dijous, 29 d’abril del 2010

Paraules per la Pau i Jornades sobre la crisi econòmica

Aquest diumenge, 2 de maig, serà primer diumenge de mes i, per tant, farem Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes, a les 12 del migdia, a la Plaça de la Font, per dir NO al militarisme des de la creació d'espais de pau i art.
Aquest diumenge ens ajudaran a crear aquest espai les companyies Raks Aisha, dansa del ventre, i la Companyia Tribal Tarraco, dansa del ventre tribal.

Penjo el cartell i un breu text explicatiu dels dos tipus de dansa:

"La dansa del ventre va surgir a l'Orient Pròxim i nord d'Àfrica i és na de les formes de dansa més antigues, l'origen de la qual té a veure amb els rituals de fertilitat practicats durant l'Edat de Pedra. En el decurs de la història va patir nombroses prohibicions però ha perdurat fins als nostres dies evolucionant i adaptant-se a la situació social i política actual. La dansa del ventre tribal és un estil diferenciat que va ser creat pels nordamericans copiant el vestuari de molts períodes històrics i regions del món diferents (principalmente, de l'India, el nord d'Àfrica, Afganistan i Orient Pròxim) Les ballarines dansen a l'estil d'una "tribu" suggerint un ideal de cooperació femenina. La Companyia Raks Aisha balla dansa del ventre i la Companyia Tribal Tarraco balla dansa del ventre tribal."

Penjo, també, el cartell sobre les jornades sobre la crisi econòmica que organitzen l'Ateneu LLibertari Alomà i la CGT, el dies 12 i 27 de maig.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Qué és l'Objecció fiscal a la despesa militar


Tècnicament, l'objecció fiscal consisteix a desviar de l'impost sobre la renda de les persones físiques el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa, d'acord amb els pressupostos de l'Estat, o una quantitat fixa (84,00 euros que és una xifra simbòlñica relacionada amb els països amb deute extern).

Aquests diners, que digui el que digui la llei de pressupostos no es destinarien a la defensa de la societat, sinó a la preparació de les guerres en defensa d'uns quants, es desvia cap a finalitats socialment útils: qui fa objecció fiscal ingressa l'import de la seva objecció en el compte d'un projecte alternatiu, i inclou el resguard de la seva acció i una carta explicativa amb la resta de papers de la declaració.

Com veieu, no es tracta de pagar menys impostos. Es paga exactament el mateix, però fent ús de l'irrenunciable dret a l'objecció de consciència, l'objector o objectora fiscal es nega a col·laborar al manteniment de l'aparell militar i opta per lliurar directament aquesta part del seu impost a alguna cosa que veritablement el defensa. No es tracta tampoc d'arreglar tan sols un problema personal, sinó que es tracta també d'una implicació en la lluita per un món on la pau no sigui la victòria de qui estigui més armat, sinó el resultat de la justícia. L'objecció fiscal es constitueix així en una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les coses militars, té un component fort de solidaritat: des del primer moment va quedar ben clar que l'objecció de consciència fiscal a les despeses militars treballaria també per impulsar altres lluites que, portades a terme per tota una sèrie de moviments i grups, estructuraven en conjunt el que es podria anomenar una defensa alternativa, i progressaven en el desenvolupament i la justícia social. Aquest aspecte va quedar més clar quan es van llançar els anomenats "projectes col·lectius". És l'objector o objectora fiscal qui decideix on enviar els diners de la seva objecció fiscal.




Deixar de pagar el percentatge dels impostos que es destina al Ministeri de Defensa és deixar de ser còmplice d'un altre escàndol: la despesa militar del govern espanyol. El pressupost de les Nacions Unides, al llarg d'un any, equival a la despesa que té durant dos mesos el ministeri espanyol de defensa. Per comparar-ho amb una altra xifra, cinc dies de despesa militar espanyola equivalen a la quantitat que aquest mateix govern atorga anualment a concedir beques d'estudi.
Com que no vull contribuir a aquesta injustícia, cada any, quan vaig a fer la declaració d'Hisenda, calculo el percentatge que es dedica dels pressupostos a Defensa. Per exemple, si és del 6%, i jo pago 600,00 euros a Hisenda, 564,00 euros hauran d'anar a despeses del govern, però 36,00 euros seran destinats a Defensa. Jo no vull cap guerra i, per tant, com que soc pacifista em nego a pagar aquests 36,00 euros. Abans, però, hauré anat a alguna ONG, els hauré donat aquests 36,00 euros i hauré presentat el rebut a Hisenda per demostrar que no vull evadir els impostos, sinó que prefereixo donar-los a l'ajuda al Tercer Món abans que pagar la construcció d'un avió militar.

Arcadi Oliveres (extret del llibre Aturem la crisi)




¿Qué valen las siguientes cosas?

Necesidades sociales

Un colegio de primaria con todas sus dotaciones: 4.800.000 €

Una escuela infantil: 1.500.000 €

Un hospital: 35.000.000 €

Un centro cultural: 800.000 €

Un pabellón polideportivo: 484.000 €

Atención social durante un año a 3.000 personas en necesidad extrema: 1.200.000 €

Caprichos de los militares

Un misil Tomahawck 1.000.000 €

Un cazabombardero Eurofighter Typhoon: 25.000.000 €

Un cazabombardero F-16: 23.000.000 €

Un cazabombardero F-22 (sin armamento): 110.000.000 €

Un avión “invisible” B-2: 1.900.000.000 € (mil novecientos millones; es el avión más caro del mundo)

Un helicóptero Eurocopter Tigre: 12.000.000 €

Un helicóptero Apache: 13.000.000 €

Un tanque Leopard 2-A4: 1.200.000 € (son una ganga comparados con lo que cuestan los tanques yankis)

Un tanque M1 A1 Abrams 4.300.000 €

Una fragata F-100: 600.000.000 €

Un portaviones con propulsión nuclear: 3.200.000.000 €

Un submarino S-80: 450.000.000 €


Y ya con la calculadora en la mano, por ejemplo nos salen estas comparaciones:

- Un misil Tomahawck equivale a 0’20 ESCUELAS DE PRIMARIA PERFECTAMENTE DOTADAS (5 misiles = 1 escuela)
- Un tanque M1 A1 Abrams a 0’89 escuelas (casi una)
- Un helicóptero Eurocopter Tigre a 2’50 escuelas
- Un cazabombardero Eurofighter Typhoon equivale a 5’20 escuelas
- Un submarino S-80 a 94 escuelas
- Una fragata F-100 a 125 escuelas
- Un avión “invisible” B-2 a 396 escuelas
- Un portaviones con propulsión nuclear a 667 escuelas

- Un misil Tomahawck equivale a 0’02 HOSPITALES (35 misiles = un hospital)
- Un tanque M1 A1 Abrams a casi 0’12 hospitales (8 tanques = 1 hospital)
- Un helicóptero Eurocopter Tigre a 0’34 hospitales (3 helicópteros = 1 hospital)
- Un cazabombardero Eurofighter Typhoon equivale a 0’71 hospitales (3 cazas = 2 hospitales)
- Un submarino S-80 a 13 hospitales
- Una fragata F-100 a 17 hospitales
- Un avión “invisible” B-2 a 54 hospitales
- Un portaviones con propulsión nuclear a 91’5 hospitales

- Un misil Tomahawck equivale a LA ALIMENTACIÓN DE 2.500 PERSONAS EN NECESIDAD EXTREMA DURANTE UN AÑO
- Un tanque M1 A1 Abrams a la de 10.750 personas
- Un helicóptero Eurocopter Tigre a la de 30.000 personas
- Un cazabombardero Eurofighter Typhoon equivale a la de 62.500 personas
- Un submarino S-80 a la de 1.125.000 personas
- Una fragata F-100 a la de 1.500.000 personas
- Un avión “invisible” B-2 a la de 4.750.000 personas
- Un portaviones con propulsión nuclear a la de 8.000.000 personas

Enllaços per saber-ne més i per trobar documentació, models d'instàncies, recursos...:

Campaña contra el Gasto Militar: Objeción Fiscal al Gasto Militar 2010
Objeción fiscal AA-MOC
Pàgina del SIOF sobre l'objecció fiscal
Pàgina de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau sobre objecció fiscal


Tanco el post amb un vídeo sobre el discurs que va fer un veterà de guerra americà que havia estat a l'Iraq. Val la pena:



dilluns, 26 d’abril del 2010

Desarma els teus impostos amb l'objecció fiscal a la despesa militar


Com a continuació dels posts El negoci de la guerra (1) i el Negoci de la guerra (2) penjo aquest sobre l'objecció fiscal. Contra la barbàrie finançada amb els nostres impostos, s'imposa l'Objecció fiscal.

El pressupost del Ministeri de Defensa per a lany 2010 ascendeix a 9.155 milions deuros i suposa una disminució del 6,2% respecte lany anterior. Malgrat això, la despesa militar total és bastant més elevada ja que hi ha despeses que a pesar de ser militars, no estan comptabilitzades dins el Ministeri de Defensa. La despesa militar total, doncs, suma 18.161 milions deuros i suposa una disminució del 2,4% respecte 2009.

Una de les partides que més han baixat són les inversions militars. Disminuiran un 23,5%, encara que aquest fet no ha obligat a suspendre cap projecte militar. A més el més probable és que no acabin disminuint tant atès que el pressupost liquidat a final dany sol patir una gran desviació respecte el que estava pressupostat inicialment. A data de 30 de setembre de 2009, per exemple, les despeses del Ministeri de Defensa en comptes de baixar un 3% com shavia anunciat en el pressupost inicial pujaven prop dun 8%.


Despesa militar Espanya

(en milions deuros corrents) Conceptes

Any 2009

Any 2010

Ministeri de Defensa

8.240,77

7.694,86

Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa

1.230,53

1.218,19

Centre Nacional de Intel·ligència

255,06

241,37

Total Ministeri de Defensa

9.726,36

9.154,42

Classes passives militars

3.298,14

3.328,59

ISFAS (Altres Ministeris)

602,53

617,53

Guàrdia Civil (Ministeri dInterior)

2.941,51

2.973,17

Crèdits I+D militar (Ministeri dIndústria)

1.149,92

950,91

Organismes militars internacionals (Ministeri dExteriors)

56,57

11,07

Total Defensa criteri SIPRI

17.775,03

17.035,69

Interessos del Deute Públic

834,57

1.125,20

Total despesa militar

18.609,60

18.160,89


Principals Indicadors de la despesa militar 2009/2010

Indicadors

2009

2010

Despesa militar per dia

50,98 milions €

49,75 milions €

Despesa per habitant/any

408 €

395 €

Despesa militar respecte del PIB

1,77%

1,73%

Despesa militar / pressupost total

5,11%

4,70%

Variació despesa militar3

-1,61%

-2,41%

Inversions militars

3.155,8 milions €

2.510,68 milions €

Inversions militars / total d'inversions

12,73%

10,46%

Variació inversions militars

-16,36%

-23,51%

R+D militar total

1.462,3 milions €

1.182,80 milions €

R+D militar / R+D total

15,15%

12,96%

Variació R+D militar

-12,13%

-19,11%


Les inversions militars previstes per a lany 2010 són gairebé les mateixes que les dels anys anteriors però amb menys dotacions. És a dir, no hi ha intenció danular cap dels gran projectes militars industrials com l'avió de combat EF-2000, blindats Leopard,... Els únics que desapareixen són les fragates F-100 i el buc de projecció estratègica que han estat finalitzades l’any 2009

Inversions en armament any 2010

(en milions deuros corrents)

Armes

Any 2010

Avió de combat EF-2000

176,19

Avió de transport A400M

1,00

Helicòpters de combat Tigre

36,27

Fragates F-100

0,00

Blindats Leopard

36,00

Blindats Pizarro

2,00

Obús remolcat 155/52 mm

15,14

Míssils Taurus

6,78

Míssils Iris-T

11,06

Míssils contracarro Spike

14,97

Blindats Centauro

11,17

Helicòpters transport NH-90

14,49

Helicòpters multipropòsit

3,00

Bucs transport militar i desembarcament BAC, BAM, LCM

35,75

Modernització avions militars F-18, C-15, CN-235

21,06

Comunicacions, sistemes de comandament i guerra electrònica

168,78

Vehicles blindats i material dartilleria (Exèrcit de terra)

30,80

Municions i explosius

31,70

Míssils Mistral, ESSM, Standard i torpedes MK-46 (Armada)

19,84

Coproducció estratègica (OTAN)

19,09

Infraestructures i instal·lacions

103,95

Altres inversions no especificades

329,63

Inversions Organismes Autònoms de Defensa

239,21

TOTAL inversions4

1.463,28

R+D militar del Ministeri de Defensa

231,895

R+D militar del Ministeri dIndústria

950,91

Total inversions militars

2.510,68

Tota la informació sobre la despesa militar de l’any 2010 ha estat extreta de l'informe publicat pel Centre Delàs de Justicia i Pau.



Guia ràpida per fer l'Objecció Fiscal

Esquemàticament, el que cal fer és el següent

1. Omplir els impresos de la declaració de renda fins a l'epígraf "quota líquida"

2. Calcular l'impost de l'objecció fiscal i incloure'l en alguna de les caselles posteriors de retencions, tot ratllant el text i escrivint-hi "per a objecció fiscal".

3. Adjuntar comprovant per objecció fiscal d'haver realitzat l'ingrés a l'entitat escollida.

4. Adjuntar carta al ministre d'Hisenda en la qual s'explica què es fa i la raó. Podeu veure un model darrera.

5. Enviar l'enquesta amb les dades al centre coordinador (correo electrònic obfiscal@pangea.org) o a la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau (tgnapau@tinet.org).

El càlcul de l'import a desviar per objecció fiscal es realitza partint de si s'objecta el percentatge que es destina al Ministeri de Defensa (al voltant del 6%) o si s'objecta una quantitat fixa 84 €. Tant l'una com l'altra es descompten de la quota líquida i conseqüentment es pot realitzar l'objecció fiscal sempre, independentment de si la declaració de renda surt "a pagar" o "a retornar". També hi ha la possibilitat de fer l’objecció fiscal encara que no s’hagi de fer declaració, en haches cas s’aplica la “quota zero”.

Per tal que tothom que ho desitgi pugui aclarir qualsevol dubte a l’hora de preparar la seva declaració de la renda es pot demanar suport a la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Podem assumir assessoraments individuals o col·lectius, serrades informatives, etc.

dilluns, 19 d’abril del 2010

sobre policies locals, dimissions, ordenances cíviques... i llibertats

imatge d'una de les intervencions de la Guardia Urbana





Fa uns dies llegia la sentència en la qual s'absol un jove tarragoní que -després de ser multat i agredit per dos guàrdies urbans mentre l'intentaven detenir per fer comentaris que van interpretar ofensius- fou acusat d'"atemptat a gents de l'autoritat" i de "lesions". En la sentència es diu que la reacció dels guàrdies a uns comentaris del jove acusat fou una "reacción excesiva e impròpia, deslegitimada y desproveida del amparo del principio de autoridad..." i esmenta la sospita d'"inveracidad" davant les declaracions dels guàrdies.

Per coses com aquestes, altres semblants que, probablement, no s'han denunciat per por i altres com les que va denunciar el col·lectiu Cau de Llunes, a principis del 2009 es va crear la plataforma Prou abusos guàrdia urbana.

La cosa no s'acaba ací car fa uns dies vaig llegir en el digital Tot Tarragona que el passat dimecres, 14 d'abril, un grup de joves vinculats a col•lectius socials i polítics com Endavant, Cau de Llunes, la CUP o el sindicat Co.bas estaven repartint exemplars del periòdic “La Bicicleta” a la Rambla Nova davant les Teresianes, quan, tal i com va relatar a TT, un dels joves, Santiago Fortuny, dos urbans els van demanar la identificació i els van requisar una cinquantena d’exemplars adduint que estava prohibit repartir diaris segons les ordenances cíviques, “fins i tot ens han dit que ens podien multar”.

Arran d'aquests fets, persones vinculades als grups esmentats, van repartir octavetes a la plaça de la Font en les que demanaven la dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Carles Castillo tot denunciant el presumpte abús que exerceix la Guàrdia Urbana de la ciutat amb les multes per alteració de l’ordenança cívica.

En aquestes octavetes i al periòdic “La Bicicleta” expliquen com arran d’una protesta realitzada ara fa un any davant Caixa Tarragona on van llençar papers a terra, van enganxar adhesius i van fer crides per un megàfon, quatre dels joves que van protagonitzar l’acció han rebut multes que sumen un valor total de 4.500 euros, “un autèntic abús de poder i afany recaptatori”.

premeu a sobre si les voleu engrandir

D'altra banda, també creuen que podria haver un arxiu il•legal per part de la policia local amb les persones “políticament actives”, ja que les que van rebre la multa no van ser identificades en aquell moment.

Per la seva part el tinent d’alcalde de seguretat i mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, vha manifestar a TT que en relació als fets denunciats per aquests col•lectius, que el que va fer la Guàrdia Urbana és fer complir la normativa municipal que impedeix llençar papers a terra o repartir revistes sense permís. Castillo va afegir que li sembla molt bé que demanin la seva dimissió tot i que creu que els grups que ho fan són extremistes anti-sistema i que tots plegats estan representats per 5 o 6 persones.

Aquests darrers fets han ocasionat la creació d'un grup al Facebook, anomenat Prou abusos! Carles Castillo dimissió! que en aquests moments sobrepassa els 250 membres. En la informació sobre el grup diuen: "Prou abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Es per aquest motiu que demanem la dimissió dels responsable polític de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Pensem que l'ajuntament s'està extralimitant i que la G.U està fent abus de poder continuament. Ja sigui per un us totalment recaptatori per enriquir les arques de l'Ajuntament, o sigui les seves butxaques; o per reprimir a la gent que pensa i actua diferent, que te una mirada crítica i que pensa que les coses és poden canviar i fer d'una altre manera. "

Fa pocs dies els diaris explicaven com una desena de joves havien rebut multes de 375,00 euros, cadascun, per escopir closques de pipes a terra. No em sembla bé escopir res a terra però em sembla excessiva la mesura i dona arguments a qui creu que les multes basades en l'ordenança cívica tenen un objectiu recaptatori. De totes maneres em preocupen força més les denúncies d'agressions o de persecució dels col·lectius abans esmentats. Cal dir que he experimentat en carn pròpia com es pot complicar una simple identificació per mostrar una pancarta contra l'exèrcit davant una furgoneta de reclutament. He estat identificat per mossos, policies nacionals, guardia civil... i, curiosament, les més "complicades" han estat protagonitzades per guàrdies urbans.

una altra imatge de la g.u. en defensa de pobres militars acoquinats per tres o quatre ciutadans amb una pancarta

Pel que fa a les "ordenances cíviques" penjo un fragment d'un article que vaig fer a principis del 2007, no el tinc penjat al blog i, per tant, no us puc penjar un enllaç al post amb la qual cosa lamento que aquest es faci una mica llarg:

"...A aquestes impressions caldria afegir-hi un fenomen que sembla actual, a casa nostra, pero que no ho és tant: l'aprovació d'ordenances “cíviques”. Aquestes ordenances que recorden aquella frase famosa de “la calle es mia”, si investiguem una mica, ens fan retrocedir a New York, a l'època en que l'alcalde Giuliani feu bandera de la “tolerància cero” i nomenà cap de la policia una mena de “super-comisari”, William Bratton. La “tolerància cero amb la delinqüència” es centra en combatre la petita delinqüència amb rigor; es basa en la “teoria de la finestra trencada” que ve a dir que els petits desordres quotidians donen pas a les grans patologies criminals (adaptació de la dita francesa que diu que “qui roba un ou, roba una vaca”). L'increment de les despeses i de les forces policials, la criminalització de conductes com la mendicitat o la prostitució, els excessos policials i la falta d'eficàcia a mig i llarg termini són alguns dels trets d'aquesta veritable “penalització de la pobresa”.

En tots els casos, abans exposats, cal tenir en compte quelcom que tots tenen en comú: el fet que les actuacions policials indicades es passin pel forro dels collons totes les normatives relacionades amb els drets humans. Un fenòmen del qual n'apareixen força exemples en el llibre de David Fernández “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” que tracta, principalment, d'un recull d'episodis relacionats amb la guerra bruta contra els moviments populars i socials. En aquesta guerra bruta hi té un protagonisme destacat el grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del cos nacional de policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social, d'això el nom.

Un resum, tret del llibre, sobre els 10 anys que van de 1995 al 2005 ens dona:

16000 detencions

420 agents dedicats únicament als moviments socials

160 empresonaments

40 presos

8 suicidis

56 infiltrats descoberts

Curiosament (o, potser, no tant) el butlletí de la biblioteca de l'Acadèmia de la Guardia Urbana de Madrid o el dels Mossos d'Esquadra (un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra entre el 2002 i el 2004. Segons Montserrat Tura, davant les severes conclusions de l'informe, “no tinc més remei que creure-m'ho") es fan ressò, i no precisament crític, de la política de tolerància zero.

David Fernández fa, també, un recull de frases cèlebres:

- Giuliani, 1990, Nova York: “els escombrarem dels carrers”

- Aznar, 2000, Madrid: “els escombrarem dels carrers”

- Rajoy, 2001, Madrid: “erradicar físicament dels carrers”

- Sarkozzy, 2005, Paris: “”netejarem els barris de xusma”

- Fernández Diaz, 2005, Barcelona: “desokupem Barcelona d'okupes”

- Joan Clos, 2006, Ciutat Vella, Ordenances del Civisme

Vist el ventall i atès allò de “pensa globalment, actua localment” m'atreveixo a afegir-ne alguna més:

- Joan Miquel Nadal i Male, 2005, Tarragona (en el transcurs d'una entrevista amb membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau): “l'exèrcit és imprescindible per garantir la pau”, “estic orgullos que els marines es passegin per la ciutat”, “si em dieu militarista jo us diré imperialistes”.

- Joan Miquel Nadal i Malé, 2006, Tarragona: “Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient”

A Barcelona hi ha ordenances del civisme, unitats especials antiavalots (UPAS i UNOC) de la Guardia Urbana, nombroses denúncies per maltractaments i coaccions (l'any 2004 les UPAS foren el cos policial més denunciat per racisme)... Les UPAS tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemàtiques socials: la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa.

I a Tarragona?

Dons a Tarragona, de moment, també tenim ordenances cíviques (que arriben a l’extrem de prohibir esperar l’autobús fora de la vorera o de l’espai reservat per aquesta finalitat. romandre a la via pública o als edificis i transports municipals sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal o a la prohibició del nudisme integral excepte en les zones que l’Ajuntament delimiti). També hi ha espais públics tancats amb reixes i, aquests dies preelectorals, els diaris locals informen, que, l’alcaldable de CiU, actual regidor, ha denunciat la insuficiència d’efectius policials (diu que n’hi ha menys de la meitat dels que caldrien) i s’ha compromès a engegar entre d’altres mesures, l’ampliació en 50 membres de la Guardia Urbana, la creació de 50 places més d’”agents cívics” i la instal·lació a partir del 19 de febrer de càmeres de videovigilància en determinats llocs que no indica. La Guardia Urbana de Tarragona també té un paper força més actiu i intimidatori que altres cossos policials en identificacions/intimidacions, sense cap explicació, de persones que exerceixen pacíficament els seus drets... "