dimecres, 24 d’agost del 2011

Demana un referéndum per ratificar la reforma de la Constitució

Una campaña reúne en pocas horas miles de firmas de ciudadanos que exigen un referéndum

El Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha hecho un anuncio inesperado este martes en el pleno extraordinario: reformar la Constitución para introducir un límite al déficit público.

El límite al déficit no es algo abstracto: es lo que va a determinar que tengas o no acceso a la educación o a la sanidad, entre otras muchas cosas. Limitar el déficit es limitar la inversión en la sociedad. Con esto, el Gobierno podrá dejar a personas como tú en la cuneta. Pero podemos detener esta iniciativa.

La Constitución no exige que esta modificación sea aprobada por referéndum vinculante. Para que los ciudadanos seamos consultados sobre esta cuestión fundamental que va a afectar al resto de nuestras vidas es necesario que una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras lo solicite tras su aprobación en el Congreso y el Senado.

Los ciudadanos debemos poder votar en un asunto tan fundamental como este. Pide a los Diputados y Senadores de todos los grupos políticos que se comprometan a solicitar la celebración del referéndum para su ratificación como permite la Constitución en su artículo 167.3.

Es muy importante que se movilice la población para que se exija que una medida de tal envergadura se vote en referéndum por la población española. Esta medida afectaría muy negativamente al Estado del Bienestar español que está hoy financiado predominantemente a nivel de las CCAA. Limitar su gasto implica limitar el poco desarrollado Estado del Bienestar.

Animo a mis amigos del movimiento 15-M, así como a todos los demócratas en España a que se movilicen. La democracia española es de las menos participativas de las existentes en la Unión Europea y es escasamente democrático que una medida de tal envergadura se apruebe por las Cortes Españolas sin haber sido consultado el pueblo español.

Esta medida puede significar un ataque frontal al Estado del Bienestar español que tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la Unión Europea. Aunque se habla genéricamente de gasto público, la realidad es que este gasto constituye la mayoría del gasto público y los recortes que se han hecho han sido predominantemente en las pensiones y en el empleo de los servicios del Estado del Bienestar, tales como sanidad, educación, servicios domiciliarios, servicios sociales, vivienda social, pensiones de vejez y otras, así como otros componentes del Estado del Bienestar.

Para más información: http://www.vnavarro.org/

Al firmar la petición estarás enviando esta carta

Destinatario: Todos los Grupos Parlamentarios del Congreso y del Senado

Señorías,

El Presidente ha anunciado su intención de promover la reforma constitucional para incluir un límite al déficit público.

Se trata de una modificación que de acuerdo con la Constitución Española no exige necesariamente la celebración de un referéndum vinculante.

Este asunto es de tal importancia y va a ser tan determinante para nuestro futuro que le pido que si esta modificación es finalmente aprobada por las cámaras, su grupo parlamentario se comprometa a solicitar que esta reforma sea sometida a referéndum para su ratificación tal y como recoge el artículo 167.3 de la Constitución Española.

Atentamente,


Congreso

Han actuado 43.015 personas
Nos faltan 6.985 firmas

Actúa ahora


Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal








dijous, 18 d’agost del 2011

Arribar el papa i començar el repartiment d'hòsties

GRITO HACIA ROMA (DESDE LA TORRE DEL CHRYSLER BUILDING)

Manzanas levemente heridas
por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.

Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elefantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.

Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.

Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.

Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.

Federico García Lorca, 1929-1930

Crec que el poema parla per si sol però si, per un cas, algú no sap de que parla en penjo un altre de Joan Brossa:

"L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA"

Els poemes de Joan BrossaEls poemes de Joan Brossa

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.Els poemes de Joan Brossa

dissabte, 13 d’agost del 2011

Llegeixo al diari Publico (Públic) del 10 d'agost que "quinze mil persones segueixen sense rebre l'ajut per als més pobres".

Explica la notícia que, fins ara, els beneficiaris de la RMI (PIRMI), 420,00 euros (que es poden incrementar en funció del nombre de membres de la família) cobraven el dia 1 de cada mes per transferència bancària. A partir d'agost, el govern ha decidit, sense avisar ningú, pagar enviant un xec bancari que no ha arribat, encara, a molts domicilis. Els responsables de la decisió els consellers de Benestar Social i Empresa i Ocupació, així com el president, Artur Mas, son de vacances.

Mentrestant aquestes quinze mil persones (quasi la meitat dels perceptors, 34.000) s'han quedat sense ingressos i bestiejant d'un a altre lloc intentat solucionar-ho. Al malestar de les famílies que, de cop i sense avís, han deixat de percebre la misèria de la RMI cal afegir-hi les que provoquen explicacions com les d'Enric Colet, secretari general d'Empresa i Ocupació. Senzillament increïbles si no coneguéssim el percal:

  • "Es tracta de veure si hi ha gent que rep el PIRMI i no viu a Catalunya". O sigui es tracta de ser durs amb els febles i submisos amb els poderosos, perseguir el “frau” en la misèria i afavorir la butxaca privada, reduir impostos als qui més tenen, supressió de l’impost de successions...
  • "Hem de saber on viu la gent. Si tenen la direcció equivocada en el seu expedient no rebran el xec fins que no la rectifiquin". Ací se sobreentén que si tarden que es bombin i si ho tenen tot bé però el xec tarda, també.
  • "La gent està incontrolada anant d'un lloc a l'altre. Caldria que imperés una mica més de calma". Evidentment, trucant a telèfons que no contesten i anant de Benestar a Ocupació. Que s’enganxin l’estómac a la columna vertebral amb un imperdible i que tinguin calma.
  • "Estem tractant amb gent que no té calendari de vacances ja que no treballen en tot l'any". O sigui que, a sobre que no tenen feina, no deuen tenir fills, ni tasques a fer, ni estudis a desenvolupar... No és estrany que prevalgui aquest despreci quan el mateix conseller diu que “més de la meitat dels aturats no trobara feina mai”

Es pot defensar que 420,00 euros són suficients, o no, per viure però el que no es pot fer és menysprear les persones i atribuir-los determinats comportaments per justificar-se.

Voler lluitar contra el frau i retallar despeses començant per un col·lectiu força desafavorit, a l'agost i sense previ avís és una vergonya. A més, el Govern ja ha anunciat la revisió de tots els casos per detectar "irregularitats".

La CGT de Correus recorda que l'enviament de cada correu certificat costa 2,55 euros, que multiplicat pels 34.000 perceptors dóna un total de 86.700 euros mensuals i 1.040.400 euros anuals. Si bé és cert que parlem d'un preu similar al de la transferència bancària entre diferents entitats, també ho és que ningú no qüestiona gastar més d'un milió d'euros en enviaments a persones que cobren al voltant de quatre-cents euros mensuals.

Que fàcil que és perseguir els miserables (sense sentit pejoratiu) i que difícil perseguir el frau dels grans empresaris, però clar si el conseller de Sanitat, per exemple, era el president de la patronal de la sanitat privada, que esperem?

dilluns, 8 d’agost del 2011

L’Ajuntament de Tarragona, el patrimoni romà, la guerra del francès, turisme, calers i promoció de la pau


M’agradaria recordar dos esdeveniments en els quals està força implicat el nostre Il·lústríssim Ajuntament:

Pel que fa a Tàrraco Viva, enguany s’ha cel·lebrat la XIV edició. No poso en dubte les seves qualitats i menys encara la tasca que desenvolupen les persones que s’hi guanyen la vida, però no és cap secret que sempre m’han grinyolat els aspectes més “militaristes” amb desfilades de soldats (romans evidentment), demostracions d’armes, la vida en els campaments, gladiadors i, com no, amb els infants que juguen aquells dies amb cascs, espases, etc.

Segons l’Oficina Tarraco Viva, es tracta d’un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana i entre els seus objectius esmenten:

  • La divulgació del coneixement de la història antiga… Història per a tothom! podria ser un lema de les jornades.
  • La sensibilització dels ciutadans de Tarragona i dels visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric… (aconseguir mitjans, humans i econòmics, inversions, mitjançant la pressió ciutadana).
  • La creació d’un producte cultural de qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric...
  • Potenciar la creació de grups de reenacment, living history i arqueologia experimental amb l'objectiu de divulgar millor el passat històric. A Tarragona s'han creat 8 grups d'aquest tipus, gràcies a les jornades Tàrraco Viva i són molt importants els grups europeus que cada any participen a les jornades.
  • Etc.

L’origen del projecte, diu l’Oficina TV, cal cercar-lo a “l'any 1999, (encara que hi va haver una edició pròleg l'any anterior) amb motiu d'una sèrie d'actes que pretenien donar suport ciutadà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L'èxit de les jornades ens va fer veure la necessitat de plantejar-nos la seva celebració anual, amb independència de la candidatura.”

En relació al bicentenari del setge de Tarragona durant la “guerra del Francès” (1811-2011), hem vist com s’han celebrat tot un seguit d’actes entre els quals hi ha hagut: exposicions; fotografia; publicacions extraordinàries; presentació de llibres, col·leccions de làmines, webs, còmics...; conferències; pel·lícules; rutes literàries; guies bibliogràfiques; inauguracions; un Curs de la Universitat d’Estiu de la URV “200 anys de la Guerra del Francès”; la presentació de la sol·licitud de Lloc d’Interès Nacional dels espais del fortí de l’Oliva i de les escales i pla de la Seu... Curiosament també hi ha hagut una missa en sufragi de tots els que moriren en el setge de Tarragona de 1811, presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells i, ja no tant curiosament, alguns actes de “recreació històrica” que recorden Tàrraco Viva, com la recreació d’un Campament militar napoleònic, visites a un campament militar d’inicis de segle XIX, demostració general d’infanteria i artilleria militar d’època napoleònica, Concentració i desfilada fins a la plaça de la Font de les tropes participants en les Jornades de Recreació Històrica, representació del Darrer combat de l’assalt de Tarragona per la Baixada de la Misericòrdia, carrer Major i plaça de les Cols i Representació de L’assalt al Pla de la Catedral per les escales de la Plaça de les Cols.

No poso en dubte la importància i interès de les activitats esmentades que, entre d’altres coses, generen força moviment de diners i rèdits electorals. Suposo que part dels diners que es belluguen van a parar a les butxaques d’algú i/o d’algun dels Ens que hi participen (encara que no es pugui parlar, exactament, de butxaques la matrícula del curs de la URV, per exemple, costava entre 80 i 107 euros), cosa que, en principi, tampoc critico. No en va, un dels objectius de Tàrraco Viva era el d’assolir recursos (humans i materials), mitjançant la pressió ciutadana, per a la investigació i conservació del patrimoni.

Podríem debatre sobre si Tàrraco Viva promou o no el militarisme, en qualsevol cas crec que hem de coincidir en què el que no promou ni ho pretén (a nivell d’objectius, si més no), és la promoció o foment de la resolució pacífica de conflictes i/o la cultura de pau.

En el programa del bicecentenari si que l’Ajuntament de Tarragona, diu: La commemoració d’una efemèride del passat com el Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-2011), és útil i necessària si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveix per rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per reivindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre les persones”.

No entraré en la possible contradicció entre aquesta intenció i el fet que no es compti entre les de Tàrraco Viva; ni del fet que l’Ajuntament de Tarragona no s’hagi definit en relació a la presència de vaixells nuclears i/o de guerra al port de la ciutat (a banda de la benvinguda que se’ls va fer fa anys, amb equip de govern format per CiU i PSC); ni en la impossibilitat de consensuar alguna de les 22 mesures de foment de cultura de pau que impulsa la Fundació Delàs, la Fundació per la Pau, l'Escola de cultura de pau... i diferents Ajuntaments; ni en el fet que amb el pretext de col·laboracions no polítiques sinó culturals es tracti amb l’ambaixador d’Israel que si fa declaracions polítiques.

En el que si vull entrar és en la confusió que em genera que un Ajuntament que té unes intencions tan lloables de “rebutjar la irracionalitat i crueltat de les guerres” i per “reivindicar la convivència en pau entre les persones” no commemori de cap manera l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945).

Podríem estar d’acord en què hi ha altres prioritats o en què hi ha força Ajuntaments que tampoc commemoren aquesta data. Però hi ha una diferència: L’Ajuntament de Tarragona forma part d’una xarxa anomenada “Majors for Peace”, alcaldes per la pau, des de l’any 2004.

Algú pot dir “Sí, però és que en aquesta xarxa hi va entrar l’anterior equip de govern”, el de CiU, que va enviar l’Agustí Mallol a New York, amb En Josep Poblet, a l’Assemblea de les NN.UU. per parlar de la construcció de la pau a les ciutats i a Hiroshima per commemorar el llançament de les bombes. Correcte, però, a banda que després s’ha col·locat el Sr. Mallol a Sirusa com a cap d’activitats pedagògiques, ningú ha tramitat la baixa d’aquesta Xarxa que continua comptant amb l’Ajuntament de Tarragona en el llistat d’entitats adherides.

Si algú va considerar que calia estar en aquesta xarxa (evidentment per convicció i no per rèdits electorals, que us penseu) i commemorar aquest aniversari el més lògic era continuar-ho fent, cosa que l’equip de govern de CiU ni el del PSC han fet.

Quin és el problema? Una distracció? Hiroshima i Nagasaki mereixen un tracte diferent que Roma o França? No generen moviment de diners? No es poden assolir recursos ni rèdits electorals? La pau i la coherència no són prioritaris?...

Mentre intento cercar aclariment a la meva confusió, cal recordar que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa anys que commemora aquest luctuós aniversari. Avui, diumenge, a PxP ha organitzat un taller de fanalets flotants i dimarts en farà un altre. A les 22,00 h. es dipositaran els fanalets a la font del Passeig de les Palmeres (una cerimònia similar es celebra cada any al Parc del Memorial de la Pau i al riu Motoyasu a Hiroshima).

dissabte, 6 d’agost del 2011

Llums i paraules en memòria d’Hiroshima i Nagashaki

El proper diumenge, 7 d’agost, a les 12 hores, tindrà lloc Paraules per la Pau, la concentració amb què, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa la plaça de la Font de Tarragona per crear un espai de pau i art contra la presència de vaixells de guerra al Port de Tarragona i per la desmilitarització de la societat.

Com és habitual en l’edició d’agost, el Paraules per la Pau rememorarà els bombardejos atòmics a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Cada any, la població d’Hiroshima omple de fanalets de paper el riu Motoyasu per reconfortar les ànimes de les víctimes de l’holocaust atòmic i mantenir viva la memòria sobre els fets succeïts el 6 i 9 d’agost de 1945. Al Paraules per la Pau d’aquest diumenge, realitzarem un taller de fanals amb què ens solidaritzarem amb la població japonesa i llançarem missatges de pau.

Per continuar l’acte en memòria dels bombardejos a Hiroshima i Nagasaki, i rebutjar totes les intervencions militars al món, el dimarts dia 9, a les 19.30 h, llençarem els fanals a la font del Balcó del Mediterrani, i a les 22.00 h els encendrem, amb els seus missatges de solidaritat i fraternitat.

Esperem comptar amb la vostra assistència a aquests actes i agraïm tota la difusió que en feu.