Premi Arte y Pico

Ahir, Jo mateix del blog Safata de Xiuxiueigs, i, avui, el Mossen de Confessionari Mental, m'han comunicat el premi "Arte y pico". Evidentment, agraeixo el premi, sobretot, pel fet de compartir-lo amb aquests blog i amb altres premiats com, per exemple, la Zel d'Ara mateix.
Aquest premi ha estat creat per Eseya d'Arte y pico. Les regles del premi són les següents: Cal triar 5 blogs que consideris que siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant, etc. Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu blog perquè tothom el pugui visitar. Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i l'enllaç del blog de la persona que l'ha premiat. Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi. I exhibir aquestes regles.
No m'agrada triar, quasi cada dia procuro visitar tots els blogs que tinc linkats, tots mereixedeors de premis com aquest, però com que cal fer-ho i tenint en compte variables com que hi ha blogs més o menys coneguts, més o menys premiats, etc. he decidit triar:

El Ventano incansable amb la lucidesa, la resistència, la solidaritat i l'humor
La garrofa de Montroig , també crític, solidari, això si, des de sota el garrofer, veient com pengen...
Prendre la Paraula un "clàssic" de la infectació i company de molts PxP i força birres
Te la ma Maria blog ganxet conegut per la conjunció ètica/estètica
Waipueduca un blog molt currat, entranyable i "amiguero"

Ovidi Montllor

Fa una estona m'han donat un premi. Demà us ho explico. De moment, estava donant un tomb pels altres blogs premiats i a Mai donis per finit m'he trobat una sorpresa, un regal. Justament, avui (ahir, a aquestes hores) en que l'Ovidi hauria fet 66 anys, una cançó, un poema, que no coneixia i que us trasllado:

Què et sembla, Toti?

Què et sembla si tornàrem cap a casa?
Per més que ens esperem, no ens torna l'eco.
Sense ell se'ns va morint el fet de viure:
A mi la veu, i a tu els dits de la música.
Poca ventura, amic, en l'aventura
de ser-ne conseqüents i esperar l'eco.

Tornem a casa ja,
i fem memòria.
Ella ens ensenyarà
vuit o nou coses.
I cartes que no lliguen.
I potser, roses.

Què et sembla, aprofitar, camí de casa,
i seure'ns en un bar, un pèl simpàtic,
fer-nos dos whiskys, i fumar la calma,
i cantar per nosaltres com si res.
Fer-li explicar el què a la guitarra,
i somriure contents per tan gran fet.

Després tornem a casa,
i fem memòria.
Ella ens ensenyarà
vuit o nou coses.
I cartes que no lliguen.
I potser roses.

Què et sembla, si sortint del bar simpàtic,
ens llencéssim de cap, cap a les Rambles,
i ens deixéssim portar pel seu riu,
com gossos amansits i sense puces,
i ens confonem, i ens confortem amb tot
fins al límit del mar, i ens tornem peixos?

No per donar peixet,
tot el contrari:
per renunciar a ser
uns peixopalos.
Amb cartes que no lliguen.
I sense roses.

De peix no ho hem provat. Sempre fent d'homes...
Seríem peix de passa, poques conyes!
O peix músic. Seríem! No estaríem.
Li podríem cantar al rei Neptú.
I festejar a més d'una sirena,
i transmutar, sense dir-ho a ningú.

Després tot xano-xano,
cap a casa,
tu deixes el bastó i jo l'espasa.
I anem d'oros i copes,
amb reis i asos,
i dos cavalls per córrer,
si el joc no és bo.


Ovidi Montllor

crònica de Paraules per la Pau de febrer

Aquest matí hem fet el Paraules per la Pau corresponent al primer diumenge de febrer. Hem recordat la nostra participació en el Fòrum Social Català a Barcelona (3 seminaris, assemblea de moviments socials, etc.). També hem recordat algunes dates: 9 de febrer, inauguració del CSOA La Colomera; 21 i 22 passa per Tarragona la Marxa del decreixement; 22 de febrer, arriba un vaixell oceanogràfic de l'Armada de guerra espanyola i la delegació de Defensa invita els centres educatius a visitar-lo. També hem parlat de la darrera visitade la furgoneta de reclutament de l'exèrcit amb les "pertinents" identificacions policials de ciutadans/nes que expressen el seu rebuig pacíficament i dels resultats de la reunió amb la regidora de cooperació, Sandra Coloma, i la previsió que el 6 de febrer ens doni resposta a la vintena de propostes de foment de la cultura de pau que li vam presentar l'estiu passat.

Per bastir l'espai de pau, art i vidad'avui hem comptat amb el Jordi i la Raquel que han recitat diferents poemes. La gent del taller de malabars del CSOA La Colomera també han col·labnorat amb l'acte traslladant el taller, que habitualment es fa a la Plaça dels Cedaços, a la Plaça de la Font.
També hem distribuït els nums. 77 i 78 del full informatiu Paraules per la Pau (el primer un extra dedicat a l'FSCat i el segon el número de febrer).

Podeu veure fotos de l'acte a
veure fotos de l'acte i baixar el full extra FSCat de PxP o el full PxP de febrer.

Nou espectacle de grups show grans del Reus Deportiu

Després d'un espai per la púrria, bon rotllet. Ja sabeu que les meves filles fan patinatge artístic amb el club Reus Deportiu que aplega gent de diferents pobles i ciutats. El passat diumenge es va celebrar el campionat territorial de grups show de Tarragona. El Reus Deportiu va presentar nous espectacles en diferents categories. En grups grans el Reus Deportiu va presentar l'espectacle Fèrtil que va obtenir una puntuació de 93,6 punts. La propera cita el 16 i 17 de febrer al Campionat de Catalunya. Jo no vaig poder gaudir del xou però pel que he sentit em fa l'efecte que hi tornarà ha haver campionat del món.

Us deixo amb algunes imatges de l'espectacle.

Propaganda electoral

Em sembla que ja hi estic dedicant massa temps i espai però no em puc resistir a penjar la propaganda que adjunto:

Suposo que per compensar, donar una imatge més "centrista" i atreure altres sectors menys casposos i carques, han corregut, també, aquestes dues imatges. La primera és d'una regidora del PP a Lepe (si m'arriba la de la Esperanza Aguirre no us la penso penjar ;-))

L'altra suposo que és per fer les paus amb tota la gent que es va manifestar contra l'agressió a Iraq.

Jocs literaris

El 17 d'abril de 2007, l'escriptor Jesús M. Tibau publicà en el seu blog Tens un racó dalt del món el primer joc literari. Iniciava el post així "Avui us proposo jugar una mica amb la literatura, tot i que per a mi la literatura n’és sempre, un joc". Normalment els jocs poden consistir en trobar noms de llibres o d'autors a partir d'unes pistes, redreçar texts, etc. i els publica els dimecres. A aquell primer joc li han succeït 41 i, aviat, el núm. 42. A més de la diversió i el coneixement que obtenim de la lliteratura també hi ha l'opció de guanyar premis.

En el joc núm. 42 hi col·laborarem una seixantena de blogs. Estigueu atents. Val la pena.

sobre comunicació, assertivitat i disculpes

Realment, vivim en temps ombrívols en els quals ens és imprescindible la lucidesa, la crítica, la resistència... El dia a dia, ens atabala i ens fa anar de bòlit amb la qual cosa, de tant en tant, ens adonem que la crítica a més de les coses, persones o col·lectius a qui l'adrecem pot ferir a persones o col·lectius més propers que no han provocat allò que critiquem però, pel motiu que sigui, hi tenen relació i, fins i tot, a persones que tenim al costat. Sovint oblidem que, a més del que he anomenat abans, són imprescindibles, també, altres coses: calma i serenitat per abordar les coses bé, sense preses i atabalament; humilitat per no creure'ns en possessió de la VERITAT ABSOLUTA i per reconèixer errors; carinyo, apreci, reconeixement i, perquè no, respecte pels altres (encara que siguin amics i hi hagi confiança). Suposo que em deixo coses però no me'n vull deixar una: l'assertivitat.

Segons la Viquipedia l'assertivitat és una habilitat personal, que sol ésser un recurs molt utilitzat en psicologia. Com a estil comunicatiu o estrategia d'afrontament, l'assertivitat es distingeix de l'agressió i de la passivitat. Es tracta de que la persona sigui capaç de reconeixer els límits personals tant d'un mateix com dels altres. Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets permetent que els comunicadors agressius els influenciin de manera que acabin acceptant o creient el que l'agressiu els hi diu. En canvi, el comunicador agressiu no respecta els límits dels demés i intenta influenciar als altres de manera que acabin defensant les seves postures. El comunicador assertiu no té por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits dels atres i intentant apendre de les opinions dels demés, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els assertius tambè són capaços de defensar-se a sí mateixos enfront l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius.
Una altra definició, més breu, diu que l'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.
Tot això ve a compte, per una banda, d'algun malentès o tibantor que he captat a partir d'alguna crítica i, per altra, a que fa uns dies vaig llegir La isla de los cinco faros de Ferran Ramón Cortés (després us en faig cinc cèntims) i em va recordar coses que he llegit sobre la comunicació o la famosa assertivitat.
D'una manera amena (a partir de la visita a cinc fars de l'illa de Menorca) l'autor planteja, a través dels fars, com a un dels comunicadors més eficaços i seductors que existeixen, a aplicar les claus de la seva eficàcia en la nostra comunicació. Les cinc claus són Un únic gran missatge... explicat de forma memorable... amb un llenguatge que connecti... tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent (no el que nosaltres volem dir)... convidant en lloc d'intentar convèncer. I, tot plegat, essent capaços de moure emocions!

Valgui aquest post com a petició pública de disculpes per alguna crítica que pel que suposa de inconvenient, inoportuna i agre sembla que ha molestat a persones que considero amigues i amb les que comparteixo visions del món coincidents.

Malament podem creure en que un altre món és possible oblidant coses bàsiques com les que he esmentat.

curiosa forma de celebrar el dia escolar de la noviolencia i la pau

Ahir, 30 de gener, era l'aniversari de la mort de Gandhi, el dia escolar de la noviolència i la pau. L'exèrcit espanyol va tenir la feliç pensada de celebrar-ho enviant a Tarragona una furgoneta de reclutament de soldats. Va arribar ahir i la previsió és que s'estigui ací fins demà (dimecres, dijous i divendres).

Aquest matí hem anat a fer-els-hi els pertinents honors amb la pancarta de "cap exèrcit defensa la pau" i algunes postals per repartir entre la gent (finalment n'hem repartit un miler).
La darrera vegada no va aparèixer ningú però aquest cop un parell de motoristes de la Guardia Urbana (amb el suport d'una furgoneta del mateix cos) ens ha demanat, ben cortesment, tot sigui dit, la documentació i ha anotat les dades.

Cap el migdia ha sigut un cotxe de la policia nacional qui s'ha acostat a la plaça. Dos policies han baixat i ens han demanat, de nou, la documentació i han revisat les fotos que havíem pres. Quan els hem fet notar que era el segon cop ens han dit que aixpo era cosa seva i no de la Guardia Urbana. Els policies han fet companyia als militars durant una horeta fins que, a les 14,00 h. tothom ha marxat. A aquest ritme ja veiem que l'exèrcit seguirà sense reclutar ningú però els delinqüents faran festa major pel desplegament policial.

LA PAU NO PASSA PELS EXÈRCITS

Adjunto l'article d'opinió que avui, 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau, he enviat a diversos diaris que, probablement, no el publicaran :-)

Els dies 25, 26 i 27 de gener es va celebrar el Fòrum Social Català a Barcelona. 48 seminaris, tallers, exposicions, l’Assemblea de moviments socials i una manifestació foren les principals activitats per cridar que Un altre món ja és possible.

Gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va participar en alguns dels seminaris i vam dir coses com aquesta: “mentre els estats es gasten 137 milions de dòlars en els exèrcits, 1.107 nens i nenes (menors de cinc anys) moren, sobretot en els països de l’anomenat tercer món, per malalties que es podrien prevenir amb mesures senzilles i assequibles. Per que aquesta veritat estadística es consumi ha de passar, tan sols, una hora. Només una hora.”

Explicàvem, també, que la despesa militar mundial fou, durant el 2006, de 1.204 bilions de dòlars (un 2,5% del PIB mundial). El pressupost de “defensa” de l’estat espanyol pel 2008 és de més de 18.000 milions d’euros, 55,85 milions d’euros diaris. Aquestes i altres dades sobre, per exemple, les inversions militars en armes o el pes de la investigació militar en els pressupostos d’I+D ens feien concloure que els exèrcits són una veritable lacra per la humanitat; per la seva despesa i inversió en mort i patiment, per una banda, i perquè, per altra, els diners que utilitza es desvien d’altres finalitats més urgents i necessàries, al marge de la pràcticament inexistent inversió en educació per la pau (si més no en comparació amb la inversió en preparar la guerra).

En un dels seminaris, l’anomenat Desmilitaritzem la societat: militars i educació. Binomi incompatible, reflexionàvem sobre la contínua presència de la ideologia militarista en diferents espais educatius i recreatius de la nostra societat. En el debat hi apareixien els “prescriptors” que són persones, mestres, per exemple, ben relacionats amb les delegacions de defensa que es preocupen, entre d’altres coses, de preparar xerrades en els centres educatius sobre l’exèrcit, de facilitar material informatiu o d’organitzar visites a vaixells de l’Armada. Evidentment, a les xerrades i visites no es difon la veritable cara dels exèrcits sinó la versió amable que el converteix en una fantàstica ONG.

Va aparèixer, també, l’assignatura d’educació per la ciutadania i la previsió que els alumnes de primària estudiaran, cap els 11 anys, el paper que té l’exèrcit en la “defensa al servei de la pau”.

L’exèrcit, amb el suport del govern de torn, continua intentant posar la bota en el món educatiu, als centres o en fòrums com el Saló de l’ensenyament. I caldrà dir, de nou algunes coses de la campanya escoles objectores com què:

• Per a nosaltres aquestes informacions desemmascaren el concepte de la "cultura de la defensa", tant reiteradament expressat per part del govern, i evidencien quin és el seu real significat : introduir valors militaristes en la societat, i no pas promoure un debat en profunditat sobre les necessitats i les perspectives de la defensa.
• Quan cada cop més, s’admet que la seguretat depèn més de la gestió de variables com els drets humans, l’equilibri medi ambiental i la justícia social, creure -encara- en esquemes de seguretat basats en conceptes de defensa militar és totalment caduc. Però voler introduir aquesta visió en els centres d’ensenyament és completament absurd i anti-educatiu.
• Des de la nostra acció, apostem clarament per l’Educació per la Pau, els Drets Humans i el Respecte a la Diversitat, ja que aquestes són les necessitats educatives en un món cada cop més complex i conflictiu. Educar en la prevenció i resolució dels conflictes és molt més coherent i eficaç que educar en esquemes militaristes desfasats.

A l’Assemblea de Moviments Socials es va proposar, entre d’altres, fer una crida a rebutjar la presència de l’exèrcit ens els centres educatius i recreatius el 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau

Avui, quan escric aquestes línies, ja és 30 de gener i, per tant, si més no, em faig ressò de la crida dient que CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU.

Tarragona, 30 de gener de 2008

Per cert, avui i demà hi ha, a la Plaça Imperial Tàrraco, una furgoneta de reclutament de l'exèrcit. Nosaltres anirem amb la pancarta i a repartir postals informatives. Si algú s'anima ja ho sap.

campanya xenófoba de CiU

Aquests dies es parla de la precampanya electoral i en aquesta campanya d'un vídeo de CiU, així com d'un cartell, en què s'atia la xenofòbia. La immigració i la inseguretat ciutadana, clàssics de la dreta, ssón opcions, també, d'aquesta coalició. Per tal que us en feu una idea penjo el vídeo i el cartell i, per mostrar el meu rebuig més profund, penjo també el contracartell que ha començat a circular. Ull! que critiqui CiU no vol dir que m'alii amb altres opcions electorals. Si ho considero pertinent també parlaré d'elles (malament, clar, per parlar-ne bé ja tenen la campanya).