divendres, 30 de desembre del 2011

Malgrat tot, bona sort per al 2012

El vicesecretario de Comunicación del PP, Esteban González Pons, se ha felicitado hoy por que el jefe del Gobierno, Mariano Rajoy, haya cumplido su compromiso de que "los más débiles no paguen el ajuste" que supondrán las medidas económicas aprobadas por el Consejo de Ministros.

malgrat tot,

dimecres, 28 de desembre del 2011

Comptes de la Casa Reial. Transparència o inocentada.


El diari Público es fa resó dels comp de la Casa Reial i informa que El rey cobró un sueldo de 292.752 euros brutos en 2011

Informació facilitada per la Casa Reial

D'aquesta informació en resulta que el monarca espanyol es situa al capdavant dels 18 sous més elevats de representants de les institucions

Resulta espectacular comparar aquests sous amb els 641,40 euros del SMI (no arriba a 9.000,00 euros anuals). El Gobierno congelará en 2012 el salario mínimo. Encara que no tingui una relació directa amb el tema del post no em puc estar de recordar que a partir de 175.000,00 euros tan sols es tributa un 45% per IRPF.

A Vilaweb podem llegir que la tant anunciada informació sobre les despeses de la Casa Reial no és tot l'ample que calia esperar car no es detalla quina és l'aportació que fan a la corona els ministeris d'Afers Estrangers, Interior ni Hisenda en concepte de cotxes i viatges oficials i seguretat. Tampoc s'hi especifica la despesa de Patrimoni. Del pressupost de l'estat es desprèn que el cost total és de gairebé 60 milions.
  • El Rey, obligado a dar ejemplo. Article de Juan Carlos Escudier al diari Público. "Para llegar a ese consenso no es bastante con publicar los sueldos y las pagas extras. Desnudarse no consiste en quitarse las gafas. Son necesarias las mismas declaraciones de bienes que se exigen a cualquier alto cargo. Los contribuyentes, que no súbditos, han de conocer el patrimonio de los miembros de la Casa Real, su procedencia y sus variaciones año a año. No asusta la riqueza sino la inmoralidad."

  • Lo barato que sale tener rey. Article d'Isaac Rosa al diari Público. "Con el destape parcial y esmerilado de hoy los monárquicos volverán a la carga con la tabarra habitual: hay que ver lo barato que nos sale el rey comparado con los carísimos presidentes de República de otros países. 19 céntimos por cabeza, dijo un columnista cortesano días atrás, tomando los casi 9 millones de asignación directa, en vez de los 60 millones que suman todas las partidas."
  • Desiguales ante la ley. Article d'Ignacio Escolar també del diari Público. "La transparencia, por aclarar, no es una graciosa concesión que los representantes de lo público regalan a los ciudadanos en generoso gesto. No es una limosna. No es un favor que nos hacen a los periodistas. No es un afán envidioso por cotillear en la cuenta corriente de cada cual. La transparencia es una de las vacunas más eficaces contra la corrupción; por eso hay quien barre la basura bajo la alfombra, para esconderla de la vista y de la luz. ¿Habría tenido un comportamiento más “ejemplar” Iñaki Urdangarin si se hubiese sentido fiscalizado por la sociedad?"
  • La Casa Real, la impunidad y “Lo que el viento se llevó”. Article de Juan Carlos Monedero. "Es tiempo de una asamblea constituyente que nos permita encarar la crisis, terminar con una herencia franquista que se ha enquistado en la corrupción política y hacer de la tercera república un lugar de corresponsabilidad ciudadana alejada de las tutelas regias y las imposiciones autoritarias. ¿Nos atrevemos a ser mayores de edad de una maldita vez? "

Cal mantenir una institució medieval i cara com aquesta?

dimarts, 20 de desembre del 2011

continuem...


Cap post des de finals d’agost. Quasi quatre mesos d’entrades i sortides amb les pertinents estades, més o menys llargues, a hospitals (a l’ICO van passar pel llit del costat uns 12 pacients). ICO, Bellvitge, la Tecla... Col·locació d’un drenatge biliar, al cap d’un temps cal canviar el catèter, més tard cal canviar-lo de nou per una estrebada, en aquest darrer canvi, reacció al·lèrgica, entre mig bacteris, etc. No cal dir que els desplaçaments a Barna esdevenen força pesats a causa de la distància, despeses, daltabaixos familiars...

Coincidint amb tot això experimento una pèrdua de visió (més tard m’assabentaré que a causa d’una cataracta que s’ha format ràpidament a causa de les quimios) que m’impedeix llegir, utilitzar l’ordinador, etc.

Per acabar-ho d’adobar, pel que fa als dies que he estat a casa, YOIGO ha tingut una davallada brutal en el servei a la zona de Boscos i ens hem quedat sense cobertura telefònica i d’internet (la qual cosa no els impedeix donar excuses barates i cobrar religiosament el servei que no donen).

Ara torno a estar a casa. Porto el drenatge, m’han operat la cataracta (si bé no hi veuré bé fins que em graduïn la vista en el mes de gener) i he iniciat un nou cicle de quimio a la Tecla. El que segueix igual són els problemes de cobertura telefònica i d’internet (i el panorama polític, que fa por)..

Aquests quatre mesos no els he patit sol. Em consta el suport d’amics i familiars. La gran majoria mitjançant les xarxes, teléfon... Alguns/es desplaçant-se vora meu. He de fer una menció especial a ma germana, la Mercè, que s’ha fet un tip de pujar i baixar, cotxe amunt, cotxe avall o prestant suport de Tarragona estant, i evidentment a la meva esposa, la Mònica, que ha estat al meu costat pujant i baixant, no amb cotxe, sinó amb cotxe, amb tren, amb bus o amb moto.

Ara, a casa, em sento prop de tothom i sento el suport més proper però vull dedicar aquest post a la Mònica i al Nil, amb els que comparteixo sostre i que continuen patint i donant-me suport i amor diariament.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Demana un referéndum per ratificar la reforma de la Constitució

Una campaña reúne en pocas horas miles de firmas de ciudadanos que exigen un referéndum

El Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha hecho un anuncio inesperado este martes en el pleno extraordinario: reformar la Constitución para introducir un límite al déficit público.

El límite al déficit no es algo abstracto: es lo que va a determinar que tengas o no acceso a la educación o a la sanidad, entre otras muchas cosas. Limitar el déficit es limitar la inversión en la sociedad. Con esto, el Gobierno podrá dejar a personas como tú en la cuneta. Pero podemos detener esta iniciativa.

La Constitución no exige que esta modificación sea aprobada por referéndum vinculante. Para que los ciudadanos seamos consultados sobre esta cuestión fundamental que va a afectar al resto de nuestras vidas es necesario que una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras lo solicite tras su aprobación en el Congreso y el Senado.

Los ciudadanos debemos poder votar en un asunto tan fundamental como este. Pide a los Diputados y Senadores de todos los grupos políticos que se comprometan a solicitar la celebración del referéndum para su ratificación como permite la Constitución en su artículo 167.3.

Es muy importante que se movilice la población para que se exija que una medida de tal envergadura se vote en referéndum por la población española. Esta medida afectaría muy negativamente al Estado del Bienestar español que está hoy financiado predominantemente a nivel de las CCAA. Limitar su gasto implica limitar el poco desarrollado Estado del Bienestar.

Animo a mis amigos del movimiento 15-M, así como a todos los demócratas en España a que se movilicen. La democracia española es de las menos participativas de las existentes en la Unión Europea y es escasamente democrático que una medida de tal envergadura se apruebe por las Cortes Españolas sin haber sido consultado el pueblo español.

Esta medida puede significar un ataque frontal al Estado del Bienestar español que tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la Unión Europea. Aunque se habla genéricamente de gasto público, la realidad es que este gasto constituye la mayoría del gasto público y los recortes que se han hecho han sido predominantemente en las pensiones y en el empleo de los servicios del Estado del Bienestar, tales como sanidad, educación, servicios domiciliarios, servicios sociales, vivienda social, pensiones de vejez y otras, así como otros componentes del Estado del Bienestar.

Para más información: http://www.vnavarro.org/

Al firmar la petición estarás enviando esta carta

Destinatario: Todos los Grupos Parlamentarios del Congreso y del Senado

Señorías,

El Presidente ha anunciado su intención de promover la reforma constitucional para incluir un límite al déficit público.

Se trata de una modificación que de acuerdo con la Constitución Española no exige necesariamente la celebración de un referéndum vinculante.

Este asunto es de tal importancia y va a ser tan determinante para nuestro futuro que le pido que si esta modificación es finalmente aprobada por las cámaras, su grupo parlamentario se comprometa a solicitar que esta reforma sea sometida a referéndum para su ratificación tal y como recoge el artículo 167.3 de la Constitución Española.

Atentamente,


Congreso

Han actuado 43.015 personas
Nos faltan 6.985 firmas

Actúa ahora


Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal








dijous, 18 d’agost del 2011

Arribar el papa i començar el repartiment d'hòsties

GRITO HACIA ROMA (DESDE LA TORRE DEL CHRYSLER BUILDING)

Manzanas levemente heridas
por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.

Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elefantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.

Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.

Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.

Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.

Federico García Lorca, 1929-1930

Crec que el poema parla per si sol però si, per un cas, algú no sap de que parla en penjo un altre de Joan Brossa:

"L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA"

Els poemes de Joan BrossaEls poemes de Joan Brossa

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.Els poemes de Joan Brossa

dissabte, 13 d’agost del 2011

Llegeixo al diari Publico (Públic) del 10 d'agost que "quinze mil persones segueixen sense rebre l'ajut per als més pobres".

Explica la notícia que, fins ara, els beneficiaris de la RMI (PIRMI), 420,00 euros (que es poden incrementar en funció del nombre de membres de la família) cobraven el dia 1 de cada mes per transferència bancària. A partir d'agost, el govern ha decidit, sense avisar ningú, pagar enviant un xec bancari que no ha arribat, encara, a molts domicilis. Els responsables de la decisió els consellers de Benestar Social i Empresa i Ocupació, així com el president, Artur Mas, son de vacances.

Mentrestant aquestes quinze mil persones (quasi la meitat dels perceptors, 34.000) s'han quedat sense ingressos i bestiejant d'un a altre lloc intentat solucionar-ho. Al malestar de les famílies que, de cop i sense avís, han deixat de percebre la misèria de la RMI cal afegir-hi les que provoquen explicacions com les d'Enric Colet, secretari general d'Empresa i Ocupació. Senzillament increïbles si no coneguéssim el percal:

  • "Es tracta de veure si hi ha gent que rep el PIRMI i no viu a Catalunya". O sigui es tracta de ser durs amb els febles i submisos amb els poderosos, perseguir el “frau” en la misèria i afavorir la butxaca privada, reduir impostos als qui més tenen, supressió de l’impost de successions...
  • "Hem de saber on viu la gent. Si tenen la direcció equivocada en el seu expedient no rebran el xec fins que no la rectifiquin". Ací se sobreentén que si tarden que es bombin i si ho tenen tot bé però el xec tarda, també.
  • "La gent està incontrolada anant d'un lloc a l'altre. Caldria que imperés una mica més de calma". Evidentment, trucant a telèfons que no contesten i anant de Benestar a Ocupació. Que s’enganxin l’estómac a la columna vertebral amb un imperdible i que tinguin calma.
  • "Estem tractant amb gent que no té calendari de vacances ja que no treballen en tot l'any". O sigui que, a sobre que no tenen feina, no deuen tenir fills, ni tasques a fer, ni estudis a desenvolupar... No és estrany que prevalgui aquest despreci quan el mateix conseller diu que “més de la meitat dels aturats no trobara feina mai”

Es pot defensar que 420,00 euros són suficients, o no, per viure però el que no es pot fer és menysprear les persones i atribuir-los determinats comportaments per justificar-se.

Voler lluitar contra el frau i retallar despeses començant per un col·lectiu força desafavorit, a l'agost i sense previ avís és una vergonya. A més, el Govern ja ha anunciat la revisió de tots els casos per detectar "irregularitats".

La CGT de Correus recorda que l'enviament de cada correu certificat costa 2,55 euros, que multiplicat pels 34.000 perceptors dóna un total de 86.700 euros mensuals i 1.040.400 euros anuals. Si bé és cert que parlem d'un preu similar al de la transferència bancària entre diferents entitats, també ho és que ningú no qüestiona gastar més d'un milió d'euros en enviaments a persones que cobren al voltant de quatre-cents euros mensuals.

Que fàcil que és perseguir els miserables (sense sentit pejoratiu) i que difícil perseguir el frau dels grans empresaris, però clar si el conseller de Sanitat, per exemple, era el president de la patronal de la sanitat privada, que esperem?

dilluns, 8 d’agost del 2011

L’Ajuntament de Tarragona, el patrimoni romà, la guerra del francès, turisme, calers i promoció de la pau


M’agradaria recordar dos esdeveniments en els quals està força implicat el nostre Il·lústríssim Ajuntament:

Pel que fa a Tàrraco Viva, enguany s’ha cel·lebrat la XIV edició. No poso en dubte les seves qualitats i menys encara la tasca que desenvolupen les persones que s’hi guanyen la vida, però no és cap secret que sempre m’han grinyolat els aspectes més “militaristes” amb desfilades de soldats (romans evidentment), demostracions d’armes, la vida en els campaments, gladiadors i, com no, amb els infants que juguen aquells dies amb cascs, espases, etc.

Segons l’Oficina Tarraco Viva, es tracta d’un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana i entre els seus objectius esmenten:

  • La divulgació del coneixement de la història antiga… Història per a tothom! podria ser un lema de les jornades.
  • La sensibilització dels ciutadans de Tarragona i dels visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric… (aconseguir mitjans, humans i econòmics, inversions, mitjançant la pressió ciutadana).
  • La creació d’un producte cultural de qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric...
  • Potenciar la creació de grups de reenacment, living history i arqueologia experimental amb l'objectiu de divulgar millor el passat històric. A Tarragona s'han creat 8 grups d'aquest tipus, gràcies a les jornades Tàrraco Viva i són molt importants els grups europeus que cada any participen a les jornades.
  • Etc.

L’origen del projecte, diu l’Oficina TV, cal cercar-lo a “l'any 1999, (encara que hi va haver una edició pròleg l'any anterior) amb motiu d'una sèrie d'actes que pretenien donar suport ciutadà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L'èxit de les jornades ens va fer veure la necessitat de plantejar-nos la seva celebració anual, amb independència de la candidatura.”

En relació al bicentenari del setge de Tarragona durant la “guerra del Francès” (1811-2011), hem vist com s’han celebrat tot un seguit d’actes entre els quals hi ha hagut: exposicions; fotografia; publicacions extraordinàries; presentació de llibres, col·leccions de làmines, webs, còmics...; conferències; pel·lícules; rutes literàries; guies bibliogràfiques; inauguracions; un Curs de la Universitat d’Estiu de la URV “200 anys de la Guerra del Francès”; la presentació de la sol·licitud de Lloc d’Interès Nacional dels espais del fortí de l’Oliva i de les escales i pla de la Seu... Curiosament també hi ha hagut una missa en sufragi de tots els que moriren en el setge de Tarragona de 1811, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells i, ja no tant curiosament, alguns actes de “recreació històrica” que recorden Tàrraco Viva, com la recreació d’un Campament militar napoleònic, visites a un campament militar d’inicis de segle XIX, demostració general d’infanteria i artilleria militar d’època napoleònica, Concentració i desfilada fins a la plaça de la Font de les tropes participants en les Jornades de Recreació Històrica, representació del Darrer combat de l’assalt de Tarragona per la Baixada de la Misericòrdia, carrer Major i plaça de les Cols i Representació de L’assalt al Pla de la Catedral per les escales de la Plaça de les Cols.

No poso en dubte la importància i interès de les activitats esmentades que, entre d’altres coses, generen força moviment de diners i rèdits electorals. Suposo que part dels diners que es belluguen van a parar a les butxaques d’algú i/o d’algun dels Ens que hi participen (encara que no es pugui parlar, exactament, de butxaques la matrícula del curs de la URV, per exemple, costava entre 80 i 107 euros), cosa que, en principi, tampoc critico. No en va, un dels objectius de Tàrraco Viva era el d’assolir recursos (humans i materials), mitjançant la pressió ciutadana, per a la investigació i conservació del patrimoni.

Podríem debatre sobre si Tàrraco Viva promou o no el militarisme, en qualsevol cas crec que hem de coincidir en què el que no promou ni ho pretén (a nivell d’objectius, si més no), és la promoció o foment de la resolució pacífica de conflictes i/o la cultura de pau.

En el programa del bicecentenari si que l’Ajuntament de Tarragona, diu: La commemoració d’una efemèride del passat com el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011), és útil i necessària si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveix per rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per reivindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre les persones”.

No entraré en la possible contradicció entre aquesta intenció i el fet que no es compti entre les de Tàrraco Viva; ni del fet que l’Ajuntament de Tarragona no s’hagi definit en relació a la presència de vaixells nuclears i/o de guerra al port de la ciutat (a banda de la benvinguda que se’ls va fer fa anys, amb equip de govern format per CiU i PSC); ni en la impossibilitat de consensuar alguna de les 22 mesures de foment de cultura de pau que impulsa la Fundació Delàs, la Fundació per la Pau, l'Escola de cultura de pau... i diferents Ajuntaments; ni en el fet que amb el pretext de col·laboracions no polítiques sinó culturals es tracti amb l’ambaixador d’Israel que si fa declaracions polítiques.

En el que si vull entrar és en la confusió que em genera que un Ajuntament que té unes intencions tan lloables de “rebutjar la irracionalitat i crueltat de les guerres” i per “reivindicar la convivència en pau entre les persones” no commemori de cap manera l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945).

Podríem estar d’acord en què hi ha altres prioritats o en què hi ha força Ajuntaments que tampoc commemoren aquesta data. Però hi ha una diferència: L’Ajuntament de Tarragona forma part d’una xarxa anomenada “Majors for Peace”, alcaldes per la pau, des de l’any 2004.

Algú pot dir “Sí, però és que en aquesta xarxa hi va entrar l’anterior equip de govern”, el de CiU, que va enviar l’Agustí Mallol a New York, amb En Josep Poblet, a l’Assemblea de les NN.UU. per parlar de la construcció de la pau a les ciutats i a Hiroshima per commemorar el llançament de les bombes. Correcte, però, a banda que després s’ha col·locat el Sr. Mallol a Sirusa com a cap d’activitats pedagògiques, ningú ha tramitat la baixa d’aquesta Xarxa que continua comptant amb l’Ajuntament de Tarragona en el llistat d’entitats adherides.

Si algú va considerar que calia estar en aquesta xarxa (evidentment per convicció i no per rèdits electorals, que us penseu) i commemorar aquest aniversari el més lògic era continuar-ho fent, cosa que l’equip de govern de CiU ni el del PSC han fet.

Quin és el problema? Una distracció? Hiroshima i Nagasaki mereixen un tracte diferent que Roma o França? No generen moviment de diners? No es poden assolir recursos ni rèdits electorals? La pau i la coherència no són prioritaris?...

Mentre intento cercar aclariment a la meva confusió, cal recordar que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa anys que commemora aquest luctuós aniversari. Avui, diumenge, a PxP ha organitzat un taller de fanalets flotants i dimarts en farà un altre. A les 22,00 h. es dipositaran els fanalets a la font del Passeig de les Palmeres (una cerimònia similar es celebra cada any al Parc del Memorial de la Pau i al riu Motoyasu a Hiroshima).

dissabte, 6 d’agost del 2011

Llums i paraules en memòria d’Hiroshima i Nagashaki

El proper diumenge, 7 d’agost, a les 12 hores, tindrà lloc Paraules per la Pau, la concentració amb què, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa la plaça de la Font de Tarragona per crear un espai de pau i art contra la presència de vaixells de guerra al Port de Tarragona i per la desmilitarització de la societat.

Com és habitual en l’edició d’agost, el Paraules per la Pau rememorarà els bombardejos atòmics a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Cada any, la població d’Hiroshima omple de fanalets de paper el riu Motoyasu per reconfortar les ànimes de les víctimes de l’holocaust atòmic i mantenir viva la memòria sobre els fets succeïts el 6 i 9 d’agost de 1945. Al Paraules per la Pau d’aquest diumenge, realitzarem un taller de fanals amb què ens solidaritzarem amb la població japonesa i llançarem missatges de pau.

Per continuar l’acte en memòria dels bombardejos a Hiroshima i Nagasaki, i rebutjar totes les intervencions militars al món, el dimarts dia 9, a les 19.30 h, llençarem els fanals a la font del Balcó del Mediterrani, i a les 22.00 h els encendrem, amb els seus missatges de solidaritat i fraternitat.

Esperem comptar amb la vostra assistència a aquests actes i agraïm tota la difusió que en feu.

dissabte, 30 de juliol del 2011

inquisicions!

Una foto de l'exposició Camerinos de Sergio Parra ha provocat protestes d'alguns catòlics i la decisió de la direcció del Festival de Teatre de Mèrida de retiratr la foto. En parlen a:

Escapularios, pubis y malestar catòlico

la foto de Sergio Parra

La iglesia de Córdoba quiere abrir dos puertas en la mezquita para las procesiones

A banda d'aquesta bestiesa, en l'article es recorda la polèmica sobre els termes "mezquita", "mezquita-catedral" o "catedral".

"... Demetrio Fernández ha llegado a pedir a los católicos que sustituyan el término Mezquita o Mezquita-Catedral, que es como se le conoce en Córdoba, por el de Catedral a secas o Catedral Antigua Mezquita.

En los últimos años, el topónimo Mezquita también ha ido desapareciendo de la visita oficial que el casi millón anual de turistas hace al emblemático monumento. Así, los trípticos que reciben al visitante destacan siempre que el edificio es una Catedral y resumen el pasado árabe en una "intervención islámica" sobre un edificio que anteriormente "fue una Iglesia", pero no católica sino visigoda. En la visita nocturna, financiada en su mayor parte con fondos públicos, un espectáculo multimedia llega a afirmar que fueron los cristianos los que salvaron a la Mezquita de la destrucción cuando la ciudad fue conquistada. Este espectáculo (llamado ‘El Alma de Córdoba') ha sido muy criticado por distintos historiadores, que han cuestionado que sea tan "tendencioso"."

Algun remordiment hi deu haver quan a la secció de cartells de la Jornada Mundial de la Juventud hi ha l'opció de "descagar" un dels cartells. A l'època de la Inquisició aquesta opció no existia.

dilluns, 18 de juliol del 2011

18 de juliol - 75 aniversari de l'aixecament feixista


Aquests dies marquen el 75 aniversari de l’aixecament feixista; l’inici de 3 anys de guerra civil i quatre dècades de dictadura.

Com a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme:


  1. Saludem els milions de persones que, entre 1936 i el final de la dictadura, van oposar-se al franquisme.
  2. Recordem els centenars de milers de persones que van morir a mans dels feixistes, durant la guerra i la repressió posterior.
  3. Ens solidaritzem amb les persones i entitats que treballen per recuperar la memòria històrica. Els que volen que oblidem la realitat brutal del franquisme són com els que volen que s’oblidi, i els que neguen, l’Holocaust. Saben que si s’oblida el passat, és més fàcil que es repeteixi.
  4. No volem i no podem repetir la història del feixisme. Per això, al curs vinent, redoblarem els nostres esforços per desemmascarar Plataforma per Catalunya (PxC), un partit liderat per un franquista confés. A 75 anys de l’aixecament feixista, els i les votants no han de permetre que un feixista torni a les institucions de l’Estat espanyol; han de donar l’esquena a la candidatura feixista de PxC a les eleccions legislatives.


Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Barcelona, 18 de juliol de 2011

http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
http://twitter.com/UnitatvsRacisme

diumenge, 17 de juliol del 2011

24.000 persones moren de gana cada día –una mort cada quatre segons–


Fa un parell de dies vaig trobar un article sobre la fam al diari Público. De la periodista Nicole Thibon. L'article es diu De la comida basura al hambre i si premeu sobre l'enllaç el podreu llegir.


Volia fer un post curt reproduint algunes frases de l'article i penjant alguna foto però se m'ha acudit mirar l'informe de la FAO (un resum) i ja l'hem liat.


"14 de septiembre de 2010, Roma - La FAO y el Programa Mundial de Alimentos de la ONU (PMA) anunciaron hoy que el número de personas que sufren hambre en el mundo es inaceptablemente alto, a pesar de los recientes avances esperados, que han situado esa cifra por debajo de los mil millones."

"La nueva estimación sobre el número de personas que sufrirán hambre crónica este año es de 925 millones: 98 millones menos respecto a los 1 023 millones calculados en 2009."

"Pero con un niño que muere cada seis segundos debido a problemas relacionados con la desnutrición, el hambre sigue siendo la mayor tragedia y el mayor escándalo del mundo", aseguró el Director General de la FAO, Jacques Diouf. "Es algo absolutamente inaceptable", añadió.

L'article de la Nicole Thibon, coincideix amb l'informe (24.000 personas se mueren de hambre cada día –es decir, un muerto cada cuatro segundos–), però apunta altres factors importants:

"El hecho de que el 98% de los subalimentados provengan de países en desarrollo no sorprende a nadie, pero lleva a una conclusión luminosa: ¡esta desigualdad se debe a un problema estructural! Lo habíamos adivinado, sobre todo sabiendo que cuatro multinacionales se reparten el 90% del comercio mundial de cereales. También sabemos que el mapa de la subalimentación es casi exactamente un calco del de la escasez de agua potable, y que este grave déficit toca a más de mil millones de personas."

"... Pero ¿no será económica la naturaleza del problema? Tal vez, si aceptamos que sea inevitable una inversión mundial de más de 3.000 millones de dólares anuales… ¡en armamentos! ¿O será más bien de naturaleza política? “Hay que quebrar el mito técnico del hambre y reconocer que este azote es, ante todo, el resultado de factores políticos”, dice en Le Nouvel Observateur Olivier de Schutter, redactor, por encargo de las Naciones Unidas, del informe sobre la alimentación mundial."



En relació a l'Olivier de Schutter es interessant llegir "L'agroecologia és la solució a la fam".

Pel que fa a la despesa militar és interessant veure que diu l'informe anual del SIPRI: " El 2010 la despesa militar es va incrementar en un 1,3 % en termes reals i va arribar als 1,63 bilions de dòlars. "

Els 10 països amb més despesa militar, 2010
Posició País Despesa Percentatge (%)
(milers de milions mundial de dòlars)
1 Estats Units 698 43
2 Xina [119] [7,3]
3 Regne Unit 59,6 3,7
4 França 59,3 3,6
5 Rússia [58,7] [3,6]
6 Japó 54,5 3,3
7 Aràbia Saudita 45,2 2,8
8 Alemanya [45,2] [2,8]
9 Índia 41,3 2,5
10 Itàlia [37,0] [2,3]
Total mundial 1 .630
[ ] = Estimació del SIPRI. Les xifres de la despesa apareixen en dòlars corrents dels EUA (2010).
Els deu països que van gastar més en despesa militar l’any 2010 van representar el 75 % de la despesa militar mundial. Els Estats Units representen per si sols el 43 %, molt més que la Xina,
en segon lloc.

No som dels 10 primers però cal recordar que la despesa militar espanyola pel 2011 puja al voltant de 17.244,00 milions d'euros o sigui 47,24 milions d'euros diaris.

La FAO ha engegat una campanya de recollida de signatures per pressionar els governants. El vídeo és potent:


Jo signo però a aquestes alçades ja no crec massa en les signatures i menys quan a Catalunya, per exemple, el govern de la Generalitat aplica una retallada brutal als pressupostos de cooperació: "La retallada en cooperació, una de les més dràstiques de tot el pressupost 2011, passa de 49 milions aprovats al 2010 a 22. Aquesta decisió del Govern converteix Catalunya en el país europeu que menys inverteix en solidaritat i a la cua de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Aquesta retallada, que resulta insignificant si considerem el deute acumulat per l’Administració catalana (ja que es tracta d’un “estalvi” de 30 milions d’euros davant dels 2.7000 milions d’euros de dèficit previst als pressupostos de 2011) o el que deixa d’ingressar el Govern per les successives reduccions de l’impost de successions (entre 157,8 i 800 milions d’euros segons diferents fonts), pot significar que l’ajuda deixi d’arribar a més d’un milió i mig de persones de les comunitats beneficiàries dels països empobrits, a més de revertir negativament en la nostra societat."

Signaré, doncs, perquè sobrar no sobra res però no en tinc prou amb signar i, per tant, crec que la continuació lògica del vídeo no és "signa!" sinó "signa! indigna't! afegeix-te a totes les protestes que es convoquin contra la fam, la corrupció, la hipocresia dels governants, les retallades socials i polítiques... i a favor dels drets humans, la justícia, la llibertat... i una democràcia real, JA!

A aquestes alçades la fam no es pot justificar i els responsables tenen nom i cognoms, fills de puta!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Srebrenica - 11/07/1995 - Don't Forget!!!

Ahir, 11 de juliol, era l'aniversari de la presa de l'enclau "protegit" d'Srebrenica (un general francès anomenat Philippe Morillon, es va fer famós quan des de dalt d'un tanc de la ONU clamà pel desarmament de les forces bòsnies, assegurant que la ONU defensaria l'enclau). Després que Ratko Mladic i les forces militars sèrbies, entre elles els "escorpions" prenguessin el lloc i se'n fotessin de les forces holandeses de l'ONU i d'un fantasma anomenat "comunitat internacional", vindrien les represàlies, la venjança, la barbàrie, la neteja ètnica, l'anomenada "massacre d'Srebrenica"... amb l'assassinat de més de 8.000 persones.

Ratko Mladic i Radovan Karadzik. Entre els dos el general Morillón

En el blog n'havia parlat un parell de cops (en el primer post es veuen imatges de la presa de l'enclau i com serbis i cascs blaus holandesos, que havien de protegir les víctimes, bevien i ballaven):


En aquest vídeo, de WebIslam, es veuen imatges d'alguna de les commemoracions i enterraments de víctimes d'Srebrenica.


Els dos vídeos que segueixen mostren l'execució d'habitants d'Srebrenica. Jasmina Tesanovic (de Dones de negre de Belgrad) parla sobre el judici que es va fer, anys després, als assassins. Entre d'altres coses explica: "La hermana del chico muerto tiene que interrumpir su testimonio porque no puede continuar hablando. Se las arregla para decir: No se pueden imaginar la situación de aquel 11 de julio de 1995. Las tropas de la ONU no hicieron nada. La milicia serbia era incontenible. Bombardeaban, expulsaban a la gente de un lado a otro del país, los dividían, los ejecutaban.... las jóvenes eran arrancadas de sus familias y violadas. En el campo donde pasamos la noche, quince mil pobres almas, nos despertaban gritos de horror y nos poníamos a temblar. Temiendo a la ejecución, la gente se suicidaba o se volvía loca. Nadie sabía que estaba pasando pero todos sentíamos la muerte y estábamos en lo cierto.

El hijo de 18 años de un padre ejecutado dice: Yo tenía 8 años. Le vi cuando nos dejaba. Supe que no le volvería a ver más. Vi la película, filmada unas horas más tarde, que se mostró aquí diez años después de que él fuera asesinado. Llevaba la misma camisa y tenia la misma cara que yo amaba tanto. Nunca olvidaré. No necesito análisis de ADN. Sé que es mi padre.

A su padre le filmaron mientras lo ejecutaban. Y el niño de 8 años también fue filmado, mientras Ratko Mladic le daba dulces, el hijo comía caramelos mientras asesinaban a su padre."






Aquests dos vídeos surten en els articles de periodismo humano que penjo a continuació. Val la pena llegir-los:

La fosa del terror - 1
La fosa del terror - 2
La fosa del terror - 3

divendres, 8 de juliol del 2011

petita crònica del viatge de noces

Em poso a fer aquest post perquè hem tornat de passar uns dies fora o de viatge de noces, com preferiu, i la primera lectura d'un diari o d'algun programa de televisió ha sigut demolidora. Se m'han acudit 23.226 posts a qual més amargant i crític i, finalment, he preferit dedicar-me a menesters més tranquils i agradables. Ja tindré temps de fotre'm amb tiris i troians.

En primer lloc us deixo l'enllaç a les fotos del viatge.

Bé, com deia, familiars i amistats van coincidir en regalar-nos alguns packs d'estades romàntiques, gastronòmiques, etc. Wonderbox Escapada romàntica, Smartbox Estancia gastronòmica, Smartbox Estancia Sabor Rural, La vida es bella - Refugio para dos...

Fa uns dies vam decidir encaixar les peces del puzzle, vam llogar un cotxe i vam tocar el dos.

La primera nit la vam passar a l'Hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell. Cal tenir en compte que veure llocs amb molta gent no és aconsellable, tenint en compte això crec que el lloc m'ha agradat més que Cadaqués. L'hotel està enclavat en una ubicació increïble. L'habitació una mica justeta i sense vistes però coquetona. Les instal·lacions força correctes amb unes vistes impressionants. Bona cuina i personal força atent. Em va deixar una certa impressió, més després de llegir-ne la petita història, d'una certa melancolia pel temps passat.

Calella de Palafrugell des de la terrassa de l'hotel Sant Roc

Calella de Palafrugell, al fons, i Llafranc

L'endemà vam marxar cap a l'Hotel Mas Pau a Avinyonet de Puigventóst de . Vam passar-hi dues nits i la primera vam gaudir d'un menú degustació notable. El restaurant de l'hotel està reconegut per la guia Michelin. El menu, si l'has de pagar, val 70,00 eurillos (una ampolla de vinet, que no estava inclosa en el regal, va costar 25 eurillos). L'anècdota de la nit està en què nosaltres creiem que havíem de triar alguns plats i la sorpresa vingué quan el cambrer ens digué que no havíem de triar res, que el menú es composava de tots els plats que s'hi indicaven. Està vist que a segons qui, quan ens treuen del Mc Donalds, cagada pastoreta.

Imatge de l'hotel Mas Pau i de la Mònica

detall de la suite

La tria de l'hotel es devia a que Avinyonet de Puigventós és al costat de Figueres, la qual cosa ens va facilitar, l'endemà, poder visitar Cadaqués. A la nit vam sopar, com a lladres, al Firal dels Burros a Figueres. Embotits de la terra, anxoves de l'Escala, carnaca, xai... vinatxo de barril... Bona relació qualitat/preu i més tenint en compte que sopar a l'hotel ens hauria costat un ull de la cara.

Cadaqués

Les instal·lacions de l'hotel, això sí, força notables, els esmorzars ben agradables i el tracte, com a tot arreu, ben atent.

La següent parada va ser l'Estartit i més concretament a l'Hotel Santa Anna. A l'Estartit vam poder donar un tomb en barca i veure les illes Medes (per dalt i per baix), degustar unes llagostetes (dic llagostetes perquè semblaven escamarlans), comprar un hipopótam, etc.

detall de l'habitació a l'hotel Santa Anna

la platja de l'Estartit amb les illes Medes al fons

una imatge del fons de les illes Medes
de tant en tant, t'emportaves algun ensurt, com a bon Seaview hi havia aparicions submarines.

la roca foradada
una senyora, amb la que van fer una certa amistat es va oferir a fer-nos una foto amb la roca foradada al fons i, de cop, un senyor va veure la càmera i ens va tapar la roca

La cuina de l'hotel força correcta, esmorzar agradable en una terrassa amb vistes i gavines (si et descuidaves et quedaves sense croissant) i tracte atent i agradable.

Després de l'Estartit vam deixar la Costa Brava i vam pirar cap el Montseny. La penúltima parada, aquest cop rascant-nos nosaltres la butxaca (bé, amb el suport com no d'altres regals de familiars i amics, com un paraigues ben peculiar), la vam fer a l'Hotel Sant Bernat. l'Hotel està força bé i ens va tocar una habitació ben agradable amb una terrasseta encantadora amb vistes fantàstiques al Turó de l'Home. El restaurant de l'hotel, la Borda de l'Avi, semblava interessant, sembla que està reconegut per la guia Michelin, però el menú de sopar ens va semblar just i car; una "vichyssoise" i botifarra amb seques, això sí, amb pinta de "nouvelle cuisine". La botifarra, a més, se'm va indigestar (potser perquè estic acostumat a la "llangonissa"). Un apart mereixen els gossos Sant Bernat de l'establiment.

l'ermita de Sant Bernat i l'hotel al fons

des de l'habitació podíem veure el Turó de l'home

una meravella de terrassa
La darrera nit la vam passar a la Masia del Montseny a Viladrau. Una masia de començaments de segle (XX) amb sostres alts, decorada amb antiguitats, un jardí i un esmorzar ben agradable, com el tracte.

una imatge del cuidat jardí de la Masia

aquesta meravella és el que veia a l'hora d'esmorzar


Una parada que cal esmentar fou la del restaurant la Barita (el Molí de la Barita) anant cap a Viladrau. La Mònica va menjar sopa amb mandonguilles i jo una truita amb escabetx fantàstica.

encara que no ho sembli és l'aparició submarina de les Illes Medes però després de menjar
petit detall, molt petit, del Molí de la Barita

Tot això, evidentment, amb la direcció, supervisió, coordinació, suport... de la Mònica perquè sinó, segons creu ella si més no, encara estaríem donant tombs, perduts i estregats, per Altafulla o qualsevol polígon industrial de Catalunya ;-)