dilluns, 31 de desembre del 2007

Per un any nou de lucidesa, resistència i alegria


M'agradaria desitjar a tothom, sobretot als i a les que compartim blogs o lluites o resistències o amor..., moltíssimes coses però crec que serà millor que us ho digui amb les paraules de dos grans poetes als que admiro: Miquel Martí i Pol i Mario Benedetti. Disfruteu-les!

Potser vindrà un altre matí més pur
i ens serà retornada la tendresa.

Desavesats, no gosarem a penes
vèncer la por del primer desgavell
i serà com si encara caminéssim
amb els ulls tan sotmesos a la fosca.

No és pas en va que ens repetim,
ni són vanes les múltiples represes.

A cada gest perdem una mica de força,
però les mans se'ns afuen
i sabem que la mort no ens vencerà
si persistim en el risc i en l'espera.

Miquel Martí i Pol


Hombre que mira el cielo

Mientras pasa la estrella fugaz
acopio este deseo instantáneo
montones de deseos hondos y prioritarios
por ejemplo que el dolor no me apague la rabia
que la alegría no desarme mi amor
que los asesinos del pueblo se traguen
sus molares caninos e incisivos
y se muerdan juiciosamente el hígado
que los barrotes de las celdas
se vuelvan de azúcar o se curven de piedad
y mis hermanos puedan hacer de nuevo
el amor y la revolución
que cuando enfrentemos el implacable espejo
no maldigamos ni nos maldigamos
que los justos avancen
aunque estén imperfectos y heridos
que avancen porfiados como castores
solidarios como abejas
aguerridos como jaguares
y empuñen todos sus noes
para instalar la gran afirmación
que la muerte pierda su asquerosa puntualidad
que cuando el corazón se salga del pecho
pueda encontrar el camino de regreso
que la muerte pierda su asquerosa
y brutal puntualidad
pero si llega puntual no nos agarre
muertos de vergüenza
que el aire vuelva a ser respirable y de todos
y que vos muchachita sigas alegre y dolorida
poniendo en tus ojos el alma
y tu mano en mi mano

y nada más
porque el cielo ya está de nuevo torvo
y sin estrellas
con helicóptero y sin dios

Mario Benedetti

MANIFIESTO "RED POR LA DIVERSIDAD FAMILIAR"

Per la xarxa "anillo solidario" ha començat a córrer el manifest que reprodueixo a sota i que em sembla força saludable en aquests temps inquisitorials que córren. Los firmantes de este manifiesto concebimos la red como una fuente de información y entretenimiento, pero también de activismo y participación social. Desde la disparidad ideológica, religiosa, racial y sexual nos une nuestro compromiso con la igualdad y la diversidad. Por ello, reafirmamos nuestro compromiso con el respeto y la tolerancia hacia los distintos modelos familiares. Los tiempos han cambiado y el modelo tradicional de familia convive hoy con otros tipos, como las familias monoparentales u homoparentales. Entendemos que esta diversidad enriquece notablemente a nuestra sociedad y, con tristeza, vemos día tras día como algunos sectores conservadores y retrógrados, encabezados por las jerarquías eclesiásticas, intentan imponer un modelo excluyente de familia tradicional. Por todo ello expresamos:

- Nuestro más firme RECHAZO a las actitudes de exclusión y discriminación que algunos sectores conservadores, liderados por la Iglesia católica, muestran hacia los distintos modelos familiares que conviven hoy en nuestra sociedad. Consideramos que detrás de su enfática defensa del modelo de familia "tradicional" se esconde la intransigencia y el odio a la diferencia. Defendemos la diversidad como un rasgo enriquecedor, también en el ámbito familiar, y, por ello, exigimos respeto y tolerancia para todos y cada uno de los modelos de familia existentes.

- Nuestra sólida DEFENSA de la igualdad y la diversidad, y por ende, del derecho de todo ciudadano, sin importar su orientación sexual, a amar, contraer matrimonio y construir su familia libremente. Actualmente en nuestra sociedad existen distintos tipos de modelos familiares y todos deben gozar del mismo respeto y consideración con los mismos derechos y obligaciones.Por último llamamos a la MOVILIZACIÓN social para seguir avanzando en igualdad y construir una sociedad más libre, igualitaria y diversa. Sólo con la participación y la visibilidad será posible frenar las actitudes discriminatorias, intolerantes e intransigentes que siguen existiendo y condenando la diferencia.

TODAS LAS FAMILIAS IMPORTAN
SÍ A LA DIVERSIDAD FAMILIAR

coses del 2007 que val la pena recordar

A punt d'acabar-se l'any sembla que és tradicional, recordar alguna de les coses que han passat. Així a grosso modo recordo, passant de qüestions més personals a més genèriques, en un planell més personal, visites, estada i operació a Bellvitge, visites i sessions de quimioteràpia a l'ICO, els bons resultats del tractament que, a finals d'any suposaven el meu pas cap a control i seguiment de la malaltia i perspectives de retorn a la feina, el bon rotllo amb familiars i amics (bon rotllo que em va sorprendre car no tenia consciència de la seva amplitud), la meva entrada a la blogosfera, les mogudes relacionades amb la monarquia, canvis polítics a l'Ajuntament de la ciutat, etc.

Si he de triar prefereixo recordar els fets que tenen a veure amb la família i, per exemple, un fet important per a les meves filles ha estat la seva participació, junt amb les companyes d'equip, al campionat del món de patinatge artístic que es va cel·lebrar a Austràlia la qual cosa va suposar visites a Tailàndia, Austràlia, etc. Crec que és una de les coses que val la pena recordar i, per això, he penjat al youtube i ací, al blog, el vídeo de l'actuació del Reus Deportiu en el campionat, en la modalitat de show grups grans, amb l'espectacle Fàbrica de dummis.


dissabte, 29 de desembre del 2007

programes de TV i radio sobre blogs

Fa uns dies vam fer una trobada de blocaires tarragonins/nes . Aprofitant l'avinentesa, la gent de Tinet (OASI), que tenen un programa, Clica, a la TV de Reus, va gravar a alguns blocaires explicant que és i com es fa un blog.
El Jaume del basar de les espècies, l'Emili de meoquidemanimo i jo mateix apareixem en el programa.



Penjo també l'enllaç al programa bloguejant de la Plana Radio de Santa Bàrbara que porta Josep Roig i que entrevista diferents blocaires. El dia 10 de desembre em va entrevistar a mi i aquí podeu sentir l'entrevista.

divendres, 28 de desembre del 2007

poti poti (perdó, barreja) solidari

El diari El Punt d'avui, 28 de desembre, amb el títol L'emoció del Dakar es barreja amb la solidaritat al parc de Tarragona, porta la notícia que, ahir, el parc de nadal de Tarragona va rebre la visita del pilot tarragoní Artur Aragonès que exposa, fins diumenge, la moto amb que competirà en el pròxim Dakar. Els infants que es vulguin fer una foto dedicada pel pilot amb la moto hauran de portar una joguina per la campanya de recollida de joguines que organitza la regidoria de Joventut i l'Institut Municipal de Serveis Socials.

Conscient que d'ací pocs dies, en concret el 5 de gener, comença l'anomenat rally Paris-Dakar, una mostra de xuleria i prepotència colonial occidental que crema combustible (el posa Total, la petroliera francesa que col·labora amb la Junta militar birmana) i diners travessant el Marroc, Mauritània i el Senegal (després de sortir de Lisboa i passar per Espanya), he pensat que aquesta devia ser la innocentada d'El Punt i he anat a la web de l'Ajuntament per confirmar-ho. Sorpresa! No és una innocentada! La barreja (mai millor dit) entre "solidaritat" i Dakar forma part de la programació del parc de Nadal. Concretament, a la web s'indica:

Parc Infantil solidari

La Conselleria de Joventut, conjuntament amb l'Institut Municipal de Serveis Socials, declaren el Parc Infantil com un dels punts de recollida de joguines habilitat a la ciutat.
A la vegada, Tarragona Ràdio també col·laborarà en aquesta campanya de recollida de joguines.
Simultàniament, al Parc Infantil, i durant el 27 al 30 de desembre, el pilot Tarragoní Artur Aragonès exposarà la motocicleta amb la qual competirà el proper Dakar. Tots els infants que portin una joguina podran fotografiar-se amb la moto i rebran de la mà del pilot la instantànea dedicada.

Seria bo que, quan passin les festes, l'Ajuntament canvii l'arbre dels desitjos per un "arbre de les realitats" perquè els nens puguin veure com s'han gestionat els seus desitjos de "cuidar la natura", "que els africans siguin feliços" o els més genèrics relacionats amb la lluita per la pau i contra la pobresa.

A l'edició de 2008 del rallye hom preveu que hi participaran al voltant de 600 vehicles (245 motos, 20 quads, 205 cotxes i 100 camions) de 50 nacionalitats que travessaran uns 9.000 km. pel Marroc, Mauritània i Senegal (no passarà per Mali per motius de seguretat, dels participants i organitzadors, clar). El rallye passa, entre d'altres, pel desert del Sàhara i en edicions anteriors es va aixecar força polèmica i enrenou pel seu despreci envers el Front Polisari, car tant sols s'havia negociat amb les autoritats marroquines .

L'any 2004, diferents entitats manifestaren la seva oposició al Rally (Paris) Barcelona - Dakar (aquell any va sortir de Barcelona) perquè:

- Continua essent una provocadora manifestació de prepotència i malbaratament que la civilització industrialista fa en front d’aquells països que no estan plenament integrats en la via de "desenvolupament" industrial. En totes les seves edicions, els equips participants han malbaratat enormes quantitats de diners, cremat més milions de litres de combustibles fòssils líquids, mobilitzat multitud de camions de suport, avions lleugers i helicòpters i les mateixes forces armades de molts països, en els quals juguen un clar paper de forces repressives i de domini absolut sobre les poblacions locals. Tot això és un escarni davant la situació real dels països escollits per a ser una mena de circ contemplat, a distància, pels embadalits telespectadors occidentals.
- Es tracta d'una escandalosa operació de propaganda menada pels nous "missioners" de la societat consumista que contribueix a imposar a les societats africanes els nous mites consumistes de la societat industrialista: les marques de cotxes, de tabacs i begudes, .... Tot això no és més que la forma "post-moderna" de continuar exercint el domini sobre societats de cultures diferents a la industrial. Abans es dominava als africans a cops de fuet (l'esclavisme) i amb l'endoctrinament a base de religions foranes (el colonialisme). Ara es fa amb la Coca Cola, el Camel i el Peugeot, i la dependència econòmica que imposen. Avui ja no seria vendible l'afirmació que l'explotació de l'Àfrica ha de continuar. Si Thierry Sabine, l’iniciador de la Paris-Dakar, ho hagués dit així, l'industrialisme no l'hauria canonitzat. Però els "sacerdots" de l'industrialisme l'han posat als altars perquè ha fet possible que la nostra societat accepti sense qüestionar-se res la continuació de l'espoli dels bens comuns de les societats africanes, a través de guerres per apoderar-se dels recursos naturals i a través de guerres contra la natura i les cultures tradicionals africanes,
- es tracta d'un groller espectacle sobre fons tropical que amaga els veritables problemes que les mil·lenàries cultures africanes tenen plantejats. Per més que els organitzadors s'esforcin en presentar les ‘compensacions’ que s'atorguen als països per on el (Paris) Barcelona-Dakar passa, mai compensaran els perjudicis reals causats a les poblacions locals: milers de km de pistes destrossats i ponts enfonsats, centenars de milers de litres de combustible requisats, tones i tones de ferralla i residus escam-pats arreu, ......
- I tot això, per tancar l’any que Barcelona ha organitzat un Fòrum Universal de les Cultures, dedicat al foment de la Pau, la Solidaritat i la Sostenibilitat. Tot una mostra i un exemple de la (in)coherència i/o cinisme de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona,
- I tot això, amb el suport de la multinacional espanyola Telefònica (que també va ser patrocinador destacat del Fòrum Barcelona 2004)

Clamant en el desert !

Per totes aquelles persones que aplaudeixen el Rally (Paris) Barcelona - Dakar, les organitzacions que signen la present declaració els hi proposem un petit motiu de reflexió: que hi dirien i quina cosa pensarien si un bon dia els països africans decidissin fer una Caravana de tribus nòmades que amb camells i altres animals anés des de Tamanrasset -en ple cor del Sahara- fins a Moscou, travessant tot el conti-nent europeu ?

Nota: el dibuix apareix a
http://blogs.aol.fr/violine28000/ceci-cela-/entries/2007/11/26/sans-sujet/2610
i la foto a http://padak.wordpress.com/category/action/

dijous, 27 de desembre del 2007

No a la joguina bèl·lica

Bé, ja han passat el 25 i el 26 (nadal, caga tió, Pare Noel... i altres fites consumistes). Ara ve la segona fase: el canvi d'any i, després vindrà la tercera, que no darrera, materialitzada en els reis mags (a banda, com no, dels meravellosos desitjos solidaris d'aquestes dates que alguns/es m'heu fet constar un tant preocupats/des per la meva producció de posts que fan pensar en una mena de reencarnació de l'Ebenezer Scrooge d'En Dickens ;-))

Tenint en compte que aquests dies toca regalar joguines als més menuts/des, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, com altres anys, ha editat un díptic que repartirem aquests dies (parc de nadal, etc.). Si cal regalar joguines procurem, si més no, que no siguin bèl·liques, discriminadores ni sexistes.

El díptic, a més d'un parell de dibuixos i frases al·legòriques, té un petit article sobre el joc i les joguines (procés de socialització, consum, etc.), un breu qüestionari per ajudar a triar quines joguines i, finalment, unes quantes adreces de webs que porten informació sobre el tema.

Penjo, seguidament, el díptic (si remeu a sobre el podreu llegir amb més comoditat):


diumenge, 23 de desembre del 2007

Bon nadal ;-)

Fa una estona he vist la pel·lícula Contes de Nadal. Ja sé que la culpa és meva però no hi havia res més presentable i el fet que la dirigís el Chaz Palmintieri (que m'agrada força com a actor) m'ha despistat. No anava malament però la darrera part ha convertit la pel·lícula en un típic producte de consum nadalenc, nyonyo i sentimental. premeu a sobre el gif (si voleu, clar). Podreu gaudir d'un bell motiu nadalenc.

He pensat en fotre un post nadalenc vomitiu però m'he contingut i, finalment, espero que sigui claret, contundent però que no se us indigesti (massa). Hi ha unes dades i un parell de vídeos.

En primer lloc us ofereixo unes dades per emmarcar com es mereixen aquestes dates marcades pel consum, la nyonyeria, la hipocresia...

• La pobresa significa gana. 850 milions de persones passen gana amb el seu corol·lari de malalties, patiment i morts prematures. Hom coneix que la fam no es dona per la manca d’aliments sino perquè la gent no té diners per comprar-los.
• La pobresa significa analfabetisme. 800 milions de persones no saben llegir ni escriure.
• Si mirem les taxes de mortalitat infantil (menors de 5 anys) veiem que 10 milions d’infants moren cada any. El 98% en els països pobres. La desnutrició és la causa principal i provoca el 50 % d’aquestes morts.
A l’África, la relació entre patir sida i no rebre tractament és evident. Cal tenir en compte que únicament el 4% de les persones malaltes, en aquest continent, reben tractament.
• La mortalitat materna por cada 100.000 naixements és un exemple de l’efecte de la desigualtat, més terrible quan hom sap que acabar amb aquestes morts seria fàcil i barat. De les 530.000 dones que moren a l’any durant l’embaràs o el part, la majoria (3/4) es podrien evitar amb intervencions de baix cost. Per posar un exemple, per cada cas de mortalitat materna a l’estat espanyol, moren 182 dones al Camerún, 200 a Nigeria o 425 a Angola.
1000 milions de persones sense aigua, 2.600 milions sense un sanejament adient i milers da dades que mostren un món força ric i amb tantes possibilitats com desigual. El més terrible no és el nombre de persones que pateixen sinó el fet que seria molt senzill acabar amb aquest patiment si hi hagués voluntat política per fer-ho. És terrible morir-se de gana però encara ho és més quan les botigues estan plenes.

Evidentment, el fonamentalisme del mercat decideix en funció dels beneficis. Si n’hi ha el patiment és un efecte col·lateral desagradable però assumible. Però el determinisme del mercat és fals, qui decideix que no hi hagi medicaments barats són persones (els amos de les farmacèutiques), qui privatitza l’ensenyament o la sanitat són persones (polítics), qui marca les directrius socieconòmiques són persones (de l’FMI, el Banc Mundial o la OMC). No hi ha unes lleis de mercat al marge de les persones; hi ha voluntat política i ací és on podem incidir i transformar la realitat.
La història no està escrita ni determinada, les condicions de vida assolides a occident i a altres països no han estat conseqüència del capitalisme sinó d’un dur i desigual procés de lluites i conflictes, de victòries, derrotes i negociacions.
Acabar amb la fam, la misèria i la mort és possible i cal fer-ho. És tan sols qüestió de voluntat política.

Aquest text és una traducció i adaptació del que hi ha a la web dels Comités de solidaridad con el Africa negra.

Seguidament, un vídeo més realista que la merda de peli que he vist. Amb una banda sonora molt bona.

Amb el post no pretenc, en absolut, provocar pena perque feu cap mena de donació a cap ONG. Suposo que, conscient o inconscientment, el que vull és donar pel cul al nadal (:-)), treure'm jo la nyonyeria de sobre (una miqueta, si més no) i, si a algú, se li remou quelcom i creu que hauria de fer alguna cosa que li foti canya a la imaginació i, com a una de les possibilitats, que es miri el darrer vídeo (a més us treurà una miqueta el mal regust que us pugui haver quedat, si es que heu arribat fins aquí, clar)

dissabte, 22 de desembre del 2007

Quan creus que ja s'acaba... (lletra de la cançó de Raimon)


Quan creus que ja s'acaba

(Raimon)


Quan creus que ja s'acaba,
torna a començar,
i torna el temps dels monstres
que no són morts
-i el silenci fa niu en la vida,
fa niu en les coses-,
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.

Potser una nit
l'ascensor que sempre puja
es pararà al teu pis,
i tu i jo haurem d'obrir,
i jo i tu, impotents front a la nit
-haurem d'obrir-:
aquesta vella, odiada nit.
Haurem d'obrir i no ho pots dir:
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.

(1969)

Quan sembla que s'acaba torna a començar (Raimon)

El diari El Punt d'avui, explica que el veí de Tarragona Santiago Fortuny, portaveu del col·lectiu independentista Endavant en la manifestació antimonàrquica del 18 d'octubre a la plaça de la Font, ha estat citat a declarar per l'Audiencia Nacional per haver cremat una fotografia del Rei –exactament una tela amb un dibuix del monarca–, en aquella concentració. Fortuny, de 23 anys, haurà de donar explicacions el pròxim 16 de gener, a dos quarts de 10 del matí, en el jutjat d'instrucció número 4 de Tarragona, i s'exposa a la imputació d'injúries a la corona. El jove tarragoní es converteix, segons l'organització Alerta Solidària, en el vint-i-quatrè català «que ha patit represàlies» per haver «expressat lliurement el seu rebuig a la màxima autoritat de l'Estat».

No tinc massa simpatia per la organització en la que milita aquest xicot ni pels mètodes que utilitzen per defensar els seus punts de vista. Tampoc em considero independentista (malgrat els esforços del govern espanyol per convença'm) ni tinc massa clar que cremar fotos, o un dibuix en aquest cas, sigui una fórmula massa interessant per plantejar les coses. De totes maneres el que si que tinc clar és que cremar dibuixos d'un senyor que cobra dels impostos que paguem perquè el va posar on és un dictador que, entre d'altres coses força pitjors, fins i tot mort (a veure si ara algú correrà a demanar la seva beatificació basant-se en el meu testimoni), provocà que em detinguessin i m'empresonessin no justifica de cap manera un procés judicial. Que l'Audiència Nacional (veritable ens successor del Tribunal d'Ordre Públic que m'hauria jutjat si no m'hagués beneficiat de l'amnistia) emprengui accions judicials contra vint-i-quatre persones que han cremat imatges del rei o dicti sentències com les del sumari 18/98 no fa més que reafirmar-me en què estic assistint a una ofensiva adreçada a criminalitzar la dissidència i aquí no puc menys que recordar, un cop més, Bertolt Brecht (a qui s'atribueix sovint uns versos que no són seus sinó de Martin Niemüller):

Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.

Evidentment, podeu canviar comunista, obrer o catòlic per okupa, immigrant o independentista.

divendres, 21 de desembre del 2007

Comunicat de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats i l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans

SOBRE LA SENTÈNCIA DEL SUMARI 18/98

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans hem tingut coneixement de la Sentència dictada per l’Audiència Nacional en el Sumari 18/98, comunicada el dia 19 de desembre del 2007 en virtut de la qual han estat declarades il·legals i dissoltes diverses empreses mercantils del País Basc, els mitjans de comunicació Egin i Egin Irratia, i les organitzacions Ekin i Xaki, i condemnades 46 persones, per la seva condició de membres de les esmentades empreses o associacions, a penes que sumen en total 500 anys de presó, com integrants, dirigents o col·laboradors de la banda terrorista ETA.

La Comissió de Defensa, que ha seguit de prop el desenvolupament d’aquest procés judicial, mitjançant la presència d’observadors acreditats en nombroses sessions del judici oral, vol manifestar respecte del contingut de la Sentència, i a l’espera d’un posterior estudi més exhaustiu de la mateixa, la seva profunda preocupació pel que considerem representa un abans i un després en la política antiterrorista però també en la configuració de l'actual Estat de dret pels següents motius:

· En primer lloc, es tracta, al nostre entendre, d’un dels exemples més greus dels efectes extensius de l’aplicació del concepte de terrorisme sobre la dissidència política. Una figura penal que a manera de “calaix de sastre”, arriba a afectar a individus i organitzacions com la Fundació Josemi Zumalabe amb un llarg recorregut històric pacifista, antimilitarista i per la no-violència. Considerem, en fi, que la Sentencia ratifica la qüestionada “tesi del complot” confeccionada pel magistrat del Jutjat d’Instrucció Central número 5 de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón. Per ser considerat membre o col·laborador d'ETA era necessari, fins a ara, tenir relació directa amb l’organització armada, d’acord amb la doctrina constitucional assentada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional 199/87. No obstant això, després de la recent Sentència del Tribunal Suprem sobre l’assumpte “Jarrai-Haika-Segi” i aquesta darrera de l’Audència Nacional, pot resultar suficient que les accions polítiques o socials es considerin “ajuda” als fins d'ETA (sobirania per al País Basc) perquè aquestes siguin definides com a delictes terroristes. Per tant, des d’aquesta perspectiva judicial, ETA ja no és una organització armada, sinó també el conjunt de les organitzacions abertzales.

· En segon lloc, perquè la Sentència evidencia una vegada més la inexistència d’una clara divisió de poders: l’acció judicial està sobrecarregada de valors polítics més que dels valors jurisdiccionals que han de regir-la. A l’Estat espanyol mai abans com ara la vida política havia quedat tan plenament supeditada a l’àmbit judicial, en un context en el qual l'Audiència Nacional, un Tribunal excepcional que des de la seva creació ha estat posat en qüestió des de diversos àmbits jurídics, o el Tribunal Constitucional es transmuten en actors polítics més decisius que els propis Parlaments.

· En tercer lloc, perquè la Sentència significa la normalització d’una cultura jurídica d’emergència o excepcionalitat, en la qual s’estableixen responsabilitats penals difuses i col·lectives, absolutament incompatibles amb un sistema democràtic. Quan els objectius, i no els mitjans, són el que es penalitzen –el que significa convertir fatalment l’independentisme basc en terrorista- es consolida un dret penal d’autor que persegueix ideologies en comptes de fets.

· En quart, i darrer lloc, constatem que la Sentència no constitueix cap episodi aïllat sinó que s’emmarca en una estratègia, més global i de llarga durada, de criminalització de l’ exercici del dret d’opinió, reunió, manifestació, entre d’altres, d’un sector important de la societat basca. Aquesta situació d’exclusió política resulta més greu quan aquests ciutadans també són expulsats del joc institucional mitjançant l’aplicació de la llei de partits. Per tant, a hores d’ara, i en nom de la lluita antiterrorista, molts ciutadans bascos no poden expressar la seva opinió política ni al carrer ni a les urnes. Per això, volem denunciar la profunda mutació que està patint el nucli central de les garanties democràtiques pròpies d’un Estat de Dret.

Volem deixar palès finalment que la Sentència que s’acaba de fer pública no és res més que la culminació de les diverses irregularitats que ja varem poder constatar en la nostra condició d’observadors del procés judicial derivat del Sumari 18/98:

1.- Considerem que la proposició i la pràctica de les proves en el judici oral, tal com han pogut constatar els nostres observadors, ha estat caòtica i viciada per nombroses irregularitats processals, en perjudici del dret de defensa dels imputats. Pel que fa a la prova testifical practicada en el judici- 230 persones – cal destacar que, entre altres anomalies, es van produir nombrosos errors en la identificació dels testimonis, compareixences de persones que no tenien res a veure amb la causa, o impossibilitat de localitzar i exhibir els documents sobre els quals havien de ser interrogats. Pel que fa a la prova documental proposada per les acusacions, en la gran majoria dels casos ha estat impossible sotmetre-la a un debat contradictori amb garanties per part de la defensa, tal com prescriu la llei. Les peces de convicció, consistents en més de 200.000 folis, van arribar a la seu del Tribunal sis dies abans de començar la vista oral, sense que fins aquell moment haguessin estat a disposició de la Sala ni de les defenses, i sí en canvi de les acusacions. Aquesta immensa documentació, que al llarg de la vista s’anava incrementant amb caixes i caixes de noves peces, es trobava en estat de total desorganització, la majoria sense foliar i sense un índex o llistat que permetés ubicar cada document. Les defenses es van veure obligades a afrontar la tasca impossible d’examinar sobre la marxa una confusa i heterogènia massa de documents , obtinguts indiscriminadament en els registres ordenats pel jutge d’instrucció Garzon en més de cent cinquanta domicilis i locals, així com centenars d’intervencions telefòniques. De fet, ni la Sala ni les parts van arribar mai a saber quines eren i on es trobaven la majoria de les peces de convicció que sustentaven les acusacions. En repetides ocasions, i malgrat les constants interrupcions i suspensions de la vista a fi de cercar-los, els documents al.legats per les parts acusadores, així com els de caràcter exculpatori interessats per les defenses, no van poder ser localitzats ni exhibits als acusats o als testimonis i pèrits, ni per descomptat van ser objecte de debat contradictori. En aquestes condicions no és d’estranyar que per part de les defenses es reiteressin les protestes i les sol.licituts de nul.litat d’actuacions, que sistemàticament van ser rebutjades pel Tribunal.

2.- Considerem, igualment, que respecte a la pràctica de la prova pericial s’ha produït una gravíssima vulneració dels principis processals que regeixen aquest medi de prova. El Tribunal va acceptar, en qualitat de pretesos “peritatges”, uns informes elaborats pels mateixos membres dels cossos de seguretat que havien practicat registres, interrogatoris i tota classe de diligències en la pròpia causa, i que consistien en la versió policial dels fets incriminats i la seva valoració política. El Tribunal va impedir que les defenses qüestionessin la imparcialitat de tals pèrits, per més que es tractava d’agents policials que havien participat directament en la investigació i persecució dels fets, i fins i tot en un cas concret un d’ells havia estat denunciat per tortures en l’interrogatori de dos dels imputats. En la vista, els pèrits , que es presentaven com experts en la lluita contra ETA, en comptes d’aportar a la Sala els seus coneixements tècnics o científics, es van limitar a la lectura i interpretació de proves documentals, i a llargues especulacions subjectives sense cap relació amb els fets. Els pèrits van declarar en grup, anònimament, i es va poder comprovar que sovint els qui declaraven no havien participat en la confecció de l’informe que ratificaven. La prova pericial, pedra angular de l’acusació, està farcida en tot cas d’incoherències i de contradiccions, tant pel que fa a l’origen d’alguns documents incriminatoris, com a la identificació de persones , o referents a la vinculació d’Egin o la fundació Zumalabe amb ETA. Tots els intents de recusació dels pèrits formulats per les defenses van ser rebutjats o ignorats per la Sala.

3.- Considerem, d’altra banda, que s’han produït nombroses altres irregularitats processals, que podrien ser també motiu de nul·litat del judici. Entre d’altres, s’han incorporat documents a la causa amb posterioritat a l’inici del judici oral (Diligències 75/89 del Jutjat Central nº 5, consistents en 104 caixes de documents). S’han practicat interrogatoris a acusats referits a aquests documents quan encara no estaven incorporats a la causa. Contràriament, totes les proves anticipades proposades per les defenses i acceptades per la Sala o bé no van ser practicades o no van arribar mai a ser incorporades a la causa. Es va acceptar com a prova la totalitat dels enregistraments de les converses telefòniques intervingudes durant la instrucció del sumari, malgrat les al·legacions d’inconstitucionalitat en relació a moltes de les intervencions, per haver estat realitzades sense autorització judicial o per haver estat acordades sense motivació suficient. Van ser declarats en rebel·lia dos acusats no compareguts, sense haver-los mai citat ni requerit en forma. Per altra banda, el Ministeri Fiscal havia sol·licitat la dissolució de diverses empreses mercantils que no havien estat mai citades ni eren part en el procediment. Aquestes empreses, sense disposar de l’oportunitat de defensar-se, finalment han estat dissoltes per la present Sentència.

4.- Considerem que el tracte infligit als acusats durant els 16 mesos que ha durat el judici oral – des del novembre 2005 fins al març del 2007 – ha estat desconsiderat i ha constituït una veritable pena anticipada a la condemna. Obligats a assistir a la totalitat de les sessions del judici oral – malgrat que la causa estava formada per peces separades totalment independents-, els imputats han hagut de desplaçar-se setmanalment des dels seus domicilis al País Basc a Madrid i romandre-hi de dilluns a dimecres per estar presents en desenes de sessions que no els afectaven en absolut. Això ha significat una completa distorsió de la vida laboral i familiar, amb un elevat cost econòmic i anímic, i greus afectacions a la salut per als encausats. En repetides ocasions el Tribunal es va manifestar de forma hostil envers els acusats, tallant-los la paraula i impedint-los fins i tot contestar a preguntes dels seus lletrats no declarades impertinents, així com donar explicacions sobre les raons per les quals es negaven a contestar a les preguntes de l’acusació. Tanmateix, i en relació a aquest tracte del Tribunal amb els acusats, considerem que no resulta suficientment motivada la decisió de modificar la seva anterior situació de llibertat per la de presó, atès que en cap moment es valora la situació personal de cadascun d’ells i que la Sentència és recurrible davant del Tribunal Suprem i, per tant, encara no és ferma.

En conclusió, i en la nostra condició d’observadors jurídics de les sessions del judici, considerem que el conjunt d’irregularitats assenyalades anteriorment han contaminat el debat processal d’una forma inadmissible en un Estat de Dret i han posat de manifest una falta d’equilibri, imparcialitat i equidistància del Tribunal, incompatible amb la seva funció jurisdiccional.

Barcelona, 20 de desembre del 2007

als nascuts després

Sigorgik ha deixat un comentari al post les coses clares. En resum diu que més val ignorar atacs, justificacions i al·legats de nens per gaudir dels nostres blogs, Prefereix blocaires a paràsits. He entrar al seu blog i m'he trobau un espai força agradable i serè. No m'he pogut estar d'agrair-ho i, com qui ha entrat a casa d'un altre amb les sabates brutes, de disculpar-me per envair aquell espai amb els neguits de les lluites quotidianes (no en va, el meu següent post ha anat sobre la sentència del sumari 18/98). Aquesta situació m'ha recordat un poema de Bertolt Brecht que tinc en gran apreci, als nascuts després i ho he comentat afegint que si algú no el coneixia el penjaria al blog. L'aprecio perquè fa anys el vaig conèixer i em va quedar gravat que

...També l´odi contra la baixesa
Endureix les faccions

També la ràbia contra la injustícia.
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l'amabilitat
No vam poder ser amables

L'any passat -lluny d'aquelles lluites però no massa més aprop de l'"amabilitat"- l'havia de recitar, amb una amiga, en un espectacle teatral en el qual no vaig poder participar per raons mèdiques. En fi, un conjun t de raons per estimar-me'l.

El conegui o no, Sigorgik me l'ha demanat de regal de nadal i, com no podia ser d'altra manera, el penjo aquí i l'hi dedico (en la mesura que es pot regalar quelcom que no és d'un mateix). De pas us el dedico a tots/es vosaltres.

I

Certament, visc en uns temps molt foscos!
La paraula innocent és insensata. Un front net
Demostra insensibilitat. Aquell que riu
No ha sabut encara
La terrible notícia.

Quina mena de temps, en els quals
Parlar d´arbres és gairebé un crim
Perquè implica silenci sobre tants delictes!
Aquell que camina tranquil pel carrer
Potser és inaccessible als seus amics.
Que es troben en dificultats.

És cert: la vida encara me la guanyo.
Però creieu-me: és només per atzar. Res
Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.
Casualment me n´he sortit (però si la sort em deixa estic
Perdut).

Em diuen: menja i beu! Alegra´t de tenir-ne!
Però ¿com puc menjar i beure
Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i
El meu vas d´aigua manca al qui té set?
I en canvi menjo i bec.

També em plauria de ser savi,
Els llibres antics diuen allò que és savi:
0 apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs
Passar-lo sense por.
Defugir així mateix la violència
Pagar amb bé el mal que ens fan
No satisfer el desig, sinó oblidar
Es considera obrar amb saviesa.
Però jo no puc fer res de tot això:
Certament, visc en uns temps molt foscos!

II

Vaig arribar a les ciutats a l´hora del desordre
Quan regnava la fam.
Vaig arribar entre els homes a l´hora de la revolta
I em vaig revoltar amb ells.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Menjava entre batalla i batalla
I m´ajeia a dormir entre els assassins.
Feia l´amor distret
I mirava la natura amb impaciència.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Al meu temps els camins conduïen al llot
La parla em delatava els botxins.
Jo poc podia fer-hi. Però els qui governaven
Se sentien més segurs sense mi. Jo m´ho pensava.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Les forces eren poques, la fita
Molt distant
Perfectactament visible, bé que difícilment
Jo pogués assolir-la.
Així va passa el temps
Que em va ser donat a la terra.

III

Vosaltres, els qui emergireu de la inundació
On hem sucumbit
Recordeu
En parlar de les nostres febleses
També aquests foscos temps
De què us heu escapat.

Perquè hem passat, canviant més sovint de país que de sabates
Per la guerra de les classes, desesperats
Quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.

Malgrat tot, ho sabem:
També l´odi contra la baixesa
Endureix les faccions.

També la ràbia contra la injustícia
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l´amabilitat
No vam poder ser amables.

Però vosaltres, quan haurà arribat l´hora
Que l´home esdevindrà un ajut de l´home,
Recordeu-nos
Amb indulgència

dijous, 20 de desembre del 2007

18/98: "Derecho de guerra"

Ja hi ha sentència de l'Audiència Nacional en el sumari 18/98. Sabino Ormazabal condemnat a 9 anys de presó per col·laboració amb banda armada.

DIMECRES, 19/12/2007 - 12:41h

L'Audiència espanyola condemna 46 processats pel sumari 18/98

Considera que les organitzacions Ekin, Kas i Xaki formen part d'ETA

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat 46 dels 52 processats en el sumari 18/98 a penes que sumen més de 500 anys de presó per considerar que formen part de l'entorn d'ETA. Els processats són responsables de les organitzacions Kas, Ekin i Xaki. La investigació la va obrir el jutge Baltasar Garzón, i partia de la hipotèsi que ETA no només està formada per l'aparell militar, sinó també per un entorn polític, econòmic i mediàtic. Els acusats han retret que el judici tenia fins polítics.

Entre els processats hi ha l'ex-dirigent de Kas, Xabier Alegria, l'ex-director del Consell d'Administració d'Egin, José Luis Elkoro, o l'advocat Txema Matanzas. La majoria de processats estan acusats de pertinença o col·laboració amb organització armada.

Entre el 1998 i el 2000 l'Audiència Nacional va registrar empreses, va tancar el diari Egin i la ràdio Egin Irratia, així com l'organització Xaki, acusada de ser l'aparell internacional d'ETA. Tots els detinguts en aquestes operacions van ser jutjats en un macrojudici que va començar el novembre de 2005 i va acabar el març de 2007.

“Derecho de guerra”

JAUME ASENS
Comisión de Defensa del Colegio de Abogados de Barcelona
Las detenciones de los procesados en el macrosumario 18/98 son el claro preludio de una sentencia que va representar un antes y un después en la política antiterrorista, pero también en la configuración del actual Estado de derecho. La condena supone un espaldarazo a la “tesis del complot” (del tipo “todo es ETA”) elaborada por el juez Garzón. Para ser considerado miembro o colaborador de ETA hasta ahora era necesario tener relación directa con la organización armada, pero después de la sentencia basta que las acciones políticas o sociales se consideren “ayuda” a los fines de ETA (soberanía para el País Vasco) para que éstas sean definidas como delitos terroristas. Por tanto, desde esa perspectiva judicial, ETA ya no es una organización armada, sino también el conjunto de las organizaciones abertzales. La sentencia representa la victoria del populismo justicialista como nueva modalidad inquisitiva: la hipertrofia de la acción judicial sobrecargada de valores morales y políticos, donde el terreno judicial se convierte en el de la prolongación de la lucha política por otros medios. La vida política queda plenamente supeditada al ámbito judicial, en un contexto en el que la Audiencia Nacional o el Tribunal Constitucional se convierten en actores políticos más decisivos que los propios parlamentos. La sentencia también significa la victoria de la lógica de excepción propia de una justicia “en tiempos de guerra”, en la que aparecen responsabilidades penales difusas, absolutamente incompatibles con un sistema democrático. Cuando los objetivos, y no los medios, son los que se penalizan -lo que significa convertir el independentismo vasco en terrorismo- se consolida un derecho penal de autor que persigue ideologías en vez de hechos. Un derecho penal del enemigo propio de los escenarios marciales del “derecho de guerra”.

Invasió subtil i altres contes de Pere Calders

Aquests dies m'he perdut alguna reunió i això, tan extraordinari i atípic, es deu al fet que una colla d'amics estem assajant, sota la direcció d'En Sergi Xirinachs i Teresa Valls, un recull de contes d'En Pere Calders. Invasió subtil, l'arbre domèstic, els catalans pel món, història natural, l'esperit guia, nit de pau i bones festes, cicle de terror i Quieta nit són els contes que desfilaran per l'escenari del Teatre Magatzem, demà, divendres, 21 de desembre, a les 20 hores. L'entrada es gratuïta i es poden retirar les invitacions a la biblioteca pública al carrer Fortuny, a Servicaixa o al teatre abans de la representació.

Esperem que tothom disfruti, si més no, com nosaltres hem disfrutat preparant-ho.

dimarts, 18 de desembre del 2007

jornada d'acció global i Forum Social Català

El 26 de gener se celebrarà una jornada d’acció global convocada des del Fòrum Social Mundial
Els moviments socials catalans hi participarem amb l’organització del primer Fòrum Social Català


adjuntem el primer ciberspot del FSCat per veure’l, difondre’l o incrustar-ho a les vostres planes web.
Amb l’agraïment musical a Miquel Gil, Rude Man i els Obrint Pas, cortesia de la cooperativa discogràfica Propaganda pel Fet.

Moviments socials catalans de diferents àmbits i sectors ens estem reunint des del juny passat per organitzar el primer Fòrum Social Català (FSCat). Amb el FSCat volem aprofundir en l’enxarxament del teixit associatiu i de moviments socials catalans i mostrar un cop més a la societat les alternatives que existeixen i proposem davant de les problemàtiques que vivim en el dia a dia, tant a nivell local com global.

El FSCat és un projecte compartit per organitzacions de molt diferent tipus, que creiem que un altre món és possible i que estem treballant per aconseguir-ho. Aquest projecte tindrà el seu punt àlgid durant la setmana del 21 al 27 de gener, i sobretot el dia d’acció global dissabte 26 de gener, responent a la crida feta al darrer Fòrum Social Mundial, al gener de 2007 a Nairobi. Durant aquest FSM es va decidir que el proper 2008, enlloc d’organitzar un nou Fòrum Social Mundial, es celebrarà una jornada de mobilitzacions a tot el planeta, coincidint, i com a resposta, a la trobada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, en la que es reuneixen els líders econòmics i polítics a nivell mundial... És, doncs, la resposta plural, alternativa, imaginativa, positiva, que fem des d’una social civil global que reclama ser escoltada.

Per poder donar cabuda a totes les iniciatives i activitats que s’estan preparant des de la societat civil catalana el FSCat tindrà dues fases. La primera, entre el 18 i el 24 de gener, on tindran cabuda totes les iniciatives que es vulguin organitzar a escala local per tot el territori català, iniciatives que poden proposar totes aquelles organitzacions i persones que sentin seu l’esperit del FSCat i hi vulguin participar, així a Tarragona estem preparant diverses activitats pel diumenge 20 de gener: una àgora on cada col·lectiu (Platja Llarga, Gepec, Entrepobles, Tarragona Patrimoni de la Pau, CGT, IAC...) pugui explicar que fa, activitats lúdiques i musicals i un dinar popular. La setmana culminarà, en la seva segona fase, amb un seguit de seminaris (48) i activitats a Barcelona, al voltant de quatre eixos temàtics:

a) Lluites, estratègies i campanyes en favor dels drets socials, laborals i econòmics: · Habitatge, precarietat, educació, salut, gènere, LGTB, discriminació i dret a la diferència, migracions, dret a la ciutadania...
b) Lluites, estratègies i campanyes per la defensa del territori · Medi ambient, sobirania alimentària, territori, agricultura, recursos naturals, consum...
c) Lluites, estratègies i campanyes contra l’imperialisme, la guerra i la globalització neoliberal · Relacions Nord-Sud, desarmament, deute, desenvolupament, reforma de les institucions internacionals, gènere, migracions...
d) Lluites, estratègies i campanyes per una societat democràtica · Poder, repressió, mitjans de comunicació, drets dels pobles, cultura, memòria històrica, laïcisme, religió, educació...

Dins d’aquest cap de setmana també es preveu la celebració d’activitats culturals, així com una assemblea de moviments socials i una manifestació.

En definitiva, un FSCat amb accent tant local com global, al sumar-nos el dissabte 26 de gener al conjunt d’accions que s’estaran duent a terme arreu del món. Un FSCat participatiu, un lloc de trobada, un altaveu d’alternatives i propostes, un espai on construir aquest altre món que ja sabem possible.

Més informació: web de l'FSCat, Crida a la participació del FSCat i Dubtes més freqüents sobre el FSCat.

dilluns, 17 de desembre del 2007

primera pedra del centre parroquial...


El Punt d'avui porta la notícia que reprodueixo a sota. Després de la bona entesa entre Ajuntament i arquebisbat en el tema any jubilar, veig que el bon rotllet continua i, fins i tot, s'amplia. No sé si es que hi ha algun motiu com que l'Ajuntament o la Generalitat financen centres parroquials o que el centre no és de l'esglesia o que; en qualsevol cas la notícia no ho explica. El que és cert és que l'acte va ser presidit pel delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté; per l'arquebisbe de la ciutat, Jaume Pujol; el regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, i el rector de la parròquia, Josep Miquel Esteban. La foto de dalt, de les dames i vells, la he penjat perquè la cosa ja s'assembla a situacions, afortunadament, passades.

dilluns, 17 de desembre de 2007

Col·locació de la primera pedra del nou centre parroquial de Torreforta

G. PLADEVEYA. Tarragona

Molts veïns del barri tarragoní de Torreforta no es van voler perdre ahir al matí la col·locació de la primera pedra del nou centre parroquial, que es construirà entre els carrers Segarra, Església i Francolí. L'acte va ser presidit pel delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté; per l'arquebisbe de la ciutat, Jaume Pujol; el regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, i el rector de la parròquia, Josep Miquel Esteban. Com és habitual, a més de la primera pedra, es van dipositar en una urna diversos elements per deixar constància de la jornada, com per exemple un diari del dia, un joc de monedes de curs legal, un abecedari àrab i un de castellà, una obra de teatre i un pla general de la construcció.

El regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, posant terra sobre l'urna, ahir. Foto: GISELA PLADEVEYA

Pel que fa als terminis de l'obra, l'edifici del centre parroquial, que és just al darrere de la parròquia, ja té els fonaments molt avançats i podria estar acabat d'aquí a deu mesos. Aquí serà on aniran els despatxos parroquials i fins a vint aules de catequesi. Així mateix, s'ampliarà la capella actual, es construirà un equipament que albergarà els habitatges dels mossens i, finalment, una gran sala cultural i d'actes, i un garatge.

diumenge, 16 de desembre del 2007

La terminal


Acabo de veure La Terminal, una peli de l'Spielberg amb el Tom Hanks, la Catherine Zeta-Jones i uns secundaris de marca (Stanley Tucci (Frank Dixon), Kumar Pallana (Gupta Rajan)...). No està malament i recorda, força, les pel·licules del Frank Capra (Que bello es vivir...) si bé, per una banda, hi ha un excès de sentimentalisme amb massa trampes de guió i, per altra, té poc a veure amb la realitat. Algun crític troba que una persona en la situació d'En Victor Navorski faria tota una sèrie de coses i no necessariament les que passen a la pel·lícula on hi ha un excès de "bondat" més propi de les festes nadalenques. A l'estil de Forrest Gump és, evidentment, un a pel·lícula, en conjunt, políticament correcte. De totes maneres hi ha escenes, un tant màgiques, que no estan gens malament.
"La terminal" explica la historia de Viktor Navorski (Tom Hanks). Mentres viatja als EUA amb la intenció de visitar New York es produeix un cop d'estat en el seu pais, Krakòsia, i es queda bloquejat a l'aeroport Kennedy on passaran diferents històries.
Com sempre, però, la realitat supera la ficció i la pel·lícula m'ha fet recordar dues realitats: Per una banda que la pel·lícula es basa en casos reals de persones que, normalment, per problemes de documentació queden bloquejats en terminals d'aeroports, més concretament en la de l'iraní Merhan Karimi Nasseri que va residir més de 16 anys a l'aeroport Charles de Gaulle de París

per altra banda, a Vancouver (Canadà), el cas recent del polac Rober Dziekanski que va morir després de rebre dos dards elèctrics disparats per la Policia Muntada amb la denominada pistola Taser, que té una potència per projectil calculada en 50.000 volts. La policia havia afirmat en un principi que Dziekanski estava fora de control i que no va tenir més remei que intentar immobilitzar-lo, però les imatges desmenteixen aquesta versió i mostren un home desorientat, que no parla anglès i que, després de rebre el primer impacte, s'ensorra entre crits de dolor.

Els fets van succeir el 14 d'octubre. Aquell dia, Dziekanski va aterrar a Vancouver procedent d'Alemanya per trobar-se amb la seva mare Zofia Cisowski, que viu al Canadà. Era la primera vegada que Dziekanski agafava un avió, i mare i fill van quedar per veure's a la zona de recollida d'equipatges. El vídeo el mostra suat i desencaixat quan ja feia 10 hores que havia aterrat el seu avió. A les imatges --que van ser gravades per un passatger i es van emetre amb el consentiment de Zofia-- es veu l'home intentant construir una barricada i destruint un ordinador i mobiliari. En un moment s'hi acosten quatre agents de la policia que, després de 30 segons d'impossible conversa en anglès, li disparen. Dziekanski cau a terra, i els agents li tornen a disparar i se li llancen al damunt. Un d'ells li posa el genoll a sobre del coll.
Poc després, Dziekanski deixa de moure's. Al vídeo no es veu, però un equip mèdic va arribar al lloc i va certificar-ne la mort.

el "memotreto"

La Luci "agraida" pel fet que li he passat un meme em passa aquest "memotreto"

1. Jo 10 anys enrere:
a finals de 1997 suposo que, per aquestes dates, devia combinar la vida familiar a Els Pallaresos, amb la feina a l'Ajuntament, activitats a SOS Racisme, ja hi començava a haver ambientillo per la creació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i començavba a fotre cullerada a Parlem i a ferme la pàgina web.
2. Jo 5 anys enrere:
Fa cinc anys ja no vivia als Pallaresos, la meva vida familiar havia canviat notablement, havia tornat a Tarragona i ja estava plenament integrat en les activitats de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Feia més d'un any que funcionava Paraules per la Pau i s'apropava l'agressió contra Iraq.
3. 1 any enrere:
L'any passat, per aquestes dates ja m'havien detectat el tumor i l'havien extirpat i estava esperant visita i dates per intervenir les metàstasis a Bellvitge. Em trobava força bé d'anim i ben envoltrat per la família i amics. Seguia, amb un ritme més tranquil, col·laborant amb la Coordinadora i em trobava en situació d'IT a la feina.
4. Ahir (20 de novembre):
Ahir vaig baixar a la feina a saludar la penya (i a recollir loteria), vaig preparar cosetes relacionades amb l'acció d'avui a Abacus i vaig sortir amb els amics.
5. Avui (21 de novembre):
Avui hem distribuït octavetes informatives sobre la joguina bèl·lica i hem fet l'acció (que explico en un altre post) davant Abacus. He tingut les meves filles a dinar i, a la tarda, he participat a lla cadena humana per Salvar la Platja Llarga i he anat a assajar per l'obra de teatre del 21 de desembre (contes de Pere Calders)
6. 5 cançons de les quals em sàpiga la lletra:
sencera, sencera, crec que hauríem d'anar a parar a algunes cançons de Serrat, Raimon (Al vent, diguem no...), Ovidi Montllor, Paco Ibàñez (me queda la palabra, nocturno, andaluces de Jaen...), Olga Manzano y Manuel Picon (Tu risa...)...
7. 5 llocs ideals per visitar:
Em va agradar força Menorca, Madeira, Cantabria, el Pirineu (Lleida, Osca, Navarra...), la Bretanya... i, si pogués, m'agradaria visitar el Marroc, la Índia, Itàlia... de totes maneres seria bo tenir en compte la diferència entre viatjar i turistejar.
8. 5 coses que m'agrada menjar:
moixama, carpaccio, marisc, cus cus, fondue, escarola amb romesco... de totes maneres depèn força del moment.
9. 5 joguines preferides:
home, a aquestes alçades...
10. 5 distribucions de GNU/Linux preferides: ??????
11. 5 persones a les que passes aquest meme: Tenint en compte les característiques, invito a quiu el vulgui fer que el faci (i que m'ho digui per xafardejar :-))

dissabte, 15 de desembre del 2007

Crida al boicot de la societat palestina i Abacus (consum responsable?)

Abacus Cooperativa, malgrat la seva vehemència solidària, comercialitza productes israelians. La Plataforma Aturem la Guerra, la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, Boicot Preventiu i altres organitzacions com la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau s’hi han adreçat perquè deixi de fer-ho, seguint la crida de la societat civil palestina a favor del boicot a Israel (http://www.bds-palestine.net/). De moment, l’empresa ha desatès la nostra demanda.

Aquest matí (dissabte 15 de desembre) la Plataforma Aturem la Guerra, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la pau i diverses associacions de solidaritat d’arreu dels Països Catalans hem realitzat una acció de denúncia simultània a diversos establiments Abacus de tot el territori
català.

A Tarragona ens hem trobat davant la botiga, al carrer Gasòmetre. Un parell de persones hem entrat a la bnotiga i hem demanat per l'encarregat/da. La persona que ens ha atès ja estava assabentada de l'acció i portava uns comunicats sobre el "compromís" de la cooperativa amb el "consum responsable" i amb la "selecció de joguines amb valors".

Li hem explicat l'acció que preteniem deenvolupar (distribució de 300 fulls informatius) i el perquè (acció informativa del mes de març, contactes, amb Abacus, cartes... i negativa d'Abacus a retirar els productes israelians. Hem estat comentant que eren els primers en no entendre com Abacus, malgrat la nostra petició, no donava suport a la crida de la societat civil palestina; que difícilment podem parlar de "joguines amb valors" si no tenim en compte la situació d'apartheid del poble palestí; que ja haviem engegat campanyes de boicot als productes israelians centrat en el codi de barres 729; que Abacus era diferent d'altres establiments en la mesura que es presenten com a cooperativa "solidària", de "consum responsable", etc. i que, en definitiva, no semblava tant complicat accedir a una petició de solidaritat de la població palestina.

Una redactora i una fotógrafa del diari El Punt han cobert l'acte que ha transcorregut, sense cap mena d'incident, fins que hem exhaurit els fulls informatius (al voltant d'una hora).

Blogs solidaris

La Rosa (el blog de la Jaka) va considerar oportú atorgar-me un "blog solidari", una mena de meme que ens anem passant d'uns a altres i que, crec, en aquest cas té a veure amb la solidaritat.

Jo, ara, l'he de passar a cinc blogs i, tenint en compte, que fa poc vaig passar un meme (que és una mica menys agraït i una mica més farragós) a cinc blocaires aprofito per passal's-hi als següents blogs:

Ara mateix, Luci's blog, Prendre la paraula, Waipueduca, Bodega cultural.

divendres, 14 de desembre del 2007

meme blocaire

He rebut un nou meme de l'Oscar Ramírez i passo a contestar-lo:

1. Quan temps portes com a blocaire?
Des de final d'abril d'enguany.

2. Com vas saber l'existència dels blogs?
Ja ni ho recordo. Fa temps que sabia de la seva existència però no els tenia massa ben valorats.

3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
Ara mateix, Tot és possible, el blog de Chema Caballero, Cuca de Llum, Prendre la paraula, La Garrofa de Mont-roig, El Saló dels Penjats, Té la Mà Maria, Waipueduca... ui! m'he passat. El que passa és que, aprofitant que, estant de baixa, tinc més temps passo, quasi diariament per tots els que tinc linkats (a més tinc la sort que tots els que visito són molt bons).

4. Ets lector anònim d'algun bloc?
Soc lector (o si més no visitant) de força blogs però si deixo comentaris els deixo sempre signant-los.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
l'Oscar Ramírez, la Zel, el Jordi Martí, la Rosa (Jaka), Cesar (el ventano), el Salvi, Pitu Tarrasa, Mon (La Garrofa), Jaume (el basar de les espècies). l'Emili (buff! aquell dels còmics que te un nom tan rar), la Luci, el mossen, Pere Tarter i Cesar Llamborda de Tarragona 2016, Carolina i Joan, etc. (em sap greu deixar-me tots els que em deixo). Tinc especial carinyo, però, pel Tondo Rotondo (cuca de llum), Carlinhos Medeiros (bodega cultural), Jordi Martí (Prendre la paraula), Carol i Joan (Waipueduca), la Rosa (Jaka)... que d'alguna manera em van rebre amb molt de carinyo a la blogosfera.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Jo tampoc surto massa de marxa però alguna cerveseta m'he fotut amb el Jordi Martí, el Jaume, l'Emili, la Luci, la Rosa, el Chema Caballero... i espero fer-ne alguna més.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.Amb tres?
Amb tres alhora? M'ho reservo :-)

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
M'han agradat força coses que he llegit i, en algun blog, força sensuals.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Moltíssim. Si se m'espatllés l'ordinador el trobaria a faltar.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest meme.
Ara mateix, Luci's blog, Prendre la paraula, Waipueduca, Bodega cultural.

dijous, 13 de desembre del 2007

per a què serveixen els exèrcits?

Ja sé que la realitat sempre supera la ficció, que els exèrcits serveixen per fer aquestes coses, que, probablement, hi ha coses pitjors, que no sé de que ens estranyem... però aquestes imatges de l'actuació d'uns soldats britànics apallissant xavals a l'Iraq (tant se val la nacionalitat, hi ha altres vídeos de soldats americans) a banda de reafirmar-me en la meva animadversió envers els exèrcits em provoquen un fàstic profund. La relació imatge-sò, les frases que se senten fan agafar calfreds...

dimecres, 12 de desembre del 2007

assemblea Plataforma Juicio a Aznar

La properea Assemblea estatal de la plataforma Juicio a Aznar es cel·lebrarà el proper dissabte 15 de desembre a Madrid, a les 11h en el Passeig Quince de Mayo, 19 (Metro Marqués de Vadillo). Més informació a la web de la plataforma. També podeu signar adherint-vos

4a cadena humana Salvem la Platja Llarga

El proper dissabte 4a cadena humana per Salvar la Platja Llarga i el Turó de Mas Rabasa.

Més informació: projecte, fotos, signatures... a la web de la campanya Salvem la Platja Llarga
Fotos, música, videos... a http://www.myspace.com/salvemlaplatjallargadetarragona

"Mentrestant, la Plataforma Salvem la Platja Llarga es mostra decebuda per l'actuació de l'actual equip de govern municipal (PSC i ERC). «Pensàvem que l'alcalde volia canviar les coses al passeig marítim i que la solució final s'assemblaria més a la platja actual que al projecte. A poc a poc veiem que això no és cert», lamentava la portaveu de la plataforma, Lola Paniagua. Si s'executa el passeig tal com s'ha dissenyat «el mar s'emportarà la sorra en menys de dos anys, com ha passat al Miracle», assegura la portaveu.

A més, la plataforma considera del tot insuficient la protecció del litoral que es desprèn de la llei de costes i de l'informe sobre l'estratègia per a la sostenibilitat de la costa, aprovat l'octubre pel Consell de Ministres. «Es protegeix la costa de cases i hotels, però no d'asfaltar-la o posar-hi minigolfs», diu Paniagua." (fragment notícia El Punt d'avui)