L’Ajuntament de Tarragona, el patrimoni romà, la guerra del francès, turisme, calers i promoció de la pau

M’agradaria recordar dos esdeveniments en els quals està força implicat el nostre Il·lústríssim Ajuntament:

• Tàrraco Viva
• Bicentenari del setge a la guerra del francès

Pel que fa a Tàrraco Viva, enguany s’ha cel·lebrat la XIV edició. No poso en dubte les seves qualitats i menys encara la tasca que desenvolupen les persones que s’hi guanyen la vida, però no és cap secret que sempre m’han grinyolat els aspectes més “militaristes” amb desfilades de soldats (romans evidentment), demostracions d’armes, la vida en els campaments, gladiadors i, com no, amb els infants que juguen aquells dies amb cascs, espases, etc.

Segons l’Oficina Tarraco Viva, es tracta d’un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana i entre els seus objectius esmenten:

• La divulgació del coneixement de la història antiga… Història per a tothom! podria ser un lema de les jornades.
• La sensibilització dels ciutadans de Tarragona i dels visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric… (aconseguir mitjans, humans i econòmics, inversions, mitjançant la pressió ciutadana).
• La creació d’un producte cultural de qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric...
• Potenciar la creació de grups de reenacment, living history i arqueologia experimental amb l'objectiu de divulgar millor el passat històric. A Tarragona s'han creat 8 grups d'aquest tipus, gràcies a les jornades Tàrraco Viva i són molt importants els grups europeus que cada any participen a les jornades.
• Etc.

L’origen del projecte, diu l’Oficina TV, cal cercar-lo a “l'any 1999, (encara que hi va haver una edició pròleg l'any anterior) amb motiu d'una sèrie d'actes que pretenien donar suport ciutadà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L'èxit de les jornades ens va fer veure la necessitat de plantejar-nos la seva celebració anual, amb independència de la candidatura.”

En relació al bicentenari del setge de Tarragona durant la “guerra del Francès” (1811-2011), hem vist com s’han celebrat tot un seguit d’actes entre els quals hi ha hagut: exposicions; fotografia; publicacions extraordinàries; presentació de llibres, col·leccions de làmines, webs, còmics...; conferències; pel·lícules; rutes literàries; guies bibliogràfiques; inauguracions; un Curs de la Universitat d’Estiu de la URV “200 anys de la Guerra del Francès”; la presentació de la sol·licitud de Lloc d’Interès Nacional dels espais del fortí de l’Oliva i de les escales i pla de la Seu... Curiosament també hi ha hagut una missa en sufragi de tots els que moriren en el setge de Tarragona de 1811, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells i, ja no tant curiosament, alguns actes de “recreació històrica” que recorden Tàrraco Viva, com la recreació d’un Campament militar napoleònic, visites a un campament militar d’inicis de segle XIX, demostració general d’infanteria i artilleria militar d’època napoleònica, Concentració i desfilada fins a la plaça de la Font de les tropes participants en les Jornades de Recreació Històrica, representació del Darrer combat de l’assalt de Tarragona per la Baixada de la Misericòrdia, carrer Major i plaça de les Cols i Representació de L’assalt al Pla de la Catedral per les escales de la Plaça de les Cols.

No poso en dubte la importància i interès de les activitats esmentades que, entre d’altres coses, generen força moviment de diners i rèdits electorals. Suposo que part dels diners que es belluguen van a parar a les butxaques d’algú i/o d’algun dels Ens que hi participen (encara que no es pugui parlar, exactament, de butxaques la matrícula del curs de la URV, per exemple, costava entre 80 i 107 euros), cosa que, en principi, tampoc critico. No en va, un dels objectius de Tàrraco Viva era el d’assolir recursos (humans i materials), mitjançant la pressió ciutadana, per a la investigació i conservació del patrimoni.

Podríem debatre sobre si Tàrraco Viva promou o no el militarisme, en qualsevol cas crec que hem de coincidir en què el que no promou ni ho pretén (a nivell d’objectius, si més no), és la promoció o foment de la resolució pacífica de conflictes i/o la cultura de pau.

En el programa del bicecentenari si que l’Ajuntament de Tarragona, diu: “La commemoració d’una efemèride del passat com el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011), és útil i necessària si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveix per rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per reivindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre les persones”.

No entraré en la possible contradicció entre aquesta intenció i el fet que no es compti entre les de Tàrraco Viva; ni del fet que l’Ajuntament de Tarragona no s’hagi definit en relació a la presència de vaixells nuclears i/o de guerra al port de la ciutat (a banda de la benvinguda que se’ls va fer fa anys, amb equip de govern format per CiU i PSC); ni en la impossibilitat de consensuar alguna de les 22 mesures de foment de cultura de pau que impulsa la Fundació Delàs, la Fundació per la Pau, l'Escola de cultura de pau... i diferents Ajuntaments; ni en el fet que amb el pretext de col·laboracions no polítiques sinó culturals es tracti amb l’ambaixador d’Israel que si fa declaracions polítiques.

En el que si vull entrar és en la confusió que em genera que un Ajuntament que té unes intencions tan lloables de “rebutjar la irracionalitat i crueltat de les guerres” i per “reivindicar la convivència en pau entre les persones” no commemori de cap manera l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945).

Podríem estar d’acord en què hi ha altres prioritats o en què hi ha força Ajuntaments que tampoc commemoren aquesta data. Però hi ha una diferència: L’Ajuntament de Tarragona forma part d’una xarxa anomenada “Majors for Peace”, alcaldes per la pau, des de l’any 2004.

Algú pot dir “Sí, però és que en aquesta xarxa hi va entrar l’anterior equip de govern”, el de CiU, que va enviar l’Agustí Mallol a New York, amb En Josep Poblet, a l’Assemblea de les NN.UU. per parlar de la construcció de la pau a les ciutats i a Hiroshima per commemorar el llançament de les bombes. Correcte, però, a banda que després s’ha col·locat el Sr. Mallol a Sirusa com a cap d’activitats pedagògiques, ningú ha tramitat la baixa d’aquesta Xarxa que continua comptant amb l’Ajuntament de Tarragona en el llistat d’entitats adherides.

Si algú va considerar que calia estar en aquesta xarxa (evidentment per convicció i no per rèdits electorals, que us penseu) i commemorar aquest aniversari el més lògic era continuar-ho fent, cosa que l’equip de govern de CiU ni el del PSC han fet.

Quin és el problema? Una distracció? Hiroshima i Nagasaki mereixen un tracte diferent que Roma o França? No generen moviment de diners? No es poden assolir recursos ni rèdits electorals? La pau i la coherència no són prioritaris?...

Mentre intento cercar aclariment a la meva confusió, cal recordar que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa anys que commemora aquest luctuós aniversari. Avui, diumenge, a PxP ha organitzat un taller de fanalets flotants i dimarts en farà un altre. A les 22,00 h. es dipositaran els fanalets a la font del Passeig de les Palmeres (una cerimònia similar es celebra cada any al Parc del Memorial de la Pau i al riu Motoyasu a Hiroshima).

Llums i paraules en memòria d’Hiroshima i Nagashaki

El proper diumenge, 7 d’agost, a les 12 hores, tindrà lloc Paraules per la Pau, la concentració amb què, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa la plaça de la Font de Tarragona per crear un espai de pau i art contra la presència de vaixells de guerra al Port de Tarragona i per la desmilitarització de la societat.

Com és habitual en l’edició d’agost, el Paraules per la Pau rememorarà els bombardejos atòmics a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Cada any, la població d’Hiroshima omple de fanalets de paper el riu Motoyasu per reconfortar les ànimes de les víctimes de l’holocaust atòmic i mantenir viva la memòria sobre els fets succeïts el 6 i 9 d’agost de 1945. Al Paraules per la Pau d’aquest diumenge, realitzarem un taller de fanals amb què ens solidaritzarem amb la població japonesa i llançarem missatges de pau.

Per continuar l’acte en memòria dels bombardejos a Hiroshima i Nagasaki, i rebutjar totes les intervencions militars al món, el dimarts dia 9, a les 19.30 h, llençarem els fanals a la font del Balcó del Mediterrani, i a les 22.00 h els encendrem, amb els seus missatges de solidaritat i fraternitat.

Esperem comptar amb la vostra assistència a aquests actes i agraïm tota la difusió que en feu.

Actualitat, Hiroshima i Nagasaki i Carlos Garcia Tomillero

Aquest post està dedicat a la memòria de Carlos Garcia Tomillero (1913-2008)

He començat el post sentint les notes de la 9a simfonia de Mahler per passar, més tard, a Diego El Cigala) i ara a Marizza. Un post que, contra tota norma blogaire per atreure visitants, ja he intuit llarg i dens. Tenint en compte que tan sols puc actualitzar un o dos cops a la setmana i que al món passen un munt de coses, no ho puc evitar. Per escurçar he decidit no parlar (massa ;-)) de la notícia que, fa uns dies va sortir al diari de Tarragona referent a una nova unitat de la Guardia Urbana de Reus. La notícia no tenia desperdici i la foto, que reprodueixo, menys. S'hi veu alguns membres de l'unitat, armes en ma, simulant que estan a punt d'entrar en un domicili arran d'un... "desnonament judicial". Sort que no era un cas de terrorisme o quelcom semblant perque sinó hi podia haver sortit alguna tanqueta i tot.

Tampoc parlo (massa) de les diferències entre locals de restauració i veïns a la Plaça de la Font. En tot cas, simplement recordar que els veïns no estan en contra de les terrasses dels bars ni pretenen que se'n tanqui cap. Tan sols estan reclamant una mica de respecte i que el, lògic, afany de lucre dels propietaris dels locals no vagi en contra del seu dret al descans. Tampoc, de la presentació del llibre "la primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya. 1970-1980" del periodista i escriptor Xavier Garcia en què es narra la instal·lació de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellós, manu militari, i la lluita d'un grup de persones (a la que es va afegir bona part de la població) que es van jugar i perdre moltes coses per guanyar o, si més no mantenir, la seva dignitat com a persones. Tampoc parlo del llibre "el paciente inglés" que m'ha encantat i que us recomano, ni de la multiplicació (quatriplicació) de les vendes d'armes espanyoles (Miammar, Iran, Israel, Marroc...), ni de la nova tongada estival de salvatgisme primitiu amb les festes, pretesament populars, que giren al voltant de la tortura de bous. Tampoc parlo d'Osetia del Sud, Georgia o Rússia, ni de l'oleoducte que porta petroli des de l'Azerbaijan a Turquia passant per Georgia, ni de l'OTAN ni de les víctimes civils.

Per escurçar, només parlo de l'acte de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau d'ahir recordant que fa 63 anys del bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki i d'un amic, Carlos Garcia Tomillero, que ens ha deixat.

Ahir, 9 d'agost, vam commemorar que feia 63 anys del llençament de la bomba atòmica sobre Nagasaki. El dia 6, sobre Hiroshima.

A partir de les set de la tarda ens vam instal·lar a la Rambla Nova, a l'alçada del Banc d'Espanya, per fer un taller de fanalets de paper, semblants als que es fan a Hiroshima, el 6 d'agost, per dipositar, després, al riu Motoyasu recordant les víctimes del bombardeig.

Amb els compassos de diferents melodies i cançons de diferents autors i/o grups (des de Lluis Llach a Alcatraz, passant per Bob Dylan, Victor Jara, Andrés Calamaro o Barón Rojo, tots tenien en comú les referències a Hiroshima) es va anar desgranant el taller que va rebre la col·laboració de força persones, la majoria nens, que van confeccionar algun fanalets en el qual van plasmar els seus missatges de pau i rebuig a les guerres. A remarcar l'elevada proporció de turistes que, coneixedors dels esdeveniments d'Hiroshima, es van acostar a participar en el taller.
Més tard, al voltant de dos quarts d'onze de la nit, acompanyats pels sons d'una flauta japonesa, vam encendre les espelmes dels fanalets i els vam dipositar a l'aigua de la Font del Centenari.
Vam cloure l'acte amb la lectura del següent text:

"Los que tuvieron más suerte murieron con la explosión letal. Otros fueron muriendo más lentamente, desangrados, de las quemaduras, de la sed, del horror, de la radioactividad... Los moribundos de Hiroshima lo primero que pedían era agua, el calor de la bomba atómica dejaba el ambiente profundamente seco... Según cuenta un soldado japonés que se paseaba entre la gente moribunda sin poder hacer nada: “La gente nos suplicaba que les diéramos agua. Teníamos cantimploras pero nos dijeron que no se la diéramos porque morirían. De todas formas murió mucha gente... Ahora pienso que debí darles agua...” Algunos llegaron al río, donde había montones de muertos ahogados... Y de pronto empezó a llover una lluvia negra con gotas gordas “que hacían daño” la gente habría la boca con la esperanza de que le cayera algo de agua en su boca... Era una lluvia negra venenosa ya que contenía las cenizas de la explosión nuclear, cenizas altamente contaminadas y radioactivas... Lo que facilitó que mucha más gente muriera..."

Podeu veure fotos de l'acte a la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau/63%20anys%20d%27Hiroshima%20i%20Nagasaki/index.html

A lamentar, o simplement assenyalar, que l'Ajuntament de Tarragona, un any més i malgrat les propostes de foment de cultura de pau que els vam lliurar fa més d'un any (en relació a les quals encara esperem resposta) i la seva pertinença a la xarxa Alcaldes per la Pau (Majors for Peace. Motiu pel qual, fa uns anys, el llavors regidor i ara càrrec de confiança, Agustí Mallol, va anar a l'Assemblea General de l'ONU a New York), ha ignorat les dates i els fets.

Entre notícies sobre llibres, calor i el regust de l'acte d'ahir sobre Hiroshima i Nagasaki amb els fanalets de paper, aquest matí m'ha sobtat la notícia del traspàs de Carlos Garcia Tomillero, el pare d'Isabel Jover i sogre de Cesar Reglero (fundador i impulsor, el darrer, de Taller del Sol i el Boek861 entre d'altres projectes). Carlos tenia 95 anys però la seva vitalitat el portà a col·laborar en un bon nombre de projectes artístics i especialment de poesia visual.

Des dels voltants de l'any 2002, esdevingué, amb el Taller del Sol, un dels col·laboradors de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau a l'acte Paraules per la Pau.

Participà en diferents actes i hom el recorda, entre d'altres coses, per les poesies que recitava.
Acabo aquest llarguíssim post amb un dels poemes que Carlos recitava com ningú, El Piyayo, i com no amb desitjant amb .

¿Tu conoces al ”Piyayo”
un viejecillo renegro, reseco y chicuelo;
la mirada de gallo
pendenciero
y hocico de raposo
tiñoso...
que pide limosna por "tangos"
y maldice cantando "fandangos"
gangosos?

¡A chufla lo toma la gente
y a mi me da pena
y me causa un respeto imponente!

Ata a su cuerpo una guitarra,
Que chilla como una corneja
Y zumba como una chicharra
Y tiene arrumacos de vieja
Pelleja.
Yo le he visto cantando,
Babeando
De rabia y de vino,
Bailando
Con saltos felinos
Tocando a zarpazos,.
Los acordes de un viejo"tangazo"
Y, a sus contorsiones de ardilla,
Hace son con la sucia calderilla.

¡ a chufla lo toma la gente
y a mi me da pena
y me causa un respeto imponente!

Es su extraño arte
su cepo y su cruz,
su vida y su luz,
su tabaco y su aguardientillo...
y su pan y el de sus nietecillos:
"churumbeles" con greñas de alambre
y panzas de sapos.
Que aullan de hambre
Tiritando bajo los harapos;
Sin madre que lave su roña;
Sin padre que "afane"
Porque pena una muerte en santoña;
Sin mas sombra que la del abuelo...
¡poca sombra, porque es tan chicuelo;
en el altozano
tiene un cuchitril
¡a las vigas alcanza la mano;
y por lumbre y por luz, un candil.
Vacia sus alforjas
Que son sus bolsillos,
Bostezando los siete chiquillos,
Se agrupan riendo.
Y entre carantoñas les va repartiendo
Pan y pescao frito,
Con la parsimonia de un antiguo rito:
¡chavales!
¡pan de flor de harina!
Mascarlo despasio.
Mejo pan no se come en palasio.
Y este pescaito, ¡no es na?
¡sacao uno a uno del fondo del má!
¡gloria pura él!
Las espinas se comen tamié,
Que to es alimento...

Asi....despasito.
¡no llores, Manuela!
Tu no pués, porque no tiés muelas.
¡es tan chiquitita
mi niña bonita!..
así, despasito.
Muy remascaito,
Migaja a migaja, que dure,
Le van dando fin
A los cinco reales que costo el festín.
Luego entre guiñapos durmiendo,
Por matar el frío, muy apiñaditos.
La Virgen María contempla al “Piyayo”
Riendo
Y hay un Angel rubio que besa la frente
De cada gitano chiquito.

¡A chufla lo toma la gente!...
¡y a mi me da pena
y me causa un respeto imponente!

JOSE CARLOS DE LUNA (1890-1965)

Carlos, que la terra et sigui lleu!

Paraules per la Pau d'agost, Verguenza Ajena, Hiroshima i Nagasaki i força barra

Avui és diumenge. Primer diumenge d'agost. I des de març de 2001, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa Paraules per la Pau.

Paraules per la Pau és una concentració per mostrar el rebuig a la presència de vaixells de guerra al Port de Tarragona i, per extensió, contra el militarisme. A Paraules per la Pau intentem anar més enllà del NO i, per tant, diem no a partir de la creació d'espais de pau i art. Des de l'inici, a la concentració, hem comptat amb la col·laboració d'artistes de les nostres contrades que ens han ajudat a bastir aquest espai de pau i art.

En el text que vaig redactar per la Directa i que afegeixo, s'explica una mica això de Paraules per la Pau:

A finals de 1997 s’anunciava la visita del portaavions JFK. L’Autoritat Portuària comunicava la visita a l’Ajuntament i demanava el seu vist-i-plau. La Comissió de Govern (CiU i PSC), va dir que si i va començar un procés de militarització caracteritzat, sobretot, per la visita de nombrosos vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l’OTAN i la campanya institucional per mostrar-ne les bondats. Maniobres militars, utilització militar de port, aeroport, carreteres, ferrocarril..., militars a centres d’esplai i centres cívics, visites de vaixells de guerra procedents de l’Iraq, visites de furgonetes de reclutament, prescriptors, militarització de l’ensenyament... visites de les autoritats al Pentàgon... són algunes de les fites de les quals poden estar “orgullosos”

Quasi paral·lelament comença (o es continua, segons es miri) una història de resistència, d’activisme, d’esforç, de companyonia i solidaritat: es forma la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau per articular i mostrar l’oposició d’una part de la ciutadania a aquest procés de militarització.

Una de les experiències significatives resultants de l’existència de la Coordinadora és Paraules per la Pau: una concentració mensual (cada primer diumenge de mes, a les 12 del migdia, davant l’Ajuntament) per dir No als vaixells de Tarragona i al militarisme. L’experiència va començar en el mes de març de 2001 i es va dissenyar, tenint en compte experiències com el Silenci per la Pau o Música per la Pau, pensant en quelcom que no ocasionés massa feina i que permetés mantenir un mínim fil conductor entre les persones preocupades per aquesta qüestió i pel pacifisme i/o l'antimilitarisme. També es cercava quelcom diferent: no limitar l’acte a un No! i poder mostrar quelcom creatiu, relacionat, amb l'art i, per extensió, amb la pau i la vida en oposició a tot el que suposa el militarisme. Quasi set anys i mig després d’aquella data -uns 87 actes desenvolupats sense interrupcions, amb bon temps, pluja, calor, neu...-, hom coincideix en què s’ha aconseguit combinar la denúncia del militarisme, de les causes dels conflictes, la solidaritat amb les víctimes de TOTS els conflictes... amb la creació d'un espai de pau i art.

En el primer Paraules per la Pau, el col·lectiu Pinzell Brut va confeccionar el mural que, des de aquell dia, ha presidit les concentracions. Des d’aleshores, nombroses persones i artistes de les nostres contrades han ajudat a bastir aquest espai: lectura de texts; poemes; rapsodes (com Carlos Garcia, un senyor de més de 90 anys); bouesia; confecció de pancartes i banderoles; conta contes i tallers de jocs cooperatius; tallers sobre conflictes “oblidats”; putxinel·lis; actuacions musicals a càrrec de des de cantautors a grups de jazz o de rock, passant per alumnes de l'escola de música; campanyes contra la joguina bèl·lica o per l’objecció fiscal. Accions plàstiques o performances (víctimes de TOTS els 11-S, “decodificació” de la premsa, la militarització i les seves conseqüències o la relació entre la indústria bèl·lica i les fronteres; visites de Bush i Aznar amb surrealistes processons per la Part Alta acompanyant el taüt de la democràcia i els drets humans o l'”ocupació” de la plaça per un escamot de la Navy que pretenia penjar la bandera americana en el balcó de l'Ajuntament). Tallers de fanalets o grues de paper per commemorar els aniversaris del bombardeig de Hiroshima o un “festival” d'accions inspirades en l'obra de Joan Brossa i que van començar amb una intervenció brossiana de la mateixa guardia urbana o l'inici de la gira per Tarragona del Vaixell dels bojos.

Aquest matí, com deia, hem fet el Paraules per la Pau d'agost. Hem comptat amb una actuació memorable. Un grup de rumba que es diu Verguenza Ajena i que han tocat algunes cançons emmig de l'entusiasme de la penya que s'ha congregat al voltant de l'acte.

A més, hem repartit el número 84 del full informatiu que porta el mateix nom, Paraules per la Pau i hem recordat un parell de coses:

- el dia 6 d'agost farà 63 anys del llençament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i el dia 9 sobre Nagasaki. Com altres anys, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau commemorarà la memòria de les víctimes de la barbàrie. Dimecres, 6 d'agost, a dos quarts de vuit del vespre presentaren el llibre de Xavier Garcia "La primera dècada de lluita antinuclear 1970-1980"

i dissabte, 9 d'agost, a partir de les 19 h. serem a la Rambla fent un taller de fanalets de paper que, a les 22,30 h. dipositarem a la Font del centenari recordant la cerimònia que el dia 6 fan a Hiroshima. També invitem tothom a enviar missatges de pau a Hiroshima.


- Ja fa més d'un any que vam lliurar a la nova corporació municipal una vintena de propostes per impulsar la cultura de la pau. Encara no tenim resposta. A més, en l'anterior legislatura, l'Ajuntament (un ajuntament que veia amb bons ulls l'arribada de vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l'OTAN) es va adherir a la xarxa Majors for Peace (Alcaldes per la Pau) i un regidor, Agustí Mallol, de CiU, va viatjar a New York per parlar a l'assemblea general de l'ONU sobre la "construcció de la pau a les ciutats". Ara, l'ex-regidor que sembla que ja no és de CiU reb prebendes del nou consistori socialista però ningú recorda ni els compromisos adoptats ni Hiroshima i Nagasaki. Patètic!

Hiroshima i Nagasaki. Aniversari de l'horror.

Eramos pocos y parió la burra.

Se m'ha espatllat el router i m'estic connectant amb un módem a 45,2 kbps (increible que en algun moment funcionéssin aquestes coses).
Bé, el cas és que, amb banda ampla o amb eines de museu, he de penjar un post.

Si el esplendor de mil soles estallase de golpe en los cielos, sería comparable al resplandor del Gran Ser y Me he convertido en la muerte, en el destructor de mundos. Frase del Baghavad Gita pronunciada per Oppenheimer després d'Hiroshima.

D'ací poquets dies, concretament el 6 i el 9 d'agost, farà 63 anys que els EUA van llençar una bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki.
A aquestes alçades tothom ha vist la foto del bolet atòmic que es va aixecar sobre Hiroshima aquell 7 d'agost de 1945

La BBC ha fet un vídeo recreant (que poc m'agrada això de "recrear") el llençament de la bomba.

Hiroshima - video powered by Metacafe

La foto del bolet. Asèptica! com les imatges dels bombardejos sobre Bagdad, amb aquelles llumetes i ratlles verdes, o com les imatges de les bombes "intel·ligents" que cercaven la porta dels búnquers que destruien. La realitat, com no, era força menys asèptica. Darrera les llumetes i ratlles verdes mort i destrucció, darrera les bombes "intel·lígents" bombes "estúpides" que destruien hospitals o escoles. En el cas d'Hiroshima, darrera la imatge asèptica del bolet atòmic, fotos que, enguany, s'han fet públiques sobre els dies de després la bomba. Imatges que va prendre un desconegut, que va recollir un soldat, Robert L. Capp, que les va lliurar l'any 1998 al fons d'arxius Hoover, amb la indicació que no es féssin públiques abans del 2008.

La realitat, com sempre, supera la ficció i fa que recreacions i abstraccions quedin curtes. Després del bombardei, el pilot, Paul Tibbets, es va menjar un entrepà. El nom de l'avió, Enola Gay, li va posar en honor a la seva mare. Paul Tibbets va dir que, després d'Hiroshima, "dormia sense problemes" i que "havia salvat milers de vides" (de soldats americans, clar, les dels japonesos devien ser "infravides").

"Los que tuvieron más suerte murieron con la explosión letal. Otros fueron muriendo más lentamente, desangrados, de las quemaduras, de la sed, del horror, de la radioactividad... Los moribundos de Hiroshima lo primero que pedían era agua, el calor de la bomba atómica dejaba el ambiente profundamente seco... Según cuenta un soldado japonés que se paseaba entre la gente moribunda sin poder hacer nada: “La gente nos suplicaba que les diéramos agua. Teníamos cantimploras pero nos dijeron que no se la diéramos porque morirían. De todas formas murió mucha gente... Ahora pienso que debí darles agua...” Algunos llegaron al río, donde había montones de muertos ahogados... Y de pronto empezó a llover una lluvia negra con gotas gordas “que hacían daño” la gente habría la boca con la esperanza de que le cayera algo de agua en su boca... Era una lluvia negra venenosa ya que contenía las cenizas de la explosión nuclear, cenizas altamente contaminadas y radioactivas... Lo que facilitó que mucha más gente muriera..."
“Hace poco tiempo un avión americano ha lanzado una bomba sobre Hiroshima inutilizándola para el enemigo. Los japoneses comenzaron la guerra desde el aire en Pearl Harbor. Han sido correspondido con creces. Pero este no es el final. Con esta bomba hemos añadido una dimensión nueva y revolucionaria a la destrucción.” Harry Truman, discurs pronunciat després del bombardeig.

Tal com hem fet els darrers anys, la gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau commemorarem l'aniversari del bombardeig.
El proper diumenge, primer diumenge de mes, farem Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes, i en parlarem.
Dimecres, 6 d'agost, l'aniversari del llençament de la bomba a Hiroshima, farem la presentació d'un llibre: La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) del periodista i escriptor Xavier Garcia. L'acte el farem a dos quarts de vuit (les 19,30 h.) a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.

Dissabte, 9 d'agost, aniversari del bombardeig de Nagasaki, ens trobarem per la Rambla, a l'alçada de l'estàtua dels despullats, i a la nit recordarem les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki encenent fanalets de forma semblant a la cerimònia que fan cada any a Hiroshima, encenent fanalets de paper que dipositen a les aigues del riu Motoyasu.

Seguidament, poso un parell d'enllaços per si algú vol enviar missatges de pau a Hiroshima. Allí els recullen i els posen al riu en els fanalets. També penjo un vídeo amb imatges de la cerimonia.
Aquest primer és l'enllaç a la web d'Hiroshima web Hiroshima i, seguidament, l'enllaç per enviar missatges de pau
Prement aquest link haurieu de poder veure el vídeo amb imatges de la cerimonia dels fanalets flotants veure vídeo 2007

I, per acabar, un darrer vídeo sobre Hiroshima i uns fragments d'El paciente inglés, que us recomano.

Estamos en 194... (¿y cuantos?) Por un segundo se me ha olvidado. Pero sé el año y el dia. Un dia después de que nos enteràramos de que habian arrojado unabomba sobre el Japón, por lo que parece que fuera el fin del mundo. Creo que de ahora en adelante lo personal va a estar en guerra con lo público. Si podemos racionalizar eso, podemos racionalizarlo todo...
... Era un hombre quemado y yo era enfermera y habria podido cuidarlo. ¿Entiendes la tristeza que entraña la geografia? Podria haberlo salvado o al menos haber permanecido con él hasta el final. Sé mucho sobre quemaduras. ¿Cuanto tiempo permaneceria a solas con las palomas y las ratas, en las últimas fases de la sangre y la vida, con palomas por encima de él, revoloteando a su alrededor, sin posibilidad de dormir en la obscuridad, que siempre habia detestado, y solo sin la compañia de una amante o un familiar?