M'he passat el cap de setmana a casa (i dilluns i dimarts), amb un bon acostipat i, això sí, amb una companyia excel·lent. Diumenge volíem donar un bon tomb per gaudir del dia. Evidentment, no vam poder. Malgrat això, el dia ens va deparar una experiència fantàstica. Entre les bestieses que ens van arribant sobre Gaza, sobre Palestina, sobre tants Gazas i tants Palestinas en aquest món de barbàrie i inhumanitat, vam poder gaudir d'un bany, justament, d'humanitat. Vam poder gaudir de la pel·lícula Cel sobre Berlin, der himmel über Berlin o Wings of desire si ho preferiu, de Wim Wenders, 1987. Si us plau no la confongueu amb un bodrio americà anomenat City of Angels (llàstima de Nicholas Cage i Meg Ryan).
Us l'aconsello, si no la coneixieu (jo, francament, no l'havia vist). No perquè ens faci evadir de res, ans al contrari, per guanyar força i seny per oposar-nos a la barbàrie.
Us l'aconsello, si no la coneixieu (jo, francament, no l'havia vist). No perquè ens faci evadir de res, ans al contrari, per guanyar força i seny per oposar-nos a la barbàrie.
Després d'el cielo sobre Berlin, sis anys més tard, Wim Wenders va rodar Tan lejos, tan cerca, una mena de segona part. Vaig a veure si la puc aconseguir. Ja us explicaré.
3 comentaris:
home!!!! no diem a la lleugera que City of Angels és un bodrio..no ho és!!! més aviat és una versió molt més comercial, i per tant, inversament proporcional a la intel.lectualitat i profunditat en el missatge de la peli. Però els actors són la òstia!!
petonassos.
Pasaba a saludarte y se me han puesto los dientes largos con la peli, ya está bajando, tiene buena pinta.
Espero que estés mejor, yo llevo una "galipandia" toda la semana que no hay quien me la quite.
Saludos
Hola, Josep Ma, vaja, també has caigut en la grip de l'any? Ja et pots cuidar, rei, que ens fas moooooolta falta! Petons.
Publica un comentari a l'entrada