divendres, 30 de desembre del 2011

Malgrat tot, bona sort per al 2012

El vicesecretario de Comunicación del PP, Esteban González Pons, se ha felicitado hoy por que el jefe del Gobierno, Mariano Rajoy, haya cumplido su compromiso de que "los más débiles no paguen el ajuste" que supondrán las medidas económicas aprobadas por el Consejo de Ministros.

malgrat tot,

dimecres, 28 de desembre del 2011

Comptes de la Casa Reial. Transparència o inocentada.


El diari Público es fa resó dels comp de la Casa Reial i informa que El rey cobró un sueldo de 292.752 euros brutos en 2011

Informació facilitada per la Casa Reial

D'aquesta informació en resulta que el monarca espanyol es situa al capdavant dels 18 sous més elevats de representants de les institucions

Resulta espectacular comparar aquests sous amb els 641,40 euros del SMI (no arriba a 9.000,00 euros anuals). El Gobierno congelará en 2012 el salario mínimo. Encara que no tingui una relació directa amb el tema del post no em puc estar de recordar que a partir de 175.000,00 euros tan sols es tributa un 45% per IRPF.

A Vilaweb podem llegir que la tant anunciada informació sobre les despeses de la Casa Reial no és tot l'ample que calia esperar car no es detalla quina és l'aportació que fan a la corona els ministeris d'Afers Estrangers, Interior ni Hisenda en concepte de cotxes i viatges oficials i seguretat. Tampoc s'hi especifica la despesa de Patrimoni. Del pressupost de l'estat es desprèn que el cost total és de gairebé 60 milions.
  • El Rey, obligado a dar ejemplo. Article de Juan Carlos Escudier al diari Público. "Para llegar a ese consenso no es bastante con publicar los sueldos y las pagas extras. Desnudarse no consiste en quitarse las gafas. Son necesarias las mismas declaraciones de bienes que se exigen a cualquier alto cargo. Los contribuyentes, que no súbditos, han de conocer el patrimonio de los miembros de la Casa Real, su procedencia y sus variaciones año a año. No asusta la riqueza sino la inmoralidad."

  • Lo barato que sale tener rey. Article d'Isaac Rosa al diari Público. "Con el destape parcial y esmerilado de hoy los monárquicos volverán a la carga con la tabarra habitual: hay que ver lo barato que nos sale el rey comparado con los carísimos presidentes de República de otros países. 19 céntimos por cabeza, dijo un columnista cortesano días atrás, tomando los casi 9 millones de asignación directa, en vez de los 60 millones que suman todas las partidas."
  • Desiguales ante la ley. Article d'Ignacio Escolar també del diari Público. "La transparencia, por aclarar, no es una graciosa concesión que los representantes de lo público regalan a los ciudadanos en generoso gesto. No es una limosna. No es un favor que nos hacen a los periodistas. No es un afán envidioso por cotillear en la cuenta corriente de cada cual. La transparencia es una de las vacunas más eficaces contra la corrupción; por eso hay quien barre la basura bajo la alfombra, para esconderla de la vista y de la luz. ¿Habría tenido un comportamiento más “ejemplar” Iñaki Urdangarin si se hubiese sentido fiscalizado por la sociedad?"
  • La Casa Real, la impunidad y “Lo que el viento se llevó”. Article de Juan Carlos Monedero. "Es tiempo de una asamblea constituyente que nos permita encarar la crisis, terminar con una herencia franquista que se ha enquistado en la corrupción política y hacer de la tercera república un lugar de corresponsabilidad ciudadana alejada de las tutelas regias y las imposiciones autoritarias. ¿Nos atrevemos a ser mayores de edad de una maldita vez? "

Cal mantenir una institució medieval i cara com aquesta?

dimarts, 20 de desembre del 2011

continuem...


Cap post des de finals d’agost. Quasi quatre mesos d’entrades i sortides amb les pertinents estades, més o menys llargues, a hospitals (a l’ICO van passar pel llit del costat uns 12 pacients). ICO, Bellvitge, la Tecla... Col·locació d’un drenatge biliar, al cap d’un temps cal canviar el catèter, més tard cal canviar-lo de nou per una estrebada, en aquest darrer canvi, reacció al·lèrgica, entre mig bacteris, etc. No cal dir que els desplaçaments a Barna esdevenen força pesats a causa de la distància, despeses, daltabaixos familiars...

Coincidint amb tot això experimento una pèrdua de visió (més tard m’assabentaré que a causa d’una cataracta que s’ha format ràpidament a causa de les quimios) que m’impedeix llegir, utilitzar l’ordinador, etc.

Per acabar-ho d’adobar, pel que fa als dies que he estat a casa, YOIGO ha tingut una davallada brutal en el servei a la zona de Boscos i ens hem quedat sense cobertura telefònica i d’internet (la qual cosa no els impedeix donar excuses barates i cobrar religiosament el servei que no donen).

Ara torno a estar a casa. Porto el drenatge, m’han operat la cataracta (si bé no hi veuré bé fins que em graduïn la vista en el mes de gener) i he iniciat un nou cicle de quimio a la Tecla. El que segueix igual són els problemes de cobertura telefònica i d’internet (i el panorama polític, que fa por)..

Aquests quatre mesos no els he patit sol. Em consta el suport d’amics i familiars. La gran majoria mitjançant les xarxes, teléfon... Alguns/es desplaçant-se vora meu. He de fer una menció especial a ma germana, la Mercè, que s’ha fet un tip de pujar i baixar, cotxe amunt, cotxe avall o prestant suport de Tarragona estant, i evidentment a la meva esposa, la Mònica, que ha estat al meu costat pujant i baixant, no amb cotxe, sinó amb cotxe, amb tren, amb bus o amb moto.

Ara, a casa, em sento prop de tothom i sento el suport més proper però vull dedicar aquest post a la Mònica i al Nil, amb els que comparteixo sostre i que continuen patint i donant-me suport i amor diariament.