Manifest blocaire contra el transvasament

Avui, un grup de blocaires de les Terres de l'Ebre ha promogut la difusió d'un manifest contra el transvasament a Barcelona, que publiquem en diferents blocs, tots al mateix temps, avui 15 de maig, a partir de les vuit del matí.
Evidentment, em faig ressó de la crida i de la manifestació del proper 18 de maig.
Si algun blog es vol afegir a aquesta acció, comuniqueu-ho, si us plau, a blocairesdelebre@gmail.com

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

- Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

- Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de
destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
- Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos
turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
- Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
- Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

llum, pluja... màgia

Aquests dies, com podeu veure, ja estic liat amb la feina. La cosa té coses bones i d'altres que no ho són tant. Entre les darreres, que vaig una mica més cansat i amb son endarrerida i que, evidentment, no puc fet tot el que m'agradaria. Entre les coses que ja no puc fer hi ha la d'actualitzar sovint el blog. Ara l'he d'actualitzar un o dos cops a la setmana.
Entremig, com no, la magia. I que duri.
Recordeu que fa poc us parlava de la magia de la llum i dels llums? Dons be, fa poc em vaig comprar El somni més dolç de la Doris Lessing. No la coneixia i crec que val la pena fer-ho. Dons imagineu quin principi més bo. El llibre comença així: "Era un capvespre de principis de tardor; a baix, el carrer era un escenari ple de llumetes grogues que suggerien intimitat, i la gent es començava a recollir per a l'hivern" No us sembla una meravella?

Ahir, començava a preparar el dinar (venien a dinar les nenes i ma mare i vaig fer una paella d'arròs (integral, Riet Vell) amb carxofa i uns "pinxos"). Estava plovent, vaig fer una escapada cap a la finestra i vaig mirar. La plaça era quasi buida. De cop, en un racó, aprop dels contenidors de la brossa, un paraigues. Fet caldo. Vaig agafar la càmera de fotos. El vent el va empènyer una mica, una altra ràfega el va fer córrer fins el mig de la plaça. Alli va restar una bona estona, sol. De tant en tant passava gent que ni tan sols se'l miraven. Poca estona després, una mirada més ampla i, pam, un altre paraigües atrotinat al costat de l'entrada de l'aparcament. Vaig anar a controlar el dinar i quan vaig tornar ja no hi era. Be de fet si que hi era. Algú el va recollir, el va plegar i el va deixar sobre la pila de cadires del Melic.

Suposo que no té res a veure, ;-) , però, aquest matí, passejant, veient un dia nítid (una estona si més no, fresquet, plàcid, amb pelegrins pel carrer, tranquils, i, al cap d'una estona, alguns arbres caiguts (i tallats), la mar arrissada, verdosa, pastelosa... (quin plaer, a estones, viure a aquesta ciutat, quines meravelles depara) he recordat una cançó del Serrat, les sabates.
De tot, el millor m'ho he quedat jo. Una part us la passo: alguna foto del paraigües i la lletra de Les sabates.

A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Passa un home viu i lleuger el pas, lleuger el pas,
passa un home que no les veu pas.

El segon, dins la glaçada nit,
el segon, té pressa, enyora el llit.
El tercer, cec, les ha trepitjat,
el tercer de res no s'ha adonat.

A la neu algú les va llençar, va llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Una dona les mira i les veu, i les veu,
una dona les veu i no ho creu.

Un altre home diu: "No són per mi",
un altre home de posat molt fi.
Quanta gent que passa amb l'ull sorrut!
Quanta gent l'esperança ha perdut!

Quina sort!, hi són quan passo jo, passo jo,
quina sort!, la neu m'ha ofert un do.
Vaig corrent descalç tots els camins, els camins
vaig corrent, les prenc amb dits felins.

Les escalfo, fredes són com gel,
les escalfo amb la llum d'un estel.
Oh miracle!, les he somniat tant.
Oh miracle!, a la mida em van.

A la neu tot d'una m'he fet ric, m'he fet ric,
a la neu hi buscaré un amic...

"discurs" premi Ortega y Gasset - Gervasio Sánchez

En aquest blog he parlat, més d'un cop, de Gervasio Sánchez. Un amic que, a més, és un fotoperiodista i artista reconegut i, sobretot, amb escrúpols.
Fa poc, li van concedir el premi Ortega i Gasset de Fotografia, convocat pel diari El Pais, per una instantània delprojecte Vidas Minadas. El 7 de maig li van lliurar el premi i, davant la c¡vicepresidenta del govern, ministres socialistes, ex-ministres del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'alcalkde de Madrid, el vicepresident del Senat i centenars de personbes va llegir aquestes paraules:"Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.
Es un gran honor porque varios de mis mejores amigos a los que respeto profesionalmente pertenecen a la plantilla de este diario. Queridos Ramón Lobo, Guillermo Altares, Miguel Ángel Villena, Jorge Marirrodriga, Francesc Relea, Miguel Gener, Alberto Ferreras, Gorka Lejarcegui, incluso tú querido Alfonso Armada, a los que he nombrado y a los que tengo en mi mente, a todos vosotros que me apoyasteis en los momentos más duros os dedico este premio de todo corazón.
Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.
No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.
Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.
Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.
Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película Cuentos de la luna pálida de Kenji Mizoguchi.
Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.
Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.
Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.
Pero como Martin Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.
Muchas gracias"

Manifestació a Amposta - 18 de maig

Paraules per la Pau - Cas-ual i Objecció Fiscal a la despesa militar

Aquest matí hem fet Paraules per la Pau. Hem parlat de la campanya d'Objecció Fiscal a la despesa militar d'enguany. De la bestiesa que suposa destinar al voltant de 52 milions d'euros diaris a despesa militar. Dels projectes als quals destinarem enguany els diners que -enlloc d'ingressar a Hisenda per finançar els exèrcits- destinarem a projectes relacionats amb el progrès social i humà i, concretament, a la Casa de la Pau de Sant Petersburg i a la campanya Reclama els espais militars... Podeu trobar més informació a la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau o a la del SIOF http://www.objecciofiscal.org Si necessiteu suport o assessorament per fer la vostra declaració podeu trucar al 977221458

Un grup de joves de Vil·laseca, principalment, ens han acompanyat i ens han ajudat a crear espais de pau i art per dir No als vaixells de guerra i No al militarisme. Primer, un dels joves ha interpretat un parell de peces de música clàssica a la guitarra i, després, tots, sota el nom de Cas-ual ens han ofert algunes peces de rock/ska que han estat força ben acollides i força aplaudides pel públic assistent a la concentració.

Podeu veure fotos de la concentració a la web de la Coordinadora http://usuaris.tinet.org/tgnapau a on també trobareu informació i materials (presentacions de power point, postals, cartell, models d'instància, guia...) sobre l'Objecció Fiscal.

coses i esforços que cansen i coses i esforços que il·lusionen

Estic una mica cansat. Aquesta tarda m'he passat algunes hores pendent del desplegament policial que s'ha muntat al carrer Ferrers. A partir de les 6 de la tarda la Guardia Urbana ha tallat el carrer pels seus extrems i per les escales que hi ha a la meitat del carrer i ha procedit a identificar i registrar les persones que accedien al carrer. Mentrestant un parell de persones de paisà feien el mateix entre el carrer Sant Domènec i la plaça dels Sedassos. En total una furgoneta, dos o tres cotxes i al voltant d'una quinzena de policies, uns quants dels quals amb armilles i el casc preparat. Al llarg de la tarda s'ha pogut saber que tot això es devia a que com a la Colomera hi havia un concert es pretenia evitar que hi accedís ves a saber qui amb drogues i/o armes. Increïble, però ja se sap que la realitat supera la ficció.
Al voltant de vuit mesos sense problemes amb els veïns i de cop algú decideix desplegar la policia, assetjar un carrer i cercar armes i drogues provocant alarma social. Finalment, hi ha hagut converses, la policia s'ha retirat deixant quatre números i la furgoneta en un extrem del carrer "per si necessitavem res" i el concert, a hores d'ara, sembla que s'ha celebrat sense problemes.
Feia falta tot això? què es pretenia realment? No hi ha coses més preocupants a la Part Alta de Tarragona com per gastar els diners de la ciutadania amb aquest desplegament?
Be, de fet no pretenia escriure un post sobre aquest tema, que, a aquestes alçades, em farta i m'avorreix, sinó sobre quelcom força més presentable:
Sobre la gent de la Colomera i les seves il·lusions ja n'he parlat altres cops i sobre un grup de joves que entrenen dur, moltes hores, i que s'apleguen al Reus Deportiu per compartir esforç, amistat, il·lusió... al voltant d'una passió, el patinatge artístic, també. Ara torno a parlar d'aquestes darreres perque han quedat terceres al campionat d'Europa de grups show i, per tant, s'han classificat, de nou, pel campionat del món que aquest any es celebrarà a la Xina, a Kaohsiung, Taipei.
Des d'aquest blog fem arribar la nostra enhorabona a les patinadores del CP Masnou que han quedat les primeres d'Europa i, com no, a les del Reus Deportiu. A la vegada, també és just lamentar que el CP Olot, campió d'Espanya i clar favorit hagi quedat en cinquè lloc.

Seguidament penjo dos vídeos, en primer lloc un vídeo que mostra els entrenaments del Reus Deportiu amb el seu espectacle Fèrtil i, en segon lloc, un amb l'espectacle Fàbrica de dummies que l'any passat les va portar al campionat del món a Austràlia.

"errors" policials i judicials

De tant en tant penjo algun post en el que manifesto els meus temors per la criminalització dels moviments socials, la retallada de les llibertats i la militarització i policialització de la societat. Normalment, rebo comentaris dient-me que exagero, que la policia tan sols serveix al ciutadà i coses més dures.
Amnistia Internacional denuncia coses semblants a les que jo dic (de fet, en alguns posts m'he limitat a parlar d'informes d'AI) en documents com "Sal en la herida" que denuncia la impunitat policial.
Aquests dies ha passat quelcom que m'obliga a fer un nou post: la detenció del professor de la URV i creador de Tinet, Manel Sanromà, a causa d'un error policial i judicial.
El diari El Punt d'avui informa amplament del cas per la qual cosa no reprodueixo la notícia.
A banda del fet en sí, que em sembla brutal i denunciable (ja se que la realitat supera la ficció) .per cert, vagi per endavant el meu suport pel Manel Sanromà-, hi ha una cosa que em preocupa, fins i tot, més que el cas en sí: el fet que Sanromà tingués fitxa policial. I que tingués fitxa policial no per haver estat detingut, jutjat, empresonat... sinó perquè un dia va denunciar un robatori. I em sembla preocupant que testimonis en judicis, per exemple, també en tinguin. Com diu El Punt, "La policia de la Generalitat disposa d’una base de dades informàtiques en què consten totes les persones que en algun moment han tingut relació amb la policia, ja sigui per haver denunciat algun fet, per haver-ne estat testimoni o bé per haver estat detingut o denunciat". Pensar que les persones que hem declarat als Jutjats al haver-nos autoinculpat d'haver avortat o d'haver acompanyat una dona a avortar, les persones que hem estat identificades en el transcurs d'actes pacifistes i/o antimilitaristes, etc. possiblement tenim fitxa policial (cosa que cal dir que tampoc és que em sorprengui massa) em sembla molt preocupant.
No em vull allargar i, per tant, ràpidament, comento que en El Punt apareix una altre notícia informant que "Absolen tres policies de Nova York acusats d’haver matat un home negre" i que, com ja vaig dir, fa uns dies, la denuncia presentada en el Jutjat de Guardia denunciant un mosso d'esquadra que va contusionar una companya en el transcurs d'una acció pacífica i pacifista ha estat arxivada perquè segons sembla "la policia va actuar de forma proporcionada (?)" i és "normal" que en coses així passin coses com aquestes. Evidentment s'ha presentat recurs però és imaginable pensar en el que passarà.
Adverteixo, per si un cas, que el vídeo que penjo és el del cas d'En Rodney King i que la ciutat és Los Angeles i la policia la d'aquella ciutat, Deu me'n lliuuri d'insinuar que a casa nostra puguin passar coses d'aquestes.

Nit i dia. Quietud i activitat.

Ahir a la nit vaig sopar amb l'Antonio i En Quique. Un bon soparet, ells dos amb carn i jo amb peix. La varietat va provocar que no ens acabéssim de posar d'acord amb el vi i vam demanar una ampolla de blanc (Castell del Remei) i una de negre (de la Terra Alta, Más d'En Pol). Llàstima que el vi blanc no estava fresc i fins que va agafar una bona temperatura en un cubell amb gel va passar una bona estona. Llàstima, també, perquè el local compta amb un parell de xicots que toquen (un toca melodies amb un òrgan elèctric i l'altre toca la guitarra i canta) amb la qual cosa la guitarra i les cançons sonen més aviat fortes amb la qual cosa dificulta la conversa i obliga a aixecar la veu. Després una visita a l'Estada del carrer Méndez Núñez, un dels pocs local en els quals poder degustar una copa de Calvados.
Després ens vam acostar al balcó del Mediterrani gaudint de la nit, de la solitud i quietud de la Rambla i de la lluna sobre la mar. Un d'aquells moments màgics que tan m'agraden (tot sigui dit, l'alcohol que ens havíem fotut entre pit i esquena és possible que contribuís a la percepció de la màgia de la nit).

Aquest matí, després que la "magia" de la nit passes factura (encara que discreta), la cosa ha estat força més activa: unes 250 persones ens hem trobat a la Rambla Nova, a l'alçada d'Hisenda, convocats pel "col·lectiu d'homes i dones per l'avortament lliure i gratuït de les comarques de Tarragona". Com recordareu, en el marc de la campanya per aquest dret, es va presentar tot un seguit d'autoinculpacions arreu de l'estat i mentre, en general, els Jutjats les arxivaven, els Jutjats núm. 3 i 6 de Tarragona van citar a declarar una vintena de persones. Arran d'aquests fets es va convocar l'acte d'avui.
Després d'alguns parlaments hem baixat al so d'una batucada fins el Jutjat a on hem lliurat 400 noves autoinculpacions.
Després de la presentació hem fet un vermutet i una assemblea per concretar noves dates i noves accions.

Després unes quantes hem acabat la cosa amb cus cus, tajin de vedella i uns kebabs. Arrodonidet amb un te amb menta. Tot en bona companyia. Ah! i sense alcohol ;-)

Jo també he avortat!

Premeu a sobre per veure-ho més gran:

vídeo de l'acció contra la presència de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament

Pel youtube he trobat un vídeo de l'acció que vam fer, el 3 d'abril, al Saló Estudia, davant l'stand de l'exèrcit.
Ah, per cert, la denúncia que vam posar al jutjat de guàrdia per la lesió que un mosso d'esquadra li va provocar a la nostra companya ha estat arxivada pel jutjat perquè es veu que és "normal" que en una acció policial hi hagi lesionades. A banda de lo brutal de tal argument, el jutjat sembla ignorar que l'acció era totalment pacífica, tal com mostren els vídeos emesos per TV3. Hem presentat un recurs.