dimarts, 28 d’abril del 2009

Berlin, Tarragona...

Psiquis (Psique) contempla a Eros sosteniendo una lámpara de aceite. Escultura de Reinhold Begas (1831-1911)

Aquests dies he estat a Berlin. Hem llogat un pis, força guai i amb molta llum, amb dues habitacions, cuina, bany i menjador.

imatge del menjador. A sota l'entrada i la façana.


El pis estava a la zona de Friedrichshain, en el que fou el Berlin de l'est. Habitualment anàvem amb el metro fins a Alexanderplatz i d'alli agafàvem altres línies cap a altres zones (Mitte, Kreutzberg, Tiergarden...).

l'àngel que surt a la pel·lícula Cel sobre Berlin

A Berlin hi ha un moviment ocupa i contracultural força potent

Hem tingut la sort d'enxampar la primavera i els carrers de Berlin amb sol són força agradables: amples, amb arbres, bicicletes i tot de gent amb màniga curta que surt a disfrutar del sol (pensar en els mesos grisos en alguns edificis vellots i, també, grisos, fa basarda). A Berlin hi ha parcs impresionants com el Tiergarden, malgrat que en qualsevol petit espai verd entre dos carrers hi ha zones de tranquil·litat amb ocells cantant, i d'altres, com el que vam trobar a Kreutzberg, en el qual es concentra la gent per gaudir del sol i dels amics prenent una cervesa, passejant o fent una barbacoa.

detall del parc del Tiergarden

La visita ens ha permès conèixer el museu Brucke amb obres de l'expressionisme alemany, l'Hamburger Bahnhof on vam trobar la instal·lació "The murder of crows" de janet cardiff i george bures miller, al voltant de l'obra de Goya "el sueño de la razón produce monstruos", i força obres de Joseph Beuys. A més ens vam poder fotre una cerveseta e en el restaurant de Sarah Wienner (surt a la guia Michelin). També vam visitar algunes galeries aprop del Tiergarden, el Museu Pèrgam (el de les expoliacions), pintures del classicisme i romanticisme alemany i l'impresionisme francès. També vam poder participar en la "Lange nacht opern theater" una vesprada amb diferents itineraris pels diferents teatres de la ciutat.

el mur

fragment del mur amb les diferents zones que hi havia

record d'algunes de les persones mortes quan intentaven creuar el mur

Evidentment, bones passejades, compres i visites a la zona de la porta de Brademburg, les restes del mur de Berlin, el Memorial a l'holocaust (monument en memòria dels sis milions de jueus exterminats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, format per una estructura de 2.711 blocs de formigó, que ocupa 20.000 metres quadrats, obra de l'arquitecte nord-americà Peter Eisenman. Malgrat una sèrie de polèmiques com el fet que el monument es dediqui, només, als jueus i no a la totalitat de les víctimes, passejar entre els blocs és una experiència encongidora).

En conjunt, Berlin em va semblar una ciutat força agradable per viure, si més no a la primavera, i la gent força agradable. La ciutat té carrers i avingudes força amples amb arbres, parcs i cases no massa altes (a excepció dels grans edificis d'Alexanderplatz o de la Postdammer Platz) la qual cosa fa que la ciutat ocupi una gran extensió, "problema" que se soluciona amb una xarxa de transport (metro i autobusos, principalment, en el que fou Berlin-oest i tramvies, a més, en el que fou Berlin Est).

El viatge a Berlin, a més, ha servit per dues cosetes més. Una, per fer palès que abans de marxar a un viatge cal acomiadar-se "com il faut" de les persones que estimes i, més important encara, que no es poden deixar malentesos sense aclarir. Aquesta constatació, a més, porta a la segona constatació: cal dedicar més temps a la vida personal i familiar i, si cal, en detriment de les intenses "vides socials i compromeses" que, a vegades portem. Difícilment podem anar "canviant estructures", treballant per la "transformació social" i pels altres, per la humanitat, si ens despistem i deixem de banda les persones que comparteixen la nostra vida que són, en definitiva, la humanitat propera.

Pan consola Psique. escultura de Reinhold Begas

2 comentaris:

jo artin au ha dit...

"Difícilment podem anar "canviant estructures", treballant per la "transformació social" i pels altres, per la humanitat, si ens despistem i deixem de banda les persones que comparteixen la nostra vida que són, en definitiva, la humanitat propera". Clar, perquè sinó, de quin canvi parlem?
Salutacions (dies sense passar per aquí)

Marta ha dit...

Molts de petits canvis porten a grans millores.