dilluns, 17 d’agost del 2009

comunicació, contradiccions... arran la indigència


A partir de determinat comportament relacionat amb uns indigents, aquest matí, una persona m'ha fet notar certes contradiccions. Sense negar-ne l'existència -soc el primer en reconèixer que en tinc, i moltes- una sèrie d'elements han provocat un cert enuig i, en qualsevol cas, una certa mala comunicació.
Probablement, una mala interpretació d'un fenòmen o una interpretació sense els elements necessaris per a entendre'l, junt amb un certa precipitació en dir les coses i triar les paraules per dir-les, han provocat que, precipitadament també, m'hagi sentit jutjat i qualificat la qual cosa, segurament, genera les pertinents defenses. Prou elements com per obstaculitzar la comunicació i l'enteniment. Si hi afegim les insuficiències del llenguatge i un mitjà limitat com els sms la cosa es fa més complexa.

A banda que, possiblement, uns elements influeixin més, o menys, que uns altres, en el fons crec que hi ha un parell d'idees que s'interrelacionen:

Per una banda, el vell debat sobre el canvi d'estructures o el canvi personal, per altra, intimament relacionada, la necessitat de l'estimació i la proximitat envers l'altra.

Fa temps, Bertolt Brecht ja en va parlar

EL LLOC PER A LA NIT
He sentit que a Nova York,
al cantó del carrer 26 amb el Brodway,
en els mesos d'hivern, totes les vesprades hi ha un home
que, pregant als vianants, procura un lloc per a la nit
a les persones sense casa que s'hi troben.
Amb això el món no canvia,
les relacions humanes no es milloren,
l'època de l'explotació no s'acurta.
Alguns homes, però, tenen un lloc per a la nit.
El vent es apartat d'ells tota una nit
i la neu destinada a ells cau al carrer.
No abandones el llibre on lliges això, Home.
Alguns Homes tenen un lloc per a la nit,
el vent es apartat d'ells tota una nit,
la neu destinada a ells cau al carrer.
Amb això, però, el món no canvia,
les relacions humanes no milloren,l'època de l'explotació no s'acurta

(traducció de Francesc J. Hernàndez - 1998)

Que és més important, escurçar l'era de l'explotació o procurar un lloc per a la nit per qui no en té?

Sovint el fet de triar una o altra opció exclou l'altra amb la qual cosa ens podem trobar amb gent que s'acomoden a aquesta lluita i, en el camí, s'obliden de per què o per qui lluiten. Amargament, Brecht ho comenta en un altre poema:

"...Perquè hem passat, canviant més sovint de país que de sabates
Per la guerra de les classes, desesperats
Quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.

Malgrat tot, ho sabem: També l´odi contra la baixesa
Endureix les faccions.
També la ràbia contra la injustícia
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l´amabilitat
No vam poder ser amables".

A l'altre extrem hi ha qui no es vol "embolicar amb la política" i dedica esforços i esforços abocats en un pou sense fons. Recursos i recursos esmerçats en maquillar les causes


Jo no sé quina és la millor opció i si és que n'hi ha. Probablement, és un error triar-ne una, ambdues possibilitats no són contradictòries ni excloents i qualsevol de les dues, en qualsevol cas, si no és per amor, no val res.
(Aquest post anava, sobretot, de comunicació per la qual cosa crec que val la pena dedicar-ne un altre a la problemàtica)

diumenge, 9 d’agost del 2009

Sobre la vida, la mort i el guanyar-se la vida

Ahir vaig acompanyar la Mònica a Barcelona, al funeral d'un amic seu, Tanatori de Sant Gervasi, força gent i força sensacions. Al migdia vam dinar ben agradablement, al Mussol de Diagonal/Balmes, amb un amic/familiar i després vam baixar per les Rambles fins l'Estació de França. Al vespre, a l'arribar a Tarragona vam anar a l'acte de recordatori de les víctimes de Hiroshima i Nagasaki, al Balcó del Mediterrani (veieu, si voleu, el post anterior).

Mentre feiem l'acte va sortir la lluna

Aquesta tarda hem vist una peli que m'ha fet recordar que fa dies vaig enxampar un parell de notícies al diari que em van deixar ben garratibat. Les dues feien referència a operacions policials a Salou i a Reus. En els dos casos autèntiques batudes a la caça d'immigrants "il·legals". La lectura de la batuda a Reus, a càrrec d'uns 40 efectius de la Policia Nacional (Brigada Local de Extranjería y Fronteras (BLEF)), Mossos d'Esquadra (unitat de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO)) i Guardia Urbana (Unitat Especial d’Intervenció de Reus (UEIR)) -ja anem sabent perquè serveixen els cossos especials de les guardies urbanes-, fa por. Els efectius policials van "identificar" 110 persones o sigui totes les persones estrangeres que en aquell moment eren a la zona, traslladant-les fins una paret en la qual foren col·locats, com a les pel·lícules, amb les mans contra la paret. Finalment es va detenir 17 persones per estança irregular a l'estat espanyol. El diari ja fa seves les teories policials, criminalitza un col·lectiu i parla d'immigrants "il·legals" quan sovint s'ha advertit que no hi ha persones il·legals sinó, en tot cas, persones en situació irregular pel que fa als papers.

Agentes de la Guàrdia Urbana reduciendo el pasado miércoles por la noche a uno de los identificados en la operación policial. FOTO: PERE TODA. Diari de Tarragona

Notícies com aquestes no són estranyes darrerament. Fins i tot hi ha qui diu que hi ha directrius per detenir uns determinat nombre d'immigrants. En qualsevol cas, n'hi hagi o no, el que si son certes són notícies com la que reprodueix el diari Público d'avui parlant de l'entrada en vigor, a Italia, de la llei sobre Seguretat del govern de Silvio Berlusconi, que considera la inmigración ilegal com a delicte i que autoritza les rondes de ciutadans voluntaris.

Casualment, aquesta tarda ens ha agafat per veure la pel·lícula Las uvas de la ira la cèl·lebre pel·lícula de John Ford amb Henry Fonda i Jane Darwell basada en la novel·la de John Steinbeck (veure crítica).


La pel·lícula m'ha emocionat de nou veient les peripècies de la família de Tom Joad, desposseïts de bens materials i cercant com guanyar-se la vida.

Al llarg de la pel·lícula assistim a alguns diàlegs i frases impresionants. Així quan enterren l'avi a la vora de la carretera per manca de diners, Tom es preocupa de deixar per escrit qui és el mort i que fa allí i diu: "A veces el gobierno se preocupa más por un hombre muerto que por uno vivo".

En un bar hi ha unes escenes d'humanitat quan el pare de Tom vol comprar pa amb els nets. Per contra, en una gasolinera, un dels empleats diu: "Si fueran humanos no se resignarían a ser tan miserables"

En una de les fronteres que passen, un agente els diu: "Hay que tener valentía para hacer un viaje así con ese cacharro que llevan". Tom Joad, contesta: "Cuando se hace lo único que se puede hacer, no es necesaria valentía"

Al final de la película, la mare abraça el seu fill que ha de fugir i li diu, entre llàgrimes: "No pueden acabar con nosotros ni aplastarnos. Saldremos siempre adelante porque somos la gente".

Finalment, potser, la frase més emblemàtica és quan Tom parla amb la seva mare, abans de marxar, i quan la mare li pregunta a on serà, diu: “Estaré aquí, en la oscuridad, estaré en todas partes. Adonde mires; donde haya una lucha, para que la gente hambrienta pueda comer, allí estaré. Donde haya un policía golpeando a un muchacho, allí estaré. Estaré en el modo en que los niños ríen cuando tienen hambre y saben que la cena está lista, y cuando la gente come lo que ha cultivado y vive en las casas que ha construido; allí también estaré...”

Si voleu acabar el post amb una cançó de Bruce Springsteen "el fantasma de Tom Joad"


dijous, 6 d’agost del 2009

Hiroshima i Nagasaki - 64 anys

Ahir, entre d'altres, hi va haver dos actes a Tarragona. Tots dos a les 22,00 h.

Un, l'acte de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau commemorant els 64 anys del bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki. Recordant les víctimes de la barbàrie, a les 20,00 h. es va fer un taller de fanalets de paper al Passeig de les Palmeres i a les 22,00 hores -igual que fan a Hiroshima, al riu Motoyasu- es van posar els fanalets a l'aigua, a l'aigua de la font del Balcó del Mediterrani.


Per altra banda, al Camp de Mart, hi havia un concert de la cantant israeliana Achinoam Nini, coneguda a Europa com a Noa.

L'Ajuntament de la ciutat va difondre una nota de premsa en la qual anunciava el concert de Noa i feia elogis de la seva postura en defensa de la pau. Alguns mitjans se'n van fer ressò.

No acabo de definir-me al respecte però em xoca una mica tot. Em xoca que l'Ajuntament pertany a la xarxa Majors for peace (si aneu al final de la pàgina podreu veure una foto d'una manifestació a New York amb la bandera de Tarragona i els aleshores regidors Mallol i Poblet) i s'oblidi dels seus compromisos.


Em xoca, també, que malgrat aquest oblit vagi de "solidari" i parli de la pau a Orient Mitjà portant l'ambaixador d'Israel o via un concert de Noa. No hi entro ni hi surto -entre d'altres coses perquè sembla que Noa va representar Israel a Eurovisión amb la condició d'actuar amb la cantant Palestina Mira Awad- però recentment, en diferents punts de la nostra geografia hi va haver actes de boicot als concerts de Noa arran de la seva postura de suport a l'exèrcit d'Israel en els atacs a Gaza. Reprodueixo la carta oberta que li va adreçar la Plataforma Aturem la Guerra:

Nota de premsa: Carta oberta a Noa, del moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona

El dimarts, 24 de febrer, la cantant israeliana, Achinoam Nini, coneguda a Europa com a Noa, toca al Palau de la Música de Barcelona, dins una gira estatal.[1]

Malgrat la seva reputació de defensora de la pau al Pròxim Orient, la cantant ha provocat moltes crítiques per la “Carta oberta als palestins”, publicada el 8/01/09, on expressa suport per a l’atac israelià contra Gaza.[2]

Per aquest motiu, els organitzadors d’un concert benèfic a Tel Aviv, per als supervivents de l’atac a Gaza, li van demanar que retirés la carta, o que es retirés del concert. Al final, no va voler participar a l’acte.[3]

Així que, davant la presència de Noa a Barcelona, la Campanya catalana de solidaritat amb Palestina —impulsada per la Plataforma Aturem la Guerra— ha enviat aquesta Carta Oberta a la cantant, donant-li una altra oportunitat per expressar la seva oposició a la matança que Israel ha dut a terme a Gaza.

En cas que no ens contesta, o mantenir-se en el seu suport a l’atac israelià, convocarem una acció pacífica davant del Palau de la Música la nit del concert, consistent en repartir còpies de la carta als i les assistents.

Aquest acció forma part de la campanya de boicot cultural, que han demanat les organitzacions culturals, intel·lectuals i sindicals palestines.[4] També forma part d’una sèrie de protestes contra la gira, impulsades pels diversos grups, arreu de l’Estat espanyol, que conformen la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina.[5]

Campanya catalana de solidaritat amb Palestina
Plataforma Aturem la Guerra[6]

Barcelona, 17 de febrer de 2009

www.aturemlaguerra.org · www.palestina.cat



Carta oberta a Noa, del moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona

Desitjaríem no haver d’escriure’t aquesta carta, però les terribles recents accions del teu país ens obliguen.

Com tu saps molt bé, les forces armades israelianes (IDF) acaben de matar unes 1.300 persones a Gaza, més de 400 d’ells nens. Més de 50.000 persones s’han quedat sense casa, en ple hivern. Gaza, que ja era la presó més gran del món, ha acabat encara pitjor.

Sabem que una part de la població jueva d’Israel —petita però valenta— rebutja les accions agressives del seu país. Molta gent et comptava dins d’aquesta minoria.

Per tot això, ens va xocar llegir la teva “Carta oberta als palestins de Gaza”.

Vas dir: “Només puc desitjar per vosaltres que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer, i per fi DESFER-VOS d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamas.”[7]

En ple bombardeig, aquestes paraules només es poden entendre com donar suport a l’atac de l’IDF: suport a l’assassinat de 400 nens, a la destrucció dels hospitals i de les escoles de l’ONU; suport a les bombes de fragmentació i de fòsfor blanc.

Com pots fer això? Tu, que tantes vegades t’has declarat a favor de la pau?

No demanem que estiguis d’acord amb Hamas. Entre nosaltres hi ha opinions molt diverses respecte a aquesta organització. Però no depèn ni de tu ni de nosaltres decidir qui ha de representar els palestins. El poble palestí va votar democràticament per Hamas al gener de 2006. Hamas ha ofert repetidament una treva, exigint només que Israel compleixi la resolució 242 de l’ONU i es retiri de Gaza i Cisjordània. Però Israel no els fa cas. Gaza es va quedar sota el bloqueig, i finalment sota les bombes.

Avui, les enquestes demostren que Hamas té el suport majoritari dels palestins de Cisjordània. Això suposa que l’IDF ha de bombardejar Ramal·la i Betlem, per lliurar-los a ells també?

Dius: “Tinc el privilegi de viure a una democràcia on les dones no són objectes sinó presidentes”.[8]

La realitat és que les dones estan oprimides a tots els països del món, incloent-hi Israel. Com saps, a Israel moltes qüestions de la família i bodes les decideixen tribunals religiosos: per exemple, prohibint que una jueva es casi amb un musulmà. Deus saber que el ministeri de transport israelià ha autoritzat la segregació de dones als busos de Jerusalem, obligant-les a seure a la part de darrera, igual que passava amb els negres del sud d’EUA als anys 50. I quina mena d’alliberament de la dona consisteix en ordenar l’assassinat de centenars de dones palestines?

I la democràcia… És democràcia que Israel empresoni 700 dels seus ciutadans per protestar contra el bombardeig a Gaza? Va ser democràcia quan, durant els atacs a Gaza, el parlament israelià va intentar prohibir els partits àrabs? I quina mena de democràcia dona la majoria parlamentària a partits de l’extrema dreta, incloent-hi un de feixista?

Com ja t’ha comentat el director de cine israelià, Udi Aloni, seguint el teu argument els palestins haurien de enviar avions, míssils i tancs a Tel Aviv per “desfer-vos” del govern que ara us espera.

Així no arribem enlloc.

La situació al Pròxim Orient és complexa, però una cosa és molt senzilla.

Quan el govern israelià duu a terme una matança al poble palestí, només hi ha dos bàndols.

Per una banda, els que estan a favor d’aquest crim de guerra, com els governs d’EUA i —malgrat les seves declaracions ambigües— la UE.

Per altra banda, la gent que ens oposem a la massacre.

Així que et toca decidir. Els artistes i intel·lectuals israelians que defensen les guerres i les bombes estan a l’altre bàndol, per molt que parlin de pau. Responent a la crida de moltes organitzacions culturals, intel·lectuals i sindicals palestines, estem impulsant el boicot cultural als artistes i entitats israelians que donin suport a l’opressió contra el poble palestí.

La teva carta sembla col·locar-te amb aquests falsos “pacifistes” proguerra.

Si t’hem entés malament, digue’ns-ho. Digues clarament que no estàs a favor de l’atac israelià contra Gaza, que defenses els drets del poble palestí: els drets dels refugiats, el dret a la igualtat dels palestins ciutadans d’Israel, el dret dels palestins de Cisjordània i Gaza a no viure sota ocupació militar… i el seu dret de prendre decisions democràtiques.

Inshallah podem posar-nos d’acord en això. Llavors tots els matisos, tots els problemes respecte a com avançar cap a una solució justa, pacífica i dialogada, els podrem parlar tots plegats, escoltant música, prenent un té…

Per la pau i la justícia

Plataforma Aturem la Guerra
Campanya catalana de solidaritat amb Palestina

[1] Detalls de la gira a: http://www.noasmusic.com/concert.asp
[2] Carta original: http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3651784,00.html. Traducció castellana: http://www.hagshama.org.il/es/recursos/view.asp?id=2511
[3] http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3660765,00.html
[4] Crida en anglès: http://www.pacbi.org/campaign_statement.htm
[5] Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, http://www.nodo50.org/causapalestina/
[6] La Campanya catalana de solidaritat amb Palestina i la Plataforma Aturem la Guerra van convocar, amb molt èxit, la protesta davant el partit de bàsquet Barcelona-Maccabi Tel Aviv, el 5 de febrer de 2009.
[7] Original: “I can only wish for you that Israel will do the job we all know needs to be done, and finally RID YOU of this cancer, this virus, this monster called fanaticism, today, called Hamas.”
[8] Original: “I am privileged to live in a democracy where women are not objects but presidents.”

dimarts, 4 d’agost del 2009

Hiroshima i Nagasaki

Els dies 6 i 9 d'agost farà 64 anys dels bombardejos de Hiroshima i Nagasaki. El dia 6 esclatava una bomba atòmica sobre Hiroshima i el 9 sobre Nagasaki.



Com en anys anteriors, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va fer un taller de fanalets de paper a l'acte Paraules per la Pau, del primer diumenge d'agost, i en farà un altre, dissabte, 8 d'agost, a les 8 del vespre, al Passeig de les Palmeres. A l'acabament, al voltant de les 22h a la Font del Balcó del Mediterrani, es recordarà les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki, s'encendran els fanalets i es posaran a l'aigua.



També com altres anys per internet es pot deixar missatges que, el dia 6, es reproduiran en els fanalets de paper que, al vespre, es dipositaran al riu Motoyasu a Hiroshima. A continuació un petit vídeo de la cerimònia de les llanternes flotants, a Hiroshima, l'any 2008.

Cercant la fresqueta cap al Montseny

una fageda aprop de Santa Fe

Aquest cap de setmana vam llogar un cotxe (fantàstica la sensació de tornar a conduir després de quasi tres anys. Pujar al Turó de l'home, a més, fou una bona manera de tornar), una habitació d'hotel i cap al Parc Natural del Montseny falta gent.

L'anada fou un tant complicada perquè un cert despiste i una certa manca de senyalitzacions ens van fer allargar el recorregut (vam haver de jalar en un buffet xinès a Granollers) fins trobar Can Barrina, aprop del poble de Montseny. L'hotel està molt ben situat i el tracte és força correcte però el fet que no hi hagués aire condicionat a l'habitació (petiteta, de les que no surten a les fotos d'internet) no ens va fer l'estada especialment còmoda. És probable que la cosa millori a l'hivern, si més no hi havia uns radiadors impressionants.

detall de l'habitació a Can Barrina

Després de passar bona part de la tarda a la piscina, vam gaudir d'un bon sopar en un entorn immillorable i tranquil.
En conjunt, la relació qualitat-preu es decanta envers el segon.
El més bo: la companyia.

L'endemà vam pujar al Turó de l'Home, amb unes vistes impressionants, malgrat els núvols.

el turó de l'home

una vista impressionant malgrat els núvols

baixant dels núvols una paradeta

Després vam tirar cap a Santa Fe a on vam passejar per unes fagedes impressionants i, després de dinar, cap a Viladrau, un poble força boniquet en el qual estiueja força gent.

per Santa Fe

aquest turonet és especial per algunes persones

una vista de les Agudes (i les pelades)