dissabte, 13 d’agost de 2011

Llegeixo al diari Publico (Públic) del 10 d'agost que "quinze mil persones segueixen sense rebre l'ajut per als més pobres".

Explica la notícia que, fins ara, els beneficiaris de la RMI (PIRMI), 420,00 euros (que es poden incrementar en funció del nombre de membres de la família) cobraven el dia 1 de cada mes per transferència bancària. A partir d'agost, el govern ha decidit, sense avisar ningú, pagar enviant un xec bancari que no ha arribat, encara, a molts domicilis. Els responsables de la decisió els consellers de Benestar Social i Empresa i Ocupació, així com el president, Artur Mas, son de vacances.

Mentrestant aquestes quinze mil persones (quasi la meitat dels perceptors, 34.000) s'han quedat sense ingressos i bestiejant d'un a altre lloc intentat solucionar-ho. Al malestar de les famílies que, de cop i sense avís, han deixat de percebre la misèria de la RMI cal afegir-hi les que provoquen explicacions com les d'Enric Colet, secretari general d'Empresa i Ocupació. Senzillament increïbles si no coneguéssim el percal:

  • "Es tracta de veure si hi ha gent que rep el PIRMI i no viu a Catalunya". O sigui es tracta de ser durs amb els febles i submisos amb els poderosos, perseguir el “frau” en la misèria i afavorir la butxaca privada, reduir impostos als qui més tenen, supressió de l’impost de successions...
  • "Hem de saber on viu la gent. Si tenen la direcció equivocada en el seu expedient no rebran el xec fins que no la rectifiquin". Ací se sobreentén que si tarden que es bombin i si ho tenen tot bé però el xec tarda, també.
  • "La gent està incontrolada anant d'un lloc a l'altre. Caldria que imperés una mica més de calma". Evidentment, trucant a telèfons que no contesten i anant de Benestar a Ocupació. Que s’enganxin l’estómac a la columna vertebral amb un imperdible i que tinguin calma.
  • "Estem tractant amb gent que no té calendari de vacances ja que no treballen en tot l'any". O sigui que, a sobre que no tenen feina, no deuen tenir fills, ni tasques a fer, ni estudis a desenvolupar... No és estrany que prevalgui aquest despreci quan el mateix conseller diu que “més de la meitat dels aturats no trobara feina mai”

Es pot defensar que 420,00 euros són suficients, o no, per viure però el que no es pot fer és menysprear les persones i atribuir-los determinats comportaments per justificar-se.

Voler lluitar contra el frau i retallar despeses començant per un col·lectiu força desafavorit, a l'agost i sense previ avís és una vergonya. A més, el Govern ja ha anunciat la revisió de tots els casos per detectar "irregularitats".

La CGT de Correus recorda que l'enviament de cada correu certificat costa 2,55 euros, que multiplicat pels 34.000 perceptors dóna un total de 86.700 euros mensuals i 1.040.400 euros anuals. Si bé és cert que parlem d'un preu similar al de la transferència bancària entre diferents entitats, també ho és que ningú no qüestiona gastar més d'un milió d'euros en enviaments a persones que cobren al voltant de quatre-cents euros mensuals.

Que fàcil que és perseguir els miserables (sense sentit pejoratiu) i que difícil perseguir el frau dels grans empresaris, però clar si el conseller de Sanitat, per exemple, era el president de la patronal de la sanitat privada, que esperem?