dissabte, 7 de febrer del 2009

de vez en cuando la vida... (2)

Abans de les coses més personals, informació sobre un acte necessari:

PALESTINA AVUI, PAÍS OCUPAT

Dijous 12 de febrer, a les 19h, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona, plaça de la Font.
amb
Marion, voluntària de la xarxa d'enllaç amb Palestina i de Boicot Preventiu Ferran Izquierdo, professor de relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Analista de la conflictivitat a l'Orient Mitjà.

Convoquen: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, CGT, Ateneu Llibertari Alomà, Entrepobles, UGT, CCOO, EUIA, COBAS, Casal Sageta de Foc, Endevant, ICV, PSC, JSC, Comunitat palestina de Tarragona, Comité Oscar Romero, IAC, Joves Esquerra Verda, POSI, Alternativa Baix Gaià, Coordinadora d'Ong's de Tarragona.

Un cop dit el que és imprescindible, passem a altres coses:
Setmana, com les darreres, de força feina, embolics i estrés.
Visita a l'oncòloga amb alguna coseta no massa clara a partir d'un TAC que em van fer en un lloc diferent als habituals. Haurem d'aclarir dubtes els propers dies i en el mes de març amb un altre TAC i la visita de l'especialista.
L'activitat de l'Associació de Veïns, un altre tema que comporta força maldecaps. Darrerament he guanyat un trist "protagonisme" en un blog que gira al voltant de les problemàtiques de la Part Alta. Hi ha coses que no comparteixo amb l'autor del blog però he de reconèixer que té la seva gràcia pel que fa a la denúncia de força problemàtiques. El problema rau en "els comentaris", força desangelats i carregats de mala bava i insults. Probablement, a més, com que, practicament, tots els comentaris són anònims i/o amb pseudònim, tinc la sensació que bona part provenen de la mateixa persona que utilitza pseudònims diferents. No em fa cap gràcia aquest protagonisme però cap problema! amb no entrar-hi problema acabat, ja vaig dir, fa temps, que la vida és massa curta per gastar-la llegint perogrullades. Llàstima que els comentaris aparèixen, també, en el digital Tot Tarragona pel qual tinc un cert apreci i llàstima, també, que tots els comentaris, excepte per la redacció del digital, també siguin anònims.
No acabo d'entendre com, determinades persones, basen la seva actuació en els judicis a priori, en la ignoràcia i, sembla, en la mentida i l'odi.

Com sempre, però, no tot és tan xungo, la vida es presenta en totes les seves facetes i, evidentment, no totes són iguals. Així, ahir, un company i jo, vam parlar sobre no-violència, antimilitarisme i coses per l'estil davant un grup de... religioses i religiosos (anava a dir monges i capellans però tampoc és massa exacte) que treballen en barris obrers. Malgrat la meva apostasia una experiència força agradable i emmig d'una gent que em coneix i aprecia. Després, i en una altre ordre de coses, la vida, com diu Serrat "se nos brinda en cueros" i em quedava una sorpreseta ben agradable, el record de la qual em permetreu que em guardi per a mi solet.
Aquest matí futbol. Tampoc soc futboler excepte pel que fa als partits que jugava el meu fill, fa alguns anys, i ara, el Niliyo.
L'única pega és que al pavelló en que han jugat fotia un fret que pelava (de fet, al carrer, també).
Us deixo amb un poema de Mario Benedetti que surt a la pel·lícula El lado oscuro del corazón.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aprofito per saludar-te ara que ens veiem poquet. Salut i alegria.
I quin bloc és aquest que comentes?

zel ha dit...

Què fa el meu pencaire preferit? Hola, rei, passo poc, eh? Noi, no em prova la baixa, perquè he de canviar de casa per l'ordinador i amb les crosses sóc un trasto, però un trasto de veritat...

Cuida't i disfruta, i petons! (I segueix amb la bona feina)

mossèn ha dit...

amb tant "fato informatiu" sou el meu periodista sensual preferit !!! ... records tio bueno ... salut

Josep Maria Yago Suau ha dit...

salut i alegria, anònim.

caram! i com és això de les crosses?

records, mossen, records