Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esglèsia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esglèsia. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 d’agost del 2011

Arribar el papa i començar el repartiment d'hòsties

GRITO HACIA ROMA (DESDE LA TORRE DEL CHRYSLER BUILDING)

Manzanas levemente heridas
por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.

Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elefantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.

Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.

Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.

Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.

Federico García Lorca, 1929-1930

Crec que el poema parla per si sol però si, per un cas, algú no sap de que parla en penjo un altre de Joan Brossa:

"L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA"

Els poemes de Joan BrossaEls poemes de Joan Brossa

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.Els poemes de Joan Brossa

dimecres, 16 de gener del 2008

Ha mort Gonzalo Arias

Missatge final de Gonzalo Arias

L'11 de gener de 2008 va morir Gonzalo Arias, una de les persones més destacades de l’Estat Espanyol per la seva opció radical i ferma de treballar per la democràcia amb la noviolència com a principal eina. Abans de morir va deixar aquest missatge.

Gonzalo Arias Bonet

Falleció (es decir, pasó de una a otra dimensión espacial y temporal) el día 11 de enero de 2008 a los 81 años de edad.

“He vivido como cristiano –ha dejado él escrito--, y como tal entiendo morir, después de haber intentado aplicar y practicar, desde la doctrina de la noviolencia, el mensaje de amor universal que Jesús nos trajo de parte de Dios para la construcción del Reino de Dios.

Sin embargo, no deseo que se celebren para mí funerales ni cualesquiera otros ritos de la Iglesia Católica. Llegada la hora de la sinceridad, debo decir que he evolucionado al final de mi vida de manera que ya no tengo esperanza en la renovación de la Iglesia Católico Romana desde dentro, aunque conservo la esperanza en la renovación del cristianismo por obra de comunidades de base, iglesias pacifistas y movimientos ecuménicos. Entiéndase esto como una forma de protesta frente a una Iglesia ritualista y dogmática, poco sensible a los signos de los tiempos.

Sé que no siempre he respondido a las expectativas de personas que podían esperar de mí ayuda, consuelo o simplemente amistad. Espero que me perdonen.

En definitiva, me considero afortunado por la vida que he vivido y por el cariño de que me veo rodeado en mi fase final. Alabado sea Dios.”

dilluns, 14 de gener del 2008

L'arquebisbe de Tarragona també era a Madrid

Diferents mitjans de comunicació publicaven la notícia de la concentració de bisbes a Madrid, amb punts de vista diferents, clar.
Amb motiu d'aquest acte, el cardenal de Valencia, Agustín García-Gasco, va afirmar que "el laicismo radical" puede llevar "a la disolución de la democracia". "No respeta la Constitución y sólo conduce a la desesperanza por el camino del aborto, el divorcio exprés y las ideologías que pretenden manipular la educación de los jóvenes". El cardenal Antonio Cañizares, per la seva banda, deia: "La familia está siendo sacudida con legislaciones injustas e inicuas". I, Antonio María Rouco Varela, cardenal de Madrid, "El ordenamiento jurídico ha dado marcha atrás respecto a lo que la Declaración de Derechos Humanos reconocía: que la familia es el núcleo fundamental de la sociedad y tiene derecho a ser reconocida".

Uns dies abans i en previsió de la concentració, els bisbes de la "Subcomisión para la Familia y la Defensa de la Vida" van fer pública una nota en que, cel·lebraven la beatificació dels 498 "màrtirs" ("cristianos como nosotros, educados en familias cristianas como muchas de las nuestras, donde recibieron los valores fundamentales para su vida : la fe en Dios Padre, el seguimiento de Cristo y la fuerza del Espíritu para responder a las difíciles circunstancias del tiempo que vivieron. Como las familias de los mártires fueron capaces de educarles en la fe, también hoy las familias pueden, con la ayuda de Dios y con su testimonio de vida, educar cristianos cuya santidad ilumine el comienzo de este tercer milenio.").

"Vivimos inmersos en una sociedad compleja, donde no falta la propuesta de una cultura laica que quiere organizar la vida social como si Dios no existiera". "Las familias cristianas están llamadas a educar como ciudadanos del cielo a sus hijos. Para ello cuentan con la preciosa colaboración de la escuela católica . Los mártires son también un fruto excelente de la educación cristiana que recibieron. Su ejemplo puede ayudar hoy a las familias a educar en la fe a los hijos y transmitirles valores como el sacrificio, la renuncia, el dominio propio y el respeto, sin los cuales la convivencia familiar y social se deteriora gravemente. "
"Entre estas dificultades que las familias encuentran en su labor educativa está la imposición de una nueva formación moral mediante la Educación para la Ciudadanía. Las familias cristianas tienen que saber que en los centros educativos se va a dar, como cada vez es más manifiesto, una formación moral en franca contradicción con la fe cristiana".
"Para aclarar cualquier duda queremos recordar que «esta «Educación para la ciudadanía» de la LOE es inaceptable en la forma y el fondo: en la forma, porque impone legalmente a todos una antropología [es decir, una visión del hombre] que sólo algunos comparten y, en el fondo, porque sus contenidos son perjudiciales para el desarrollo integral de la persona» . Por ello, «los padres harán muy bien en defender con todos los medios legítimos a su alcance el derecho que les asiste de ser ellos quienes determinen la educación moral que desean para sus hijos» . Es más, sería una falta de solidaridad por parte de las familias que llevan a sus hijos a la escuela católica adoptar una postura «pasiva y acomodaticia» , justificándose en que sus hijos recibirían una formación moral conforme al ideario del centro, mientras un elevado número de alumnos queda indefenso ante la imposición de una ética laica."

El Punt d'ahir publicava una crònica que ens assabentava que dels nou bisbes o arquebisbes de Catalunya, tres van anar a Madrid: els bisbes de Tarrassa i Tortosa i l'arquebisbe de... Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, que l'any passat manifestava la seva preocupació pel fet que, en no pocs ambients de la societat, parlar de déu és "incomode" i, sobretot, "una gran injustícia amb Déu". L'arquebisbe, en unes declaracions a Europa Press atribuïa aquesta situació "al laïcisme i a la seva agressivitat contra la religió". Agressivitat que, segons ell, es manifesta en "suprimir les referències religioses a les escoles, la qual cosa serà una desgràcia personal i colectiva".
el seguici popular d'esquena a la Catedral amb motiu de la "recepció" a l'arribada de l'arquebisbe Pujol

Els diaris d'avui expliquen que, per primer cop, des del Concili Vaticà II el papa ha oficiat la missa d'esquena als fidels. Ja al juliol de l'any passat va decidir ampliar els usos del llatí en la litúrgia, desparegut des del Concili.

He dit en diferents ocasions el que penso de l'església o més ben dit de la jerarquia de l'església catòlica car, deixant de banda el fet que no comparteixo la seva fe, sento un profund respecte per persones com Pere Càsaldàliga o el missioner javerià Chema Caballero que treballa amb ex nens soldat a Sierra Leona. Respecte que no puc fer extensiu (pel que fa al que excedeix als mínims que mereix qualsevol ésser humà) a personatges com els bisbes espanyols o el seu "jefe" de Roma. Personatges que tenen més a veure amb l'antic testament que justifica l'esclavatge, la llei del talió, etc., amb la inquisició, amb els bisbes de la "croada" franquista enlloc del nou testament de l'amor i de la pobresa. El que no entenc és com, a sobre, són tan burros que, queixant-se com es queixen, de la falta de vocacions, del debilitament de la identitat cristiana, segueixen cercant els culpables fora de la seva barraqueta i no veuen que són ells mateixos i les seves postures els principals responsables de l'allunyament de bona part de la seva clientela.
Si no es volen casar amb altres bisbes, que no s'hi casin; si no volen avortar, que no avortin; si no volen portar els seus fills a centres públics d'ensenyament, que no els hi portin... Si no volen demanar perdó per l'actuació de l'església durant el franquisme que no el demanin, però, caram, que deixin d'atabalar-nos amb discursos mesquins, obsolets i antievangèlics.

Fa un parell de dies vaig rebre un comentari de Xavier Sabaté, el delegat de govern a Tarragona, a un post que vaig publicar. En el post desmentia que ell hagués presidit la col·locació de la primera pedra del centre parroquial de Torreforta, explicava perque hi era i acabava quixant-se que no sentia la meva veu parlant del greu problema que, diu, tenim amb la iglesia catòlica.

La meva resposta fou aquesta:

"Hola Xavier, lo de presidir l'acte no ho dic jo, ho deia la notícia d'El Punt. L'explicació que m'ofereixes en relació a la teva assistència als actes als quals t'inviten com a representant del Govern de Catalunya, inclosos els actes dels cristians o altres confessions, em sembla força correcta. Jo no sé que faria si em trobés en el cas. Per una banda, em consola pensar que és força improbable i, per altra, crec que amb determinades coses, com són les que tenen a veure amb la jeràrquia catòlica o les que em recorden massa allò de "las autoridades civiles i eclesiàsticas" intentaria desmarcar-me. De totes maneres tampoc tinc massa clar si el fet de representar la institució ha d'incloure coses com les que mostra la fotografia que mostra un regidor de l'Ajuntament posant terra sobre l'urna. Pel que fa a la segona part del teu comentari, m'he llegit el teu article i em sembla força interessant, crec que podria subscriure'l en la seva totalitat (excepte pel que fa a la sensació que cap dels dos creiem en aquesta església però tu, probablement, creus en quelcom més que jo). En el que ja no estem d'acord és en la crítica que em fas (de fet la fas en plural i no sé a qui et refereixes ja què el meu blog expressa les meves opinions) de no opinar sobre el greu problema que tenim, al dir pais suposo que et refereixes a Espanya i a Catalunya, amb l'església catòlica. Les coses que jo dic, probablement, se senten menys que les que dius tú però si et mires el blog podràs veure com aquest és un dels temes que he tractat més d'un cop: http://aixihopenso.blogspot.com/2008/01/blog-internautes-per-la-diversitat.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/12/manifiesto-red-por-la-diversidad.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/06/qui-sapunta-desapuntar-se.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/10/beatificaci-dels-mrtirs-del-segle-xx.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/09/any-jubilar.html a banda dels posts que he dedicat a l'agrupament escolta Alverna que es queda sense locals o a la declaració d'apostasia que vaig fer aquest estiu. L'escrit que vaig portar a l'arquebisbat el vaig reproduir en aquest post http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08/b-ja-tinc-la-fe-de-baptisme-i-la.html"

Valgui aquest post com a resposta pública al Xavier Sabaté, car veig que en el seu blog no es poden penjar comentaris, al qual aprofito per dir que segueix sense agradar-me la "lluna de mel" que amb motiu de l'any jubilar manté l'Ajuntament de Tarragona amb l'arquebisbe Pujol, lluna de mel, per altra banda, que sembla mostrar que l'equip de govern municipal no acaba de coincidir amb ell en la "gravetat" de les relacions amb la jerarquia catòlica.

Be, volia fer un post curt però...