Sant Magí té força coses bones, una d'elles és la creativitat de la gent a l'hora de penjar senyeres i domassos
Lxs zapatistxs no estan solxs i Milers de ràbies, un corLes persones que vivim a la Part Alta (i, sobretot, a la plaça de la Font) estem convençuts que valdria la pena fer, també, un recull dels sons típics d'aquesta zona de la ciutat. En època d'eleccions no caldria anar per les cases i pels barris per copsar l'ambient, amb posar un d'aquests CD's n'hi hauria prou.
Sense ànim de ser exhaustius, n'hi ha molts més, podríem comptar amb:
- El soroll de la descarrega de les caixes de cervesa i de cola i, de tant en tant, l’estropici de les caixes i ampolles que cauen (potent tenint en compte la vintena d’establiments d’hostaleria que s’atapeeixen en els pocs metres quadrats de la plaça..
L’alarma de la marxa enrera de camions varis.
Les alarmes que es disparen en cotxes, camions o establiments.
Els petards dels casaments que es celebren a l’Ajuntament (es veu que sense petards no hi ha amor)
L’aspiradora que xucla els grans d’arròs que han tirat els convidats a les noces (i que, necessàriament cal aspirar a l’hora de dinar (si no es dona pel cul a algú la cosa no funciona)
El soroll de muntar i desmuntar els escenaris per actuacions a la plaça
El soroll dels salts que donen els nens i nenes que saltironen en els escenaris que munta l’Ajuntament (encara que no hi hagi concert aquell dia), mentre els pares es foten fins el cul de vinatxo i cerveses en els baretos de la plaça (cal socialitzar la canalla i que aprenguin a donar pel cul de ben petitets).
Les proves de so de les actuacions que, necessàriament també, cal fer a l’hora de la siesta.
El so dels concerts que no cal que sigui bo sinó, simplement, sorollós i que faci trontollar els vidres de les finestres i balcons..
El soroll de les màquines aspiradores i netejadores que passen a primera hora del matí i/o a altres hores intempestives.
Els crits dels centenars de persones que omplen les terrasses dels bars, fins a les tantes de les matinades, potser obligats pel xivarri de la canalla que vocifera com a energúmens.
Les músiques maquineres que establiments sense llicència de bar musical foten fins l’hora de la siesta i/o fins les tantes de la matinada.
Les nombroses obres, públiques o privades, en laborables i/o festius, que, necessàriament, han d’utilitzar martells hidràulics, trepants, radials... no importa tant la utilitat com la sorollositat.
El soroll de les interferències de diferents canals de televisió en ocasió de diferents retransmissions d’actes a la plaça.
La melodia dels compressors que calen pels innombrables actes que es desenvolupen a la plaça.
De tant en tant, concentracions de motos (policials o privades)
La cridòria de la canalla de col·legis que visiten la ciutat i que, com no, venen a menjar l’entrepà i a jugar a la plaça de la vila.
El soroll dels camions de la brossa i de la recollida selectiva dels comerços que passen al llarg del dia i de la nit.
A l’estiu, la cosa augmenta notablement i uns quants cops l’any, en ocasió de les festes majors o altres circumstàncies (nadal, reis, cap d’any, la pujada de l’equip de futbol local a primera divisió, la devallada a segona, els triomfs de diferents equips d’altres àmbits territorials, etc. no notablement, sinó increïblement.
Ara, estem a punt de GAUDIR de la festa major petita, Sant Magí que compta amb una de les verbenes més porculera, aquella que empalma la nit, la matinada i el matí i passa de orquestres verbeneres a música enllaunada, a les matinades de les gralles i a les activitats festives de Sant Magí.
Bona festa Major!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada