Caram, fa dies que no he pogut actualitzar. Estem en ple procés de gestions, trasllat de trastos al pis nou, de gestió dels tràngols que ocasiona tota la història, etc.
Entremig, demà més TAC's, uns dies més tard analítiques, el 7 de setembre visita... i avall que fa baixada o com deia aquell: la caravana passa...
Prou coses com per estar content, però, per si no n'hi ha prou o per si em despisto, més pistes:
- l'altre dia CONCERT DEL MIGUEL BOSÉ!!!!! Com comprendreu, tant la cosa com el senyor me la suen força, però era el regal de sant de la Mònica i, si cal, me n'aniria a donar un tomb per l'infern. El concertillo, per altra banda no va estar gens malament, un bon espectacle (per la gent a qui li agrada el Bosé, clar). El so de la Plaça, per cert, força xungo.
- Ahir (abans d'ahir), amb una colla d'amics, vam cel·lebrar la lluna plena d'agost. Soparillo, cançons, poemes, bany (no recordava que transparent que està l'aigua)... Jo hi vaig afegir la meditació i, de "xiripa" vaig enxampar un ritual de la lluna. Guai!
- Aquests dies també he vist un parell de bones pel·lícules: El jardinero fiel, una recomanable pel·lícula, basada en una novel·la de John Le Carré, sobre l'afany de lucre a qualsevol preu de l'industria farmacèutica (em recorda el programa de Callejeros sobre multimilionaris en el que sortia el fill d'un gran empresari d'aquest sector) -molt interessant el quadern pedagògic sobre la pel·lícula- i La Torre de Suso que em va agradar moltíssim i em va semblar un compendi d'emocions.
- He llegit, també, El caballero de la armadura oxidada. Senzill i fàcil de llegir però amb molta "enjundia" que diuen en castellà. Una curiositat, o no, és que l'autor, En Robert Fisher, fou guionista, entre d'altres, d'En Groucho Marx. Aquí, a la web de Carlos Velasco, podeu trobar més informació al respecte.
- Dissabte acabo un cicle del Procés de la Presència (a l'octubre més).
Evidentment, hi ha coses menys "boniquetes" però igualment necessàries. Ahir, per exemple, llegint el que està passant a l'Afganistan (que hi fan les tropes espanyoles, per cert?) pensava en que els partits polítics que pugnen per governar, si aconsegueixen guanyar les eleccions, acaben fent coses semblants a les dels seus antecessors perquè en definitiva QUI MANA, SÓN ELS "MERCATS" i em preguntava, i no poden acabar amb les guerres els mercats? Pregunta interessant. Potser la guerra, la guerra permanent, forma part del negoci? En parlarem.