Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de gener del 2011

Seguretat o repressió? Sembrant inseguretat ciutadana!


Aquests dies ha aparegut pels diaris la "iniciativa" de l'Ajuntament de Reus referent al funcionament d'una xarxa de veïns que alerten la Guardia Urbana de la presència de sospitosos al carrer. No he aconseguit aclarir, encara, si la xarxa s'anomena Veïns Alerta. Força mitjans han parlat de "veïns-espia" cosa que ha molestat l'alcalde de la ciutat.

També es cert que el tema, si més no llegint els diaris, no està massa clar.

He trobat aquestes notícies, però n'hi ha més:

Reus estudia que els conductors de bus denunciïn els cotxes mal aparcats

En aquesta notícia es parla de la intenció que els conductors de l'autobús fotografiïn cotxes mal aparcats avisin d'infraccions. També es parla del programa "Antenes" d'"observadors veïnals", en marxa des del 2006, i de la possibilitat d'engegar-ne un de nou (que se suposa que ja funciona a Badalona) que impliqui tots els ciutadans per avisar la Guàrdia Urbana d'actes incívics.

Cinc urbanitzacions de l'exterior de la ciutat i tres barris de l'interior estan vigilats per més de vuitanta veïns-espies.

A la notícia parla de l'Eduard Ortiz, responsable de la Guàrdia Urbana de Reus, que en declaracions a l'emissora local SER Reus, va explicar que el bon funcionament d'aquesta pràctica ha permès la seva extensió també a l'interior de la ciutat. Segons el Sr. Ortiz, les ciutats de Londres o Buenos Aires també ha posat en pràctica aquesta mesura de seguretat en les zones exterior de les ciutats.

En la notícia també és cita l'expert en seguretat i analista del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, David Bajona, que explica a delCamp.cat que és important que aquests informadors comptin amb una formació prèvia per tal d'exercir d'espies. "Conèixer quines són les conductes habituals dels presumptes traficants de drogues és clau per tal de poder-los identificar", explica. Un veí sense formació no només pot informar a la policia sobre conductes no il·legals o no sospitoses, sinó que alhora també pot fer perdre el temps als agents. Per Bajona, caldrà analitzar els resultats d'aquests informadors per tal de valorar si realment aporten informació útil a la Guàrdia Urbana. En casos de més rellevància, com per exemple amb la creixent presència de salafistes al Camp de Tarragona, Bajona avisa que s'ha d'anar en compte en els aspectes legals i de competència de la policia local. Els informadors sense formació no només poden aportar informació errònia sinó que també s'ha de valorar la possible vulneració dels drets dels ciutadans 'espiats' pels veïns.

En aquesta notícia ens assabentem que la cosa no es nova i que funciona des del 2006.


Reus continuarà tenint ´veïns espia´ tot i les crítiques

Ací ens assabentem que, des que es va iniciar aquest dispositiu l'any 2006, els veïns han fet unes 450 trucades, la Guàrdia Urbana ha dut a terme 61 identificacions i hi ha hagut 8 deteccions de persones amb antecedents penals. L'alcalde ha insistit que es tracta d'una actuació de prevenció, i no pas de detenció. A més, ha dit, va ser demanada pels veïns, es fa de forma voluntària i anònima, i ajuda a augmentar la sensació de seguretat de la ciutadania.


La red de alerta vecinal identifica a ocho personas con antecendentes

El dispositivo empezó en 2006 y lo forman unas 60 ‘antenas’ en distintos barrios que tienen línea directa con la Guàrdia Urbana

El sargento Molluna parla del tema i ens assabentem, entre d'altres coses, de les 61 identificacions de gent que no cometia cap delicte.


S'identifiquen vuit persones amb antecedents per robatori a través dels veïns

La Guàrdia Urbana de Reus ha identificat un total de vuit persones amb antecedents per robatoris a immobles durant els quatre anys i mig de funcionament de la xarxa d'alertes veïnals, operativa en diversos barris de la ciutat. De les 450 trucades rebudes -un centenar per any-, en una seixantena de casos s'ha identificat positivament les persones o els cotxes que podien semblar sospitosos per als veïns i s'han realitzat dues detencions de persones que tenien una ordre de captura. Els agents policials compten ara amb 55 col·laboradors veïnals, que tenen una línia directa preferent amb la Guàrdia Urbana.

Molluna ha assenyalat que aquest programa es presenta a les diverses associacions de veïns, que després ofereixen persones voluntàries per realitzar identificacions d'individus o vehicles que poden ser sospitosos. "Per tant, es tracta d'un servei de prevenció de delictes".

Molluna no ha volgut especificar en quines zones de la ciutat està implantat el servei i ha destacat que el nom de les persones implicades "només els conec jo i, per tant, no corren cap perill". També ha assenyalat que la majoria de casos intervinguts a través de la xarxa d'alertes han estat per possibles robatoris a immobles, tot i que també s'han donat casos de tràfic d'estupefaents.

La informació d'aquesta notícia aporta més aclariment, o confusió al tema atès que, per una banda comenta que el programa es presenta a les associacions de veïns amb la qual cosa la "voluntarietat" queda en un segon terme. Els resultats dels quatre anys són un tant discutibles. No s'acaba d'entendre això de les "identificacions positives" i, per últim, no deixa de ser xocant això de que "el nom de les persones implicades només el conec jo i, per tant no corren cap perill".


Vecinos de Reus colaboran como ojeadores de civismo

El barrio del Carrilet fue el primero en ofrecerse para denunciar a los traficantes de droga

Aquesta notícia sembla ampliar les funcions de la xarxa i les conductes vigilades.


------------------------------------------------------------------------------------------------

A mi, ja sabeu, que no m'agrada tot el que té a veure amb la creació d'"inseguretat ciutadana" i amb l'extensió de la repressió i de la idea que la gran solució és més i més policia, control, vigilància... la qual cosa acaba comportant la criminalització de la diferència, dels moviments socials...
Crec que la seguretat és important i que es pot crear seguretat de diferents maneres, amb la prevenció, per exemple, o amb l'educació... però, a Reus crec que han optat per solucions més repressives i conservadores. Que consti que això no és un atac a Reus atès que a Tarragona també anem batallant amb la videovigilància, les ordenances cíviques, una Guàrdia Urbana omnipresent, o, ara, fa poc, la intenció del consistori de fotre cullerada en els informes per a la reagrupació d'immigrants en funció de la conducta dels sol·licitants, establint criteris diferents als dels autòctons.


De tot això de la seguretat i la inseguretat en parlen en el número 6 de la revista digital del "Programa en gestión de la ciudad", Carajillo de la ciudad. Aquest número va dedicat a "El derecho a la seguridad ciudadana" Las políticas de seguridad en la sociedad urbana.

La revista surt de l'Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC i de la revista on-line que publica a Buenos Aires l'arquitecte Marcelo Corti. Café de las ciudades.

Us suggereixo la lectura de la revista però, en tot cas, us faig un petit resum del seu contingut. Crec que llegir i conèixer experiències pot evitar actuacions, des del meu punt de vista, desfasades i conservadores com la que es potencia a Reus.

En el número 6 de la revista, el primer artícle, de Jordi Borja, porta el títol "Miedos urbanos y demandas de seguridad: La represión preventiva". Posa l'èmfasi en el risc de l'aplicació de mesures de seguretat, atès que poden fins i tot crear o agreujar els problemes que pretenien resoldre.
Jordi Borja parla de dos tipus d'actuacions envers la seguretat de les classes populars (les classes altes ja estan protegides): prevenció i/o repressió. Parlant d'aquesta darrera, entre d'altres coses, diu:
"Una política que enfatiza la represión sobre colectivos y barrios oficialmente "criminalizados" a la larga además de injusta socialmente es muy peligrosa: excita la agresividad de los teóricamente "protegidos" (a los que se pide además la colaboración activa, confundiendo la participación con la denuncia sistemática) respecto los "sospechosos" lo cual provocará reacciones violentas en el seno de éstos, que en algunos casos actuarán siguiendo la lógica de la profecía de autocumplimiento."

El segon text, de Jaume Curbet, "La inseguridad ciudadana ha cambiado nuestras vidas", explica quin seria el lògic i natural espai que la seguretat ciutadana a d'ocupar dins la societat contemporània.
El tercer text, "La ciudad asustada" de Gemma Galdon, ens remet als orígens dels que surten les polítiques públiques pel control dels comportaments en els espais urbans i sintetitza l'aportació de diferents autors a la construcció de ciutats més segures. Gemma Galdón, en l'apartat "ciudades vigiladas" diu coses com aquesta: "El énfasis en el civismo y la vigilancia, en realidad, explicita la renuncia al civismo y la apuesta por el control y la desconfianza. ¿Cómo exigir a la ciudadanía una actitud abierta y confiada hacia los demás cuando la ciudadanía misma es sometida a la mirada preventiva de la cámara de seguridad? "
El quart article, "Vivir con extranjeros" es la transcripció d'una conferència de Zygmunt Bauman, en la qual denuncia la mixofòbia a la ciutat actual i a nivell global, i davant la situació de la por a l'altre i a la diferència, ens recorda que es precisament la ciutat la que ens pot fer lliures.
En cinquè lloc l'article "Políticas de seguridad ciudadana en el contexto urbano y prevención comunitaria" de Juanjo Medina Ariza, que ofereix una descripció de models de prevenció del delicte en el context anglosaxó (Estats Units i Regne Unit), explicant les seves relacione amb els aspectes històrics, culturals i econòmics.



En el text, dividit en diferents parts en funció de l'època en que s'apliquen els diferents models, hi apareixen actuacions similars a la de Reus. Així, per exemple, trobem això:

1. Los programas de vigilancia comunitaria

Los programas de vigilancia comunitaria están fuertemente ligados al modelo policial comunitario. Una de las tácticas que nacen de las colaboraciones entre policía y vecinos de comunidades residenciales es el establecimiento de programas de vigilancia comunitaria. El trabajo de la escuela de Chicago destacaba el papel del control social informal en la reducción de la delincuencia. Esta misma idea también fue respaldada por las teorías de la urbanista Jane Jacobs (1961). Jacobs pensaba que la planificación urbana moderna, en particular la diferenciación y segregación de los espacios residenciales de otro tipo de espacios, había minado la capacidad de los residentes para regular el uso de estos espacios. Jacobs también era particularmente crítica de cómo la planificación urbana al desarrollar modelos que giraban en torno al automóvil habían reducido espacios para el peatón con el consiguiente abandono de la calle con las implicaciones desde el punto de vista de control social que ello implica.

Para Jacobs la seguridad en la calle es un objetivo que no puede ser alcanzado solamente por la policía sino que depende del nivel de control social informal que resulta del uso e interacciones que tienen lugar en la calle (9): “las calles con gente son calles seguras, las calles desiertas son calles inseguras”. Jacobs (1993) mantiene que una calle segura ha de reunir tres requisitos fundamentales:

1. Ha de haber una clara demarcación entre lo que es espacio público y lo que es espacio privado.

2. Debe haber ojos centrados en la calle, ojos que pertenecen a lo que puede llamar propietarios naturales de la calle (tenderos, otros viandantes, etc)

3. La acera ha de estar en uso continuo y estable, para añadir al número de ojos y para inducir a la gente en los edificios de esa calle a mantener un ojo en la calle.

Para que estos requisitos se cumplan Jacobs (1961) pensaba que era fundamental que hubiera en las calles una cantidad significativa de tiendas, pequeños comercios, y otros espacios públicos que dieran vida a la calle. Estos espacios no solo dan razones a la gente para usar la calle, sino que también crea un grupo de personas, los pequeños comerciantes, con un interés en el mantenimiento del orden en la calle donde sus comercios se ubican.

Jacobs habla de vigilancia natural que ocurre de forma espontánea y sus ideas tienen implicaciones importantes, por ejemplo, para el desarrollo de políticas de planificación urbana y de regulación de horarios comerciales. Sin embargo, en el ámbito policial sus ideas se interpretaron de forma menos ambiciosa y más estrecha para justificar el desarrollo de programas de vigilancia natural generados de forma artificial.

Los programas de vigilancia comunitaria constituyen un esfuerzo artificial para aumentar el nivel de “vigilancia natural” de la calle. Es una intervención barata que resulta atractiva desde un punto de vista político en un momento en el que la percepción pública de la efectividad de la institución policial en Estados Unidos en la reducción de la delincuencia era muy baja. La teoría era que la creación de estos tipos de esquemas podía tener un efecto directo en la prevención de la delincuencia (al incrementar la vigilancia natural) y que la participación en estos programas podría tener un efecto indirecto al crear redes informales de colaboración y apoyo en barrios necesitados. Los programas de vigilancia comunitaria en esencia son organizaciones informales de residentes, con o sin apoyo policial, que vigilan la propiedad de otros residentes en el curso de sus actividades cotidianas y que denuncian cualquier actividad sospechosa a la policía (Hope, 1995). Tanto el gobierno federal norteamericano, como el Home Office en Inglaterra y Gales ofrecieron un apoyo considerable a este tipo de programas durante los 70 y los 80. De hecho, estos programas, a pesar de los resultados negativos de muchas de las evaluaciones realizadas, aun son populares en el contexto anglosajón. Eck y Maguire (2000) recientemente concluían que los programas de vigilancia comunitaria constituyen una de las estrategias más populares entre los departamentos de policía en los Estados Unidos.

La valoración tradicional de estos programas era bastante negativa. Hasta recientemente se aceptaba que la investigación sobre este tipo de intervención, a pesar de los problemas metodológicos, es bastante consistente y en general encuentra nulos efectos en la reducción del delito (Lurigio y Rosenbaum, 1986; Hope, 1995; Sherman, 1997). Esta conclusión encontraba apoyo sólido en numerosos estudios, incluyendo un experimento con distribución aleatoria de casos en Minneapolis que trató de organizar programas de vigilancia comunitaria con y sin participación policial en barrios que no habían solicitado este tipo de programas. Varios estudios, de hecho, han documentado instancias en las que los programas de vigilancia comunitaria no solamente no han servido para reducir la delincuencia, sino que han estimulado los sentimientos de inseguridad ciudadana entre los residentes locales. Al traer a la atención de los residentes locales la necesidad de ejercer vigilancia natural para prevenir el delito, en algunas ocasiones estos programas pueden estar, de forma inesperada, contribuyendo a aumentando los niveles de ansiedad frente al delito (Hope, 1995).

Los estudios que han analizado los programas de vigilancia comunitaria no se han limitado a medir sus escasos resultados sino que también han ofrecido datos que pueden ayudar a entender su incapacidad para reducir los niveles de delincuencia.

Uno de los datos desvelados por estos estudios es que existen niveles muy diferentes de participación en los programas de vigilancia comunitaria. Skogan (1988) en una revisión de la literatura documentaba como los miembros de este tipo de organizaciones tendían a ser los vecinos más educados, con ingresos más elevados, con familia y niños, y tendían también a ser propietarios de sus viviendas y a haber residido en el barrio por un período largo de tiempo. Eran, por tanto, organizaciones poco representativas del conjunto de los vecinos. Por otra parte, y de forma quizás más preocupante, Skogan documentaba como estos grupos no solían existir en barrios pobres y deteriorados con problemas de delincuencia, niveles de movilidad residencial elevada, y con una población diversa. Ello era debido a los escasos niveles de capital social y al elevado grado de desconfianza e inseguridad. Es decir este tipo de organizaciones planteaban serios problemas de implementación en aquellas comunidades que podrían haberse beneficiado más claramente de intervenciones orientadas a reducir la delincuencia. En Inglaterra y Gales, la British Crime Survey también documenta resultados muy similares (Hope, 1995). Dadas las condiciones de los barrios en los que estos programas existen quizás no es de extrañar el escaso impacto de los mismos, dado que son barrios que, para empezar, tienen niveles bajos de delincuencia (Sherman, 1997).

Hope (1995) también es muy crítico del tipo de actividades que realizan estos programas. En su opinión, en la mayoría de los casos se trata de una intervención débil que por su propia naturaleza resulta poco atractiva a los residentes locales y por tanto, difícil, de mantener:

“Estar atentos para que un delito no se cometa puede ser casi tan divertido como contemplar como se seca la pintura en una pared, mientras que la naturaleza subrepticia de la mayoría de los delitos contra la propiedad hace difícil que los residentes que vigilan vean nada... En Gran Bretaña la actividad más común de los residentes que participan en programas de vigilancia comunitaria parece consistir solamente en poner una pegatina en la ventana de su casa indicando que el programa funciona en el barrio, además solamente un cuarta parte de las personas que atienden la primera reunión vuelven a las siguientes” (Hope, 1995: p. 49)

Hope (1995) también subraya el hecho de que la mayoría de los domicilios residenciales se encuentran vacíos durante el día (precisamente cuando los ladrones de piso actúan) y no hay nadie durante esas horas que, por tanto, pueda ejercer la función de vigilancia natural, contribuye a reducir el impacto preventivo de este tipo de intervenciones.

A pesar de estas lecturas negativas del impacto de los programas de vigilancia comunitaria los mismos han seguido siendo populares tanto con la policía como con los ciudadanos. Se estima que aproximadamente el 40% de los norteamericanos y más del 25% de los británicos viven en zonas residenciales que participan en programas de este tipo. Recientemente, una revisión sistemática de las evaluaciones de este tipo de programas han venido a cuestionar la lectura tan negativa que se hacía de las mismas por parte de la comunidad criminológica. Bennet y sus colegas (2005) concluyen que la revisión narrativa de las evaluaciones sugería efectos positivos en aproximadamente la mitad de los estudios, mientras que el metanálisis sugería que 15 de los 18 estudios considerados ofrecían evidencia de una reducción en la delincuencia como resultado de programas de intervención comunitaria. Los autores concluían que aunque estos resultados son positivos, existen muchos programas de vigilancia comunitaria que no ofrecen resultados positivos y que es importante desarrollar un entendimiento mas profundo de lo que distingue a aquellos programas de vigilancia comunitaria que son eficaces y aquellos que no.

dijous, 17 de maig del 2007

Manifestació a Reus contra l'actuació policial que va acabar amb un ferit per tret de bala


Reprodueixo l'article aparegut aquest matí a El Punt sobre la manifestació d'ahir a Reus (La fotografia és del blog delJordi Martí). No he retallat res per respecte a la redactora però em semblen lamentables les declaracions de l'alcalde referents als "antecedents" dels detinguts. Em recorden quan vam ocupar el balcó de l'Ajuntament de Tarragona amb motiu de l'arrribada del JFK i, després, l'alcalde deia, cagant-la i filtrant dades confidencials, que els "penjats" no eren de Tarragona com si això expliqués res.

Els tres detinguts per la Guàrdia Urbana queden en llibertat amb càrrecs acusats de resistència

N. ALBISUA. Reus El Punt
Més de 200 persones es van concentrar ahir a la cèntrica plaça Mercadal de Reus per mostrar el seu suport a l'home que va acabar ferit de bala al turmell mentre dos agents de la Guàrdia Urbana el detenien la matinada de dilluns. Els manifestants van reclamar un cop més que s'investigui el cas de forma «transparent» i que es retirin els càrrecs contra els tres detinguts, que ja es troben en llibertat provisional. Per la seva banda, l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, va tornar a defensar l'accidentalitat del tret que va sortir de l'arma de l'agent de la Guàrdia Urbana, a la vegada que revelava que hi ha testimonis «no policials» que ho corroboren.

Amb les mans alçades aguantant petites pancartes en què es podia llegir «Reus, en bones mans?» i «Et podria passar a tu», més de dues-centes persones van mostrar ahir el seu rebuig a l'actuació policial que va acabar dilluns a la matinada amb tres detinguts, un dels quals ferit de bala al turmell, arran d'uns suposats aldarulls al passeig Mata.

Els assistents a la concentració també reclamaven, a través de les pancartes, «Pistoles de joguina per a policies no innocents». I és que el col·lectiu de familiars, amics i solidaritzats amb els tres detinguts continua posant en dubte la versió dels fets donada pel responsable polític de la Guàrdia Urbana, Eduard Ortiz. En el seu manifest, els manifestants van voler deixar clar que «s'han manipulat els fets d'acord amb interessos electorals» i que els detinguts de dilluns són «víctimes d'agressions injustificades que han volgut convertir en botxins». Per això van reclamar que s'obri una investigació sobre els fets «seriosa i transparent», i «es depurin les responsabilitats de tothom que hagi actuat de manera excessiva i incorrecta en tots els àmbits». Aquesta era una clara referència al tinent d'alcalde, Eduard Ortiz, de qui van criticar les «maneres» a l'hora d'explicar els fets.

Els concentrats, a més, volen «que es retiri cautelarment del servei l'agent implicat en el tret». Precisament, respecte a l'accidentalitat del tret, els amics dels detinguts continuen defensant que «la versió de la policia té molts punts foscos i tergiversacions». A banda, els concentrats van reclamar també que es retirin els càrrecs que hi ha contra els detinguts. Aquests, precisament, van quedar ahir al migdia en llibertat provisional. El col·lectiu d'amics i familiars encara estudia emprendre accions legals contra la Guàrdia Urbana.

TESTIMONIS


Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va voler tornar a posar l'accent en el tret «accidental». Un cop acabada la concentració, que es va allargar poc més d'una hora, el batlle va voler recordar que «no només les declaracions de la Guàrdia Urbana i la resta de cossos de seguretat actuants» avalen aquesta teoria, sinó que «hi ha altres testimonis» que corroborarien la versió policial. Es tracta d'«empleats de serveis públics que van alertar la policia dels fets». Tot i lamentar que un dels detinguts acabés ferit al turmell, lesió de la qual encara es recupera a l'hospital de Sant Joan de Reus, Pérez va voler recalcar que precisament aquest va mostrar «resistència» a la detenció i que tots tres tenen «antecedents policial», alguns dels quals de «robatori amb força»

dimarts, 15 de maig del 2007

nota de premsa sobre els fets a Reus

DECLARACIÓ DE PREMSA

*FETS: Un grup de músics i amics que veníem de fer un concert al bar Absenta, dins el marc de la clausura del Festival de Circ Trapezi, vam anar al pub Suau però estava tancat pel públic en general.

Llavors la colleta vam anar a tocar música i a ballar al Passeig Mata. Allà ens vam trobar diferents grupets de persones que no coneixíem i amb qui vam compartir uns breus moments musicals, fins que dos agents de la Guàrdia Urbana de Reus van aparéixer amb un to un pèl prepotent, amenaçador i bastant agressiu al principi... al final van acabar disuadint a cops de porra a tothom que estava allí... es van viure uns moments de tensió i finalment tots el presents al tram del Passeig Mata davant del Suau es van dispersar.

5 persones dels que havíem vingut al concert, que havíem estat intentant evitar els enfrontaments i les pallises a la gent de allà present, anàvem caminant cap a casa pel c/ Ample, i al arribar a la Pl. Pintor Fortuny, ens va parar la policia; ens van identificar i en l'exercici de l'indetificació, es van apropar 3 persones més a veure que passava... Llavors, un dels policies protagonistes del aldarull, es va llençar en contra d'un dels que venien caminant al crit de : “Este és uno de ellos!”, tot clavant-li un cop de genoll a l'estomac, el va llançar a terra, el van enmanillar i un cop reduït es va treure la pistola i es va disparar un tret d'aquesta (no sabem si negligent o homicida) que va ferir a la persona enmanillada a terra.

Davant de la situació esperpèntica i dramàtica del moment, un dels retinguts C.V, es va posar a plorar i a xisclar de por i d'indignació...posteriorment va ser detingut i imputat junt amb la seva companya M.B per pressumptes agressors dels policies.

Com a persones testimonis de tots els fets, volem manifestar que la versió policial que el regidor la via pública, el SR. Ortiz, ha convertit en oficial està plena de fets inventats i contradiccions.

S'entén que estem davant d'un nou muntatge policial per tapar un error molt greu de la Guàrdia Urbana.

S'entén que els 3 pressumptes agressors no són altra cosa que caps de turc per uns delictes que no havien comés.

Respecte al tret, no sabem si va ser una negligència o una agressió conscient, el que sí sabem és que no es pot permetre que a Reus ni a cap lloc donin una pistola a persones que no estàn capacitades per distinguir la realitat d'una película d'acció policial.

És per aquesta raó que no ens sentim segurs al costat dels que vetllen per la nostra seguretat, ja que ens han demostrat que alguns d'ells no estàn prou segurs de poder portar una pistola sense suposar un perill per a la gent.

Això tindra ressò, moltes persones s'estant movent perque aquesta agressió no queda inpune.

Un ferit per tret de bala en una brutal actuació de la policia local de Reus



Fa temps que vaig comentant fenomens relacionats amb la policialització de l'exèrcit (que acabarà assumint funcions policials) i la militarització de la policia. A aquest fenòmen cal afegir les anomenades ordenances cíviques basades en la política de la "tolerància zero" de l'alcalde Giuliani a New York que no són més que la criminalització de la pobresa. Oblidant els grans mals i delinqüències com les relacionades amb l'especulació, el mobbing immobiliari i moltes altres.

Segons expliquen companys que van veure la "intervenció" de la policia local de Reus. Aquesta es va produir al voltant de les 2 h. de la matinada del diumenge 13 a dilluns 14 de maig contra un grup de gent que estava fent música al carrer, en concret al Passeig Mata, un cop acabat el Festival de Circ Trapezi, i va acabar posteriorment, a la Plaça Llibertat, quan diverses dotacions de la policia tenien retingudes a diverses persones, amb una brutal intervenció policial contra un reusenc de 44 anys que s'interessava per la situació dels seus amics retinguts.

Aquest ciutadà, en ser detingut, va rebre un tret de bala a la cama, segons la versió policial de forma "fortuita", segons testimonis presencials l'actuació policial va ser totalment desproporcionada, amb molta violència i no està tan clar que el tret fos "accidental". Posteriorment dues de les persones que protestaven per la intervenció policial també van ser detingudes. En aquests moments hi ha doncs tres detinguts en espera de passar davant del jutge, dos en dependències policials, i l'altre, el ferit de bala, ingressat a l'Hospital de Sant Joan.
La versió policial és totalment inversemblant, la roda de premsa feta dilluns al migdia pel regidor de Via Pública de l'Ajuntament de Reus, Eduard Ortiz (PSC), va ser totalment demagògica i, segons testimonis dels fets, plena de falsetats, dedicant-se a protegir i justificar l'actuació policial i a presentar els fets com un lamentable accident. Per altra banda és prou conegut el caràcter autoritari, demagògic i populista del Sr. Ortiz, éssent denunciades per part de col.lectius socials de la ciutat les seves actuacions en diversos temes.

En espera de saber de què s'acusa als detinguts, coneguts dins els àmbits culturals alternatius i el teixit associatiu de la ciutat, un nombrós grup de persones i membres de diversos col.lectius i organitzacions ja han començat a organitzar la campanya de suport als detinguts i de denuncia de la brutal actuació policial. Dilluns a la tarda es va fer una roda de premsa davant l'Ajuntament deReus i posteriorment una assemblea al local de la CGT per organitzar lasolidaritat amb els detinguts, exigir la seva posada en llibertat sense càrrecs, exigir un aclariment del greus fets produits, denunciar la falsetat de la versió del regidor de Via Pública de l'Ajuntament deReus, i demanar responsabilitats. Per començar s'ha convocat una concentració de protesta i es fa unacrida als ciutadans i ciutadanes a participar-hi massivament:

CONCENTRACIÓ DIMECRES 16 DE MAIG, 20 H. PLAÇA MERCADAL, REUS

- Llibertat sense càrrecs pels detinguts

- Depuració de responsabilitats

- Retirada cautelar del servei del policia a qui es va disparar la pistola de forma suposadament fortuita i prohibició de que torni a utilitzar armes.

- Investigació dels fets per part de l'Ajuntament i el Jutjat competent

Els fets produits són molt greus i per sort no van acabar de forma més dramàtica. No podem permetre que situacions com aquesta es tornin a produir.

La teva solidaritat és necessària.

Prou brutalitat policial!!!