Aquests dies l'
Oriol Vazquez i jo hem tingut una mica de debat al voltant del robatori d'un quadre a l'Ajuntament. Ell (i bona part de blocaires de l'òrbita de CiU), basant-se en unes dades misterioses de font secreta (?) i en la declaració de la persona encausada pel fet, han carregat contra els socialistes amb l'excusa que la persona que va sostreure el quadre era assessor del grup socialista. Jo (que no soc socialista, per si algú en té dubtes ;-), però conec alguna cosa del tema perquè treballo al Servei Municipal d'Ocupació mantinc que aquest senyor no és un assessor del grup socialista sinó un participant en un programa d'ocupació, concretament un Agent d'Ocupació i Desenvolupament Local. En tot cas podríem debatre que s'entén per assessor, que no càrrec de confiança, però l'Oriol ha preferit fer cas de les fonts secretes i misterioses. No sé si és a partir de la coneixença al voltant d'aquest debat o per altres motius, el cas és que l'Oriol m'ha passat el Meme de l'aigua.
Tenia dubtes a contestar-lo perquè em fan una mica de fàstics els canvis d'aquests dies: de trasvassistes a antitrasvassistes, d'anti trasvassistes a trasvassistes i, tiris i troians, aprofitant qualsevol excusa per la lluita partidista; però tenint en compte, per una banda, que sempre que algú m'ha passat un meme l'he contestat i, per altra, que fa temps volia dir quelcom sobre l'aigua, ho faig, deixant clar, això si que l'allau d'informació no vol dir que estiguem ben informats i, en aquest moment em sembla que tinc més dubtes que certeses:
Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?
Probablement, sigui cert que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics coneguts, però, probablement, també, sigui cert que el sistema democràtic actual no és la panacea universal; que, sovint, aquest sistema no és més que un miratge perquè empreses, corporacions i altres entitats amb interessos que no concorren a unes eleccions facin la seva; que, sovint, els polítics que governen obliden que ho fan mercès als vots d'una part força reduïda dels habitants del territori que governen (si descomptem les persones que no són al cens electoral, les que s'han abstingut, les que han votat altres opcions, etc. acostuma a quedar un nombre força reduït); que caldria cercar maneres perquè els habitants d'un territori puguin expresar-se, manifestar-se i participar en el govern d'aquell territori, etc. Des d'aquest punt de vista és evident que cal tenir en compte l'opinió de TOTA la ciutadania i que els vots en un determinat moment no són cap aval per fer el que roti en qualsevol moment i, fins i tot, en contra del programa amb el qual es van obtenir els vots que permeten governar. Les consultes populars poden ser una de les maneres de tenir en compte l'opinió de la ciutadania. També és cert que sense una bona informació i plantejaments tampoc és cap solució màgica a res.
Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
Crec que ni la ciutadania de Tarragona, ni la d'altres llocs, ha rebut la informació necessària, no sols per estalviar aigua i/o contribuir a pal·liar la sequera, sinó, el que és més greu, ni per conèixer tots els interessos i negocis que es mouen en el tema de l'aigua i la situació real d'aquesta problemàtica.
Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?
Evidentment, que no i, evidentment, també, la responsabilitat no és únicament dels governs actuals. Hem passat de viure en el país de xauxa en que lo del canvi climàtic era una conversa de sobretaula referent a coses llunyanes a un allau d'informació sobre situacions d'emergència, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, que ens treuen la son. Les solucions, com no, urgents per ja mateix. No crec que aquesta problemàtica sigui de fa quinze dies i, per tant, aquest i els anteriors governs haurien d'haver previst la situació i haver vertebrat tot el relacionat amb l'anomenada "nova cultura de l'aigua".
S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors? o sigui per la manca de planificació del govern actual i dels anteriors? Dons em semblaria perfecte.
Malgrat que el meme em sembla que es feia pensant en un territori determinat crec que no s'hi pot limitar i, per tant el passo a:
Jordi Martí
Prendre la ParaulaJesús M. Tibau
Tens un racó dalt del mónJacme
el Basar de les espèciesEmigdi Subirats
Lletres ebrenquesTe la Ma MariaPer acabar el post (ja sé que faig uns posts massa llargs però que hi farem) penjo el darrer manifest de la gent de la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Per una Nova Cultura de l’Aigua, No als transvasaments
El govern català està aprofitant l’actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la “nova” gestió de l’aigua mai es farien.
Ens ha sorprès que a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral , on tots els partits catalans , menys el PP, s’han passejat per les Terres de l’Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català es presenti el transvasament del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Això, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el Xerta-Castelló són obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca, ja que de fer-se suposaria la liquidació del Riu i acceleraria la desaparició del Delta de l’Ebre.
Per tan , l’actual govern està executant, i amb prepotència, el que quan estava a l’oposició “s’oposava fèrriament”. Tristament, es confirma l’acudit tòpic sobre l’ètica de determinades formes de fer política.
El transvasament del Segre afecta greument a la qüal.litat i la quantitat de les aigües necessàries per a mantenir el bon estat del tram final de l’Ebre i el Delta, profunditza el desequilibri territorial i no te cap utilitat ni eficàcia real per a pal·liar la situació actual.
El govern català no està gestionant la sequera amb honestedat : el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre/Ebre, aprova el desenvolupament de nous regadius. Això, és una gran contradicció que fa molt poc creïble la “bona “ intenció del nostre govern al qual declarem transvasista.
Per tant la Plataforma en Defensa de l’Ebre denunciem que aquesta política de transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no te res que veure amb l’actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l’Ebre que estimem i defensem la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s’ha plegat l’actual govern.
Demanem a la població de Catalunya l’ajut necessari per a evitar, una vegada mes, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d’aquest gran país que s’anomena Catalunya.
I a la gent de l’Ebre li diem que ara és l’hora d’aturar la segona onada transvasista.
Lo Riu és Vida
No als transvasaments
Visca les Terres de l’Ebre !
Plataforma en Defensa de l’Ebre
26.març 2008
L'Ebre amb el pont de l'Estat i l'esglesia del Roser
Un dels dies més feliços de Mònica Ors
Hotel Berenguer IV 
un detall de l'habitació: dos llits ben amples (és ronca igual però l'altre té més espai per amagar-se)
el monument franquista
entrada al castell de la Suda. A l'esquerra el cementiri andalusí
la catedral vista des del castell de la Suda
un detall del menjador d'El Paiolet 
un detall del menjador d'El Paiolet 
No és Sevilla, és un pou que hi aprop de la Moreria i el Call Jueu
Per acabar, com no : lo riu és vida, No al transvassament!
