Plataforma Cívica per aturar els abusos de membres de la Guàrdia Urbana

imatge penjada en el grup "prou abusos de la guardia urbana"

Aquest migdia he pogut llegir, al feixuc, un text en el qual es denuncien fets esdevinguts aquesta matinada passada. El text diu:

Com a la dictadura. Avui en dia la Guàrdia Urbana de Tarragona torna a fer les mateixes pràctiques que els grisos feien fa més 35 anys. I, és que tornem a trobar-nos en una situació en que l’afany recaptatori de l’ajuntament, i la repressió sistemàtica d’aquest, fan que el jovent de la nostra ciutat no és pugui expressar, ni desenvolupar la seva activitat. Ahir a les 4 de la matinada, quan diversos joves sortien d’un bar al C/ Rebolledo, va passar una patrulla de la Guàrdia Urbana, algunes persones, segurament rebotades amb l’actuació que normalment tenen els agents, van xiular. Aquests van baixar del cotxe. I, sense més ni menys, el que anava a ser una identificació il·legal, va acabar en 3 multes de 1000€ i un company, que participa de diversos moviments polítics i socials de la ciutat, detingut. Desgraciadament sabem que aquestes detencions il·legals, no son aleatòries, que aquestes pràctiques per part de la Guàrdia Urbana són corrents. A més a més, desgraciadament, l’actitud de la majoria dels agents va ser xulesca, prepotent, fent abús d’autoritat, intentant confiscar-nos els mòbils, espitjant, trepitjant el coll d’una persona amb les botes per negar-se a agafar la multa, i fins i tot, quan només reclamàvem que deixessin anar al detingut, van treure les porres i ens van intimidar amb la mirada. Un cop més podem ratificar dos coses. La repressió que aquest ajuntament duu cap a les persones que treballen des de la base per a millorar les coses. I l’afany recaptatori d’aquestes multes. Ahir van multar a 3 persones amb una multa de 1000€ per cap. Son un total de 3000€, per no fer res, res de res. Però abans d’ahir van multar un home amb una multa de 800€ per passejar el gos per la platja, i les ja conegudes de 4500€ per tirar papers al terra en una concentració contra els bancs i caixes, els 1500€ per tirar closques de pipes al terra, els 450€ per portar el patinet sota el braç, 300€ per trepitjar la gespa i tot un llarg etcètera de multes totalment irracionals que l’única funció que tenen és recaptar, ara en temps de crisi, encara més diners per a l’ajuntament. Pensem que la ciutadania ha de dir prou als abusos per part de la Guàrdia Urbana. Pensem que la ciutadania a de denunciar i dir prou a l’afany recaptatori que te aquesta Ordenança cívica i no pagar cap multa més, així com recorre totes les multes que li imposi la Guàrdia Urbana. Per tot això i molt més, una vegada més diem:
PROU ABUSOS DE LA GUÀRDIA URBANA, CARLES CASTILLO DIMISSIÓ!

Al vespre, el digital Tarragona21 també en parlava.

Jo no em defineixo, en principi, en relació al que va passar perquè no hi era i excepte el que he llegit no n'he pogut parlar amb ningú. De totes maneres em preocupa la policialització que està vivint Tarragona. Darrerament, en diferents ocasions, he pogut veure dotacions de la Guàrdia Urbana fent controls a la rotonda de la Rambla Vella, davant l'hotel Imperial Tàrraco. L'altre dia, en un d'aquests controls, al voltant de les 9 del matí, van aturar una amiga que portava el nen al cole. Tan sols li van demanar papers però em sembla lamentable posar-se a demanar papers, a les 9 del matí, a una persona que porta el nen al col·legi i que no ha comès cap infracció. Aquest fet sembla donar la raó als autors de la informació abans esmentada quan parlen de l'afany recaptatori de l'Ajuntament?
Darrerament, també, una companya ha estat multada en diferents ocasions per sortir-se un pam de la zona d'aparcament de motos o per "estacionar en el carril de circulación". Evidentment, estic d'acord en què ambdues coses, des d'un punt de vista estricte son sancionables però també ho hauria de ser que aquesta persona no pugui accedir a la zona d'aparcament, que per altra banda és plena, perquè hi ha vehicles de càrrega i descàrrega fora del lloc marcat per aquesta contingència i no aparegui cap urbano per impedir-ho.
Un exemple més de policialització esdevé quan un veí presenta una queixa de quelcom que ha fet un altre veí. Sembla que s'imposa una mediació. Qui la farà? un/a psicòleg/a? un/a treballador/a social?... NO! la guàrdia urbana.
També puc donar fe del tracte rebut en ocasions en què he estat identificat per mostrar pacíficament una pancarta, per exemple o de la sentència en què el jutge considera la inveracitat de declaracions de dos guàrdies urbans en un episodi en què un jove fou acusat d'agressions malgrat haver de ser atès de diferents contusions.
Em preocupa, també, que, en relació al cas al qual es refereix l'octaveta distribuïda aquest matí , els informes policials parlin d'un jove amb una quinzena d'"antecedents penals" quan resulta que amb aquest nom s'estan referint a pintades, penjar cartells o... pixar-se al carrer.

Imatge del fulletó 'Com la dictadura'. Aquest és el títol del fulletó repartit aquest divendres

Redacció Tarragona21

sobre policies locals, dimissions, ordenances cíviques... i llibertats

imatge d'una de les intervencions de la Guardia Urbana

Fa uns dies llegia la sentència en la qual s'absol un jove tarragoní que -després de ser multat i agredit per dos guàrdies urbans mentre l'intentaven detenir per fer comentaris que van interpretar ofensius- fou acusat d'"atemptat a gents de l'autoritat" i de "lesions". En la sentència es diu que la reacció dels guàrdies a uns comentaris del jove acusat fou una "reacción excesiva e impròpia, deslegitimada y desproveida del amparo del principio de autoridad..." i esmenta la sospita d'"inveracidad" davant les declaracions dels guàrdies.

Per coses com aquestes, altres semblants que, probablement, no s'han denunciat per por i altres com les que va denunciar el col·lectiu Cau de Llunes, a principis del 2009 es va crear la plataforma Prou abusos guàrdia urbana.

La cosa no s'acaba ací car fa uns dies vaig llegir en el digital Tot Tarragona que el passat dimecres, 14 d'abril, un grup de joves vinculats a col•lectius socials i polítics com Endavant, Cau de Llunes, la CUP o el sindicat Co.bas estaven repartint exemplars del periòdic “La Bicicleta” a la Rambla Nova davant les Teresianes, quan, tal i com va relatar a TT, un dels joves, Santiago Fortuny, dos urbans els van demanar la identificació i els van requisar una cinquantena d’exemplars adduint que estava prohibit repartir diaris segons les ordenances cíviques, “fins i tot ens han dit que ens podien multar”.

Arran d'aquests fets, persones vinculades als grups esmentats, van repartir octavetes a la plaça de la Font en les que demanaven la dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Carles Castillo tot denunciant el presumpte abús que exerceix la Guàrdia Urbana de la ciutat amb les multes per alteració de l’ordenança cívica.

En aquestes octavetes i al periòdic “La Bicicleta” expliquen com arran d’una protesta realitzada ara fa un any davant Caixa Tarragona on van llençar papers a terra, van enganxar adhesius i van fer crides per un megàfon, quatre dels joves que van protagonitzar l’acció han rebut multes que sumen un valor total de 4.500 euros, “un autèntic abús de poder i afany recaptatori”.

premeu a sobre si les voleu engrandir

D'altra banda, també creuen que podria haver un arxiu il•legal per part de la policia local amb les persones “políticament actives”, ja que les que van rebre la multa no van ser identificades en aquell moment.

Per la seva part el tinent d’alcalde de seguretat i mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, vha manifestar a TT que en relació als fets denunciats per aquests col•lectius, que el que va fer la Guàrdia Urbana és fer complir la normativa municipal que impedeix llençar papers a terra o repartir revistes sense permís. Castillo va afegir que li sembla molt bé que demanin la seva dimissió tot i que creu que els grups que ho fan són extremistes anti-sistema i que tots plegats estan representats per 5 o 6 persones.

Aquests darrers fets han ocasionat la creació d'un grup al Facebook, anomenat Prou abusos! Carles Castillo dimissió! que en aquests moments sobrepassa els 250 membres. En la informació sobre el grup diuen: "Prou abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Es per aquest motiu que demanem la dimissió dels responsable polític de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Pensem que l'ajuntament s'està extralimitant i que la G.U està fent abus de poder continuament. Ja sigui per un us totalment recaptatori per enriquir les arques de l'Ajuntament, o sigui les seves butxaques; o per reprimir a la gent que pensa i actua diferent, que te una mirada crítica i que pensa que les coses és poden canviar i fer d'una altre manera. "

Fa pocs dies els diaris explicaven com una desena de joves havien rebut multes de 375,00 euros, cadascun, per escopir closques de pipes a terra. No em sembla bé escopir res a terra però em sembla excessiva la mesura i dona arguments a qui creu que les multes basades en l'ordenança cívica tenen un objectiu recaptatori. De totes maneres em preocupen força més les denúncies d'agressions o de persecució dels col·lectius abans esmentats. Cal dir que he experimentat en carn pròpia com es pot complicar una simple identificació per mostrar una pancarta contra l'exèrcit davant una furgoneta de reclutament. He estat identificat per mossos, policies nacionals, guardia civil... i, curiosament, les més "complicades" han estat protagonitzades per guàrdies urbans.

una altra imatge de la g.u. en defensa de pobres militars acoquinats per tres o quatre ciutadans amb una pancarta

Pel que fa a les "ordenances cíviques" penjo un fragment d'un article que vaig fer a principis del 2007, no el tinc penjat al blog i, per tant, no us puc penjar un enllaç al post amb la qual cosa lamento que aquest es faci una mica llarg:

"...A aquestes impressions caldria afegir-hi un fenomen que sembla actual, a casa nostra, pero que no ho és tant: l'aprovació d'ordenances “cíviques”. Aquestes ordenances que recorden aquella frase famosa de “la calle es mia”, si investiguem una mica, ens fan retrocedir a New York, a l'època en que l'alcalde Giuliani feu bandera de la “tolerància cero” i nomenà cap de la policia una mena de “super-comisari”, William Bratton. La “tolerància cero amb la delinqüència” es centra en combatre la petita delinqüència amb rigor; es basa en la “teoria de la finestra trencada” que ve a dir que els petits desordres quotidians donen pas a les grans patologies criminals (adaptació de la dita francesa que diu que “qui roba un ou, roba una vaca”). L'increment de les despeses i de les forces policials, la criminalització de conductes com la mendicitat o la prostitució, els excessos policials i la falta d'eficàcia a mig i llarg termini són alguns dels trets d'aquesta veritable “penalització de la pobresa”.

En tots els casos, abans exposats, cal tenir en compte quelcom que tots tenen en comú: el fet que les actuacions policials indicades es passin pel forro dels collons totes les normatives relacionades amb els drets humans. Un fenòmen del qual n'apareixen força exemples en el llibre de David Fernández “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” que tracta, principalment, d'un recull d'episodis relacionats amb la guerra bruta contra els moviments populars i socials. En aquesta guerra bruta hi té un protagonisme destacat el grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del cos nacional de policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social, d'això el nom.

Un resum, tret del llibre, sobre els 10 anys que van de 1995 al 2005 ens dona:

● 16000 detencions

● 420 agents dedicats únicament als moviments socials

● 160 empresonaments

● 40 presos

● 8 suicidis

● 56 infiltrats descoberts

Curiosament (o, potser, no tant) el butlletí de la biblioteca de l'Acadèmia de la Guardia Urbana de Madrid o el dels Mossos d'Esquadra (un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra entre el 2002 i el 2004. Segons Montserrat Tura, davant les severes conclusions de l'informe, “no tinc més remei que creure-m'ho") es fan ressò, i no precisament crític, de la política de tolerància zero.

David Fernández fa, també, un recull de frases cèlebres:

- Giuliani, 1990, Nova York: “els escombrarem dels carrers”

- Aznar, 2000, Madrid: “els escombrarem dels carrers”

- Rajoy, 2001, Madrid: “erradicar físicament dels carrers”

- Sarkozzy, 2005, Paris: “”netejarem els barris de xusma”

- Fernández Diaz, 2005, Barcelona: “desokupem Barcelona d'okupes”

- Joan Clos, 2006, Ciutat Vella, Ordenances del Civisme

Vist el ventall i atès allò de “pensa globalment, actua localment” m'atreveixo a afegir-ne alguna més:

- Joan Miquel Nadal i Male, 2005, Tarragona (en el transcurs d'una entrevista amb membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau): “l'exèrcit és imprescindible per garantir la pau”, “estic orgullos que els marines es passegin per la ciutat”, “si em dieu militarista jo us diré imperialistes”.

- Joan Miquel Nadal i Malé, 2006, Tarragona: “Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient”

A Barcelona hi ha ordenances del civisme, unitats especials antiavalots (UPAS i UNOC) de la Guardia Urbana, nombroses denúncies per maltractaments i coaccions (l'any 2004 les UPAS foren el cos policial més denunciat per racisme)... Les UPAS tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemàtiques socials: la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa.

I a Tarragona?

Dons a Tarragona, de moment, també tenim ordenances cíviques (que arriben a l’extrem de prohibir esperar l’autobús fora de la vorera o de l’espai reservat per aquesta finalitat. romandre a la via pública o als edificis i transports municipals sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal o a la prohibició del nudisme integral excepte en les zones que l’Ajuntament delimiti). També hi ha espais públics tancats amb reixes i, aquests dies preelectorals, els diaris locals informen, que, l’alcaldable de CiU, actual regidor, ha denunciat la insuficiència d’efectius policials (diu que n’hi ha menys de la meitat dels que caldrien) i s’ha compromès a engegar entre d’altres mesures, l’ampliació en 50 membres de la Guardia Urbana, la creació de 50 places més d’”agents cívics” i la instal·lació a partir del 19 de febrer de càmeres de videovigilància en determinats llocs que no indica. La Guardia Urbana de Tarragona també té un paper força més actiu i intimidatori que altres cossos policials en identificacions/intimidacions, sense cap explicació, de persones que exerceixen pacíficament els seus drets... "

Sense manies

Cada cop que dic res relacionat amb la Guardia Urbana, encara que tan sols sigui reproduir notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, rebo crítiques per part dels sindicat Asemit o d'anònims que s'amaguen sota noms com "policia llibertari", "un polític tarragoní", etc. acusant-me de desprestigiar aquest cos. Ja he dit altres cops que no crec tenir cap mania en particular (les crítiques cerquen "la veritat de Yago", els "foscos interessos" que justifiquen aquesta "actitud", suposades incoherències...) la qual cosa no significa que no estigui preocupat per determinades actuacions i pel contexte en que es desenvolupen i, fins i tot, he ofert (a qui se m'ha adreçat amb educació poder-ne parlar fent un cafetó) però ja se sap que no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir.

No és especialment significatiu però vull mostrar que no tinc cap problema en penjar altres tipus de notícies (malgrat alguns dubtes que apareixen quan rasco una mica i veig declaracions de l'alcalde de Reus, referències a l'ordenança cívica, etc.) si bé vull recordar que a l'encapçalament del blog hi ha una frase de Camús que val la pena rellegir. En aquest blog intento parlar en nom de qui, normalment, no pot o no se'l sent, per tant notícies referides a un ajuntament com el de Reus, com la que reprodueixo, ja tenen un bon tractament en els mitjans sense necessitat del meu suport.

La notícia surt a l'edició digital del diario de Tarragona i és, si més no, interessant:

REUS | Lunes 26 de Noviembre, a las 07:15:h
La Guàrdia Urbana crea una unidad especial de mediación de conflictos Evitar el conflicto antes de que se produzca y ahorrarse una posible intervención policial. Éste es el objetivo básico de la nueva Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana de Reus, creada recientemente. Se trata de un servicio pionero en Catalunya que apuesta por una cultura más preventiva que represiva y que está formado por cuatro personas, dos sargentos, una agente y mediadora y un educador social.
por joan morales |

«Hace tiempo que habíamos comprobado que con algunas actuaciones policiales sobre determinados conflictos -por ejemplo la presencia de jóvenes en determinados lugares con las consecuentes molestias a los vecinos- lo único que hacíamos era desplazar el problema a otras zonas de Reus, cuando lo mejor era mediar». Así explica el subinspector Manuel Rivera -máximo responsable de la Guàrdia Urbana de Reus- el origen de la creación de la Unitat de Mediació i Conflictes, un servicio que ha nacido hace pocas semanas con la función de cambiar la cultura policial y represiva, por otra de diálogo y preventiva.
La unidad está formada por los sargentos Miquel Molluna y Antoni Pallarès; la agente y mediadora, Elena Cobler y el educador social, Josep Lluís Requena. Para poder resolver un conflicto sin tener que recurrir a la acción policial, el sargento Pallarès tiene claro que «es muy importante que los afectados participen y se sientan implicados en la resolución de ese problema».
Sirva como ejemplo una de las actuaciones que ha llevado a cabo esta unidad desde su creación. Hace unas semanas, la Guàrdia Urbana recibió las quejas de unos vecinos ante la presencia de un grupo de jóvenes en una plaza de la ciudad hasta altas horas de la madrugada. «Hablamos con todas las partes», explica el sargento Pallarès, quien añade que «y pudimos comprobar que a estos jóvenes les faltaba un espacio en el que poder reunirse. Se pactó con ellos una ubicación en un sitio donde no molestasen a nadie. Les preguntamos qué les hacía falta y nos pidieron una mesa de ping-pong y unos bancos, por lo que contactamos con las Brigadas para que se los instalasen. Así se resolvió el conflicto».
A pesar de que el problema se solucione, desde esta unidad se hace un seguimiento del mismo. Además, tal y como explica Josep Lluís Requena, «podemos lograr que la gente vea a la Guàrdia Urbana con otros ojos, más como una policía preventiva».
Los ámbitos de actuación de este servicio son, básicamente, son los grupos de jóvenes, los colectivos de inmigrantes o los conflictos que se puedan dar en los centros educativos. Además, sus responsables están en permanente contacto con la asociaciones de vecinos para conocer de primera mano la problemática que existe en el territorio y trabajar conjuntamente con ellas.
No obstante, Elena Cobler recuerda que «trabajamos de manera transversal e intentamos localizar los conflictos en todos los ámbitos. No podemos separar, por ejemplo, el tema de la inmigración con el de juventud porque en la mayoría de casos van juntos».
Respecto al colectivo de inmigrantes, el sargento Molluna explica que «nos hemos reunido con padres para que sepan lo que hacen sus hijos. Como curiosidad, un magrebí me dijo una vez que en su país sería impensable poder estar conversando con un policía para intentar arreglar un problema». Otro de los objetivos de esta Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes es organizar charlas en colegios e institutos de la ciudad.

Ves que diuen que dic

Sembla que algú del sindicat ASEMIT està preocupat per les coses que dic en el meu blog, i, per tant, indaga, averígua, interpreta al seu gust, m'atribueix coses i fets que no em pertoquen i finalment em fa protagonitzar posts en el blog del sindicat. Com acostuma a passar, entén que fer-se ressò d'una notícia és desprestigiar i, a més, pontifica sobre les coses sobre les quals haurien de parlar els pacifistes. No penso entrar en debats estèrils en el blog, a banda que, com podeu suposar, no m'agrada aparèixer com "desprestigiador" de ningú i, menys, de la guardia urbana, i, per tant, a banda d'aquests mots, em limito a penjar el que diu sobre mi. Per més aclariments podeu llegir l'article que vaig publicar i jutgeu vosaltres mateixos.

Aquest és el post que apareix en el blog d'Asemit

PACIFISTES DE BOQUETA?

Darrerament sembla que declarar-te antisistema, ser rebel, malgrat hagis passat dels 50, anar en contra de la policia i prendre't la justícia per la teva mà està de moda i et fa ser més "guai”. Fa un dies, un conegut de la blogosfera tarragonina, Josep Maria Yago, apareixia rajant contra la Guàrdia Urbana. Al seu article, titulat “prepotència policial?”, al qual hi podeu accedir a través d’aquest enllaç, afirmava que “algunes de les seves actuacions em provoquen una profunda preocupació, car -a més d'associar-se a actuacions de cossos armats i entrenats en l'ús de la força- es produeixen en un context general de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència”. També reproduïa una noticia, apareguda en el diari El Punt del dia 14 de novembre, amb foto il·lustrativa, manifestant que “no tinc cap intenció de generar noves polèmiques per tant em limito a reproduir una noticia”.
Algun dia sabrem “la veritat de Yago”. Ens referim a què es deu aquesta fal·lera per donar difusió en el seu bloc a tot tipus de notícies que desprestigiïn la labor policial de la Guàrdia Urbana.
El dijous passat, durant una manifestació pacífica d’estudiants, un avalot de joves va atacar a la Guàrdia Urbana, llençant-los pedres i tanques. La foto de dalt es prou eloqüent. Per què no parla Yago sobre aquests “pacifistes” que fan malament el seu treball? Yago, Yago, no intenti manipular la gent i posar-la en contra de la seva policia, que la gent ja fa temps que no es llepa el dit. Sigui més conseqüent amb els principis del pacifisme que diu defensar. El seu silenci, quan una colla de brètols ataquen la Guàrdia Urbana llençant-los pedres i tanques, li fa perdre credibilitat i fa que la gent es qüestioni l’abast del pacifisme que preconitza.