Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tecla Smith. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tecla Smith. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de desembre del 2010

pessebres necessaris!



Aquests dies, entre d'altres coses i entre compra i compra, toquen pessebres.
No puc negar que a mi m'agraden els pessebres. Això de recrear ambients, paisatges, situacions... sempre m'ha fet gràcia. Ara fa temps que no en faig (bé de fet, l'any passat en vaig fer un de petitet pel Nil). En altres èpoques n'he fet de tots tipus: petits, grans, en miniatura...
Un cop, pels meus fills, en vaig fer un amb Clics de Famòbil. I, com no, en algun moment en vaig fer algun amb soldats, tancs, etc.

Leo Bassi també ha decidit fer un pessebre i, també, amb tancs, soldats... i un mur. Ha fet un pessebre a la Palestina del 2010: "El belén de Lavapiés es una combinación de acción artística y obra en ejecución, que lleva al tradicional nacimiento navideño a la Palestina de 2010 y que se podrá ver desde el día 22. "Desde hace ya unos años, cuando llegan las fiestas navideñas, vivo con una frustración y una tristeza creciente la terrible contradicción entre las imágenes tradicionales del belén bíblico con su mensaje de paz y de inocencia, y la realidad trágica del belén de hoy, partido en dos por el muro de la ocupación israelí", dice el actor, payaso, showman y activista Leo Bassi. Se le ha ocurrido hacer algo para concienciar a toda la gente de buena voluntad ante el problema de la paz en Palestina: un belén distinto de los que acostumbramos a ver. El belén de Bassi, que se podrá ver en la Tabacalera de Lavapiés (Embajadores, 53), a partir del 22 de diciembre, surge de una idea: "¿Cómo sería el pesebre de la Natividad hoy rodeado de soldados, de helicópteros, de blindados, de check-points, de asentamientos de ocupación y del muro? Cogiendo la iconografía clásica cristiana, perfectamente respetada y cuidadosamente reconstruida, Bassi está creando un belén de 16 metros cuadrados dividido en dos por el muro y bajo ocupación. El evento se desarrollará durante las fiestas navideñas, y cambiara día tras día siguiendo los eventos relacionados con la construcción del muro: protestas de los pastores por la destrucción de hogares palestinos, habitantes de Belén enfrentándose a colonos que destrozan olivos, construcciones de asentamientos ilegales... Cada día el decorado y las escenas serán modificados en función del guión: "Un relato de lo que sufren María, José y Jesús con la construcción del muro".



L'altra dia una companya del grup de teatre popular Tecla Smit, aprofitant el pica pica de nadal, també va fer un pessebre. Aquest amb més bon rotllo, que és tan imprescindible i necessari com el rotllo que tingui el pessebre del Leo Bassi.



dilluns, 21 de juny del 2010

cap de setmana: Objecció Fiscal i Teatre


Com hem fet altres anys i en el marc de la campanya d'objecció fiscal a la despesa militar, dissabte hi va haver lliurament col·lectiu de declaracions d'IRPF amb objecció fiscal. Una desena d'activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau es van trobar davant d'Hisenda, posteriorment van baixar fins la subdelegació de govern per lliurar els escrits en els quals comuniquem la nostra objecció i dels quals n'adjuntarem una còpia als impresos de la declaració junt amb el justificant d'haver efectuat el pagament de la quantitat deduïda de despeses militars i abonada a algun col·lectiu pacifista, antimilitarista i/o que treballa per la pau i els drets humans o, simplement, per objectius més socials que els militars.

foto Marc del Jesús

Com en altres ocasions, la policia (en aquest cas els mossos d'esquadra) van identificar els/les activistes.

foto Marc del Jesús

diumenge a la tarda, per altra banda, la companyia de Teatre popular TeclaSmit va presentar Breus de Teatre.

Yolanda Moya, Isabel Bitria i Cinta Ramón en el breu La Nova. Text i direcció de Sergi Xirinachs.
Fotografia Núria Gondolbeu


Què és Breus de Teatre?

Una activitat promoguda pel col·lectiu Tecla Smit. Per ara es tracta d’una primera experiència, interna, un taller, amb intenció de fer-ne la propera edició oberta al país. Hi ha el propòsit de consolidar-la de manera estable, anual.

Es pretenia instaurar una Mostra de Teatre Breu, essencialment de creació. 1a Mostra a Tarragona.

Teatre no professional.

A l’entorn de la Mostra: tallers d’escriptura i dramatúrgia, i posada en escena-direcció.

Teatre en les diverses facetes: text, objectes, cos...


Montse Sans i Isabel Sans en el breu La culebrilla. Text i direcció de Pau Gavaldà.
Fotografia Núria Gondolbeu

Per què teatre breu?


Doncs perquè fa possible, amb molta facilitat, inventar una escena, provar un esquetx, experimentar un diàleg, assajar un mini-drama. Una manera d’estimular la creació. De perdre la por a inventar. De perdre la por a posar en escena i experimentar, tot equivocant-se. De viure el teatre en tota la seva dimensió. Una experiència innovadora per a la qual veiem un futur intens.

Esperonats per l’interès de bona part dels membres del col·lectiu no sols per fer d’actors sinó també d’inventar teatre i saber-lo posa en escena, ens vam animar a engegar aquesta activitat innovadora: “Qui vol inventar teatre?”, “Qui vol posar-lo en escena?”… I aquí el tenim! Un autèntic taller de creació i experimentació.


dilluns, 21 de desembre del 2009

Tecla&Smit i El Magatzem: Felicitats!

Dijous vaig poder gaudir de la lectura dramatitzada de texts de l'Idiota. Em va agradar , especialment algunes parts, si bé cal tenir en compte que és una mica complexa i té la seva dificultat. Us en deixo algunes fotos del Josep Maria Amenós:

Dissabte vaig gaudir de Dubbing's flyer. Força original i amb un treball notable. A més de la interpretació, va acompanyar força la música en directe i el vestuari, entre d'altres aspectes.

Us en deixo una breu sinopsi i la notícia d'El Punt d'avui:

dijous, 17 de desembre del 2009

Persèpolis, l'idiota i concentració Aminatou Haidar

Ahir vaig veure Persèpolis, a l'Ateneu Llibertari Alomà. Va valdre la pena (una de les coses entranyables de la peli és quan explica que la seva avia feia molt bona olor i la feia perque cada matí, al posar-se el sostenidor, posava flors de gessamí dins), a més vaig gaudir del luxe que una bona amiga m'acompanyés fins la mateixa porta. Us deixo un comentari força interessant sobre la pel·lícula i un trailer en castellà.



Recordeu que aquesta ni, al teatre El Magatzem, hi ha la lectura dramatitzada d'uns fragments de l'Idiota de Fiódor Dostoyevski

i que demà, a les 19,30 hi ha una concentració amb espelmes, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, en suport a Aminatou Haidar.