diumenge, 22 de febrer de 2009

Raconets

Aquest matí hem anat a les Muralles. És bo que et toqui l'aire i el sol. A més havíem de renovar el "passi tarragoní" i em feia gràcia tornar a veure un dels meus racons preferits.

D'aquest racó en vaig parlar en algun post de l'any 2007. Feia la quimio i, de tant en tant, a l'estiu, m'escapava cap a les Muralles a donar un tomb i sentar-me a llegir, escriure i/o meditar. La tranquil·litat del lloc (cap a l'estiu i en dia laborable no hi havia massa gent), l'ombra, la frescor i el cant dels ocells en fan un indret encantador i memorable.

El raconet a la primavera-estiu de l'any 2007

Avui m'hi he tornat a retrobar. Els arbres una mica més peladets, l'hora i, evidentment l'època, diferents però, encara, força encantador. Llàstima que estava "ocupat", un grupet de turistes (que no eren tontos) s'havien assegut en el marge i hi feien petar la xerrada.

El raconet en el mes de febrer de 2009

Aquest cop, a més, no hi he anat sol. No és que anar sol sigui mala cosa. Possiblement hi ha gent que té por a quedar-se sol amb ell/a mateix/a i és quelcom importantíssim. En tot cas, avui hi he anat acompanyat. Molt ben acompanyat. Per motius diferents segueix sent un dels meus raconets preferits ;-)
Acabo el post (per fi un que no és massa llarg), a risc que em considereu una mica empalagós, amb un poema de Salvat Papasseit que també, té força a veure amb la jornada:

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

9 comentaris:

Albanta ha dit...

M'encanta la soletat algunes vegades, i si tens un raconet com aquest és ja tot un plaer.
Gaudir-lo amb bona companyia és tot un luxe!
Un post entranyable.
Que tingues bona setmana.

Waipu Carolina ha dit...

Este rinconcito ya sé que es tu preferido. Cuando paso por allí te recuerdo.
Y ahora en buena compañía pues aún más agradable.
Bellas fotos y caras de felicidad...
Salud!

jaka ha dit...

Moltes abraçades, :D

mossèn ha dit...

enguany tinc el número 26 i encara no l'he pogut estrenar !!! ... salut

yraya ha dit...

Que rincones más guapos y que cara de felicidad!!!
Una abraçada

zel ha dit...

Ostres, que bonic el post...
I que preciós el poema...
I vas anar a Girona al patinatge? Jo et buscava, per aquells seients... Quina meravella d'espectacle!

M'encanta ser fora de la pantalla i pensar en els amics com tu, estimat! Sigues feliç!

Anònim ha dit...

Això sí que és una festa... per als sentits.
jordimartifont

zel ha dit...

I m'oblidava del més important, he de venir a la teva vila, que encara no me la conec...

Mercè ha dit...

Ei, molt guapes totes le fotos, i els figurants també. Ja torno a obrir l'ordinador i visitar el que m'interessa.