divendres, 31 de juliol del 2009

Núria, llibertat!

Pel Facebook i per internet m'ha arribat aquesta informació:

Surt la sentència de Núria Pórtulas
L'audiència Nacional ha filtrat la sentència a Núria Pórtulas a un mitjà de comunicació. Segons s'ha pogut saber la condemna seria de 2 anys i 6 mesos de presó pel delicte de temptativa de col·laboració amb banda armada. Aquesta sentència que pot ser recorreguda al Tribunal Suprem no s'aplicaria fins que s'haguessin resolt aquests recursos. Tot i no saber-ne el contingut, sembla clar que el motiu de la condemna és una nova construcció jurídica de l'Audiència Nacional capaç de provar fets sense cap prova.

Comunicat de l'assemblea de suport a Núria Pórtulas

Davant de la sentència de l'Audiència Nacional, que hem conegut avui, sobre el cas de la nostra companya Núria Pórtulas:

Volem deixar clar que la sentència que condemna la Núria per "temptativa de col·laboració amb organització terrorista" no té cap fonament perquè el grup anarquista italià al qual fa referència l'Audiència Nacional no ha estat processat com a tal a Itàlia i l'únic que ha estat jutjat és Juan Sorroche, el qual va ser absolt del delicte de pertinença a organització terrorista ara fa més d'un any. La sentència també cita la famosa llibreta blava, que va ser intervinguda del tot irregularment pels mossos d'esquadra, i construeix els fets provats a partir dels fanzines, fulletons, cartells, cds i adhesius polítics intervinguts en el centre social en el qual vivia la Núria Pòrtulas (com ara cartells antirepressiu sobre els mossos i de solidaritat amb persones preses).

La sentència arriba a reconèixer que: "[las actuaciones concretas de la procesada] no consta que trasvasaran la esfera personal de la interesada, puesto que no existe acreditación acerca de que sus informaciones y sus actos coadyuvantes fueran proporcionados a personas pertenecientes a aquel grupo de signo terrorista. Tampoco consta, por supuesto, que tales acciones las fuera a cometer la propia acusada."

Malgrat això, el tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional condemna la Núria a 2 anys i mig de presó, perquè tot aquest procés respon a una persecució sistemàtica de l'Estat contra els moviments combatius (en aquest cas, la solidaritat amb les persones preses...)

L'assemblea de suport a la Núria Pórtulas continuarà lluitant per l'absolució de la Núria i us convoca a una concentració el proper dilluns 3 d'agost, a les 7 del vespre, davant de la Subdelegació del Govern a Girona.

Núria absolució!
Prou criminalització de la solidaritat amb les persones preses!
Dimissió dels responsables polítics d'aquesta operació policial i judicial.

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas
Girona, 30 de juliol de 2009

dissabte, 25 de juliol del 2009

Cadena humana per la Platja Llarga (i pel litoral)

Postal de la campanya: finalment, sembla que salvem els aiguamolls, l'aparcament va a l'altre costat de la via del tren

Aquest matí s'ha fet la cadena humana (v. fotos de la Plataforma, notícia Tot Tarragona, diari de Tarragona i diari El Punt) convocada per la Plataforma Salvem la Platja Llarga (per cert, El Punt informa que Mediterrània va fer un acte informatiu paral·lel la qual cosa em fa pensar que no acabo d'entendre com, enlloc de donar suport a una iniciativa en defensa del litoral, (he entrat a la seva web i he pogut comprovar com no hi ha cap referència a la cadena humana) l'entitat es dedica a les seves campanyes particulars donant força a aquells que la critiquen posant en dubte el seu ecologisme i independència).
No les he comptat però crec que una trentena de persones hem quedat a les 9 del matí a la platja del Miracle i hem anat a la Llarga passant per les roques i travessant la platja dels Cossis, l'Arrabassada, la Savinosa, i la platja dels capellans, mostrant que per anar d'un a altre lloc no calen passarel·les ni cap mena de construcció. La passejada ha estat força bé i ha comptat amb algunes explicacions sobre els llocs, la vegetació i altres aspectes.

concentració a la platja del Miracle

els/les caminants (foto Plataforma Salvem la Platja Llarga)

arribem a la platja dels Cossis

platja fora de servei?

El pas per la platja dels Cossis va motivar alguna explicació sobre les "casetes" que hi ha sobre la platja i sobre les portes que hi accedeixen. Curiosament, a la platja hi ha un parell de cartells que indiquen que la platja és fora de servei. Si no has fugit corre cuita perquè no t'enxampi no sé quina suposada contaminació que motivi aquest fora de servei, es pot veure un altre cartell en el qual, amb lletra més petita, s' informa que el "fora de servei" vol dir que no hi ha servei de la Creu Roja, etc. Accedeix a la platja la gent de les cases? Son coneixedors/res dels cartells?

escoltant explicacions sobre l'extracció de pedra de les roques per a construccions romanes

Els/les caminants arribant a la platja de l'Arrabassada

edifici principal del preventori de la Savinosa

una altra imatge del preventori

més sobre el preventori de la Savinosa

El passeig ens va permetre passar per les runes de l'antic Preventori de la Savinosa (premeu per accedir a alguna informació sobre el preventori i a algunes imatges) i per la "nova" platja de la Savinosa. La vista de la platja permet veure la mania de l'administració en fotre totxo a tot arreu, espais naturals (com platges) inclosos. La intervenció (a la notícia de sota podeu veure més informació, costos compresos) sembla que s'ha fet per obtenir una bandera blava però, curiosament, a la zona nudista de la platja no hi ha dutxes, s'ha suprimit un xiringuito, etc. Els/les naturistes no mereixen serveis? ni banderes blaves? No deixa de ser curiosa la cosa. Mentrestant, a urbanitzar, reordenar i fer gasto i, properament, si no hi posem fre, es preten fer un camí de ronda per les roques, al voltant de les platges tarragonines. Mentrestant, l'antic preventori de la Savinosa, abandonat, en el sentit literal de la paraula, des de 1976, es fot de fàstics. Quina vergonya!

imatge de la inauguració de la reordenació de la Savinosa (darrera les autoritats les passarel·les)

si premeu a sobre podreu veure ampliada la informació sobre la millora de "l'entorn mediambiental" de la Savinosa

els/les passejants acostant-se a la platja dels capellans

Finalment, al voltant de les 12,00 del migdia arribàrem a la platja Llarga. Allà ens esperava un grup de timbalers que va permetre fer una miqueta de soroll, crear expectació i distribuïr flyers informatius sobre la cadena humana. A 2/4 d'una, com estava previst, es va fer la cadena humana que resultà força nutrida malgrat els problemes de coordinació entre les diferents parts. Seguidament, algunes fotos de la cadena a l'alçada de l'Iot.

La cadena mostrà la voluntat de bona part de la ciutadania en preservar el nostre litoral, celebrar els canvis que s'ha pogut arrencar de l'administració en el sentit d'evitar una intervenció molt més dura, continuar defensant que s' hi ha d'haver intervenció sigui, tan sols, per conservar l'indret i per continuar oposant-nos a intervencions agressives basades en el ciment per fer camins de ronda, passejos i altres històries.

una imatge d'alguns/nes dels/de les caminants

I, per acabar el post, una foto inèdita d'una sireneta que s'adherí a les reivindicacions de la Plataforma Salvem la Platja Llarga.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Nova cadena humana "Salvem la Platja Llarga"

L'Ajuntament ha presentat una nova proposta per a la Platja Llarga. Les coses no són tan dramàtiques com fa un temps però la cosa segueix preocupant, a més apareixen núvols sobre la Savinosa, camí de ronda... Quina mania a construir i putinejar!
Assabenteu-vos de les propostes, del projecte inicial, de la campanya Salvem la Platja Llarga i molt més a la web de la campanya

dimarts, 14 de juliol del 2009

dedicat als amics i amigues de Flix

Abans que res, deixar clar que m'adhereixo a aquesta exigència

Fa uns dies vaig estar a Flix. La manca de vehicle i, per tant, la necessitat d'utilitzar un servei públic, el tren, quan la RENFE té mig abandonades força localitats de les nostres comarques; la calor i, principalment, un incident amb un "hoteler" que va causar que marxéssim de l'hotel i, per tant, que ens quedéssim sense sostre per passar la nit, van causar que marxéssim de Flix un parell d'hores després d'haver arribat.
Un parell de dies després, ja a Tarragona, vaig explicar amb un cert sentit de l'humor (que no tothom aprecia) l'anècdota. Principalment, perquè no vaig demanar el llibre de reclamacions a l'establiment hoteler i em sabia greu que altres persones es poguéssin trobar en una situació semblant.
La sorpresa va arribar quan començo a rebre comentaris de flixancos i flixanques que havien llegit el post. Alguns/es molests/es al entendre que criticava poble i habitants quan tan sols pretenia exposar un fet puntual i "criticar" l'"hoteler" que, entenc, no ens havia tractat gens be. Els comentaris, en general, han estat força lúcids al comprendre una bona dosi d'autocrítica en relació a aspectes del poble que caldria impulsar i millorar; han posat de manifest, també, l'amor de les persones que han escrit, per la seva terra i, sobretot, una immensa hospitalitat oferint guiatge pels encants de Flix i, fins i tot, allotjament.
La cosa m'ha impresionat tant que crec que val la pena dir-ho i, de pas, dir quelcom sobre Flix, una localitat que val la pena visitar, pel que s'hi pot fer, veure i gaudir i, sobretot, per la seva gent.

fotografia/capçal del blog Volem viure a Flix

foto aèria de Flix

Els Xops (foto treta de la web de la Masia de les Boveres)

De la web de l'Ajuntament de Flix trec que "Flix és un municipi de les Terres de l'Ebre, situat concretament, al nord de la Ribera d’Ebre. Limita amb les comarques del Segrià, de les Garrigues i del Priorat.
El nucli urbà està assentat a sobre el meandre més espectacular que forma el riu Ebre en tot el seu curs, on al llarg de la seva història s'hi han anat assentant diferents poblacions.
Amb una extensió de 116,9 km2 i una població de 4043 habitants, Flix és un important centre de seveis amb una bona infraestructura i excel·lents equipaments educatius, culturals, esportius, comercials, turístics i industrials.
A Flix des de fa més de 100 anys s’hi desenvolupa una activitat industrial important, amb l’establiment al 1897 de la Electroquímica de Flix, amb capital alemany. La construcció al 1940 de la presa i la central hidroelèctrica acabaren d’esbossar aquest perfil industrial de Flix. Un subministrament elèctric recolzat per la presència d’una altra central hidroelèctrica (Riba-roja d’Ebre) i dues centrals nuclears (Ascó I i II). Actualment és un centre de serveis per les poblacions del nord de la Ribera d’Ebre i altres comarques veïnes.
Trobem una distribució de l’activitat per sectors, que cohabita en harmonia amb el respecte per la natura; trobem la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes inclosa dins del PEIN amb una superfície de més de 200 hectàrees. Aquesta zona de gran valor faunístic i botànic s’estén al llarg del riu Ebre al seu pas per Flix. Per sota del poble hi ha dos túnels que permeten el pas d’aigua, un per a l’alimentació de la central hidroelèctrica i l’altre facilita, amb un sistema de rescloses, la navegació al llarg d’aquest tram de riu."

Reserva natural de Sebes

Penjo també els enllaços sobre Flix a la Viquipedia (en català) i a la Wikipedia (en castellà).

El tema de l'electroquímica té força importància per diferents qüestions: els llocs de treball que suposa per a la població i el seu impacte ambiental, principalment. Podeu veure alguns articles sobre aquestes qüestions prement sobre els enllaços següents:
Pel que fa a altres temes, avui mateix, el diari El Punt publicava una notícia que sembla important: Les Terres de l'Ebre enceten el debat per ser reserva mundial de la biosfera.

de totes maneres si voleu una visió més global us suggereixo anar a la web de l'Ajuntament i/o a la web Volem viure a Flix perquè publiquen un recull de premsa amb tot d'informacions sobre el poble.

Penjo, també, alguns enllaços a blogs vinculats a Flix, algun dels quals es va fer ressò del meu post, i a d'altres interessants:
Masia Les Boveres (foto treta de la web de la Masia Les Boveres)

Flix des del poblat ibèric

diumenge, 12 de juliol del 2009

Tortosa, seguim amb l'Ebre

L'Ebre amb el pont de l'Estat i l'esglesia del Roser

Un dels dies més feliços de Mònica Ors

Aquest cap de setmana tocava visita de cases però, finalment, no hem pogut llogar cotxe (no hi havia cotxes disponibles) i a darrera hora vam pensar que podíem fer una altra sortideta. Aquest cop a Tortosa.
Vam llogar una habitació a l'hotel Berenguer IV. 60,00 euros i una notabilíssima diferència en relació a un de trist record, mateix preu i prestacions ben diferents. Dos llits força amples, telèfon, tele, cadena de música, bar, bany força ample i curiós. Tot força curios i digne. Força satisfactori.

Hotel Berenguer IV

un detall de l'habitació: dos llits ben amples (és ronca igual però l'altre té més espai per amagar-se)

Ahir vam donar un bon tomb per la ciutat. Vam veure, com no, l'Ebre amb el seu controvertit monument franquista, vam passejar pel barri antic, vam pujar al castell de la Suda i vam veure la ciutat des de dalt, els Ports (tot el que ens van permetre els núbols que hi havia), vam passejar pel Call jueu, vam anar al parc Teodor Gonzàlez, ens van atendre ben amablement a l'oficina d'informació i turisme, etc.

el monument franquista
entrada al castell de la Suda. A l'esquerra el cementiri andalusí

la catedral vista des del castell de la Suda

Per dinar vam anar al restaurant El Paiolet on ens vam fotre entre pit i esquena uns musclets força presentables, unes mandonguilles amb sèpia i una paella de peix i marisc, postres, una una Coca Cola i l'altre un Barbara Forés que estava de conya.

un detall del menjador d'El Paiolet

A la nit estàvem rebentats i la cosa va anar d'entrepans al Viena.

No és Sevilla, és un pou que hi aprop de la Moreria i el Call Jueu

Aquest matí, després d'esmortzar i comprar els diaris (he aprofitat per comprar un llibre de relats d'autors ebrencs, entre els quals, com no, En Jesus M. Tibau, i el camí de sirga de Jesús Moncada) visita a la Catedral, més barri antic (la Moreria) i els Jardins del Príncep, amb una calor força notable. Per si un cas, hem tornat a Lo Paiolet, avui hem jalat bé però la cosa no ha sigut tan memorable com ahir. Hem demanat un menu (26,00 euros) i la cosa ha anat més justeta, sobretot, la "graellada" de carn que ha demanat la Mònica. Jo he tingut més sort i tant l'amanida amb formatge de cabra i ametlles garrapinyades, l'abadejo amb suc i el Tiramisú, amb Barbara Forés de nou, estàven força bonets.

Ens ho hem passat força bé i la ciutat té força encants. Hi ha qui li troba semblances amb Girona. En tot cas lamentar que hem trobat força coses en obres i el granissat de cafè de Lo turronero.

Per acabar, com no : lo riu és vida, No al transvassament!

diumenge, 5 de juliol del 2009

Flix: hotel amb encant

Aquest cap de setmana vam plantejar (tot sigui dit, precipitadament atès el volum de feina dels dos) una excursioneta per gaudir d'un espai més o menys natural, fresquet, i tranquil. Atesa la manca de cotxe (no vam poder llogar vehicle) depenem dels serveis públics (tren, autobús...). Vam triar l'Espluga de Francolí però no ens van contestar a l'hotel que cercàvem per la qual cosa vam canviar de destinació i ens vam decantar per Flix. A la flamant web de l'Ajuntament de Flix vam trobar força informació i ens vam convèncer que era un lloc força interessant amb espais verds (la reserva de Sebes, els Xops...), històrics, etc. i, com no, amb la presència constant de l'Ebre. A més ara no ho passen massa bé amb els acomiadaments al complexe químic d'Ercrós, cal afrontar la reindustrialització, cal replantejar i consolidar el tema turístic, etc. i ens vam decidir a donar un modest cop de ma.
El cop de ma va esdevenir una mica complicat.
La Renfe empren amb molta empenta tot això de l'AVE però no es mata amb les rodalies i la mitja distància. Per anar a Flix, per exemple, hi ha un tren al voltant de les 10 del matí; el següent al voltant de les 14,00 hores, al voltant de dos quarts de sis i al voltant de les nou del vespre. No massa, no. Nosaltres vam perdre el primer i vam haver d'esperar el del migdia.
Vam arribar a Flix al migdia, al voltant de 2/4 de quatre. Fotia una calor d'espant amb més de 30º i no hi havia una ànima pel carrer. Trobar l'únic hotel de Flix no és senzill i la senyalitica no és una de les virtuts del lloc. Vam haver d'agafar una bona pujada en direcció al centre del poble fins que vam trobar un bon home assegut al jardi de casa seva. Li vam preguntar per l'hotel, l'hotel Nou Casino. El bon home, ja grandet i, aparentment, una mica sord, em preguntava que que li deia del Vicenç. Jo tornava a dir-li, intentant vocalitzar bé, que a on queia l'hotel i ell, tornava a preguntar que què li preguntava de l'edat. A mida que progressava la conversa la cosa esdevenia preocupant fins que va sortir una senyora que ens va indicar, aproximadament, a on parava l'hotel. Com podeu suposar calia desfer camí i tornar enrera. La cosa no quedava clara i va caldre preguntar a un senyor que vam trobar arreglant uns desaigües o quelcom semblant al peu d'uns plataners, això sí, a l'ombra (en cas contrari potser s'hauria derretit abans de trobar-lo). Seguint les seves indicacions i amb una mica de paciència vam trobar l'hotel al qual vam arribar ben amarats de suor.
Després de la sorpresa inicial, alló tenia una forta retirada a un asil de la postguerra, vam intentar entrar però era tancat. Vam trucar i, finalment, ens va obrir una noia. Vam entrar a un menjador gran, vam demanar aigua, vam fer els tràmits pertinents i ens va indicar l'habitació. Vam sortir del menjador per una porta metàl·lica i ens vam trobar en un passadís, amb una escala que recordava un internat. Fins i tot ens va sembla veure, fugaçment, el voleiar del baix de la faldilla de la Belen Rueda desapareixent per l'escala.
L'habitació seguia recordant històries d'hospitals, asils i, fins i tot, d'El Resplandor d'En Kúbrick. Hi havia un llit de matrimoni d'1,35 mts. Un cop refets de la sorpresa i veient que no hi havia comandament per l'aire acondicionat, la meva companya va anar a demanar si hi havia altres habitacions amb dos llits (tinc la desgràcia de roncar com un orco i la cosa perd virulència a mida que augmenten les mides del llit o si n'hi ha dos enlloc d'un) i a preguntar pel comandament de l'aire acondicionat. Va tornar al menjador i es va trobar un senyor grassonet que devia molestar-se al interrompre la placidesa amb la que veia la tele perquè, si fa o no fa, la va engegar i li va dir quelcom semblant a què les habitacons amb dos llits no tenien aire acondicionat i que algú es devia haver emportat el comandament de l'aire. En l'intercanvi d'"impresions", parlant de la forma en que ens tractava, li va dir a la meva companya que si no ens agradava l'hotel ja podíem marxar. Ella va tornar un tant compungida (i irritada) i, mentre jo era al lavabo, vaig sentir que trucàvem a la porta. Era el senyor grassonet que portava un comandament per l'aire. Quan vaig sortir ja no hi era (el senyor) i l'aire no semblaba funcionar. Entre d'altres coses vaig veure que el comandament estava posat en mode calefacció. Després d'una bona estona patollant el comandament, hi havia una llumeta vermella a l'aparell de l'aire però no se sentia cap soroll ni l'ambient es refredava en el més mínim. Mentrestant, clar, la meva companya no parava: que no toquis tant que això no funciona, que digue-li al senyor que tal, que fes qual, que... Finalment, vaig agafar el comandament i, fent "de tripas corasón" vaig tornar al menjador. Pel passadís el meu cervell anava imaginant escenes d'El Resplandor, La matança de Texas, Abierto hasta el amanecer o Psicosis. El senyor era veient la tele i quan em va veure es va aixecar i va venir. Jo, educadament, i amb un tímid somriure li vaig dir:
-"Vès, que l'aire no funciona"
-"segur que l'heu manipulat"
-"home, normal, això de manipular un comandament de l'aire i més si vostè l'ha deixat en mode calefacció"
-"Doncs hi ha el que hi ha"
De totes maneres, el "manipulà" de nou, a distància (devia esperar una connexió telepàtica amb l'aparell de l'habitació i em digué que no passéssim del nivell 6 (?).
Vaig tornar a l'habitació i, malgrat la manipulació i el nivell fixat, l'aire seguia sense funcionar.

Es va imposar una valoració de la situació i vam veure que pagar 60,00 euros per una habitació amb un llit petit de matrimoni, sense aire acondicionat i amb un hoteler, poc interessat en crear bona opinió en els clients i, si més no, preocupant, no compensava. Vam decidir tornar les claus i tocar el dos. Vam tornar al menjador, li vam dir al senyor que ens n'anavem, ell va dir que bé i ens va acompanyar, lleuger, fins la porta; va obrir i va tancar.

A dos quarts de sis tornavem a agafar el tren (el mateix que ens havia deixat a Flix) i vam tornar a Mora d'Ebre a on ens vam retrobar amb el pare Ebre (hi havíem estat fa unes setmanes amb motiu de la fira Litterarum). Seguia fotent calor, vam tornar a l'únic Hostal del poble amb una habitació sense aire acondicionat, amb ventilador, petita, interior, i amb llit de 1,35. Allí ens han passat noves "anècdotes" però, en tot cas, hem trobat unes vibracions força més agradables i un preu, 25,00 euros, més ajustat.

A banda, malgrat la calor, hem gaudit d'un parell de jalars força interessants, d'una cerveseta a la nit, al costat de l'Ebre, d'una visita al castell de Mora d'Ebre... i de força amabilitat de tothom amb qui hem coincidit.

Flix sembla força maco i pot ser un referent turístic important, però mentre només tinguin l'hotel que tenen, amb l'hoteler, ho tenen cru.

divendres, 3 de juliol del 2009

Núria absolució

"Aquests inicis de febrer, va fet dos anys que la Núria Pórtulas va ser detinguda a Girona sota la llei antiterrorista i empresonada durant 4 mesos, d’on en va sortir en llibertat sota fiança. Actualment s’ha de presentar un cop per setmana i no pot traspassar les fronteres estatals.

L'acusació del fiscal, és de col·laboració amb banda armada i demana 5 anys de presó, 6500 euros de multa i 15 anys d'inhabilitació absoluta, la data del judici es presenta pel dilluns 13 de juliol de 2009.

Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments.

Cal la solidaritat als atacs cap als engranatges d’un sistema que en nom del benefici econòmic i del poder explota, humilia, tanca, tortura. Per aquest fet no ens podem oblidar de l’Amadeu, en Franki, l’Omar i tants d’altres represaliats. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la resposta d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que s’hi enfronten.

Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència Nacional; per la desaparició del FIES, l’aïllament i la incomunicació dins les presons; per desemmascarar aquesta pau que es basa fonamentalment amb l’autoritarisme, l’explotació i el domini; perquè en definitiva, encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant.

Per això des d’aquesta assemblea seguirem treballant per l’absolució del cas i la llibertat real i sense restriccions de la Núria, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polítics, policials i judicials."