Platja Llarga, el bosc de la Marquesa, Waikiki... i el contrapunt d'Auschwits o el Congo
Seguim amb feina per un tubo però ahir va tocar passejadeta per respirar una mica: aire, sol i una mica d'exercici. Vam agafar un parell d'entrepans, una ampolla d'aigua i una mica de te i ens en vam anar a la Platja Llarga. Ens vam arribar al bosc de la Marquesa, a la Waikiki i a la Roca Plana. A la tarda vam seguir l'excursió per pujar fins a dalt de Boscos de Tarragona per saludar ma germana.
Passejant per aquests indrets recordava que fa anys, bastants anys, jo era petit, anavem a una casa que hi havia al Monnars. Si coincidiem força gent anavem a fer una paella sota el Pi Be, un pi monumental que, força més atrotinadet encara es conserva. Alguna nit baixavem fins a la Platja Llarga a la verbena o a banyar-nos.
Malgrat el bon rotllo de la passejada, avui hi ha un parell de reportatges que és copnvenient veure. Al migdia, a la 2 de TVE feien un reportatge sobre Auschwitz. Un dels supervivents, al final del reportatge comentava que els joves haurien de llegir el que els havia passat, parlar amb ells i no ha pogut contenir l'emoció i s'ha posat a plorar. Dramàtic quan penses que, poc a poc, van desapareixent. Aquesta nit a En Portada, també, a TVE2 documental RD Congo: Minerales de guerra Ja he vist el documental. Coneixia la problemàtica però no deixa de sorprendre veure com tothom explota els minerals de la RD Congo (casiterita, coltan i or, utilitzats en la microelectrònica i, sobretot, en la fabricació de mòbils) mentre, practicament, cap benefici d'aquest explotació recau sobre la població. Exèrcit, milícies, exèrcits estrangers batallen, ocupen, exploten, violen, massacren... i se'n lucren. I, mentrestant, Occident, com sempre, "no sabe/no contesta". Us deixo un enllaç a un article, extens, sobre el tema. La darrera frase de l'article és, com no, impactant: "Sobre la tumba de los 2000 niños y campesinos africanos que mueren por día en el Congo, podemos, distraídos, seguir usando nuestros celulares"
1 comentari:
Aquest post respira... i no passa de puntetes pel món real :-) M'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada