29 de setembre - VAGA GENERAL pel repartiment del treball i la riquesa

Coses importants!

Caram, fa dies que no he pogut actualitzar. Estem en ple procés de gestions, trasllat de trastos al pis nou, de gestió dels tràngols que ocasiona tota la història, etc.

Ara estem a punt de signar el contracte (bé, això ho deia ahir, avui, a aquestes hores, ja l'hem signat, BIEENNNN!). Si tot va bé, ens han de portar mobles, endreçar, acabar de traslladar, endreçar (quasi res...), etc. i encetar una nova etapa en un altre lloc. Caldrà, també, endreçar i enllestir el lloguer de la casa buida. Uffff!


Entremig, demà més TAC's, uns dies més tard analítiques, el 7 de setembre visita... i avall que fa baixada o com deia aquell: la caravana passa...
Prou coses com per estar content, però, per si no n'hi ha prou o per si em despisto, més pistes:

• l'altre dia CONCERT DEL MIGUEL BOSÉ!!!!! Com comprendreu, tant la cosa com el senyor me la suen força, però era el regal de sant de la Mònica i, si cal, me n'aniria a donar un tomb per l'infern. El concertillo, per altra banda no va estar gens malament, un bon espectacle (per la gent a qui li agrada el Bosé, clar). El so de la Plaça, per cert, força xungo.

• Ahir (abans d'ahir), amb una colla d'amics, vam cel·lebrar la lluna plena d'agost. Soparillo, cançons, poemes, bany (no recordava que transparent que està l'aigua)... Jo hi vaig afegir la meditació i, de "xiripa" vaig enxampar un ritual de la lluna. Guai!

• Aquests dies també he vist un parell de bones pel·lícules: El jardinero fiel, una recomanable pel·lícula, basada en una novel·la de John Le Carré, sobre l'afany de lucre a qualsevol preu de l'industria farmacèutica (em recorda el programa de Callejeros sobre multimilionaris en el que sortia el fill d'un gran empresari d'aquest sector) -molt interessant el quadern pedagògic sobre la pel·lícula- i La Torre de Suso que em va agradar moltíssim i em va semblar un compendi d'emocions.

• He llegit, també, El caballero de la armadura oxidada. Senzill i fàcil de llegir però amb molta "enjundia" que diuen en castellà. Una curiositat, o no, és que l'autor, En Robert Fisher, fou guionista, entre d'altres, d'En Groucho Marx. Aquí, a la web de Carlos Velasco, podeu trobar més informació al respecte.

• Dissabte acabo un cicle del Procés de la Presència (a l'octubre més).

Evidentment, hi ha coses menys "boniquetes" però igualment necessàries. Ahir, per exemple, llegint el que està passant a l'Afganistan (que hi fan les tropes espanyoles, per cert?) pensava en que els partits polítics que pugnen per governar, si aconsegueixen guanyar les eleccions, acaben fent coses semblants a les dels seus antecessors perquè en definitiva QUI MANA, SÓN ELS "MERCATS" i em preguntava, i no poden acabar amb les guerres els mercats? Pregunta interessant. Potser la guerra, la guerra permanent, forma part del negoci? En parlarem.

costumbrisme: els sons de la ciutat i la festa

Sant Magí té força coses bones, una d'elles és la creativitat de la gent a l'hora de penjar senyeres i domassos

Lxs zapatistxs no estan solxs i Milers de ràbies, un cor

Ara que vé Sant Magi m'ha vingut al cap que l'Ajuntament ha editat CD's amb els sons de la festa, el toc de castells, del seguici popular, etc.

Les persones que vivim a la Part Alta (i, sobretot, a la plaça de la Font) estem convençuts que valdria la pena fer, també, un recull dels sons típics d'aquesta zona de la ciutat. En època d'eleccions no caldria anar per les cases i pels barris per copsar l'ambient, amb posar un d'aquests CD's n'hi hauria prou.

Sense ànim de ser exhaustius, n'hi ha molts més, podríem comptar amb:

• El soroll de la descarrega de les caixes de cervesa i de cola i, de tant en tant, l’estropici de les caixes i ampolles que cauen (potent tenint en compte la vintena d’establiments d’hostaleria que s’atapeeixen en els pocs metres quadrats de la plaça..

L’alarma de la marxa enrera de camions varis.

Les alarmes que es disparen en cotxes, camions o establiments.

Els petards dels casaments que es celebren a l’Ajuntament (es veu que sense petards no hi ha amor)

L’aspiradora que xucla els grans d’arròs que han tirat els convidats a les noces (i que, necessàriament cal aspirar a l’hora de dinar (si no es dona pel cul a algú la cosa no funciona)

El soroll de muntar i desmuntar els escenaris per actuacions a la plaça

El soroll dels salts que donen els nens i nenes que saltironen en els escenaris que munta l’Ajuntament (encara que no hi hagi concert aquell dia), mentre els pares es foten fins el cul de vinatxo i cerveses en els baretos de la plaça (cal socialitzar la canalla i que aprenguin a donar pel cul de ben petitets).

Les proves de so de les actuacions que, necessàriament també, cal fer a l’hora de la siesta.

El so dels concerts que no cal que sigui bo sinó, simplement, sorollós i que faci trontollar els vidres de les finestres i balcons..

El soroll de les màquines aspiradores i netejadores que passen a primera hora del matí i/o a altres hores intempestives.

Els crits dels centenars de persones que omplen les terrasses dels bars, fins a les tantes de les matinades, potser obligats pel xivarri de la canalla que vocifera com a energúmens.

Les músiques maquineres que establiments sense llicència de bar musical foten fins l’hora de la siesta i/o fins les tantes de la matinada.

Les nombroses obres, públiques o privades, en laborables i/o festius, que, necessàriament, han d’utilitzar martells hidràulics, trepants, radials... no importa tant la utilitat com la sorollositat.

El soroll de les interferències de diferents canals de televisió en ocasió de diferents retransmissions d’actes a la plaça.

La melodia dels compressors que calen pels innombrables actes que es desenvolupen a la plaça.

De tant en tant, concentracions de motos (policials o privades)

La cridòria de la canalla de col·legis que visiten la ciutat i que, com no, venen a menjar l’entrepà i a jugar a la plaça de la vila.

El soroll dels camions de la brossa i de la recollida selectiva dels comerços que passen al llarg del dia i de la nit.

A l’estiu, la cosa augmenta notablement i uns quants cops l’any, en ocasió de les festes majors o altres circumstàncies (nadal, reis, cap d’any, la pujada de l’equip de futbol local a primera divisió, la devallada a segona, els triomfs de diferents equips d’altres àmbits territorials, etc. no notablement, sinó increïblement.

Ara, estem a punt de GAUDIR de la festa major petita, Sant Magí que compta amb una de les verbenes més porculera, aquella que empalma la nit, la matinada i el matí i passa de orquestres verbeneres a música enllaunada, a les matinades de les gralles i a les activitats festives de Sant Magí.

Bona festa Major!

Naomi Campbell, Charles Taylor, diamants de sang, nens soldat...

Si no fos per l'escandalera que s'ha muntat en relació a les declaracions de la Naomi Campbell i de la Mia Farrow en relació a si la primera havia rebut "diamants de sang" per part de Charles Taylor, probablement, moltes persones no sabrien que, des de gener de 2002 hi ha constituït un Tribunal Especial per a crims de guerra a Sierra Leone (dades sobre el país, la seva problemàtica i els nens soldat a la web d'ONGDYES vinculada a Chema Caballero) que, des de març d'enguany, s'està jutjant Charles Taylor.

La llista d'acusacions abarca onze punts entre els quals es compten crims contra la humanitat, assassinats, tortures, violacions i altres formes de violència sexual, esclavitud sexual, mutilacions, reclutament militar de nens menors de 15 anys, segrest de persones per a treballs forçats, enriquiment il·licit... Totes les acusacions referides al paper decisiu de Taylor en suport de la guerrilla RUF de Sierra Leone durante els anys de la guerra civil en aquest país (1991-2002), y que va costar (junt amb les víctimes de Liberia) al voltant de 400,000 vides humanes.

Charles Taylor en els seus "bons temps"

ara, davant el jutge, al Tribunal Internacional de la Haia

Els titulars dels diaris parlen de les declaracions de la super model Naomi Campbell que va declarar en el Tribunal en relació a si, en una festa a casa de Nelson Mandela, Charles Taylor li havia regalat diamants. Ella diu que ni tan sols va parlar amb En Taylor i que aquest li feu arribar unes pedres "petites i brutes" que resulta que eren diamants. L'ex-representant de la model diu que va flirtejar amb Taylor i tant ella com la Mia Farrow diuen que no eren unes pedretes sinó un diamant gran. El tema és important perquè dels testimonis en pot resultar l'aclariment que Taylor posseïa i utilitzava diamants per finançar les seves activitats i les del RUF.

foto de la "festa" a casa Mandela (la Naomi Campbell, al costat de Charles Taylor)

Jo no entraré en les xafarderies sobre que si la Campbell, que si la Farrow, que si tal o que si qual (això sí, no acabo d'entendre que collons fotia Charles Taylor en una reunió a casa de Mandela) i em limitaré a penjar vídeos i articles de dues persones que conec i que coneixen el país, la seva gent i el tema: Chema Caballero i Gervasio Sánchez.
Chema Caballero, missioner javerià, llicenciat en dret, va arribar a Sierra Leone l'any 1992. L'any 1999 assumí la direcció del programa de rehabilitació d'ex-nens soldats, obrint el centre de Sant Michael a Lakka, aprop de Freetown, fins el 2002. El 2003 comença un projecte d'educació i desenvolupament a la selva de Tonko Limba, la zona més desenvolupada de Sierra Leone.


Gervasio Sánchez, per altra banda, és foto-periodista i ha cobert bona part de conflictes armats a Amèrica Llatina, la guerra del Golf, Bòsnia, l'ex-Iugoslavia, Iraq... Ha publicat diversos llibres, principalment de fotografies, entre els quals destaca la sèrie Vidas Minadas o els dedicats a Sarajevo, Sierra Leona, els nens soldats... Ha estat premiat en diferents ocasions -entre d'altres el premi Ortega i Gasset de periodisme (val la pena llegir el discurs que va preparar en ocasió del lliurament del guardó) i el premi nacional de fotografia- i té una postura ferma i decidida contra la venda d'armes i en favor de la pau i els drets humans.


Gervasio Sánchez manté un blog en el diari Heraldo de Aragón (i a Soitu), anomenat los desastres de la guerra. En el blog ha penjat posts sobre Sierra Leone:

• El señor de la guerra liberiano, 16 de juliol de 2009.
• Negociar la muerte desde Occidente, 17 de juliol de 2009

Chema Caballero n'ha penjat força, també, en el seu blog. Per altra banda, en el blog Miradas al Mundo, parlen d'ell, únic testimoni espanyol en el judici contra Charles Taylor.

És força interessant veure una conferència de Chema Caballero penjada al youtube. L'únic problema és que és una mica llargueta. Jo he penjat la primera de set parts. Si us animeu podeu trobar-les molt facilment a partir de la que jo he penjat.

Hiroshima i Nagasaki - Pau i Amor!

Avui fa 65 anys que els EUA van llençar una bomba atòmica, anomenada Fat Man, sobre Nagasaki. En el post anterior hi ha força enllaços per saber el nombre de víctimes que va causar (encara que només fos una i a causa d'un infart per l'ensurt, MASSA VÍCTIMES).


Ahir, diumenge, 8 d'agost, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va commemorar els dos aniversaris cruels: 6 d'agost, Hiroshima, i 9 d'agost, Nagasaki. Ho va commemorar de la mateixa manera que, entre d'altres, ho commemoren a Hiroshima: fent fanalets de paper i dipositant-los a l'aigua. A Hiroshima a l'aigua del riu Motoyasu, a Tarragona a la d'una font al Passeig de les Palmeres.


Ja vaig parlar de l'Ajuntament en el post anterior i, per tant, em limito a penjar algunes fotos de l'acte d'ahir i a recordar, mira que costa, que ‎"Totes les persones amb les que ens trobem, sense excepcions, amb independència del que ens pugui semblar el seu comportament, a nivell superficial, estan buscant, igual que nosaltres, l'experiència d'amor incondicional".

Costa de pair però és aixi, tant víctimes com botxins. En el que de mi depengui, Pau, per a totes!

Hiroshima i Nagasaki - recordatoris i silencis

imatge de l'encesa de fanalets de l'any passat a Tarragona organitzada per Tarragona Patrimoni de la Pau

El dia 6 es complirà el 65 aniversari del llençament de la bomba atòmica, Litle Boy, sobre Hiroshima i el dia 9 del llençament de Fat Man sobre Nagasaki. (en aquest enllaç, si us interessa, podeu trobar altres posts que he escrit en diferents ocasions sobre aquestes tràgiques dates)

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, tal com fa habitualment en aquestes dates, farà un taller de fanalets, el diumenge dia 8 d'agost, al Passeig de les Palmeres. A les 20,00 h. Més tard, a les 22,00 h., a la Font que hi ha al mateix Passeig, es recordarà les víctimes del bombardeig encenent els fanalets i posant-los a l'aigua.

L'acte de la Coordinadora es fa a semblança del que cada any es fa a Hiroshima. Es confeccionen fanalets amb missatges ioracions relacionades amb la pau i amb el descans de les víctimes. A la nit s'encenen i es depositen a les aigües del riu Motoyasu.


Podeu veure força fotogràfies dels diferents actes en aquesta web, també podeu enviar el vostre missatge per incorporar-lo als fanalets que es dipositaran al riu. Més informació, història, etc. a la mateixa web (unamica complicada)

El vídeo que penjo, seguidament, recull la commemoració del 64 aniversari de l'holocaust.

Adverteixo, abans que segui, si encara ho esteu fent, que el tò del post canvia a partir de la següent línia:

Curiosament, seria lògic que l'Ajuntament de Tarragona recordés i commemorés aquestes dates atès que l'any 2005, el Consell Plenari va decidir formar part de la xarxa Majors for Peace (Alcaldes per la Pau). Podeu prémer sobre l'enllaç per conèixer que és i que fa aquesta xarxa (es pot llegir en diferents idiomes). Si teniu temps, fins i tot podeu prémer aquest enllaç, us sortirà un mapa molt bonic i, prement prement, us sortirà que a Spain hi ha 294 ciutats adherides, una de les quals Tarragona.

El Tarragona Municipal núm. 238 publicava aquesta bonica ressenya i la foto del llavors conseller de CiU, ara tècnic vinculat als Jocs del Mediterrani 2017, Sirusa i el PSC, fent "tarragonisme patriòtic".

L'any següent l'Agustí Mallol i l'Esteve Ortiz van anar a Hiroshima de la qual cosa dona compta el núm. 241 del Tarragona Municipal.

L'any 2005, en el marc de la Xarxa, els Srs. Mallol i Poblet van anar a New York on el Sr. Poblet va pronunciar una conferència a la ONU sobre "la construcció de la pau a les ciutats" (la tercera personalitat, després de Pau Casals, que parlava en català a l'Assemblea General de la ONU)

Podria entendre que l'actual equip de govern no vulgui saber res dels acords de l'equip de govern anterior però no acabo d'entendre, en aquest hipotètic cas, perquè segueix apareixent a la documentació de Majors for Peace com a membre de la Xarxa si no commemora de cap manera els aniversaris del bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki o perquè no fa marxa endarrere, d'alguna manera, en la política de l'anterior equip de govern en el sentit d'acollir vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l'OTAN a Tarragona.

El vídeo que penjo per tancar el post pot provocar que algú pensi que l'acabo de forma frívola però, suposant que hagi arribat ací, em vull disculpar: He començat el post molt "solemne", com cal, per dir-ho d'alguna manera, l'acabo, parlant de l'Ajuntament, de forma un tant sainetesca., amb les escenes finals de la pel·lícula Dr. Strangelove i la cançó We'll Meet Again (Ens reunirem de nou). De totes maneres, si heu vist la pel·lícula les escenes tenen el seu sentit, a mi m'emocionen, sempre podeu prescindir del vídeo, i, recordeu, a Tarragona, ningú ha derogat els acords de l'anterior equip de govern i, per tant, seguim acollint, si venen, vaixells de propulsió nuclear i amb probable armament, també, nuclear.

Prohibido prohibir. La libertad empieza por una prohibición...

Ahir em va sorprendre una grata notícia: després que més de 180.000 signatures avalessin una Iniciativa Legislativa Popular i un període amb argumentacions en favors i en contra de la proposta, el Parlament de Catalunya, per majoria absoluta, ha abolit el patiment d'animals a les places de braus de Catalunya.

Evidentment, anarquistot com soc, no puc evitar pensar que hauria estat millor que no hagués fet falta abolir (prohibir) res i que una "festa" bàrbara i cruel com la dels toros hagués desaparegut per l'increment del seny de tothom i de la cultura i l'educació, però, que hi farem, deixar patir els animals mentre la gent fa per augmentar la seva humanitat (o, simplement, intentar assolir-ne algun grau) hauria estat una mica cruel amb els toros (crec que hem fet una gran evolució tecnològica però a nivell humà seguim a les beceroles).

No ha estat cap sorpresa que un partit que, per exemple, s'entesta a demanar que els partits abertzales condemnin els atemptats mentre ell no ha volgut condemnar el franquisme, hagi defensat el manteniment de les corrides. Més sorprenent és que defensant, com diu, el paper de les institucions, s'entesti a sabotejar i boicotejar les decisions "democràtiques" d'un Parlament com el de Catalunya i, no acceptant, el resultat de les votacions, anuncii recursos i campanyes en contra de l'acord.

La sorpresa s'incrementa fins a límits notables -encara que a aquestes alçades ja no em sorprenguin massa coses- al sentir al lider del PP, Mariano Rajoy, quan, per justificar el boicot del seu partit a les decisions democràtiques del Parlament de Catalunya, diu que es presentarà a les properes eleccions "con un programa cuyo primer punto sea prohibido prohibir".

Era conscient de la barra dels representants d'aquest partit apropiant-se d'eslogans i propostes del que podriem anomenar "l'esquerra" però, ara, la cosa ja no sé si és per riure o per plorar (lamentablement, hi ha més motius per la segona opció que per la primera).

A banda que l'eslogan en si és pot agafar i analitzar des de diferents vessants, en relació a si és contradictori o no, per exemple, és sorprenent (o no, si tenim en compte el procés d'apropiació d'eslógans i símbols que protagonitza aquest partit) que s'apropiin d'un eslogan del maig del 68, una frase d'En Jim Morrison "It is forbidden to forbid. Freedom begins by forbidding something: interference with the freedom of others" o sigui "Prohibit prohibir. La llibertat comença amb una prohibició: la d'interferir en la llibertat dels altres".

Podríem pensar que "prohibir" els toros suposa interferir en la llibertat dels altres per`p crec que no és el cas: prohibir els toros és defensar els animals i anunciar recursos a l'acord democràtic d'un parlament és interferir en la llibertat dels altres. Qui diu "prohibit prohibir", a més, no és un partit de tendència àcrata sinó un partit conservador que acaba de liderar una croada presentant mocions en diferents ajuntaments per prohibir el burca i el nicab. Un partit que l'any 2005 va votar l'anomenada "ordenança del civisme" de Tarragona en la que tan sols en les 18 pàgines de l'índex (l'ordenança té unes 200 pàgines atapeïdes de normes i prohibicions), apareix 18 cops la paraula prohibició.

A Barcelona, per exemple, el tarannà llibertari, del qual fa gala el Sr. Rajoy, grinyola quan llegim: "El presidente del grupo municipal Popular en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, ha reclamado al Ayuntamiento que "se deje ya de 'puñetas' y apruebe ya una nueva ordenanza de civismo y que lo haga sin complejos para prohibir la prostitución callejera, la mendicidad, que está al servicio de mafias que explotan a personas de forma miserable, pasear en pelotas por la ciudad y el uso del burka o el niqab".
Finalmente, Alberto Fernández ha denunciado que "la ordenanza de civismo que pactaron Clos y Trias se demuestra que es absolutamente insuficiente para exigir el civismo en nuestra ciudad". Por el líder Popular se necesitan "normas claras, Guardia Urbana suficiente para hacerla cumplir y un Gobierno que actúe con toda la determinación para impedir comportamientos como la práctica de prostitución en la calle, endurecer la normativa del 'botellón', prohibir la mendicidad por parte de aquellas mafias que explotan a aquellas personas que las practican o pasear desnudo por Barcelona ".

Em sembla, també, increïble, que després d'explicar fins la sacietat que la ILP, recordem que avalada per 180.000 signatures, tan sols pretenia acabar amb el maltractament animal es segueixi insistint, des de les files conservadores i protaurines, que el veritable motiu és el nacionalisme (el català, clar), l'obsessió antiespanyolista i l'afany en retallar llibertats del "tripartit". Un dels arguments per defensar aquest punt de vista és el d'afirmar que si l'objectiu de la ILP era evitar el maltractament animal com pot ser que no s'hagin prohibit els correbous i expliquen el terrible patiment dels animals encara que no es produeixi la seva mort. Amb aquest argument es contradiuen amb la seva postura "antiprohibicionista" que es torna a contradir amb la postura dels partidaris dels correbous a les terres de l'Ebre, al evitar el "blindatge" dels correbous portant la proposta de llei al Consell de garanties estatutàries.

Entenc que gent com jo, una mica xitxarel·los, perepunyetes i, perquè no, provocadors, qüestionin les prohibicions i la mania de prohibir, però no entenc que aquesta postura la defensi un partit, a banda de conservador, amb representació en òrgans de poder legislatiu, executiu i legislatiu.

• article de Alberto Rios Mosteiro en El Plural desglossant les prohibicions protagonitzades pel Senyor Rajoy
• article de Lucia Solís en el seu blog, explicant la seva visió i les "prohibicions" amb que convivim quotidianament.
• article Prohibido prohibir? en el blog La Fraternidad de Babel. "Vamos a ver, ¿prohibido prohibir... todo? ¿No deberían prohibirse el asesinato, el robo, la tortura, las violaciones o el maltrato infantil? O, descendiendo un peldaño en la escala de la gravedad, ¿deberían prohibirse las direcciones prohibidas, los semáforos, los ceda el paso y los stop? Y ya adentrándonos en lo más nimio, ¿qué pasa con los juegos? Todo juego tiene unas normas que incluyen restricciones. ¿Deberíamos olvidarnos de ellas y mover la reina como un caballo o aceptar pulpo como animal de compañía? Algo falla en eso del “prohibido prohibir”. De entrada, si suscribimos el principio humanista de que mi libertad acaba donde empieza la tuya, ahí nos topamos con un buen montón de restricciones “naturales”, por decirlo así. Prohibido agredirte, prohibido invadir tus propiedades, prohibido restringir tu derecho de expresión o, por ejemplo, prohibido hacerte un pijama de saliva sin tu consentimiento (en el caso de que seas Halle Berry)."

Els meus amics em diuen sovint que no faig posts sino que foto rotllos per tant acabaré però, en tot cas, vull deixar clar que, els defensors dels animal agraïm els arguments dels taurins argumentant el patiment animal en els correbous perquè coincidim i no pararem en defensa dels altres animals amb què compartim la nostra existència (i, no pateixi, Sr. Rivera, jo no menjo foie). Per altra banda, donar les gràcies al PP perquè gràcies, a les seves postures nacionalistes i antidemocràtiques acabaré simpatitzant amb les postures independentistes.

Ni corridas de toros ni partits antidemocràtics!

dues joves catalanes entre les víctimes a la Love Parade

El meu condol!

Les famílies de les 2 víctimes catalanes a la Love Parade arriben a Alemanya

La Fiscalia de Duisburg ha obert una investigació per conèixer les causes de la tragèdia

Els organitzadors ja han avançat que el festival de música ‘techno' no se celebrarà mai més

26/07/10 08:10 - Berlín - Redacció

Al lloc de la tragèdia, ciutadans anònims hi han dipositat flors i espelmes en record de les víctimes Foto: EFE.

7a cadena humana per la Platja Llarga de Tarragona

Pobres rics!

A Espanya hi ha un total de 143.000 rics, 16.000 més que en 2008

L’altre dia vaig veure un “reportatge” del canal Cuatro. El programa es diu Callejeros i el reportatge es deia “Vida de ricos” (premeu sobre l'enllaç si el voleu veure). No el vaig veure del tot però els bocins que vaig veure em van fer al·lucinar una mica (cosa que a aquestes alçades ja no és fàcil). Sortien “festes” i mogudes de “rics” com l'Excelence Fair, al castell de Perelada on l'entrada val 400 eurillos per parella i la penya es fot caviar de Beluga, pernil ibèric... i compra cotxes, iots, joies... perfums que al ruixar-los sobre les pells sonrosades també ruixen petites lamines d'or, etc. A la festa apareixien personatges com l'Estibaliz Sanz o la Rossy de Palma que acompanyava una noia d'una ONG que recaptava diners per Ghana. Un dels músics que amenitzava el sopar deia: "Tienen mucha pasta pero nosotros tenemos felicidad".

Una de les persones que sortia en el reportatge, expilot de motos, s’havia fet tatuar la paraula “ric” i el seu cognom al braç. Des de la seva casa en una finca de 8.000 m2 explicava que es dedica al món del prestamisme i al cobrament d’embargaments, que ha tingut uns 80 o 90 cotxes, el darrer un Ferrari 430 i la majoria de no menys de 160.000 euros... Sempre surt al carrer amb 1.000 eurets i la VISA a la butxaca. No sap si paga hipotèques, diu que ho porta el seu gestor i imagina que si, "per desgravar".

Un altre, un xaval que feia poc que s'havia tret el carnet de conduir mirava a veure si son pare li comprava un cotxet: un Maserati ("vale unos 300 o 200 mil euros peró de eso (sonrisa) se encarga mi padre). Una senyora, de Girona, explicava que se n'anava amb el seu marit, molt amic d'en Bilyeits (o sigui Bill Gates), als EUA amb un jet que costava un milió de dolars l'hora de lloguer.

Un paio de 33 anys, fill d’un multimilionari suís propietari d'una farmacèutica suïssa (parla de Sandoz Novartis), explicava que espera jubilar-se als 40. Té 28 empleats, 5 cases, 11 cotxes... i dona diners a ONG’s perquè “sino no me sentaria bién”.

Un arquitecte milionari alemany, de noranta no se quants anys, membre de la jet set marbellí, amb majordoms (un matrimoni) mileuristes (això sí amb casa, cotxe, teléfon... pagat, no sé si pel temor a morir-se sol) explicava que per fer-se milionari cal tenir idees. La locutora li preguntava, en un altre moment, sobre la crisi, somriu i diu "No me interesa". Al fer una reflexió sobre la gent més desfavorida que ho passa malament, comenta: "Si, es culpa de ella" (de la gent? de la crisi? Molt em temo que es referia a la primera possibilitat).

Ja no sé massa bé qui, en un fragment del vídeo, exclama "Cuanto vale el mundo? que lo compro"

El reportatge m'ha deixat una sensació estranya. Per una banda he vist una gent que no deixen de tenir una faceta humana, una cara "amable" semblant a la de la majoria de les persones. Per altra he vist que la major part d'aquestes persones adoptaven postures força ridícules, vanitoses, mesquines... més semblants a les que atribuïm als anomenats nous rics.

Pensant-ho, he arribat a la conclusió que el reportatge no deixa de ser una operació de maquillatge d'alguns rics (dic d'alguns perquè tinc la sensació que els rics de debò no apareixen en aquests programes). Operació de maquillatge perquè el programa ressalta els trets humans d'aquestes persones però passa per alt sobre el més important: com han obtingut aquests riquesa? perquè no oblidem que treballant, la gent no es fa rica.

Cercant per internet resulta que una de les persones que apareixen, per cert una de les més simpàtiques i que a més dona diners a les ONG's, és el fill d'un dels socis de Sandoz-Novartis. Una de les cinc grans farmacèutiques, famosa, a més de pel volum de negocis i guanys, per cosetes com:

• la Artemisia annua es una planta tradicional de la medicina china con una efectividad del 95% contra la malaria. Tras pasar fiebres, el tratamiento con esta planta logra que la persona sane después de unos tres días. La OMS firmó un acuerdo en 2001^[1] con Novartis para producir cantidades anuales a bajo coste bajo la marca Coartem, una pastilla de dosis fija de arteméter/lumefantrina. La Artemisa tiene una cosecha anual, lo que dificulta su producción. Novartis no realizó la inversión adicional prometida pese a tener la previsión oficial de la OMS de producir 60 millones de tratamientos para 2005. Al tener Novartis la exclusiva de Coartem, la desidia en su producción ha permitido la enfermedad y muerte de millones de personas en los últimos años, mientras que tratamientos de menor eficacia copan el actual negocio del tratamiento de la malaria.^[2] En septiembre de 2006^[3] Novartis seguía sin haber cumplido el compromiso. Coartem sigue siendo casi imposible de encontrar en muchos países afectados o tiene un acceso muy limitado.

• El 12 de junio de 2009 anunció la creación del primer lote de vacunas contra la gripe porcina causada por una variante del Influenzavirus A.^[4] Igualmente anunció que no hará caso a la petición de la Organización Mundial de la Salud, por lo que no donará vacunas a los países pobres. Indicó su director general, Vasella, que "el costo de cada vacuna es de entre 10 y 15 dólares en grandes pedidos y algo más si el volumen del pedido es menor".[5

• Novartis ha estat acusada, també, per la seva relació amb el cultiu de transgènics i per la experimenació amb animals.

Coneixent aquestes dades el fet que el senyor de reportatge doni diners a ONG's adopta un significat menys important per no dir cínic. El director general de Novartis, Daniel Vasella, és un dels assistents habituals a les reunions del club Bilderberg. Ací si que hi ha força "rics" que no tenen cap intenció de sortir a les cadenes de televisió.

Per cert, alguns rics espanyols a la llista Forbes, són els següents:

Mentrestant, trobem estadístiques com aquestes:

• 24.000 personas mueren al día por hambre.
• Más de 1.000 millones de personas viven actualmente en la pobreza extrema (menos de un dólar al día). El 70% son mujeres.
• Más de 1.800 millones de seres humanos no tienen acceso a agua potable.
• 1.000 millones carecen de vivienda estimable.
• 840 millones de personas mal nutridas.
• 200 millones son niños menores de cinco años.
• 2.000 millones de personas padecen anemia por falta de hierro
• 880 millones de personas no tienen acceso a servicios básicos de salud.
• 2.000 millones de personas carecen de acceso a medicamentos esenciales.