diumenge, 27 de febrer del 2011

Galeria de la vergonya o sang i merda per petroli

Fins fa quatre dies tots contents. A Espanya encara més perquè Líbia era el segon comprador d'armes espanyoles.











A les fotos de dalt podem veure Gadaffi amb tota una sèrie de dirigents coneguts, la majoria dels quals, avui, abominen de la foto: Condolezza Rice, Obama, Berlusconi, Chàvez, José Maria Aznar, Alberto Ruiz Gallardón, Sarkozzy, José L. Rodríguez Zapatero, Juan Carlos I, Putin...



A la foto, el rei Juan Carlos I amb l'emir de Kuwait i altres mandataris celebrant els 50 anys de la independència d'aquest país i els 20 de l'"alliberament" de l'Iraq. Una bona colla d'amiguets.



En aquesta darrera foto dos amiguets més: els Srs. Mohamed VI i Rodríguez Zapatero. Aquest darrer sembla que mai abominarà de la foto perquè, segons la secretaria de Política Internacional del PSOE, Elena Valenciano, les mobilitzacions ciutadanes que s'estan produint en diferents països àrabs no es poden traslladar al Marroc i afirma que: "En la medida en que en Marruecos hay juego político es difícil que haya una salida espontánea como en Egipto o Túnez". Segons Valenciano, el regne alauí va engegar fa anys "un lento proceso de transición", que ha afavorit "espacios de mayor libertad".

Suposo que al parlar d'"espacios de mayor libertad" no es devia referir al Sàhara ni als documents filtrats per Wikileaks

dissabte, 26 de febrer del 2011

Poema de Joan Margarit


Un plaer, passejar per la web d'En Joan Margarit.

En el llibre Els Primers freds que recull poemes escrits entre 1975 i 1995 hi ha el poema Tres boleros per a un record, pertanyent al llibre Aiguaforts (1995)

Tres boleros per a un record


I. Tarda de pluja

Plou al nostre carrer

damunt les fulles mortes.

La pluja és una història

que m’explica la tarda.

Miro els paraigües, dòcils

rellotges del capvespre

que comença molt lluny,

en una altra vorera

d’un carrer sense mi.

Igual que en la ciutat

de les nostres mirades,

al carrer de les fulles

de la meva tardor

es fa fosc sense tu.

II. Tremolor

Quan el perfum de nit

del gessamí tremola

vora meu, s’obre el pou

del teu cos dins de mi.

Un amor esvanit

és un vent fosc que sempre

fa tremolar la flama

d’una petita espelma

que assenyala el futur.

Avui està apagada

i ara tremola l’ombra,

només l’ombra, de tu.

III. Perdona’m

Just quan aquell o aquella

que tant havies somiat sorgeix,

ja has fet els cinquanta anys:

et segueix el passat d’un pis a l’altre

i enlloc no és casa teva. Unes mans

invisibles t’estiren de la roba,

no saps trobar refugi

per als insomnis de la matinada.

Guardes el fred d’ahir

perquè en ell queda l’última foguera

per escalfar el demà. Et sents culpable,

llop d’opereta, de trobar a faltar

la negra desempara on has viscut.

Així és d’injust l’amor,

no res més que una forma del temps.

la nit del pobre empresari - resultats empresarials 2010

Ahir, la CEPTA (Confederació Empresarial de la província de Tarragona) va celebrar la 11a Nit Empresarial que, aquest cop, va ser presidida pels Prínceps d'Astúries i Girona. Entre els assistents, el president de la Generalitat, el president de la CEOE, etc. Sembla que, aquest cop, no hi va haver sopar, tan sols un cocktail, malgrat la qual cosa, l'Ajuntament va col·laborar amb 20.000 eurillos.


Curiosament, l'"ajudeta" coincideix amb els resultats empresarials del 2010 i em sembla molt adient reproduir la columna d'Isaac Rosa en el diari Público d'avui (26/2/2011). Hi he afegit enllaços a algunes de les companyies i a una notícia que exposa un llistat més extens que el que apareix a la columna.

No hagamos demagogia con los beneficios

"Todavía tenemos margen para aumentar nuestra eficiencia. Trabajamos para reestructurar nuestros costes laborales.” -
Presentación de resultados de Telefónica ante la CNMV

"Vaya por delante mi más sincera felicitación a las grandes empresas que esta semana han presentado resultados, y que han obtenido en 2010 unos beneficios muy superiores a los del año anterior, incluso históricos en algún caso. No me miren así, que hablo en serio: enhorabuena a los consejos de administración, y a los accionistas que se repartirán el dividendo. Porque haya muchos pasándolas canutas no vamos a dejar de alegrarnos de que a otros les vaya bien, incluso muy bien.

Como sé que con esto de los beneficios es muy fácil hacer demagogia, me limitaré a darles la información sin añadidos ni valoraciones, por estricto orden alfabético:

Abengoa ganó 207 millones (22% más),

Abertis 662 millones (6,1% más),

ACS 1.313 millones (un 32% menos),

Amadeus 427 millones (24,3% más),

Criteria 1.823 millones (38,5% más),

Endesa 4.129 millones (20,4% más),

Ferrovial 2.163 millones,

Iberdrola superó su récord con 2.870 millones (1,6% más),

Repsol 4.693 millones (un 200% más, han leído bien),

y tachán-tachán, Telefónica 10.167 millones, un 30,8% más y récord histórico de la bolsa española.

Ay, perdonen, se me ha escapado un ‘tachán-tachán’, pero es que me emocioné.

Pues ya lo saben, por si quieren sumarse a la felicitación y enviar un tarjetón a los directivos. Pero, ¿por qué ponen esas caras? Ah, ya entiendo: son ustedes los típicos resentidos que no soportan que a otros les vaya bien. Qué ganas de amargarse la vida, no soportar la felicidad ajena.

Pues que sepan que todos esos beneficios pagan impuestos. Qué se creían. Impuesto de sociedades se llama. Y el nuestro es de los más altos de Europa, el 30%. Esperen, esperen, que me pasa una nota mi secretario: ah, dice que en teoría es el 30%, pero que en la práctica se queda en el 18% de media, gracias a generosas deducciones, exenciones y otros truquillos, que cuanto más grandes menos pagan, y que la recaudación cae año tras año. Otro resentido, mi secretario. Yo ni caso, no me amargaréis el sábado. Felicidades, campeones. Y felicidades a los trabajadores, que con toda seguridad verán cómo sus sueldos crecen tanto como los beneficios."

dimecres, 23 de febrer del 2011

sobre el càncer, Esperanza Aguirre...

Aquesta setmana quimio. Dilluns tenia analítica i vista a Oncologia. Previsiblement, després, la sessió "llarga" de quimio. Tenint en compte l'hora, la doctora va preferir deixar-la per l'endemà. A l'hora de programar-la me la van posar per a les 16,00 h. Vaig demanar que me la posessin abans però em van dir que era ple. Vaig dir que, llavors, ja em podia quedar el mateix dilluns però em van dir que també era ple. Total ahir a les 16,00 h. Polaramine, Cetuximab, espera, Oxaliplatino... i reacció al·lèrgica, medicació i el que havia de tardar dues hores en va tardar quatre (s'ha de posar més lent). Resultat final ens en vam anar a la una de la matinada.

Fa algun temps parlant amb una persona em deia que no podia ser que no tingués ràbia per la malaltia. Li deia que no, que la ràbia no em serveix de res i que no, que no en tenia, conscientment, si més no. Ara m'hi reafirmo perquè em noto més aixafat per les voltes de la vida sentimental que no pas per la malaltia, força més aixafat i, molt em temo, que d'ací un temps encara més... Aquests dies, a més, s'hi ha ajuntat la malaltia sobtada d'un familiar, l'empitjorament i mort d'un altre familiar i la sensació que fes gran és una putada, si més no, en general i amb la sensació de pèrdua d'aptituds... Per si fos poc, sovint, obres el diari i t'agafa una sensació de por i d'impotència notable... No sé, la malaltia crec que és el que pesa menys però la resta m'està deixant ensopit.

Tornant al càncer, no puc evitar dir quelcom sobre la presidenta de la Comunitat de Madrid. Vagi per davant que, malgrat no tenir-li la més mínima simpatia, lamento que, també, hagi tingut un tumor al pit, entrant en el cercle en el qual ens trobem força persones. Dit això em xoca força la seva decisió d'operar-se en un centre sanitari públic. I per què em xoca?


Em xoca perquè, segons expliquen en el blog Ventanas del Falcon, Esperanza Aguirre és funcionaria de l'Estat i, per tant, cotitza a MUFACE i hauria de triar entre l'assistència sanitària de la Seguretat Social o la d'ASISA. Diuen en el blog que en una entrevista que la SER li va fer el 21 de octubre de 2008 manifestà que la seva opció havia estat la de triar l' entitat privada ASISA (i no els metges de la Seguretat Social). Es pot sentir ací: http://www.cadenaser.com/espana/audios/macroentrevista-hoy-hoy-entrevista-esperanza/csrcsrpor/20081021csrcsrnac_5/Aes/. L'autor del blog explica que Aguirre "es conseqüent amb la seva idea de la sanitat pública: no cree en la pública i actua en conseqüència. Està en el seu dret." El blog enten que si, ara, ha optat per un hospital públic es pot deure, entre d'altres motius, a que pensa utilitzar els metges i/o les instal·lacions d'un hospital públic, ara que l'interessa, como va fer el Rei, saltant-se les llistes d'espera, tancant 2 plantes i desplaçant a gran quantitat de malalts a altres habitacions.

Em xoca, també, perque entenc que Esperanza Aguirre, com passa en altres autonomias com a Catalunya, en sintonia amb la seva ideologia ha optat per la privatització de la sanitat. Com la seva opinió es pot sentir en força mitjans, penjo un enllaç a un escrit de la Coordinadora Anti-privatización de la sanidad pública de Madrid. En l'escrit parlen del deteriorament de la sanitat pública, de la retallada de plantilles, de la reducció de la despesa pública per habitant (Madrid és la penúltima comunidad en gasto sanitario por habitante).


Estaria bé saber les respostes als interrogants que, si més no, planteja el blog abans esmentat pel que fa a l'operació a la sanitat pública. També estaria bé saber quan fa que es va fer la mamografia, a on, quants dies han passat fins el diagnòstic, i fins l'operació, qui l'ha operat, si ha disposat d'una o més habitacions, etc.

Algun interrogant ja es va aclarint: Los hospitales concertados, más caros. El coste por cama de centros 'semiprivados' como la Jiménez Díaz casi dobla el de públicos como el Clínico - Una sola empresa gestiona ya mil camas

Bé, deixem l'Esperanza Aguirre, desitgem-li una ràpida milloria pel que fa a la salut i que deixi d'aplicar polítiques privatitzadores des del càrrec que ostenta, i tornem a la part més personal que iniciava el post per acabar-lo.



"Nunca te quejes de nadie, ni de nada,
porque fundamentalmente tú has hecho
lo que querías en tu vida.
Acepta la dificultad de edificarte a ti
mismo y el valor de empezar corrigiéndote.
El triunfo del verdadero hombre surge de
las cenizas de su error.
Nunca te quejes de tu soledad o de tu
suerte, enfréntala con valor y acéptala.
De una manera u otra es el resultado de
tus actos y prueba que tu siempre
has de ganar..
No te amargues de tu propio fracaso ni
se lo cargues a otro, acéptate ahora o
seguirás justificándote como un niño.
Recuerda que cualquier momento es
bueno para comenzar y que ninguno
es tan terrible para claudicar.
No olvides que la causa de tu presente
es tu pasado así como la causa de tu
futuro será tu presente.
Aprende de los audaces, de los fuertes,
de quien no acepta situaciones, de quien
vivirá a pesar de todo, piensa menos en
tus problemas y más en tu trabajo y tus
problemas sin eliminarlos morirán.
Aprende a nacer desde el dolor y a ser
más grande que el más grande de los
obstáculos, mírate en el espejo de ti mismo
y serás libre y fuerte y dejarás de ser un
títere de las circunstancias porque tú
mismo eres tu destino.
Levántate y mira el sol por las mañanas
y respira la luz del amanecer.
Tú eres parte de la fuerza de tu vida,
ahora despiértate, lucha, camina, decídete
y triunfarás en la vida; nunca pienses en
la suerte, porque la suerte es:
el pretexto de los fracasados."

Pablo Neruda

  • La persona que arriba és la persona correcta
  • El que passa és l'únic que podia passar
  • En qualsevol moment que comenci quelcom, és el millor moment
  • Quan quelcom acaba, acaba
Podeu veure-ho en presentació senzilla: http://usuaris.tinet.org/jmys/India Espiritualidad.ppt


dimarts, 15 de febrer del 2011

Tancament Cofrents, JA!


Avui, activistes de Greenpeace han accedit a l'interior de la Central Nuclear de Cofrents per reclamar el seu tancament atès que el permís d'explotació venç el 19 de març. Fins a 20 ecologistes han entrat a la central i sis d'ells han pujat a la torre de refrigeració -que fa 125 metres d'altura- per fer una pintada de "perill nuclear". L'acció ecologista ha provocat que la central nuclear hagi decretat l'alerta d'emergència, prova de la falta de seguretat de Cofrents, segons han reivindicat des de Greenpeace.

L'acció ha coincidit amb l'entrada al Congrès del projecte de llei d'economia sostenible, que inclou, entre molts altres aspectes, que les nuclears puguin continuar operant més enllà dels 40 anys.

A la tarda, la Guàrdia Civil ha detingut 15 activistes i un periodista independent.

Penjo l'enllaç a la notícia del diari El Pais: Greenpeace "toma" la central de Cofrentes, a la d'El Mundo: El 'asalto' de Greenpeace a Cofrentes acaba con 16 detenidos i a la de 3cat24.cat: La Guardia Civil deté els activistes de Greenpeace que havien irromput a la central nuclear de Cofrents. És "curiós" com els dos grans diaris parlen de "toma" y de "asalto" i, en conseqüència, altres mitjans utilitzen aquests termes (menys alguns que parlen d'entrada o irrupció, per exemple.

Penjo diferents enllaços a la web de Greenpeace en què s'explica l'acció i es fa una breu cronologia i hi ha imatges de l'acció i vídeos.


Des de la central i el Consell de Seguretat Nuclear han explicat que tres vigilants han resultat ferits. Greenpeace ha negat que les ferides tinguin a veure amb cap mena de comportament violent per part dels activistes.

Penjo el comunicat de premsa de Greenpeace en relació a les afirmacions del Consell de Seguretat Nuclear i del Ministre d'Energia. Si voleu llegir les declaracions i/o opinions de la central, el CSN o el Ministeri no les cerqueu en aquest post, jo intento ser objectiu però no soc neutral i crec que aquests ens ja tenen prou mitjans per difondre les seves postures quotidianament.

COMUNICADO DE PRENSA 15 de febrero de 2011
16 DETENIDOS TRAS LA ACCIÓN DE GREENPEACE EN LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTES
Greenpeace niega rotundamente que se haya utilizado la violencia
Después de siete horas desde que 15 activistas accedieran a la central nuclear de Cofrentes (Valencia), los activistas están abandonando la instalación y están siendo detenidos y trasladados al cuartel de la Guardia Civil en Requena. A los 15 activistas se suma un fotógrafo independiente, detenido desde las 10:00h. Greenpeace niega rotundamente que se haya utilizado la violencia durante la acción. Greenpeace reitera que si durante la acción tres trabajadores de la central han resultado heridos, tal y como afirma el CSN, en ningún momento se ha debido a ningún comportamiento violento de los activistas. "El desvío de la atención hacia la incuestionable actitud pacifista de los activistas es una maniobra para evitar la cuestión clave: la falta de seguridad en las centrales nucleares y la necesidad urgente de establecer un calendario de cierre", ha afirmado Miren Gutiérrez, directora Ejecutiva de Greenpeace España. La organización insiste en que no se renueve el Permiso de Explotación de Cofrentes, que vence el próximo 19 de marzo, y se proceda a su cierre definitivo. Ha sido la organización ecologista la que, desde el primer momento, mediante una llamada telefónica a la Sala de Emergencia del CSN, SALEM, ha avisado de la entrada de los activistas en la central nuclear para llevar a cabo una acción de protesta pacífica. Greenpeace exige seriedad en las valoraciones sobre su protesta y considera especialmente grave que Miguel Sebastián, ministro de Industria, Turismo y Comercio, haya afirmado "que se haya utilizado la violencia". Greenpeace pide una rectificación pública al ministro porque sus declaraciones carecen de todo fundamento. Asimismo, al respecto de su declaración en la que ha añadido que "a nosotros siempre nos ha gustado el debate nuclear y tendremos diálogo", Miren Gutiérrez, ha añadido: "Para que haya un diálogo sobre el debate nuclear, la otra parte ha de escuchar. Pero el ministro Sebastián lleva años sin querer hablar con los grupos ecologistas, mientras solo atiende a la industria nuclear, del carbón y del petróleo, atacando y destruyendo las energías renovables". Las acciones de Greenpeace se llevan a cabo siempre regidas por la no violencia, un principio que ha permitido a la organización ecologista desarrollar su denuncia pública durante sus cuarenta años de trayectoria.
FOTOGRAFÍAS Y VÍDEO DISPONIBLES EN http://descargas.greenpeace.es/prensa/nuclear/ Fin del comunicado

dilluns, 14 de febrer del 2011

Campionat de Catalunya de grups xous. El Reus Deportiu, SUB- CAMPIÓ DE CATALUNYA de grups grans, assoleix un “triplet de podis “

una imatge distesa (totes les fotos, menys la d'El Punt) són de la càmera de la Montse i la Nuri

la Montse i la Nuri amb tots els ets i uts


atents al xou

Aquest cap de setmana, 12 i 13 de febrer, es va celebrar al Pavelló Olímpic Municipal de Reus el campionat de Catalunya de Grups shows.

Dissabte hi va haver competicions de grups juvenils, quartets sèniors i grups petits. En grups juvenils, el Reus Deportiu es va classificar en primer lloc amb el xou “ JUST DO IT” i en quartets sèniors també es va classificar en primer lloc amb el xou "CARPE DIEM".
L'endemà, 13 de febrer, hi va haver la competició dels grups grans. El Reus Deportiu va presentar el Xou gran amb “ REBEL.LAT “.

Les patinadores del Reus Deportiu van realitzar una actuació perfecta, àgil, dinàmica i amb una bellesa plàstica i visual magnifica. Les patinadores van representar la coreogràfica dissenyada per Xavier López amb absoluta perfecció. Aquesta actuació els va permetre obtenir una puntuació de 93.9 punts , molt prop dels campions d’ Olot.

Les classificacions finals van ser

1.- CPA Olot 96.2
2.- Reus Deportiu 93.9
3.- C.P.Masnou 92.9

Reprodueixo la notícia del diari El Punt (el 9)

PATINATGE
CAMPIONAT DE CATALUNYA DE GRUPS XOU

Una plata daurada per al Reus Deportiu

L'espectacle ‘Rebel·la't' acaba a molt poca distància de l'Olot, en la darrera jornada del campionat de Catalunya de xou a l'Olímpic

El grup reusenc es va penjar la medalla de plata. Foto: R.RODRÍGUEZ.

El grup gran del Reus Deportiu es va penjar ahir la medalla de plata en el Campionat de Catalunya de grups xou amb una gran actuació, i va quedar a només dos punts de l'Olot, el campió. Unes 2.500 persones van gaudir amb els millors patinadors catalans. El grup reusenc va aconseguir 93,90 punts, a tocar dels 95,90 del CPA Olot, el vigent campió del món de l'especialitat. Però el nivell de l'Olot –va realitzar l'espectacle Superstició– de cara a revalidar el títol universal també va ser impressionant. De tota manera, encara va ser més ajustada la lluita per l'argent, ja que el Masnou, amb Corrents plàstiques, va acabar amb 92,90 punts, al darrera del Reus Deportiu. En aquest sentit, el nivell dels equips participants –onze en aquesta categoria– va ser elevadíssim: el Bescanó, el Girona i el Tona no van baixar dels 85 punts. Els sis equips s'han classificat per al campionat estatal d'Alcoi, que se celebrarà els dies 11 i 12 de març. Els que ocupin els tres primers llocs obtindran el passaport per anar a l'europeu de l'especialitat de Porto (Portugal).

dijous, 10 de febrer del 2011

Espanya ha retallat en un 23% l'ajuda al desenvolupament


Espanya ha retallat en un 23% l'ajuda al desenvolupament. Intermón Oxfam considera que aquesta retallada tindrà greus conseqüències en les persones dels països empobrits.


Aquesta informació, i la que segueix, es pot trobar a l'Informe anual d'Intermón Oxfam “La realitat de l'ajuda 2010”




  • L'actual crisi econòmica ha destruït l'ocupació de prop de 30 milions de persones a tot el món.
  • El 2009 es va superar la barrera dels de 1.000 milions de persones que passen fam, la major xifra que es té registrada
  • l'índex de pobresa extrema va augmentar en 64 milions més.
Davant d'aquest alarmant context, les dràstiques retallades en els pressupostos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament –AOD -a Espanya, que ascendeixen a un total del 23% respecte al 2009, tindran greus conseqüències en centenars de milers de persones dels països empobrits.

"La retallada de l'ajuda al desenvolupament és moralment injustificable i ignora les dramàtiques conseqüències humanes que comporta: suposa un lamentable fre als avenços aconseguits per a milions de persones en sectors com l'educació o la salut. En un moment en què una de cada sis persones passen fam, i els efectes del canvi climàtic són cada vegada més devastadors, el govern no ha d’estalviar a costa de les persones més pobres", assenyala la directora general d'Intermón Oxfam, Ariane Arpa, en la presentació de l'informe de " La realitat de l’ajuda 2010".

Les estimacions referides a anteriors crisis econòmiques, mai del calat de l'actual, indiquen que l'ajuda al desenvolupament trigaria uns 10 anys a recuperar el nivell anterior a la crisi. Segons Arpa, "quan es retallen programes socials i agrícoles en contextos d'extrema pobresa, és enormement complex recuperar el terreny perdut. Si durant un any no pots tenir cura ni abonar la terra, la collita no es recupera l'any següent. Quan el govern fa retallades d'aquest tipus posa en risc actuacions en les quals ja s'han invertit molts recursos".

El descens de l'ajuda té una traducció immediata en la vida de les persones que amb més virulència estan patint les conseqüències de la crisi. Amb els 1.218 milions d'euros retallats entre els pressupostos de 2010 (300M) i 2011 (918 milions), es podria pagar:

  • El sou anual de més de 600.000 llevadores a l'Àfrica, on cada llevadora salva la vida de 219 dones l'any, el que significa que sense aquests recursos, gairebé 128 milions de dones veuran la seva vida posada en greu risc.
  • El tractament per la SIDA per a més de 3 milions de malalts durant un any.
  • Més de 6 milions de vacunes contra el xarampió que curarien a milions de nens menors de 5 anys.
"Reduir l'ajuda al desenvolupament no és la solució per sortir de la crisi, ni és una cosa inevitable. En aquest cas el govern s'ha equivocat; hauria d'haver optat per seguir l'exemple d'altres països europeus com Irlanda, que després d'haver viscut un rescat econòmic tot just ha reduït la seva ajuda, mantenint-la en el 0,5% de la seva renda nacional, i complint amb els seus compromisos internacionals. "afegeix Arpa.

Segons l'informe, a Espanya el 2009 la partida destinada a AOD va ser de 4.728 milions d'euros -un 1% menys respecte al 2008 -, el que la va situar en el 0,46% de la Renda Nacional Bruta -RNB-. Pel 2011, la llei de pressupostos generals de l'Estat estima que el percentatge se situarà en el 0,4%, molt lluny de l'objectiu europeu traçat pel 2010 d'arribar com a mínim al 0,51% i allunyant-se del 0,7% pel 2015.

Aquestes retallades són encara més preocupants "perquè s'apliquen precisament en sectors claus per a l'eradicació de la pobresa com ara la salut, l'educació i la seguretat alimentària, en lloc d'abordar la retallada en altres partides, com les destinades a cooperació cultural, patrimoni turístic , internacionalització de la cultura espanyola, o altres sectors amb un menor impacte potencial en la vida de les persones ", segons la directora de l'àrea d'Estudis d'Intermón Oxfam, Teresa Cavero.

Vies alternatives de finançament: l'estratègia de l'iceberg

Per aconseguir els objectius marcats en desenvolupament, en el període de 2010 a 2020 els països desenvolupats haurien de triplicar l l'AOD de 2009, i els països en desenvolupament haurien d'incrementar el seu finançament en més d'un 50%. Aquest augment que es necessitaria per al finançament global del desenvolupament -436.000 milions de dòlars- podria provenir, entre altres mesures, de l'alleugeriment del deute i de la lluita contra l'evasió fiscal, que alliberarien conjuntament 367.000 milions de dòlars.

"La fiscalitat internacional és com un iceberg: els diners que es paguen és el que es veu a la superfície i els impostos que no es paguen constitueixen la part principal que s'amaga sota l'aigua. És el moment que aquests recursos aflorin i es destinin a donar oportunitats als seus legítims propietaris "assenyala Cavero.

Fruit d'aquesta reflexió, "La realidad de la ayuda 2010" proposa diferents prioritats per a fer el gran salt cap a un nou finançament el 2020. Segons Cavero "hi haurà prou finançament per a la lluita contra la pobresa fins a 2020 si es redueix l'evasió fiscal, creant sistemes fiscals justos en els països en desenvolupament i si s'aplica una taxa a les transaccions financeres internacionals -batejada amb el nom de taxa Robin Hood- "
Aquesta taxa, que gravaria amb només un 0,05% les transaccions financeres internacionals podria generar 300.000 milions de dòlars anuals. "El G-20 ha de plantejar formes eficaces de finançament sostenible per reduir la desigualtat i la pobresa, tal com han plantejat el FMI i la Comissió Europea. En la reunió de setembre de l'ONU a Nova York, el major èxit va ser la intervenció d'Espanya, juntament amb la de França, la presidència belga i la Comissió Europea, cridant Europa a defensar en bloc la posada en marxa d'aquesta taxa Robin Hood " apunta Cavero.

Efecte contagi en l'ajuda descentralitzada

"La realidad de la ayuda 2010" dedica també un apartat a analitzar l'ajuda descentralitzada -la que donen les comunitats autònomes i les entitats locals-. De la reflexió es conclou que hi ha hagut un efecte contagi. "Aquests mesos hem estat testimonis de successius anuncis de retallades a nivell descentralitzat, i en algun cas molt significatiu -com el de l'ajuntament de Madrid i la Comunitat Autònoma de Múrcia- la total desaparició en l'any 2010-2011 de les convocatòries de subvencions d'ajuda al desenvolupament "afirma Ariane Arpa.

El 2009, el percentatge destinat a aquest tipus d'ajuda va baixar més que la cooperació global situant-se en el 5%, el que va significar un 13% de l'AOD total neta. De la lectura de les dades aportades en els pressupostos de les CCAA per a 2010 i 2011 s’intueix un significatiu descens, d'un 22% acumulat respecte 2009 -un 8,5% el 2010 i un 13% el 2011- , a l'espera de la publicació dels pressupostos de la Comunitat Autònoma de Catalunya.


Catalunya, cap enrere des del 2008

Pel què fa a l'any 2009, en termes de renda per càpita, Catalunya segueix baixant i ja esta en la 13a posició, amb unes xifres de 7,67 € per habitant, molt lluny dels 32 de Navarra o els 22 de Castella-La Manxa.

En altres apartats, com en percentatge del PNB, també s'aprecia que les administracions catalanes estan deixant de ser tan solidàries com en anteriors exercicis: només Melilla, Galícia, Múrcia, Castella y Lleó i Madrid estan per sota del modest 0,03% de Catalunya.
Els 42 milions del 2009 i els 38 del 2010 estan molt lluny dels 131 que havien promès en el Pla director (2006-2010), dels 213 (que serien el 0,7 %del pressupost) o dels 1.518 (0,7% del PIB català). La caiguda del 2010 respecte al 2008 es d'un 25 % (11% 2009 i 14% 2010)

El vídeo que segueix recull la presentació de l'informe "La realitat de l'ajuda 2010"


dimarts, 8 de febrer del 2011

l'esquerra abertzale rebutja la violència (inclosa la d'ETA)

Lokarri es una organització social, independent i plural que lluita per la pau i la normalització de la convivència a Euskal Herria. El nom de Lokarri respon al següent significat: «allò que serveix per unir». La misió, el projecte i la pròpia denominació d'aquesta xarxa ciutadana es vinculen a aquest compromís que pretén reflexar la voluntat social majoritària d'acord, consulta i reconciliació. Podeu saber-ne més accedint a la seva web.

Lokarri va organitzar la presentació dels estatuts del nou partit de l'esquerra abertzale, avui s'ha sapigut que es diu SORTU (que en euskera significa crear. Segons Rufi Etxeberria, el nom vol transmetre que s'inicia un nou camí sense tornada enrera), per posar èmfasi en el que, a judici del col·lectiu, pot ser un pas d'indubtable transcendència en el reeiximent de la pau.

logo de SORTU

La presentació dels estatuts i de les raons de la creació del nou partit, precedida d'una presentació a càrrec d'un membre de Lokarri, va anar a càrrec d'Iñigo Iruin i Rufi Etxebarria, davant prop de 300 invitats entre els que hi havia representants de PNV, Aralar, EA, EB y Alternatiba.

Entre d'altres coses, en els estatuts de la nova formació s'hi diu: "La izquierda abertzale rechaza y se opone al uso de la violencia, o la amenaza de su utilización, para el logro de objetivos políticos, y eso incluye la violencia de ETA, si la hubiera, en cualquiera de sus manifestaciones", i també: "El proyecto político de la izquierda abertzale ni justifica ni ampara el uso de la violencia, cualquiera que sea el origen o naturaleza de la misma. En consecuencia, rechaza el uso de cualquier tipo de violencia, coacción o connivencia política u organizativa con organizaciones que la utilicen para obtener fines y objetivos políticos".

Penjo el vídeo de l'acte:



Dimecres es preveu la presentació dels estatuts davant el Registre de Partits a Madrid.

El PP ja ha anunciat que pensa fer tot el que pugui per evitar que el nou partit pugui presentar-se a les eleccions. Ciutadans i UPyD també s'oposen a la legalització del partit.

El PSOE valora els estatuts però mostra la seva cautela i espera la decisió dels jutges. El govern "aplaudeix" el rebuig a ETA però enviarà els estatuts a la Fiscalia.

Si voleu alguna referència a que en pensa la "caverna" podeu donar un cop d'ull a l'article Ilegales y punto de Javier Vizcaino a Público.

Altres articles, força més interessants, des del meu punt de vista, clar, són els següents:

Tres obviedades sobre Batasuna (Ignacio Escolar)

"... Se puede discutir sobre Batasuna y los intangibles: la sinceridad, la buena voluntad, el arrepentimiento, la credibilidad… Es difícil tener fe después de la T-4. Pero con estos estatutos y estas declaraciones, los tribunales tienen muy pocos argumentos para mantener esta situación de excepcionalidad democrática: la ilegalización de un partido político. "

El brazo corta con el cuerpo (Juan Carlos Escudier)

"... Ya sea por una convicción moral o por simple pragmatismo, el hecho de que la izquierda abertzale reniegue de la violencia es un paso decisivo en el final del terrorismo. En ese horizonte, y aun siendo deseables, son irrelevantes los actos contrición sobre lo acontecido en un pasado que nadie puede cambiar, teniendo en cuenta, además, que para algunos dicho arrepentimiento seguiría sin ser creíble. A ningún político de la transición se le reclamó que abjurara de su herencia franquista..."

Que se cumpla la ley (Manuel Rico)

"...no sirve a la hora de juzgar sobre la posible ilegalización del nuevo partido que presentará Batasuna, porque en este caso estamos ante una decisión de legalidad, no de confianza. Si la izquierda abertzale cumple con la Ley de Partidos y con los requisitos establecidos por el Tribunal Supremo, debe ser legal; y si no los cumple, debe permanecer ilegalizada."

Fuego Amigo (Manolo Saco)

"... Ayer, los populares pedían al gobierno que no legalizara a los presuntos herederos de Batasuna, aunque hayan cumplido con la más dura de las exigencias de la Ley de partidos: la repulsa expresa de la violencia de ETA. Porque sin ETA, los patriotas de hojalata pierden todo su brillo..."

foto extreta del blog Cultura de Pau

Paraules per la Pau amb el poble sahrauí

diumenge, 8 de febrer, fou primer diumenge de mes i, tal com es ve fent des de març de 2001, sense interrupció, es va celebrar l'acte Paraules per la Pau.

Paraules per la Pau és una concentració antimilitarista que pretén dir No als vaixells de guerra i, com és lògic, No al militarisme, des de la creació d'espais de pau, art i vida. PxP es fa cada primer diumenge de mes a les 12 del migdia a la Plaça de la Font de Tarragona.

Aquest diumenge es va recordar la situació del poble sahrauí. Antonio Velàzquez, un dels activistes que estava al Sahara, en el campament de la dignitat, i va viure la repressió del govern marroquí, va participar a l'acte i va explicar la seva vivència i, sobretot, la situació que està patint aquest poble. A més va demanar suport per les accions directes, pacífiques, que, properament, es duran a termje, per exemple, pel dia 20 es preveu una manifestació al Marroc.

L'acte va comptar també amb gent del projecte Una finestra oberta del col·legi Cesar August que pretén mostrar com és la vida en els campaments sahrauís (premeu sobre l'enllaç per saber més del projecte que és una veritable forma de crear espais de pau, art i vida per dir No al militarisme).

El vídeo que tanca el post reprodueix una intervenció d'Antonio Velàzquez sobre la situació del poble sahrauí.

dijous, 3 de febrer del 2011

Rebel·la't (va de patinatge però és un bon títol)

Les meves filles continuen patinant al Reus Deportiu. El passat 30 de gener hi va haver el campionat territorial de Tarragona de Grups Show. El club va presentar diferents equips: Xou juvenil amb “ JUST DO IT”. Xou Quartet Sènior amb “CARPE DIEM” , Xou cadet amb “ LA CAIXA DE PANDORA” , xou quartet cadet amb “ MAI ESTAREM JUNTS” i el xou gran amb “ REBEL.LAT”

En grups grans, les patinadores del Reus Deportiu van realitzar un exercici espectacular, de gran vistositat en vestuari, amb molt bona execució i amb un final brillant. Les patinadores van quedar van quedar primeres per davant del Club Patí Valls que presentava el xou 'Atman'.

Cal dir que en el territorial, a més del Reus Deportiu i el Club Patí Valls hi participava el CP El Perelló. Els propers 12 i 13 de febrer, també a Reus, es cel·lebra el Campionat de Catalunya a on la cosa estarà força més discutida amb els diferents grups que s'han classificat en els pertinents territorials.