Un altre món és possible - Democràcia real, Ja!

El dia 15 de maig, 15-M, hi va haver manifestacions a tot l'estat, convocades per Democracia Real, Ya.

En més de 60 ciutats de l'Estat, més de 130.000 persones ens vam manifestar sota el lema “Democracia real ¡JA! No som una mercaderia en mans de polítics i banquers”. Tothom coincidí en considerar la convocatòria com un èxit, més tenint en compte que la convocatòria, apartidista i asindical, estava organitzada per ciutadans anònims

El mateix dia a la nit, algunes persones decidiren acampar a la Puerta del Sol amb la intenció de restar-hi fins el dia 22, el dia de les eleccions municipals. La matinada del 16, foren desallotjats/des per la policia, la qual cosa contribuí a la consolidació de l'acampada al acudir a la Puerta del Sol més de 10.000 persones, i a la seva extensió a altres ciutats, de l'estat espanyol i de fora, a partir del dia 17, arribant, a hores d'ara, a més de 138.



A partir d'ací, acampades, #spanishrevolution esdevé "trending topic" al Twitter, força ressó en els mitjans de comunicació de tot tipus i color, intents frustrats de capitalització, advertències de les Juntes Electorals, jornada de reflexió i jornada electoral del 22-M, desallotjament de la Plaça de Catalunya...


Per molta gent, per a mí, si més no, semi convençuts que la cosa no podia estar pitjor (crisi, retallades, desballestament de l'estat del benestar, bancs, bipartidisme, corrupció, atur...) que uns no convoquen i altres no tenim força per fer-ho, etc., la mobilització esdevé una grata sorpresa. Malgrat alguns dubtes, alguns aclarits i d'altres no, participar en algunes de les accions vinculades al moviment 15-M és força engrescador i esperançador. La nit de la jornada de reflexió, amb els dubtes sobre si hi hauria desallotjaments o no, molta gent estàvem convençuts que estem fent història.


Un "acudit" d'El Roto en el diari El Pais, del 18 de maig, ho sintetitzava tot: "Los jóvenes salieron a la calle, y súbitamente todos los partidos envejecieron".


Seguidament penjo una selecció d'enllaços per qui vulgui ampliar, actualitzar o mantenir la informació sobre Democràcia Real, Ja! i el Moviment 15-M:

Democràcia Real, Ya Pàgina oficial del moviment Democràcia Real, Ya, amb el manifest, propostes, etc.

Democràcia Real, Ja - Tarragona

Democràcia Real, Ja Tarragona (feisbuc)

Acampada Tarragona (feisbuc)

Blog de l'AcampadaTGN

Democracia Real Ya y Movimiento 15-M, diferentes pero "hermanos"

Hoy mejor que antes de ayer Reflexions de Carlos Taibo

Así cuentan fuera de España cómo ha transcurrido la #Spanishrevolution

El periodista Bernardo Gutiérrez desgrana en aquest text el transcurs del moviment 15-M i els gèrmens de les protestes. A més de a 20 minutos, ha estat publicat en el diari alemany 'Tage Spiegel' i a la revista veneçolana 'Marcapasos', entre d'altres mitjans.

Apuntes sobre la “Comuna” de Madrid (La Marsellesa en la Puerta del Sol) En el blog Tras los mares del Sur de Juan Carlos Monedero

Especial 15-M de Diagonal

Consideraciones sobre la manifestación del 15-M - Enrique Dans

Democracia Real YA
Web: http://democraciarealya.es/
Facebook: http://www.facebook.com/democraciarealya
Twitter: #democraciarealya @democraciareal
Tuenti : democraciareal ya!
Evento General en Facebook: http://on.fb.me/fsasU4

Nova versió de la Taronja Mecànica: Indignant!

les municipals

Premeu a sobre per veure-ho més gran

manifestacions a Tarragona: Prou retallades i Democràcia real, JA!

imatge d'ahir a la nit a la Puerta del Sol a Madrid. Acampada fins el dia 22.
prem l'enllaç per saber-ne més

En pocs dies hi ha hagut dues manifestacions notables a Tarragona. La primera, el 12 de maig, contra les retallades a la sanitat, ensenyament i altres serveis. La segona, el 15 de maig, en demanda d'una democràcia real.

De la convocatòria de totes dues me'n vaig fer ressò en el blog:

Manifestació Prou retallades - 12 de maig

Democràcia real, JA!

Vaig assistir a la manifestació del 12 i em va sorprendre el nombre de persones que hi van acudir, si bé, em va semblar que, malgrat l'èxit de la convocatòria, sigui per l'assistència de força alcaldables i polítics, encara que els alcaldables assistissin a "títol personal" (caldria tenir en compte, també, la "convocatòria" que va efectuar l'actual alcade) o perquè no hi havia referències a les RETALLADES del govern Zapatero, vaig tenir la sensació que la cosa tenia molt d'acte electoral.

A la manifestació d'ahir no hi vaig poder assistir i no n'he pogut llegir res en les edicions virtuals dels mitjans de comunicació locals però pel que he pogut llegir i veure en el feisbuc o en mitjans de comunicació estatals sobre les 58 manifestacions que es van realitzar ahir a l'Estat espanyol, crec que la cosa també fou força exitosa i més fresca i profunda que la del 12.

Penjo algunes fotos d'ambdues manifestacions i un parell d'articles que m'han agradat.

Consideraciones sobre las manifestaciones del 15-M, Enrique Dans

La esperanza de la izquierda, de Ignacio Escolar

El voto indignado antisistema, de Jordi Calvo

Les fotografies anteriors (la primera del diari El Punt i les altres meves), són de la manifestació del 12 de maig i les que venen a continuació són de la manifestació d'ahir a Tarragona, de Nàdia Balaguer.


vídeo : entrada mani a la Plaça de la Font

Surt al carrer! 15 de maig de 2011

Web de Democracia Real YA! amb informació, documents, material... sobre la campanya.

Convocatòria i pàgina del FB Manifestació de Tarragona

diumenge, 15 / maig · 18:00 - 20:00

Estàtua dels despullats (Rambla Nova)
TARRAGONA

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

• Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
• Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
• El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
• La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
• L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
• La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
• Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
• Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
• Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Vídeo Toma la calle. 15 de mayo de 2011

Vídeo Democracia real ya!!El 15 de Mayo toma la calle

Vídeo #15M | TOMA LA CALLE | DEMOCRACIA REAL YA (discurs semblant a El Gran dictador)

Vídeo Porque somos más, toma la calle (joc d'escacs)

Prou retallades! Mani 12 de maig

1r de maig: Parem-los els peus!!!

La CGT i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa convoquem manifestació a Tarragona el 1r de Maig de 2011

A les 19 h. a la Plaça Imperial Tarraco

Manifest CGT 1r de Maig 2011: Contra la Crisi, és hora de passar a l’Acció

El 1r de Maig és una data especialment simbòlica per a la classe treballadora de tot el món. Amb ella recordem i recuperem l’heroica lluita de treballadors i treballadores assassinats per la patronal a Chicago per demanar la jornada de vuit hores, allà per l’any 1886.

Avui, les i els treballadors hem de seguir la lluita amb la mateixa contundència perquè l’atac que estem patint per part del capital recorda el salvatgisme patronal del segle XIX.

La classe treballadora, les classes populars, els col.lectius socials més desfavorits, dones, migrants, joventut, gent gran, estudiants, el poble, patim en primera línia l’explotació laboral i social, la despulla dels drets més bàsics, l’exclusió, la precarietat, la temporalitat, la marginació, l’atur … en un sistema capitalista sostingut i gestionat pels governs i polítics professionals, la patronal, les grans multinacionals i el sindicalisme institucional que ens ven miserablement per meres engrunes.

Estan degradant i retallant tot tipus de drets laborals, socials, sindicals i humans. Avui hem de treballar més per cobrar menys, hem de treballar més anys per tenir dret a una menor pensió pública, ens obliguen a signar contractes en blanc pot acomiadar lliurement i sense indemnització, han eradicat el referent dels convenis col.lectius que posaven fre als excessos i abusos de les empreses.

No podem seguir suportant que la política econòmica i antisocial la pacti Zapatero i el seu govern amb els grans empresaris d’aquest país, com si van ser els amos de les nostres vides, tot això sense cap legitimitat democràtica.

Des de la CGT, els homes i dones diem no a aquesta societat violenta, masclista i agressiva. No a aquesta societat segregadora, racista i xenòfoba. No a aquest sistema consumista i desenvolupista que anteposa els interessos privats, les plusvàlues, la competitivitat, la productivitat, als drets humans ia la pròpia vida, que accepta la sinistralitat laboral com una cosa natural, que ens utilitza a les persones com a meres mercaderies.

Diem no a un sistema que censura la llibertat d’expressió, la llibertat de comunicació, la llibertat d’associació, que privatitza els serveis públics, que negocia amb les dictadures, una societat a la qual se li imposa l’oblit de la seva memòria històrica, que no anul les sentències franquistes, que fonamenta el seu funcionament en la por i la repressió cap als qui s’oposen i lluiten per la dignitat, per la justícia social, per la llibertat.

Des de la CGT diem no a l’energia nuclear perquè no hi ha cap raó per acceptar el més mínim risc que posi en perill la vida de l’ésser humà i el planeta. Diem no a la guerra com a mètode de resolució de conflictes, no a l’intervencionisme militar.

Per a la CGT és l’hora de prendre la paraula i l’hora de passar a l’acció per construir un societat justa i lliure. És l’hora de la mobilització social i laboral perquè siguin els treballadors i les treballadores els protagonistes del seu futur.

VISCA el 1r de MAIG.

Salut i anarcosindicalisme

1r Maig 2011

Confederació General del Treball (CGT)
www.cgtcatalunya.cat

"setmana santa" 2011

Ja tornem a estar amb les cel·lebracions de mort del catolicisme, amb bandes de cornetes i timbals de tarannà paramilitar, jerarquies eclesiàstiques i personalitats porta cristos i porta condons (ui, perdó, volia dir penons) apoderant-se dels carrers de força indrets de la península.

Aquest cop, intentaré no fotre un post dels típics llarguísims i em limitaré a penjar alguna imatge, algun vídeo i algun enllaç a articles interessants sobre la "setmana santa"

El primer vídeo és un fragment de "La vida de Brien", la pel·lícula dels Monty Python, en què es reparteixen creus a condemnats a la crucifixió


El segon vídeo és el final de la mateixa pel·lícula "La vida de Brien"

Carta de un ateo a Zapatero d'Ignacio Escolar

Marinaleda (Sevilla): Semana Santa por lo civil

Fiestas, semana por la paz (de la web Marinaleda.com)

"...Buscamos, en estos días, demostrar que es preferible mirar a los ojos de tus semejantes que están en el paro, que no tiene papeles, que pasa hambre, que está en la cárcel o al que se le pega dos tiros y se le echa a una cuneta por rebeldía que andar rezándole a ídolos de escayola que representan a un Dios demasiado en las alturas y demasiado inútil para resolver los problemas concretos de la gente concreta..."

Procesiones ateas y apostasia de Shangay Lily

Seguidament penjo un parell d'imatges del fotógraf JAM Montoya, de la col·lecció Sanctorum 2003

"Para la realización de estas imágenes el autor recurre a la paráfrasis, a la reutilización de imágenes religiosas de la iconografía clásica, dotándolas de un nuevo sentido e intencionalidad claramente transgresiva y procurando una inversión en su significado más profundo. Exalta la sexualidad como faceta inherente al ser humano independiente de cualquier creencia o religión. El sexo es la vida y está inscrito en nuestra naturaleza, a pesar de que la religión católica esté obsesionada por negarlo."

'El artista es el desgraciado que se ha vuelto perverso. En esta perversidad se halla el camino de la redención de la sociedad: las estéticas de la burla, la obscenidad y el pozo negro son los caminos morales contra la conformidad, el materialismo y la ignorancia.'

Otto Mühl.

Podeu veure les seves diferents col·leccions i informació sobre l'autor i el seu treball prement ací.


Acabo el post amb un vídeo sobre una processó: la de la Macarena d'Ocaña a Barcelona

que no es posen mai malalts, que no els veig a la pública?

Ahir va venir a Tarragona el president de la Generalitat, el Sr. Artur Mas. No sé si venia com a president, perquè va arribar tard i va estar poca estona a l'Ajuntament, o com a líder d'un partit polític perquè es va passar més estona amb els seus coreligionaris (quina curiosa relació d'aquesta parauleta amb "religió") en el meeting de la Victòria Forns al Moll de Costa.

Un bon grapadet de tarragonins i tarragonines, vinculats més o menys directament, a la sanitat pública (professionals i/o usuaris/es), el van rebre tal com es mereix si bé ell no devia compartir aquesta opinió perquè hi havia, també, un bon grapadet de mossos d'esquadra. Més d'un/a li va dir lladre, xoriço i coses per l'estil (a ell i atots els que estaven al meeting amb una ma que, per moments, es convertia en caço per veure si, tard o d'hora, enxampa quelcom). Els mossos d'esquadra impedien la circul·lació d'algunes de les persones congregades per l'event, curiosament les que enlloc de defensar els privilegis d'alguns pocs defensaven els drets de tothom.


No sé si ho vaig acabar d'entendre (com comprendreu és una afirmació retòrica), vaig tornar cap a casa i me'n vaig anar a dormir.

Aquest matí he anat a l'hospital, al Duran i Reinalds (l'ICO) per tot el relacionat amb la quimioteràpia d'avui (analítica a primera hora, visita més tard i sessió a partir de les 13,00 h., entremig hi hem encabit la visita a anticoagulació, a Bellvitge). Com que en la darrera sessió de quimio hi va haver reaccions al·lergiques i part del medicament va impregnar teixits al voltant del catèter (amb la qual cosa es fibrosa teixit muscular al seu voltant) no m'han pogut posar la medicació i me la posaran per via perifèrica (amb els pertinents desperfectes a la vena). Per posar la medicació per via perifèrica cal ingressar a l'hospital, 48 horetes. Com que avui no hi havia llits, ingressaré demà.

Aquest cop ingresso a l'hospital i ho faig demà perquè avui no hi ha llits. Els altres dies no cal ingressar perquè hi ha el catèter i comença el tractament en una butaca i acaba emportant-me una "bomba infusora" durant unes 48 h. El tractament en butaques és xunguillo perquè, malgrat la professionalitat del personal que t'atén, hi ha molta butaca en poc espai i totes plenes. Infermeres que a primera hora treien sang, estan després atenen el cúmul de pacients que fan cua per ocupar la seva butaca.

En aquest context al·lucino quan sento, o llegeixo, que el senyor Artur Mas, secundat pels Srs. Boí Ruiz, si el que és president President de la Unió Catalana d’Hospitals (privats), Irene Rigau, Lluis Recoder o Joana Ortega han preparat un pla de retallades a la sanitat que inclou que l'hospital de Bellvitge (a l'altre costat de la Gran Via i a on també he fet cua perquè n'atenguessin a urgències i a on he hagut de fer nit en un box perquè tampoc hi havia llits) aquest estiu tancaran 9 plantes o que a Joan XXIII de Tarragona també tancaran plantes i acomiadaran un bon grapat de professionals.

Curiosament, mentre espero que em toqui a la sala d'espera d'algun d'aquests hospitals no he vist cap membre de l'equip de govern de la Generalitat, ni de l'Ajuntament o el Parlament, ni he sentit cridar a consulta cap d'aquests il·lustres cognoms la qual cosa em fa pensar en què o bé aquesta penya no es posa mai malalta o bé va a altres hospitals. Quin embolic perquè el Sr. Juan Carlos de Borbon fa el paripé d'anar a la sanitat pública (si bé ocupant més llits i espais que els que ocupem altres pacients) i la senyora Esperansa Aguirre també, diu, que va a la sanitat pública, això sí una sanitat pública sense llistes d'espera. Millor o deixo o em començarà a rodar el cap.

Les visites d'aquest matí m'han ajudat a entendre una mica millor el que va passar ahir a la tarda a Tarragona i a enyorar l'esperit combatiu en la lluita contra la injustícia i en defensa de drets bàsics que determinades "vagues generals" i determinats "sindicats" ens havien fet oblidar.

Ah! i algun socialista despistat que va aparèixer per les protestes que tingui clar que per a moltes persones de les que hi havia congregades, el govern de Madrid no és, en absolut, millor que el de la Generalitat.

Us deixo un recull de referències en els mitjans (gentilesa d'un company que no va poder venir)

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=15817

http://www.tottarragona.cat/ca/societat/8409-reben-a-artur-mas-entre-cassolades-i-protestes-contra-les-retallades-sanitaries-de-joan-xxiii.html

http://www.tarragona21.com/la-primera-visita-de-mas-a-tarragona-com-a-president-envoltada-de-xiulets-i-esbroncada-per-les-retallades-sanitaries/

http://pobleviu.cat/index.php?id_categoria=12&madre=7&id_noticia=1714

http://www.diarimes.com/diarimes/Inici.html

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/193903

https://picasaweb.google.com/matarranya75/20100404VisitaDeMasRetalladesSanitat?fgl=true&pli=1#

No a la guerra - Cap exèrcit defensa la Pau

un bon grapat de tarragonins i tarragonines es van trobar a l'acte Paraules per la Pau per tornar a dir No a la guerra, No a la invasió de Líbia.

Com cada primer diumenge de mes, a l'inici de l'acte és va fer una mica de resum de l'actualitat i de les novetats des del darrer PxP

i es va presentar el full informatiu del mes d'abril

A més de la invasió de Líbia, a la imatge la lectura del manifest (veieu el darrer post amb el text), també es va parlar de la situació a Costa d'Ivori

Durant l'acte es van preparar i penjar cartells amb diferents missatges antibel·licistes (posant en dubte que bombardejar sigui protegir a la població, denunciant que sota l'aparent voluntat humanitària s'amaga l'interès pel petroli i el gas, denunciant la venda d'armes a Líbia...) o recordant que hi ha altres conflictes oberts (Costa d'Ivori, Palestina, Nigèria, Congo, Iemen, Colòmbia...)