dilluns, 7 de desembre de 2009

impresions d'una sessió de quimio i fotos

sortida de sol - 7 de desembre - Tarragona

el sol il·luminava edificis i arbres mentre la lluna s'anava amagant

La foto de sota és de fa un parell de dies, al matí.


lluna plena al Pla de la Seu

Penjo algunes fotos que he fet aquests dies i m'agraden (aquests dies, a Tarragona, si més no, hi ha unes sortides i postes de sol increibles), per posar una mica de contrapès a situacions més dures.

Suposo que a tothom, de tant en tant, ens falla la capacitat d'empatia i, quasi automàticament, la gestió i/o l'expressió d'algun sentiment. De tant en tant, no sols l'empatia sinó, fins i tot, la compassió.

Avui he tingut sessió de quimio i m'han xocat dues coses:

Una, una pacient que al sentir per la tele que parlaven de l'Aminatu Haidar ha començat a despotricar dient que volia fotre en un compromís al Govern i que se'n podia anar a morir a El Aaiun, que no acceptava cap "solució" de les que li havien ofert i que tan sols volia això. He intentat un principi de raonament però entre que anava encegada i que la medicació em causa afonia, he desistit. (Llegiu, si voleu, l'opinió del ministre d'Assumptes Exteriors marroquí. I la de la UE. Opinió del Front Polisari. Crònica de la vaga de fam.)

L'altra una altra pacient que havia patit una operació facial i no podia articular les paraules, tan sols es feia entendre emetent sons que sonaven a mots. L'han hagut de punxar varios cops perquè, suposo, no trobaven les venes o es trencaven o quelcom semblant. Pobre, no l'he sentit queixar-se. Al cap d'una bona estona a començat a entrar l'acompanyant per dir-li que l'ambulància esperava, després que l'havien perdut i que n'enviaven una altra. Al final han entrat fins i tot els de l'ambulància per donar pressa i dir que si no se n'anaven. Ho he passat fatal, com si pobre dona, tingués en la seva ma la possibilitat que la medicació vagi més ràpida.

fotos de la posta de sol d'avui, des de l'ICO a Barcelona

2 comentaris:

Ferram ha dit...

Grans fotos de Tarragona.

Un post molt dur. :(

Tornaré a passar per aquí!

jaka ha dit...

Josep Maria, jo també tinc records de la gent que feien la quimio amb mi, sobre tot vaig trobar gent amb un coratge extraordinari que nomès de parlar amb ells et donava molt d'ànim.

Petons,