gaudint emocions i sentiments

Aquest cap de setmana ha estat força bonic. Hi ha hagut amistat, esforç compartit, carinyo, tendresa i ganes d'aprendre i compartir un present i un futur.

aquestes dues meravelles formen part del que vaig veure quan em vaig despertar. Hi va haver més meravelles però ni en tinc foto ni en vull tenir.

Les dues fotos de sota són de la platja de la Mora després de compartir una paelleta en bona companyia.

Ha sortit el sol!

Aquest matí m'he llevat aviadet per anar a fer les analítiques (quan començo a reviscolar ja estem a punt per tornar-hi dilluns). Anava justet de temps però al sortir al carrer m'he trobat amb una meravellosa sortida de sol i no m'he pogut estar d'acostar-me al Balcó a fer aquestes fotos.

Hem tingut dies ennuvolats i humits però avui ha sortit el sol (de fet ahir ja havia canviat, a la nit hi havia un cel ben estelat).

Ara venen dies humits, secs, ennuvolats, solejats... fins i tot, a lo millor, nevats o qui sap si terratremolats

però, en tot cas, els enfoquem d'una altra manera. No ens enroquem en el conflicte sinó que intentarem que ens serveixi per crèixer.

Persèpolis, l'idiota i concentració Aminatou Haidar

Ahir vaig veure Persèpolis, a l'Ateneu Llibertari Alomà. Va valdre la pena (una de les coses entranyables de la peli és quan explica que la seva avia feia molt bona olor i la feia perque cada matí, al posar-se el sostenidor, posava flors de gessamí dins), a més vaig gaudir del luxe que una bona amiga m'acompanyés fins la mateixa porta. Us deixo un comentari força interessant sobre la pel·lícula i un trailer en castellà.

Recordeu que aquesta ni, al teatre El Magatzem, hi ha la lectura dramatitzada d'uns fragments de l'Idiota de Fiódor Dostoyevski

i que demà, a les 19,30 hi ha una concentració amb espelmes, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, en suport a Aminatou Haidar.

passejades

Aquest matí he hagut de sortir de casa aviadet i he tornat a baixar cap el moll (suposo que fins que passi una mica el temps segons que veig, sento o penso, em fa pujar el cor a la gola, Merda!). Avui el cel estava ennuvolat i la sortida de sol ha estat diferent. El que fotia era un fred ben potent (ja tocava).

Passejant puc aprofitar per fer experiments, com aquest de la foto d'ací sota.

La darrera foto no és d'avui, és d'ahir al matí.

Si la cosa dura ja procuraré penjar fotos de la muntanya o d'altres indrets però no deixa de tenir la seva gràcia, per mi si més no, veure com la mar i el cel són sempre els mateixos però sempre diferents.

Concentració - divendres - 19,30 Estàtua dels despullats

Amb Haminatou Haidar

Aquest vespre, més d'una cinquantena de persones ens hem trobat a la Plaça de la Font responent a la convocatòria de concentració-assemblea en suport d'Aminatou Haidar.

L'assemblea s'ha fet al vestíbul de l'Ajuntament, això si, ben "protegits" per una parella de mossos d'esquadra que no he sabut que hi feien. En qualsevol cas sembla que no eren allí per adherir-se a l'acte.

Després de diferents intervencions s'ha quedat en adherir-nos al manifest de la Plataforma Catalunya amb Aminetu Haidar, demà al matí, a les 12,00 h. portarem el manifest a la Subdelegació de Govern. Per altra banda, alguns consellers de l'Ajuntament, presents a l'acte, s'han compromès a cercar algun tipus d'adhesió al manifest via adhesió de la Junta de Portaveus o altres i, també, a penjar la bandera de la RSAD (República Àrabe Saharaui Democràtica) en el balcó de l'Ajuntament. Finalment, el proper DIVENDRES, 18 de desembre, és farà una concentració amb espelmes a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, a les 19,00 hores.

Ja sabeu que no soc massa partidari de cap mena de bandera però, en aquest cas, hi ha una certa lògica.


Tinc els meus dubtes sobre l'eficàcia de l'acte i del que s'ha acordat, en qualsevol cas era imprescindible, però la cosa m'ha permès retrobar-me amb algunes persones, compartir esforços, carinyo i afectuositat i, encara més, xerrar distesament sobre algun desencontre.
Ha valgut la pena.

ja no plou... a Tarragona

fotos del matí

Aquest matí i aquesta tarda he hagut de sortir de casa. A l'alçada del balcó del Mediterrani m'he trobat la mar i, a la tarda, que es començava a pondre el sol. Veient l'espectacle, me n'he anat, lleuger, cap al moll per fer-ne alguna foto. A corre-cuita he tirat per avall pel vial Bryant, he arribat al port i he tirat cap a l'escullera. No he pogut passar perquè estan fent obres o quelcom semblant i hi havia una tanca a l'entrada de sempre. He hagut de tirar cap a l'altra entrada mentre veia que el sol s'estava ponent, cagant llets he tirat per l'escullera sense poder fer cap foto perquè m'anava trobant edificis, naus, etc. que em tapaven la vista. Finalment he arribat a un punt en què hi havia una certa visibilitat però el sol, pràcticament, ja s'havia post.
Llàstima, però malgrat tot, us penjo alguna foto del dia.

La ciutat, o part, il·luminada pel sol que és pon

baixant a corre-cuita pel vial Bryant

una mica del que quedavaquan he arribat

dies humits

Avui ha plogut quasi tot el dia, i ja en portem dos o tres. No sé si s'adiu amb el meu estat d'ànim i si seria millor o no que fes bon dia. Una de les meves parts, diem-ne racional, està convençuda que hi ha coses inviables (sense determinats canvis) i una altra part, més vinculada a les emocions i als sentiments és dol i està més humida que el dia.

Us deixo amb fotos d'aquest vespre humit:

la darrera foto mostra fulles de l'arbre de la Rambla

La nit

La nit, que xunga que és la nit (que llarga, que deia Raimon). Com que ja sé que segons qui no ho llegirà em permeto segons quines coses, com penjar-vos aquesta vídeos (preciosos):

pluja, soledat... el lager, Mauthausen

per contrastar amb d'altres amb més sol

efectivament, estava ben sol, lo del costat són imatges

Aquest matí pensava massa (m'agradaria que passessin coses que se que no passaran i que, per altra banda, suposo que és millor que no passin) i me n'he anat a donar un tomb. Malgrat tot plovia, igual que fa 15 dies. Me n'he anat cal al Port i el Serrallo. Devien ser les 12,00 h. però estava ben sol.

De tant en tant em notava com un glop de llàgrimes a la gola i obria la boca i respirava a fons perquè passés.
Suposo que em devia sentir la persona més desafortunada del món i, de cop, m'he trobat davant un dels tinglados del Moll de Costa. Hi havia una exposició: Imatges i memòria de Mauthausen.

Durant una estona, si més no, he tornat a pensar que sovint ens sentim el melic del món i hi ha gent que ho passen, ho han passat i, lamentablement, ho passaran força pitjor.
Una de les coses bones del dia es que m'he fet soci de l'Amical Mauthausen. Em xafa pensar que, poc a poc, el temps passa i van desapareixent els/les testimonis d'aquesta barbàrie.

l'anomenada escala de la mort que van construir -molts hi van deixar la vida- els presoners del camp

dues imatges de la lliberació del camp