Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals?

Avui he meditat, he vist les meves filles, he llegit (Abdul Bashur, soñador de navios de l'Alvaro Mutis), he rentat i estès roba, he parlat amb amics, he preparat algun document per demà, he vist un parell de pel·lícules (ara mateix, Heroe de Zhang Yimou, una pel·lícula bellíssima)... tot coses interessants.

Veient una de les pel·lícules he enganxat un spot electoral, concretament d'IU. Un senyor (?) gesticula emmig de música, confetti, etc. llavors diu "podriamos hacer una campaña así pero no queriamos espectàculos ni parafernàlias, para Izquierda Unida lo importante són las ideas, y las personas". Immediatament després sortia un anunci, que ja no recordo, en el qual també fugien d'"espectacles i parafernàlies" i anavem al que realment és important, segons l'anunci, clar.

A banda del fet de posar les idees per davant les persones, m'ha xocat això de fugir dels espectacles i les parafernàlies, i m'ha xocat pel fet de dir-ho enmig, justament, d'això: espectacle i parafernàlia.
Per si fos poc, aprofitant la pausa, m'he aixecat del sofà per fer no se que i mentre passava pel passadís encara m'arribava el so de la TV on algú deia que "para mi, votar es sagrado".
Aquestes consideracions em porten a pensar, per una banda, en les dificultats per aclarir quines coses són importants a aquestes alçades; per altra banda, en el segrestament de les paraules que segons en boca de qui estiguin volen dir coses completament diferents i, finalment, en el poti poti en el qual es barreja tot i tothom i que el sistema digereix sense problemes.

No sé si la reflexió queda massa clara però, en tot cas, per si serveix d'ajuda, acabaré fent referència a la columna de la contraportada del diari El Punt, titulada Eleccions, en la qual Miquel Berga, entre d'altres coses, feia referència a una pintada, a Anglaterra, en la qual es llegia "Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals".