si se sigue provocando la escasez alimentaria, la situación en Gaza puede explotar con unas consecuencias completamente incontrolables.

Es urgente, realmente urgente, para la población palestina, pero también para la seguridad de todos, evitar un mayor deterioro, evitar el estallido que puede llevarse por delante la seguridad de todos, y desde luego, las esperanzas de paz.

Hay que permitir que el Gobierno palestino gobierne, dándole las condiciones materiales para ello.

Pronto, muy pronto, será demasiado tarde.

dimecres, 16 de maig del 2007

dia internacional de l'Objecció de Consciència i furgoneta de l'Armada Apañola


no es pot dir que hagin tingut massa clientela.


ací és quan marxaven de la plaça acompanyats de la pancarta.


El dia 15 de maig està declarat per les nacions unides com a Dia Internacional de l’objecció de consciència que, no ho oblidem, té una dimensió social que no és altra que la crítica del militarisme i la lluita noviolenta per crear una societat desmilitaritzada.
Evidentment, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau no desenvolupa la seva activitat tan sols els dia 15 de maig, però no podem deixar de lamentar que l’Armada se’n foti d’aquest dia enviant una furgoneta de reclutament a la Plaça Imperial Tárraco. Evidentment, la Coordinadora ha fet acte de presència per lliurar informació a la ciutadania sobre cultura de pau, antimilitarisme, pacifisme...

Bé, suposo que tornaran... i nosaltres també.

dimarts, 15 de maig del 2007

nota de premsa sobre els fets a Reus

DECLARACIÓ DE PREMSA

*FETS: Un grup de músics i amics que veníem de fer un concert al bar Absenta, dins el marc de la clausura del Festival de Circ Trapezi, vam anar al pub Suau però estava tancat pel públic en general.

Llavors la colleta vam anar a tocar música i a ballar al Passeig Mata. Allà ens vam trobar diferents grupets de persones que no coneixíem i amb qui vam compartir uns breus moments musicals, fins que dos agents de la Guàrdia Urbana de Reus van aparéixer amb un to un pèl prepotent, amenaçador i bastant agressiu al principi... al final van acabar disuadint a cops de porra a tothom que estava allí... es van viure uns moments de tensió i finalment tots el presents al tram del Passeig Mata davant del Suau es van dispersar.

5 persones dels que havíem vingut al concert, que havíem estat intentant evitar els enfrontaments i les pallises a la gent de allà present, anàvem caminant cap a casa pel c/ Ample, i al arribar a la Pl. Pintor Fortuny, ens va parar la policia; ens van identificar i en l'exercici de l'indetificació, es van apropar 3 persones més a veure que passava... Llavors, un dels policies protagonistes del aldarull, es va llençar en contra d'un dels que venien caminant al crit de : “Este és uno de ellos!”, tot clavant-li un cop de genoll a l'estomac, el va llançar a terra, el van enmanillar i un cop reduït es va treure la pistola i es va disparar un tret d'aquesta (no sabem si negligent o homicida) que va ferir a la persona enmanillada a terra.

Davant de la situació esperpèntica i dramàtica del moment, un dels retinguts C.V, es va posar a plorar i a xisclar de por i d'indignació...posteriorment va ser detingut i imputat junt amb la seva companya M.B per pressumptes agressors dels policies.

Com a persones testimonis de tots els fets, volem manifestar que la versió policial que el regidor la via pública, el SR. Ortiz, ha convertit en oficial està plena de fets inventats i contradiccions.

S'entén que estem davant d'un nou muntatge policial per tapar un error molt greu de la Guàrdia Urbana.

S'entén que els 3 pressumptes agressors no són altra cosa que caps de turc per uns delictes que no havien comés.

Respecte al tret, no sabem si va ser una negligència o una agressió conscient, el que sí sabem és que no es pot permetre que a Reus ni a cap lloc donin una pistola a persones que no estàn capacitades per distinguir la realitat d'una película d'acció policial.

És per aquesta raó que no ens sentim segurs al costat dels que vetllen per la nostra seguretat, ja que ens han demostrat que alguns d'ells no estàn prou segurs de poder portar una pistola sense suposar un perill per a la gent.

Això tindra ressò, moltes persones s'estant movent perque aquesta agressió no queda inpune.

Un ferit per tret de bala en una brutal actuació de la policia local de Reus



Fa temps que vaig comentant fenomens relacionats amb la policialització de l'exèrcit (que acabarà assumint funcions policials) i la militarització de la policia. A aquest fenòmen cal afegir les anomenades ordenances cíviques basades en la política de la "tolerància zero" de l'alcalde Giuliani a New York que no són més que la criminalització de la pobresa. Oblidant els grans mals i delinqüències com les relacionades amb l'especulació, el mobbing immobiliari i moltes altres.

Segons expliquen companys que van veure la "intervenció" de la policia local de Reus. Aquesta es va produir al voltant de les 2 h. de la matinada del diumenge 13 a dilluns 14 de maig contra un grup de gent que estava fent música al carrer, en concret al Passeig Mata, un cop acabat el Festival de Circ Trapezi, i va acabar posteriorment, a la Plaça Llibertat, quan diverses dotacions de la policia tenien retingudes a diverses persones, amb una brutal intervenció policial contra un reusenc de 44 anys que s'interessava per la situació dels seus amics retinguts.

Aquest ciutadà, en ser detingut, va rebre un tret de bala a la cama, segons la versió policial de forma "fortuita", segons testimonis presencials l'actuació policial va ser totalment desproporcionada, amb molta violència i no està tan clar que el tret fos "accidental". Posteriorment dues de les persones que protestaven per la intervenció policial també van ser detingudes. En aquests moments hi ha doncs tres detinguts en espera de passar davant del jutge, dos en dependències policials, i l'altre, el ferit de bala, ingressat a l'Hospital de Sant Joan.
La versió policial és totalment inversemblant, la roda de premsa feta dilluns al migdia pel regidor de Via Pública de l'Ajuntament de Reus, Eduard Ortiz (PSC), va ser totalment demagògica i, segons testimonis dels fets, plena de falsetats, dedicant-se a protegir i justificar l'actuació policial i a presentar els fets com un lamentable accident. Per altra banda és prou conegut el caràcter autoritari, demagògic i populista del Sr. Ortiz, éssent denunciades per part de col.lectius socials de la ciutat les seves actuacions en diversos temes.

En espera de saber de què s'acusa als detinguts, coneguts dins els àmbits culturals alternatius i el teixit associatiu de la ciutat, un nombrós grup de persones i membres de diversos col.lectius i organitzacions ja han començat a organitzar la campanya de suport als detinguts i de denuncia de la brutal actuació policial. Dilluns a la tarda es va fer una roda de premsa davant l'Ajuntament deReus i posteriorment una assemblea al local de la CGT per organitzar lasolidaritat amb els detinguts, exigir la seva posada en llibertat sense càrrecs, exigir un aclariment del greus fets produits, denunciar la falsetat de la versió del regidor de Via Pública de l'Ajuntament deReus, i demanar responsabilitats. Per començar s'ha convocat una concentració de protesta i es fa unacrida als ciutadans i ciutadanes a participar-hi massivament:

CONCENTRACIÓ DIMECRES 16 DE MAIG, 20 H. PLAÇA MERCADAL, REUS

- Llibertat sense càrrecs pels detinguts

- Depuració de responsabilitats

- Retirada cautelar del servei del policia a qui es va disparar la pistola de forma suposadament fortuita i prohibició de que torni a utilitzar armes.

- Investigació dels fets per part de l'Ajuntament i el Jutjat competent

Els fets produits són molt greus i per sort no van acabar de forma més dramàtica. No podem permetre que situacions com aquesta es tornin a produir.

La teva solidaritat és necessària.

Prou brutalitat policial!!!

Furgoneta de l'Armada a la Plaça I. Tarraco


Avui és 15 de maig, dia que les nacions unides van declarar com a dia internacional de l'Objecció de Consciència.

Seguidament us faig cinc cèntims de que és aquest dia però abans la notícia que no és altra que una furgoneta de l'Armada española, celebrant el dia internacional de l'Objecció de Consciència, ha decidit plantificar-se a la Plaça Imperial Tarraco per fer tasques de reclutament. Ahir hi vam ser i, avui, com no, hi tornarem (no a reclutar-nos, eh, anem amb una pancarta a distribuïr plamflets informatius entre els vianants).

La cosa del dia ve quan, després de la 2a Guerra Mundial, davant el poder totalitari dels estats sobre les persones, es va crear la “Comunitat internacional per a la defensa de la pau i els drets humans i l’art 18 de la declaració dels Drets Humans arran de la invalidesa dels concordats de l’esglesia en diferents estats i a l’afusellament d’objectors de consciència durant la 2a Guerra Mundial (32.000 a Alemanya).
L’objecció de consciència és coneguda a partir de la creació del servei militar obligatori si bé en podem cercar experiències a l’antiguitat. Una constant pels objectors ha estat la presó, la persecució, la inhabilitació... Les atrocitats i barbaritats de les dues grans guerres també han tingut un pes important en l’augment d’aquest moviment, la dimensió social del qual no és altra que la crítica del militarisme i la lluita no violenta per crear una societat desmilitaritzada.
A l’estat espanyol, a més de l’experiència de la Setmana Tràgica, hi ha objecció de consciència amb els testimonis de Jehova i, l’any 1971 amb Pepe Beunza. A partir d’ací s’engegarà un moviment que passarà per diferents etapes i formes (objecció, insubmissió...), junt amb d’altres factors, acabarà amb el servei militar obligatori.
Des dels anys 80, el 15 de maig se celebra el Dia Internacional dels Objectors de Consciència. Anteriorment ho organitzava l’Assemblea Internacional d’Objectors de Consciècia (ICOM) i la IRG es va involucrar en l’organització i promoció del Dia Internacional dels Objectors de Consciència des de que l’ICOM es va deixar de reunir l’any 1995 al Txad. Com a part del programa de la IRG “el dret a rebutjar matar”, desde 2002 la IRG va ajudar a consolidar una tradició d’acció directa noviolenta internacional el 15 de maig, en suport d’alguna lluita per l’Objecció de Consciencia, amb accions descentralitzades a tot el món. En els darrers anys s’ha dedicat als Balcans, 2002, Israel el 2003, Chile/Latinoamérica el 2004, Grecia, 2005, i els Estats Units d’America e 2006. Enguany, l’objectiu és Colombia.
Enguany, també, els diners de l’objecció fiscal a la despesa militar que es recullin a tot l’estat espanyol es destinaran a prestar suport a l’objecció de consciència i a la insubmissió a diferents estats d’America Llatina, especialment Xile i Colòmbia.

una de cals i una de sorra (o dues)

Ahir vaig tenir la sisena sessió de quimio la qual cosa comporta el pas de "l'equador", ja en porto la meitat. Bona noticia. Vaig poder aprofitar el viatge per comprar prestatgeries i així esponjar una mica la casa de tant llibre per taules, cadires, dobles files, etc. També bona notícia. Em va ajudar la family. Bona noticia. Després rebo un email d'una amiga que porta quasi un any a Mèxic fent tasques d'acompanyament amb les Brigades Internacionals de pau. Aquests dies pateix pel fet que s'acaba l'any i ha de tornar i per la tornada amb un bon grapat de canvis. No cal dir que em va fer molta il·lusió (i em va recordar que he de penjar un parell de referències a les Brigades.
Després, però, em van arribar un parerll de notícies no tant bones i que penjo seguidament.

diumenge, 13 de maig del 2007




















Ahir, també, abans l'acte dedicat a José Maria Valverde, vam tenir la xerrada sobre la situació de Núria Pórtulas que ja porta tres mesos a la presó de Soto del Real. La principal novetat a aquestes alçades es que s'ha aixecat el secret del sumari i el seu advocat vol que torni a declarar.
Si punxeu sobre l'octaveta podreu llegir el text.

En record José Maria Valverde


Ahir a dos quarts de nou, Entrepobles va organitzar a La Vaqueria un passi de poemes (recitats, cantats...) de José Maria Valverde.

Básicament, José Maria Valverde fou:

Reseña biográfica

Poeta, traductor, pensador y profesor de estética español nacido en Valencia de Alcántara, Cáceres, en 1926.
Estudió Filosofía en Madrid, en cuya Universidad se doctoró con una tesis sobre la filosofía del lenguaje en Wihelm von Humbolt. Fue profesor en Roma y catedrático de Estética en la Universidad de Barcelona. Por motivos políticos, en 1964 se exilió voluntariamente en Estados Unidos y Canadá, donde fue catedrático de literatura española en Universidad de Trent, Canadá, y traductor e historiador literario.
Su obra se caracteriza por un acentuado humanismo con toques intimistas, convirtiéndolo en una de las más brillantes figuras del panorama poético español. Obtuvo entre otros, el Premio Nacional de poesía en 1949, el Premio de la Crítica en 1962 y el Premio Ciutat de Barcelona por sus «Poesías reunidas» 1945-1990.
De su obra poética, cabe mencionar otras de sus obras: «Hombre de Dios» en 1945, «La espera» en 1949, «Versos del domingo» en 1954, «Voces y acompañamientos para San Mateo» en 1959, «La conquista de este mundo» en 1960, «Años inciertos» en 1970, y
«Ser de palabra» en 1976.
Murió en Madrid en 1996.

No ho diu del tot pero però també va ser un activista y president d'Entrepobles (ara és president d'honor).

L'acte va estar força bé i es va desenvolupar en un to intimista i, jo diria, que emocionat.

Un dels poemes era:

TODO OS LO DEJARÉ CUANDO ME MUERA...

Todo os lo dejaré cuando me muera;
las rosas que yo solo comprendía,
mi aire, mi cielo y luz, mi noche y día
mi asombro de existir, mi vida entera.

Y pues completa dárosla quisiera,
tomad también la gota de armonía
que a ese mundo he añadido mi poesía
con su revelación en mi manera.

...Pero sé que aunque os deje voz y trino
me llevaré al silencio eterno, muerto,
este modo de ver que me arrebata,

este mundo inefable que adivino,
esta revelación que nunca acierto
a expresar, que me aprieta y que me mata.

Publicado en Garcilaso, noviembre 7 de 1943




divendres, 11 de maig del 2007

ICV-EUiA no en tenia però se'l mereix


Vam enganxar cartells referents a PP, CiU i PSC pel tema suport als vaixells de guerra i de propulsió nuclear.

D'ICV-EUiA no en vam penjar peque no donen suport als vaixells però, a banda de les qüestions de la Coordinadora, em va quedar un mal regustet i, per tant, penjo aquest al meu blog.

Si voleu llegir els texts podeu prèmer a sobre el nas d'En Saura.

Enganxada del primer cartell

Ahir a la nit, gent de la Coordinadora es va presentar a la Rambla Nova per enganxar el "primer cartell electoral", en aquest cas, tres, denunciant la diferència entre les promeses d'aquests dies i les realitats dels que vindran.

Els cartells són els que ja heu vist al blog i fan referència als vots favorables de PP, CiU i PSOE-PSC als vaixells de guerra al port de Tarragona.

dimecres, 9 de maig del 2007

Un estop després del fàstic electoral


AL MONT TONGGUAN, HAVENT BEGUT

El mont Tongguan m’omple de goig.
Hi passaria milers d’anys
ballant, les mànigues al vent
fregant la punta dels Cinc Pins.

Li Bai

Cartells electorals (vaixells de guerra)

Bé, algun cartell era una mica antic i surtien persones que ja no van de cap de llista, pere tant, s'imposava una actualització:

dilluns, 7 de maig del 2007

Objecció Fiscal a la despesa militar


Aquests dies comença la campanya de la renda, Hisenda intenta posar-se les piles (malgrat les vagues dels seus treballadors) per recaptar força impostos una part dels quals anirà a Defensa.
Només en una hora, els estats es gasten més de 127 milions de dolars en els exèrcits; en el mateix temps 1.800 nens i nenes moren alas paisos de l'anomenat Tercer Món. Cada set segons un infant mor de gana. Aquestes dades fan palesa una realitat: el sistema militar, poderosa màquina productora i, a la vegada, consumidora d'armes i estratègies perque unes persones dominin unes altres està produïnt, ja, ni que sigui per desviament de recursos econòmics a àrees que necessiten atenció irgent, estralls en la humanitat i en el seu entorn.
El pressupost militar espanyol pel 2007 és de 17.977,23 milions d'euros o sigui 49,25 milions d'euros diaris. Una tercera part de les inversions de l'estat són per "defensa". El 20% de la I+D es gasta en investigació militar.

Davant aquest panorama la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau desenvolupa, un any mes, una campanya de desobediència civil i els diners, els impostos, de la nostra declaració, que calculem haurien d'anar al Ministerio de Defensa ens neguem a abonar-los i els ingressem en el c/c de projectes alternatius relacionats amb la pau i la solidaritat.

Trobareu molta informació (guies, explicacions, presentacions power point, postals, cartell...) a la web de la Coordinadora http;//usuaris.tinet.org/tgnapau

diumenge, 6 de maig del 2007

el primer meme

He rebut un "meme" de http://waipueduca.blogspot.com (que ve de Carlinhos del Bodega Cultural i de Joice de l'Implicante) . Es tracta de transmetre via foto i frase un missatge de pau, de gentilesa, de gratitut, ...
Per a qui no ho conegui massa (jo mateix, per exemple), un meme es un "gen o gene cultural", o sigui algun coneixement que trasllades a altres contemporanis o descendents. Un comentari, una frase, una idea que es propaga per la Web, usualment mitjançant Blogs. El neologisme memes fou creat per Richard Dawkins per la similitud fonètica a "genes" (més informacióa wiquipedia).

Bé la meva proposta és:

Fem Pau pel Pau

(la foto està presa en un acte de Paraules per la Pau, una concentració per dir No al militarisme a partir de la creació d'espais de pau, art i vida).

dissabte, 5 de maig del 2007

Per treure el mal gust


Pre treure el mal gust dels cartells i tot el que suggereixen us obsequio amb un parell d'haikus i una fotografia de Tomas Sentis, de la platja Llarga. Que ho disfruteu.

Al ladrón
se le olvidó
la luna en la ventana.

Ryokan

Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.

Miquel Martí i Pol

Ulls clucs, contemplo
els vells, fidels paisatges
que m'acompanyen.

M. M. i Pol



Els vots al Congrès, favorables als vaixells de guerra, eren de PP, CiU i PSOE. Ahir vaig penjar dos cartellets electorals i avui l'altre. La propera cosa que pengi procuraré que sigui un poema o una foto per treure-us el mal gust.

dijous, 3 de maig del 2007

S'acosten les eleccions municipals



La setmana passada es va debatre, a la Comissió de Fomento y Vivienda del Congresos de los Diputados, una proposta no de llei presentada (l'any 2004) per ICV, demanant que el Govern emprengui mesures perque els vaixells de guerra no atraquin en ports civils (com el de Tarragona). La proposta fou tombada gràcies als vots de PP, PSOE i PSC.
Val la pena recordar-ho quan aquests dies ens prometin coses.
Per recordar-ho penjo un parell de cartells que vam preparar per les darreres municipals.

Paraules per la Pau de maig


Aquest diumenge, 6 de maig, serà primer diumenge de mes i, com força de vosaltres sabeu, cada primer diumenge de mes (des de fa més de sis anys, ininterrompudament) fem Paraules per la Pau, la concentració per dir No als vaixells de guerra!, No al militarisme! des de la creació d'un espai de pau, art i vida. Cada priumer diumenge de mes, a les 12 del migdia, a la Plaça de la Font de Tarragona.
Aquest diumenge ens ajudaran a crear aquest espai els grallers del Gaià.
També distribuirem el num. 68 del full informatiu Paraules per la Pau i parlarem, com no, del Congrès de Balística, de les votacions a "favor" dels vaixells de guerra al Congres de los Diputados, etc.

dimarts, 1 de maig del 2007

Bé, s'acaba la jornada del primer de maig.
Al matí la mani dels sindicats oficials i a la tarda la mani alternativa de CGT i altres col·lectius (IAC, Nosaltres Som, etc.).
A banda de la visita de les meves filles i de la trobada amb els amics, potser el més destacable ha estat recordar que el dia 12 (maig) hi ha una xerrada sobre Llibertat Núria Pòrtulas, al Casal Popular Sageta de Foc (Trinquet Vell, núm. 15), a les 18 h.
L'acte està anunciat en el calendari que he penjat més avall, en el menu de la banda dreta. Si l'aneu mirant de tant en tant hi vaig penjant tota una sèrie d'actes que, a mi, em semblen interessants.