dijous, 22 de març del 2012

Guàrdies urbans "abanderats" de la Capital Cultural Catalana 2012 ?


A meitats de gener ens sorprenia la notícia que els sindicats dels mossos d'esquadra (SPC, SAP-UGT i SME-CCOO) deixarien d'usar la llengua del país tant a nivell intern com amb els ciutadans, asseguraven que "no fan política sinó que és una manera de pressionar". A finals de febrer un agent de la policia estatal va denunciar un jove mallorquí pel fet de parlar-li en català. Ara, en aquest moment estem assistint a un bon enrenou a les Illes, amb un jubilat en vaga de fam i una manifestació convocada, a causa de les agressions del PP al català.

Bé, doncs a Tarragona hem encetat un nou capítol. Tinc un conegut, en Jordi, que té una mare amb Alzheimer i un fill. En Jordi m'ha explicat que, dimarts, anava conduint per la Plaça Imperial Tàrraco i li va sonar el mòbil. Convençut que era una trucada urgent del seu fill (la qual cosa després confirmà), va cercar algun lloc per estacionar i veure que passava. Ho va fer davant l'estació d'autobusos, comprovant que no molestés ningú. Als pocs segons un vehicle de la Guàrdia Urbana s'aturà al seu costat (aquest si que interrompen la circul·lació) i un dels agents l'exigia (ell explica que amb força mala educació), en castellà, que se n'anés. Mentre En Jordi intentava cordar-se el cinturó l'agent seguia insistint. En Jordi li deia que s'esperés que es posés el cinturó perquè sinó el multaria.

En Jordi explica que al sortir, els va demanar que, si us plau, li parlessin en català. L'agent el va fer parar i li va preguntar que a on estàvem. En Jordi, evidentment, ha contestat que a Catalunya i l'agent l'ha contradit i li ha dit que no que estàvem a Espanya i que a Espanya es parla en castellà. En Jordi els va dir que a les proves d'accés al cos policial es fan proves de català.

Finalment la cosa ha acabat amb una multa de 300,00 euros per no fer cas de l'autoritat i retirada de 4 punts del carnet de conduir. Mentre preparaven la multa li van preguntar si vivia a "Jaime I" a la qual cosa va respondre que "Jaume I". Mentre reien van repetir que Jaime I i que, si poguessin li posarien Jorge enlloc de Jordi.

Ara, En Jordi se sent incrèdul i indignat i amb una multa de 300,00 euros i quatre punts menys al carnet de conduir.

Una història interessant per la flamant capital de la cultura catalana 2012, a afegir al llistat d'agressions a la llengua. Podríem discutir si cal fer una manifestació a Mallorca en defensa del català però que passin coses com les que explica Jordi, que ha rebut mostres de suport de nombroses persones, és increïble i vergonyós.

Espero que del recurs que s'ha de presentar i de les converses a nivell polític en surti la reparació del desgavell i l'exigència de les pertinents responsabilitats.

diumenge, 4 de març del 2012

36 anys de la mort d'un treballador solidari - Juan Gabriel Rodrigo Knafo

El 5 de març de 1976 Tarragona va viure una jornada dura: els treballadors d'Empetrol van solidaritzar-se amb els companys de Vitória, metrallats per la policia al ser desallotjats d'una església i amb un resultat de 5 morts (algun després d'un temps d'hospitalització).
Malgrat les càrregues policials a l'entrada a la ciutat, (policies antiavalots de diferents indrets havien acudit a Tarragona) grups de treballadors aconsegueixen passar hi es manifesten a la Rambla. L'actuació policial, extremadament violenta, provocarà enfrontaments.
Un dels enfrontaments esdevingué a la zona del carrer Unió (aleshores carrer Hermanos Landa). En aquest context, Juan Gabriel, fugint de la policia, entra al portal del número 7, sembla que seguit per un parell de "grisos". Poc després, el cos de Juan Gabriel cau des del terrat. Malgrat les versions que fan circular les autoritats, la família afirma que el jove va pujar al terrat seguit per dos policies: "per les escales de l'edifici van pujar tres persones i tan sols en van baixar dues, la tercera va baixar pel buit". Trets de la policia? una bala de goma? El fet que aquell dia força gent afirmés que hi van haver trets, que els familiars no poguessin veure el cadàver fins dies després de l'autòpsia o les dificultats amb què es van trobar per portar el cas als tribunals dona peu a diferents hipòtesis que fan esborronar.
En tot cas el que si és cert és que es va bloquejar el procés judicial i i que una llosa de silenci enterrà un cop més Juan Gabriel.
L'any 2011 la coincidència de familiars i gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
destapà el cas i es feu un petit i sentit homenatge a la plaça de la Font, dipositant, després, un ram de flors al portal del núm. 7 del carrer Unió.
Enguany, fa unes setmanes es va crear una Associació en memòria de Juan Gabriel que, entre d'altres coses, pretén aclarir que va passar aquell dia. L'Associació també ha organitzat alguns actes, entre els quals, un acte de recuperació, homenatge i reparació de Memòria Històrica a la Sala d'actes de l'Ajuntament (dimarts, 6 de març a les 19,00 h.), després del qual es portarà unes flors al carrer Unió.

Si voleu veure més informació i documentació al respecte podeu anar a: 10 anys de PxP i 35 de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo

diumenge, 8 de gener del 2012

Sobre Múmia Abú-Jamal, presons i centres d'internament


Si mireu la meva web o el blog veureu que un dels temes que es repeteix i s'actualitza és el referent a Múmia Abú-Jamal. Un periodista i activista afro-americà que porta 30 anys al corredor de la mort acusat d'haver matat un policia. Ha continuat realitzant des de la presó un programa de radio "Live from Death Row" (En vivo desde el corredor de la muerte), que fou també el títol del seu llibre editat l'any 1995; mantenint una pàgina web i escrivint nombrosos articles sobre temes d'actualitat. Al blog hi trobareu els posts: Llibertat per Múmia Abú-Jamal, Novetats cas Múmia Abú-Jamal i Més novetats (aclariments) sobre la situació de Múmia Abú-Jamal.


En el setmanal Diagonal expliquen com, després de tres dècades, la fiscalia deixa de demanar la pena de mort i que Múmia complirà cadena perpètua.

Salvar a Múmia de la pena de mort és una causa popular entre persones i organitzacions que insisteixen en la seva innocència. A banda de la qüestió de si és o no innocent, creiem que el seu judici no fou just i que estava quallat d'irregularitats (així ho va denunciar, per exemple, Amnistia Internacional). Cal afegir també que Múmia ha esdevingut un símbol en la lluita contra la pena de mort.


En un post sobre un activista que porta 30 anys al corredor de la mort i que s'enfronta a la cadena perpètua m'ha semblat que no podia evitar una mínima referència a la campanya per exigir el tancament dels Centres d'internament d'estrangers (mena de presons en les quals es tanca persones que no tenen papers fins que se'ls expulsa del país) que han tornat a ser notícia arran de la mort d'un noi guineà.

diumenge, 1 de gener del 2012

desfent tòpics sobre la immigració

Ahir, un feisbuquero va penjar un enllaç a un diari digital (vomitiu pel meu gust) anomenat "alerta digital". L'article s'anomena "Cataluña muda de piel: los primeros bebés nacidos en 2012, ¡un magrebí, una ecuatoriana y una gambiana!" (un altre article, per exemple, es titulava: "Las españolas prefirieron abortar: La primera niña nacida en España en 2012 es, cómo no, de padres musulmanes").

A partir d'un titular xenòfob com aquest i previ aclariment de que "muchos de vosotros me tachareis de racista y no, no lo soy, es lo que los gobernantes estan fomentando con tanto derecho y tan poca obligacion" apareixen un seguit de comentaris que podríem qualificar de xenòfobs i/o racistes a banda de típics i falsos: "...los de aqui no se pueden permitir tener hijos, no reciben ningun tipo de ayuda, cosa que los emigrantes si", "...buenos coches, buenos tlf, buenos portatiles, buenas tv, los que les ayudan ¿no lo ven? porquee hombre si todos los demas lo vemos a mi que no me digan ¿eh?", "ellos encima incivicos, mal educados, exigentes...", "...ellos ni han cotizado ni cotizaran y se lo dan todo..."...

Crec que els comentaris esmentats no venen de la mala fe del/de la comentarista. En tot cas venen de la mala fe dels polítics que difonen aquestes falsedats per aprofitar-se de la por al diferent, al desconegut, per aconseguir vots encara que això provoqui conflictes i problemes. La ignorància i el desconeixement fa que força gent doni crèdit a aquestes falsedats.

Cercant informació seriosa i objectiva, o si més no contrastada, he trobat l'estudi "Inmigración y Estado de bienestar en España", de la col·lecció d'estudis socials de La Caixa, del qual són autors Francisco Javier Moreno Fuentes i María Bruquetas Callejo (veure perfil a la pàgina 6 de l'estudi) i que es va presentar en el mes de maig de 2011.

A la presentació de l'estudi podem llegir: En este contexto, desde algunos ámbitos se ha comenzado a cuestionar no solo la llegada de nuevos inmigrantes, sino el papel de los ya residentes en nuestro país y el impacto que su presencia puede tener sobre el Estado de bienestar y su sostenibilidad futura. Este tipo de debates, que con excesiva frecuencia parten de visiones sesgadas o bien recurren a tópicos no avalados por los datos, exigen un análisis riguroso y objetivo de la evidencia empírica. Precisamente en este contexto adquiere un especial relieve un trabajo como el que presentamos.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que els immigrants aporten a l'Estat del benestar "molt més" del que reben. Concretament, suposen el 12% de la població i són responsables del 5,6% de la utilització de serveis.

L'estudi assenyala que, fins i tot, els immigrants en situació irregular contribueixen al sistema al pagar impostos indirectes, dinamitzar el consum i realitzar tasques que permeten a les dones autòctones incorporar-se al mercat laboral.

Altres dades que contradiuen aquests "tòpics no avalats per dades" són:
  • Els estrangers consulten un 7% menys que la població autóctona al metge de capçalera i un 16,5% menys als especialistes. Pel que fa als serveis d'urgències, el seu ús s'eleva lleugerament entre els estrangers i és la vía mitjançant la qual un 65% va accedir a tractament hospitalari, enfront d'un 57% en el cas dels espanyols.
  • La crisi actual ha afectat als col·lectius immigrants amb particular duresa, sobretot en les taxes de desocupació, que s'acosten a una mitjana del 30%, en comparació amb una taxa d'atur del 18% entre els autòctons.
  • Els immigrants presenten taxes de pobresa notablement altes: quasi el 30% dels llatinoamericans, africans i asiàtics, enfront de al voltant d'un 18% de ciutadans de nacionalitat espanyola, es troben per sota el llindar del 60% de la mitjana de la renda. El 3% de la població autòctona, quasi el 7% dels immigrants de l'Europa de l'Est, i el 5,4% dels immigrants de la resta del món es sitúan per sota el llindar de pobresa severa (25% de la mitjana de la renda).
  • La població immigrant representava l'11,2% dels beneficiaris de rendes mínimes d'inserció (RMI), la qual cosa indica una clara infra-representació, atès que els immigrants representan una proporció més gran de la població en risc d'exclusió social.
  • El capítol VI de l'estudi analitza l'impacte de la immigració en la sostenibilitat financera i social de l'estat del benestar i afirma que la immigració ha actuat com a un important factor dinamitzador de l'economia espanyola en els darrers anys i ha contribuït a consolidar el sistema de protecció social del país. Més concretament, el 50% del superàvit en les finances públiques dels darrers anys ha sigut gracies als impostos i contribucions socials de la immigració, que han suposat una mitjana d'uns 5.000 milions d'euros anuals.

    La joventut i altes taxes d'activitat dels immigrants també ha sigut determinant per elevar la proporció de cotitzants sobre pensionistes a raó del 2,5, amb la qual cosa s'ha retardat en quasi cinc anys la previsible entrada en dèficit del sistema espanyol de pensions.

    L'arribada d'estrangers ha pal·liat els efectes del progressiu envelliment de la població garantint temporalment el manteniment del sistema de pensions.

A la documentació de les “Jornadas de reflexión sobre el Plan Estratégico de Integración de los
Inmigrantes” podem llegir, també, el següent:

Pero los inmigrantes no son una clientela habitual de los Servicios Sociales. Al contrario, acuden sólo de modo excepcional a estos servicios y, aunque sea creciente el número de inmigrantes que acuden a los Ser. Soc., los clientes habituales de estos servicios siguen siendo
mayoritariamente ciudadanos autóctonos.

Afegeixo un parell d'enllaços a articles relacionats amb el tema, un en el blog últimas noticias press i l'altre en el diari El Pais, i un enllaç a la revista Calei2copio de l'Ajuntament de Fuenlabrada amb articles relacionats amb la immigració i amb l'emigració espanyola.


divendres, 30 de desembre del 2011

Malgrat tot, bona sort per al 2012

El vicesecretario de Comunicación del PP, Esteban González Pons, se ha felicitado hoy por que el jefe del Gobierno, Mariano Rajoy, haya cumplido su compromiso de que "los más débiles no paguen el ajuste" que supondrán las medidas económicas aprobadas por el Consejo de Ministros.

malgrat tot,

dimecres, 28 de desembre del 2011

Comptes de la Casa Reial. Transparència o inocentada.


El diari Público es fa resó dels comp de la Casa Reial i informa que El rey cobró un sueldo de 292.752 euros brutos en 2011

Informació facilitada per la Casa Reial

D'aquesta informació en resulta que el monarca espanyol es situa al capdavant dels 18 sous més elevats de representants de les institucions

Resulta espectacular comparar aquests sous amb els 641,40 euros del SMI (no arriba a 9.000,00 euros anuals). El Gobierno congelará en 2012 el salario mínimo. Encara que no tingui una relació directa amb el tema del post no em puc estar de recordar que a partir de 175.000,00 euros tan sols es tributa un 45% per IRPF.

A Vilaweb podem llegir que la tant anunciada informació sobre les despeses de la Casa Reial no és tot l'ample que calia esperar car no es detalla quina és l'aportació que fan a la corona els ministeris d'Afers Estrangers, Interior ni Hisenda en concepte de cotxes i viatges oficials i seguretat. Tampoc s'hi especifica la despesa de Patrimoni. Del pressupost de l'estat es desprèn que el cost total és de gairebé 60 milions.
  • El Rey, obligado a dar ejemplo. Article de Juan Carlos Escudier al diari Público. "Para llegar a ese consenso no es bastante con publicar los sueldos y las pagas extras. Desnudarse no consiste en quitarse las gafas. Son necesarias las mismas declaraciones de bienes que se exigen a cualquier alto cargo. Los contribuyentes, que no súbditos, han de conocer el patrimonio de los miembros de la Casa Real, su procedencia y sus variaciones año a año. No asusta la riqueza sino la inmoralidad."

  • Lo barato que sale tener rey. Article d'Isaac Rosa al diari Público. "Con el destape parcial y esmerilado de hoy los monárquicos volverán a la carga con la tabarra habitual: hay que ver lo barato que nos sale el rey comparado con los carísimos presidentes de República de otros países. 19 céntimos por cabeza, dijo un columnista cortesano días atrás, tomando los casi 9 millones de asignación directa, en vez de los 60 millones que suman todas las partidas."
  • Desiguales ante la ley. Article d'Ignacio Escolar també del diari Público. "La transparencia, por aclarar, no es una graciosa concesión que los representantes de lo público regalan a los ciudadanos en generoso gesto. No es una limosna. No es un favor que nos hacen a los periodistas. No es un afán envidioso por cotillear en la cuenta corriente de cada cual. La transparencia es una de las vacunas más eficaces contra la corrupción; por eso hay quien barre la basura bajo la alfombra, para esconderla de la vista y de la luz. ¿Habría tenido un comportamiento más “ejemplar” Iñaki Urdangarin si se hubiese sentido fiscalizado por la sociedad?"
  • La Casa Real, la impunidad y “Lo que el viento se llevó”. Article de Juan Carlos Monedero. "Es tiempo de una asamblea constituyente que nos permita encarar la crisis, terminar con una herencia franquista que se ha enquistado en la corrupción política y hacer de la tercera república un lugar de corresponsabilidad ciudadana alejada de las tutelas regias y las imposiciones autoritarias. ¿Nos atrevemos a ser mayores de edad de una maldita vez? "

Cal mantenir una institució medieval i cara com aquesta?

dimarts, 20 de desembre del 2011

continuem...


Cap post des de finals d’agost. Quasi quatre mesos d’entrades i sortides amb les pertinents estades, més o menys llargues, a hospitals (a l’ICO van passar pel llit del costat uns 12 pacients). ICO, Bellvitge, la Tecla... Col·locació d’un drenatge biliar, al cap d’un temps cal canviar el catèter, més tard cal canviar-lo de nou per una estrebada, en aquest darrer canvi, reacció al·lèrgica, entre mig bacteris, etc. No cal dir que els desplaçaments a Barna esdevenen força pesats a causa de la distància, despeses, daltabaixos familiars...

Coincidint amb tot això experimento una pèrdua de visió (més tard m’assabentaré que a causa d’una cataracta que s’ha format ràpidament a causa de les quimios) que m’impedeix llegir, utilitzar l’ordinador, etc.

Per acabar-ho d’adobar, pel que fa als dies que he estat a casa, YOIGO ha tingut una davallada brutal en el servei a la zona de Boscos i ens hem quedat sense cobertura telefònica i d’internet (la qual cosa no els impedeix donar excuses barates i cobrar religiosament el servei que no donen).

Ara torno a estar a casa. Porto el drenatge, m’han operat la cataracta (si bé no hi veuré bé fins que em graduïn la vista en el mes de gener) i he iniciat un nou cicle de quimio a la Tecla. El que segueix igual són els problemes de cobertura telefònica i d’internet (i el panorama polític, que fa por)..

Aquests quatre mesos no els he patit sol. Em consta el suport d’amics i familiars. La gran majoria mitjançant les xarxes, teléfon... Alguns/es desplaçant-se vora meu. He de fer una menció especial a ma germana, la Mercè, que s’ha fet un tip de pujar i baixar, cotxe amunt, cotxe avall o prestant suport de Tarragona estant, i evidentment a la meva esposa, la Mònica, que ha estat al meu costat pujant i baixant, no amb cotxe, sinó amb cotxe, amb tren, amb bus o amb moto.

Ara, a casa, em sento prop de tothom i sento el suport més proper però vull dedicar aquest post a la Mònica i al Nil, amb els que comparteixo sostre i que continuen patint i donant-me suport i amor diariament.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Demana un referéndum per ratificar la reforma de la Constitució

Una campaña reúne en pocas horas miles de firmas de ciudadanos que exigen un referéndum

El Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha hecho un anuncio inesperado este martes en el pleno extraordinario: reformar la Constitución para introducir un límite al déficit público.

El límite al déficit no es algo abstracto: es lo que va a determinar que tengas o no acceso a la educación o a la sanidad, entre otras muchas cosas. Limitar el déficit es limitar la inversión en la sociedad. Con esto, el Gobierno podrá dejar a personas como tú en la cuneta. Pero podemos detener esta iniciativa.

La Constitución no exige que esta modificación sea aprobada por referéndum vinculante. Para que los ciudadanos seamos consultados sobre esta cuestión fundamental que va a afectar al resto de nuestras vidas es necesario que una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras lo solicite tras su aprobación en el Congreso y el Senado.

Los ciudadanos debemos poder votar en un asunto tan fundamental como este. Pide a los Diputados y Senadores de todos los grupos políticos que se comprometan a solicitar la celebración del referéndum para su ratificación como permite la Constitución en su artículo 167.3.

Es muy importante que se movilice la población para que se exija que una medida de tal envergadura se vote en referéndum por la población española. Esta medida afectaría muy negativamente al Estado del Bienestar español que está hoy financiado predominantemente a nivel de las CCAA. Limitar su gasto implica limitar el poco desarrollado Estado del Bienestar.

Animo a mis amigos del movimiento 15-M, así como a todos los demócratas en España a que se movilicen. La democracia española es de las menos participativas de las existentes en la Unión Europea y es escasamente democrático que una medida de tal envergadura se apruebe por las Cortes Españolas sin haber sido consultado el pueblo español.

Esta medida puede significar un ataque frontal al Estado del Bienestar español que tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la Unión Europea. Aunque se habla genéricamente de gasto público, la realidad es que este gasto constituye la mayoría del gasto público y los recortes que se han hecho han sido predominantemente en las pensiones y en el empleo de los servicios del Estado del Bienestar, tales como sanidad, educación, servicios domiciliarios, servicios sociales, vivienda social, pensiones de vejez y otras, así como otros componentes del Estado del Bienestar.

Para más información: http://www.vnavarro.org/

Al firmar la petición estarás enviando esta carta

Destinatario: Todos los Grupos Parlamentarios del Congreso y del Senado

Señorías,

El Presidente ha anunciado su intención de promover la reforma constitucional para incluir un límite al déficit público.

Se trata de una modificación que de acuerdo con la Constitución Española no exige necesariamente la celebración de un referéndum vinculante.

Este asunto es de tal importancia y va a ser tan determinante para nuestro futuro que le pido que si esta modificación es finalmente aprobada por las cámaras, su grupo parlamentario se comprometa a solicitar que esta reforma sea sometida a referéndum para su ratificación tal y como recoge el artículo 167.3 de la Constitución Española.

Atentamente,


Congreso

Han actuado 43.015 personas
Nos faltan 6.985 firmas

Actúa ahora


Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal








dijous, 18 d’agost del 2011

Arribar el papa i començar el repartiment d'hòsties

GRITO HACIA ROMA (DESDE LA TORRE DEL CHRYSLER BUILDING)

Manzanas levemente heridas
por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.

Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elefantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.

Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.

Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.

Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.

Federico García Lorca, 1929-1930

Crec que el poema parla per si sol però si, per un cas, algú no sap de que parla en penjo un altre de Joan Brossa:

"L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA"

Els poemes de Joan BrossaEls poemes de Joan Brossa

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.Els poemes de Joan Brossa