Aquests dies, deia en l'anterior post, han passat coses guapes i coses que no ho són tant o gens (dijous ens deixava l'Andreu i saludant família podia conèixer el net d'una cunyada, cosina germana meva). En tot cas, unes i altres formen part d'aquesta dansa entre yin yang que és la vida. Injusta, diu algú, ni justa ni injusta diuen altres, la vida és com és. Sobre la vida i com va poca cosa tenim a dir, o sobretot a fer, sobre com ens la prenen i l'encarem, mentre hi és, hi ha força més marge.
El cap de setmana ens l'hem dedicat per trobar un espai relaxat, tranquil, tendre per estimar-nos i hem marxat a Miravet (el poble de la Immaculada Sastre que vaig poder visitar, fa temps, amb ella i altres amics i amigues).
imatge força coneguda de Miravet Ens hem allotjat a una casa rural, Els Canterers, molt boniqueta i acollidora. La parella que el porta també és força agradable. La relació qualitat-preu molt bona (60,00 euros per nit l'habitació doble amb esmorzar inclòs).
vista des de la finestra de l'habitació la matinada de diumengeLa principal pega amb què ens vam trobar fou que dissabte a la tarda, (tarda i nit que ens prometíem força romàntics), després de dinar al Pas de l'Ase, em vaig trobar malament i em vaig passar la tarda /nit entre el llit i la tassa del WC :-( La Mònica va haver de sortir a sopar sola pels carrers (i carreteres) solitaris de la vila.
L'endemà, diumenge, amb força precaucions, encara vam salvar la cosa. Al matí, després d'esmorzar, vam anar a visitar el castell de Miravet. Impresionant!
una de les torres del castell i, sota, la Mònica i jo, al castell, amb el riu 
Vam dinar a Mora d'Ebre que, per nosaltres, té un encant especial i a la tarda vam estar a l'embassament d'Els Guiamets
el pont de Mora d'Ebre ( bé, un dels ponts)
la Mònica (mig morta de fred) a l'embassament d'Els Guiamets
