dimecres, 25 d’agost del 2010

Coses importants!


Caram, fa dies que no he pogut actualitzar. Estem en ple procés de gestions, trasllat de trastos al pis nou, de gestió dels tràngols que ocasiona tota la història, etc.
Ara estem a punt de signar el contracte (bé, això ho deia ahir, avui, a aquestes hores, ja l'hem signat, BIEENNNN!). Si tot va bé, ens han de portar mobles, endreçar, acabar de traslladar, endreçar (quasi res...), etc. i encetar una nova etapa en un altre lloc. Caldrà, també, endreçar i enllestir el lloguer de la casa buida. Uffff!


Entremig, demà més TAC's, uns dies més tard analítiques, el 7 de setembre visita... i avall que fa baixada o com deia aquell: la caravana passa...
Prou coses com per estar content, però, per si no n'hi ha prou o per si em despisto, més pistes:

  • l'altre dia CONCERT DEL MIGUEL BOSÉ!!!!! Com comprendreu, tant la cosa com el senyor me la suen força, però era el regal de sant de la Mònica i, si cal, me n'aniria a donar un tomb per l'infern. El concertillo, per altra banda no va estar gens malament, un bon espectacle (per la gent a qui li agrada el Bosé, clar). El so de la Plaça, per cert, força xungo.
  • Ahir (abans d'ahir), amb una colla d'amics, vam cel·lebrar la lluna plena d'agost. Soparillo, cançons, poemes, bany (no recordava que transparent que està l'aigua)... Jo hi vaig afegir la meditació i, de "xiripa" vaig enxampar un ritual de la lluna. Guai!
  • Aquests dies també he vist un parell de bones pel·lícules: El jardinero fiel, una recomanable pel·lícula, basada en una novel·la de John Le Carré, sobre l'afany de lucre a qualsevol preu de l'industria farmacèutica (em recorda el programa de Callejeros sobre multimilionaris en el que sortia el fill d'un gran empresari d'aquest sector) -molt interessant el quadern pedagògic sobre la pel·lícula- i La Torre de Suso que em va agradar moltíssim i em va semblar un compendi d'emocions.

Evidentment, hi ha coses menys "boniquetes" però igualment necessàries. Ahir, per exemple, llegint el que està passant a l'Afganistan (que hi fan les tropes espanyoles, per cert?) pensava en que els partits polítics que pugnen per governar, si aconsegueixen guanyar les eleccions, acaben fent coses semblants a les dels seus antecessors perquè en definitiva QUI MANA, SÓN ELS "MERCATS" i em preguntava, i no poden acabar amb les guerres els mercats? Pregunta interessant. Potser la guerra, la guerra permanent, forma part del negoci? En parlarem.

dilluns, 16 d’agost del 2010

costumbrisme: els sons de la ciutat i la festa

Sant Magí té força coses bones, una d'elles és la creativitat de la gent a l'hora de penjar senyeres i domassos

Lxs zapatistxs no estan solxs i Milers de ràbies, un cor

Ara que vé Sant Magi m'ha vingut al cap que l'Ajuntament ha editat CD's amb els sons de la festa, el toc de castells, del seguici popular, etc.

Les persones que vivim a la Part Alta (i, sobretot, a la plaça de la Font) estem convençuts que valdria la pena fer, també, un recull dels sons típics d'aquesta zona de la ciutat. En època d'eleccions no caldria anar per les cases i pels barris per copsar l'ambient, amb posar un d'aquests CD's n'hi hauria prou.

Sense ànim de ser exhaustius, n'hi ha molts més, podríem comptar amb:

  • El soroll de la descarrega de les caixes de cervesa i de cola i, de tant en tant, l’estropici de les caixes i ampolles que cauen (potent tenint en compte la vintena d’establiments d’hostaleria que s’atapeeixen en els pocs metres quadrats de la plaça..

L’alarma de la marxa enrera de camions varis.

Les alarmes que es disparen en cotxes, camions o establiments.

Els petards dels casaments que es celebren a l’Ajuntament (es veu que sense petards no hi ha amor)

L’aspiradora que xucla els grans d’arròs que han tirat els convidats a les noces (i que, necessàriament cal aspirar a l’hora de dinar (si no es dona pel cul a algú la cosa no funciona)

El soroll de muntar i desmuntar els escenaris per actuacions a la plaça

El soroll dels salts que donen els nens i nenes que saltironen en els escenaris que munta l’Ajuntament (encara que no hi hagi concert aquell dia), mentre els pares es foten fins el cul de vinatxo i cerveses en els baretos de la plaça (cal socialitzar la canalla i que aprenguin a donar pel cul de ben petitets).

Les proves de so de les actuacions que, necessàriament també, cal fer a l’hora de la siesta.

El so dels concerts que no cal que sigui bo sinó, simplement, sorollós i que faci trontollar els vidres de les finestres i balcons..

El soroll de les màquines aspiradores i netejadores que passen a primera hora del matí i/o a altres hores intempestives.

Els crits dels centenars de persones que omplen les terrasses dels bars, fins a les tantes de les matinades, potser obligats pel xivarri de la canalla que vocifera com a energúmens.

Les músiques maquineres que establiments sense llicència de bar musical foten fins l’hora de la siesta i/o fins les tantes de la matinada.

Les nombroses obres, públiques o privades, en laborables i/o festius, que, necessàriament, han d’utilitzar martells hidràulics, trepants, radials... no importa tant la utilitat com la sorollositat.

El soroll de les interferències de diferents canals de televisió en ocasió de diferents retransmissions d’actes a la plaça.

La melodia dels compressors que calen pels innombrables actes que es desenvolupen a la plaça.

De tant en tant, concentracions de motos (policials o privades)

La cridòria de la canalla de col·legis que visiten la ciutat i que, com no, venen a menjar l’entrepà i a jugar a la plaça de la vila.

El soroll dels camions de la brossa i de la recollida selectiva dels comerços que passen al llarg del dia i de la nit.

A l’estiu, la cosa augmenta notablement i uns quants cops l’any, en ocasió de les festes majors o altres circumstàncies (nadal, reis, cap d’any, la pujada de l’equip de futbol local a primera divisió, la devallada a segona, els triomfs de diferents equips d’altres àmbits territorials, etc. no notablement, sinó increïblement.

Ara, estem a punt de GAUDIR de la festa major petita, Sant Magí que compta amb una de les verbenes més porculera, aquella que empalma la nit, la matinada i el matí i passa de orquestres verbeneres a música enllaunada, a les matinades de les gralles i a les activitats festives de Sant Magí.

Bona festa Major!

dimecres, 11 d’agost del 2010

Naomi Campbell, Charles Taylor, diamants de sang, nens soldat...




Si no fos per l'escandalera que s'ha muntat en relació a les declaracions de la Naomi Campbell i de la Mia Farrow en relació a si la primera havia rebut "diamants de sang" per part de Charles Taylor, probablement, moltes persones no sabrien que, des de gener de 2002 hi ha constituït un Tribunal Especial per a crims de guerra a Sierra Leone (dades sobre el país, la seva problemàtica i els nens soldat a la web d'ONGDYES vinculada a Chema Caballero) que, des de març d'enguany, s'està jutjant Charles Taylor.

La llista d'acusacions abarca onze punts entre els quals es compten crims contra la humanitat, assassinats, tortures, violacions i altres formes de violència sexual, esclavitud sexual, mutilacions, reclutament militar de nens menors de 15 anys, segrest de persones per a treballs forçats, enriquiment il·licit... Totes les acusacions referides al paper decisiu de Taylor en suport de la guerrilla RUF de Sierra Leone durante els anys de la guerra civil en aquest país (1991-2002), y que va costar (junt amb les víctimes de Liberia) al voltant de 400,000 vides humanes.

Charles Taylor en els seus "bons temps"

ara, davant el jutge, al Tribunal Internacional de la Haia

Els titulars dels diaris parlen de les declaracions de la super model Naomi Campbell que va declarar en el Tribunal en relació a si, en una festa a casa de Nelson Mandela, Charles Taylor li havia regalat diamants. Ella diu que ni tan sols va parlar amb En Taylor i que aquest li feu arribar unes pedres "petites i brutes" que resulta que eren diamants. L'ex-representant de la model diu que va flirtejar amb Taylor i tant ella com la Mia Farrow diuen que no eren unes pedretes sinó un diamant gran. El tema és important perquè dels testimonis en pot resultar l'aclariment que Taylor posseïa i utilitzava diamants per finançar les seves activitats i les del RUF.

foto de la "festa" a casa Mandela (la Naomi Campbell, al costat de Charles Taylor)

Jo no entraré en les xafarderies sobre que si la Campbell, que si la Farrow, que si tal o que si qual (això sí, no acabo d'entendre que collons fotia Charles Taylor en una reunió a casa de Mandela) i em limitaré a penjar vídeos i articles de dues persones que conec i que coneixen el país, la seva gent i el tema: Chema Caballero i Gervasio Sánchez.
Chema Caballero, missioner javerià, llicenciat en dret, va arribar a Sierra Leone l'any 1992. L'any 1999 assumí la direcció del programa de rehabilitació d'ex-nens soldats, obrint el centre de Sant Michael a Lakka, aprop de Freetown, fins el 2002. El 2003 comença un projecte d'educació i desenvolupament a la selva de Tonko Limba, la zona més desenvolupada de Sierra Leone.


Gervasio Sánchez, per altra banda, és foto-periodista i ha cobert bona part de conflictes armats a Amèrica Llatina, la guerra del Golf, Bòsnia, l'ex-Iugoslavia, Iraq... Ha publicat diversos llibres, principalment de fotografies, entre els quals destaca la sèrie Vidas Minadas o els dedicats a Sarajevo, Sierra Leona, els nens soldats... Ha estat premiat en diferents ocasions -entre d'altres el premi Ortega i Gasset de periodisme (val la pena llegir el discurs que va preparar en ocasió del lliurament del guardó) i el premi nacional de fotografia- i té una postura ferma i decidida contra la venda d'armes i en favor de la pau i els drets humans.


Gervasio Sánchez manté un blog en el diari Heraldo de Aragón (i a Soitu), anomenat los desastres de la guerra. En el blog ha penjat posts sobre Sierra Leone:

Chema Caballero n'ha penjat força, també, en el seu blog. Per altra banda, en el blog Miradas al Mundo, parlen d'ell, únic testimoni espanyol en el judici contra Charles Taylor.

És força interessant veure una conferència de Chema Caballero penjada al youtube. L'únic problema és que és una mica llargueta. Jo he penjat la primera de set parts. Si us animeu podeu trobar-les molt facilment a partir de la que jo he penjat.



dilluns, 9 d’agost del 2010

Hiroshima i Nagasaki - Pau i Amor!



Avui fa 65 anys que els EUA van llençar una bomba atòmica, anomenada Fat Man, sobre Nagasaki. En el post anterior hi ha força enllaços per saber el nombre de víctimes que va causar (encara que només fos una i a causa d'un infart per l'ensurt, MASSA VÍCTIMES).


Ahir, diumenge, 8 d'agost, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va commemorar els dos aniversaris cruels: 6 d'agost, Hiroshima, i 9 d'agost, Nagasaki. Ho va commemorar de la mateixa manera que, entre d'altres, ho commemoren a Hiroshima: fent fanalets de paper i dipositant-los a l'aigua. A Hiroshima a l'aigua del riu Motoyasu, a Tarragona a la d'una font al Passeig de les Palmeres.


Ja vaig parlar de l'Ajuntament en el post anterior i, per tant, em limito a penjar algunes fotos de l'acte d'ahir i a recordar, mira que costa, que ‎"Totes les persones amb les que ens trobem, sense excepcions, amb independència del que ens pugui semblar el seu comportament, a nivell superficial, estan buscant, igual que nosaltres, l'experiència d'amor incondicional".

Costa de pair però és aixi, tant víctimes com botxins. En el que de mi depengui, Pau, per a totes!




dilluns, 2 d’agost del 2010

Hiroshima i Nagasaki - recordatoris i silencis

imatge de l'encesa de fanalets de l'any passat a Tarragona organitzada per Tarragona Patrimoni de la Pau


La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, tal com fa habitualment en aquestes dates, farà un taller de fanalets, el diumenge dia 8 d'agost, al Passeig de les Palmeres. A les 20,00 h. Més tard, a les 22,00 h., a la Font que hi ha al mateix Passeig, es recordarà les víctimes del bombardeig encenent els fanalets i posant-los a l'aigua.

L'acte de la Coordinadora es fa a semblança del que cada any es fa a Hiroshima. Es confeccionen fanalets amb missatges ioracions relacionades amb la pau i amb el descans de les víctimes. A la nit s'encenen i es depositen a les aigües del riu Motoyasu.


Podeu veure força fotogràfies dels diferents actes en aquesta web, també podeu enviar el vostre missatge per incorporar-lo als fanalets que es dipositaran al riu. Més informació, història, etc. a la mateixa web (unamica complicada)

El vídeo que penjo, seguidament, recull la commemoració del 64 aniversari de l'holocaust.



Adverteixo, abans que segui, si encara ho esteu fent, que el tò del post canvia a partir de la següent línia:

Curiosament, seria lògic que l'Ajuntament de Tarragona recordés i commemorés aquestes dates atès que l'any 2005, el Consell Plenari va decidir formar part de la xarxa Majors for Peace (Alcaldes per la Pau). Podeu prémer sobre l'enllaç per conèixer que és i que fa aquesta xarxa (es pot llegir en diferents idiomes). Si teniu temps, fins i tot podeu prémer aquest enllaç, us sortirà un mapa molt bonic i, prement prement, us sortirà que a Spain hi ha 294 ciutats adherides, una de les quals Tarragona.

El Tarragona Municipal núm. 238 publicava aquesta bonica ressenya i la foto del llavors conseller de CiU, ara tècnic vinculat als Jocs del Mediterrani 2017, Sirusa i el PSC, fent "tarragonisme patriòtic".

L'any següent l'Agustí Mallol i l'Esteve Ortiz van anar a Hiroshima de la qual cosa dona compta el núm. 241 del Tarragona Municipal.

L'any 2005, en el marc de la Xarxa, els Srs. Mallol i Poblet van anar a New York on el Sr. Poblet va pronunciar una conferència a la ONU sobre "la construcció de la pau a les ciutats" (la tercera personalitat, després de Pau Casals, que parlava en català a l'Assemblea General de la ONU)

Podria entendre que l'actual equip de govern no vulgui saber res dels acords de l'equip de govern anterior però no acabo d'entendre, en aquest hipotètic cas, perquè segueix apareixent a la documentació de Majors for Peace com a membre de la Xarxa si no commemora de cap manera els aniversaris del bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki o perquè no fa marxa endarrere, d'alguna manera, en la política de l'anterior equip de govern en el sentit d'acollir vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l'OTAN a Tarragona.

El vídeo que penjo per tancar el post pot provocar que algú pensi que l'acabo de forma frívola però, suposant que hagi arribat ací, em vull disculpar: He començat el post molt "solemne", com cal, per dir-ho d'alguna manera, l'acabo, parlant de l'Ajuntament, de forma un tant sainetesca., amb les escenes finals de la pel·lícula Dr. Strangelove i la cançó We'll Meet Again (Ens reunirem de nou). De totes maneres, si heu vist la pel·lícula les escenes tenen el seu sentit, a mi m'emocionen, sempre podeu prescindir del vídeo, i, recordeu, a Tarragona, ningú ha derogat els acords de l'anterior equip de govern i, per tant, seguim acollint, si venen, vaixells de propulsió nuclear i amb probable armament, també, nuclear.