divendres, 1 de febrer de 2008

sobre comunicació, assertivitat i disculpes

Realment, vivim en temps ombrívols en els quals ens és imprescindible la lucidesa, la crítica, la resistència... El dia a dia, ens atabala i ens fa anar de bòlit amb la qual cosa, de tant en tant, ens adonem que la crítica a més de les coses, persones o col·lectius a qui l'adrecem pot ferir a persones o col·lectius més propers que no han provocat allò que critiquem però, pel motiu que sigui, hi tenen relació i, fins i tot, a persones que tenim al costat. Sovint oblidem que, a més del que he anomenat abans, són imprescindibles, també, altres coses: calma i serenitat per abordar les coses bé, sense preses i atabalament; humilitat per no creure'ns en possessió de la VERITAT ABSOLUTA i per reconèixer errors; carinyo, apreci, reconeixement i, perquè no, respecte pels altres (encara que siguin amics i hi hagi confiança). Suposo que em deixo coses però no me'n vull deixar una: l'assertivitat.
Segons la Viquipedia l'assertivitat és una habilitat personal, que sol ésser un recurs molt utilitzat en psicologia. Com a estil comunicatiu o estrategia d'afrontament, l'assertivitat es distingeix de l'agressió i de la passivitat. Es tracta de que la persona sigui capaç de reconeixer els límits personals tant d'un mateix com dels altres. Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets permetent que els comunicadors agressius els influenciin de manera que acabin acceptant o creient el que l'agressiu els hi diu. En canvi, el comunicador agressiu no respecta els límits dels demés i intenta influenciar als altres de manera que acabin defensant les seves postures. El comunicador assertiu no té por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits dels atres i intentant apendre de les opinions dels demés, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els assertius tambè són capaços de defensar-se a sí mateixos enfront l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius.
Una altra definició, més breu, diu que l'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.
Tot això ve a compte, per una banda, d'algun malentès o tibantor que he captat a partir d'alguna crítica i, per altra, a que fa uns dies vaig llegir La isla de los cinco faros de Ferran Ramón Cortés (després us en faig cinc cèntims) i em va recordar coses que he llegit sobre la comunicació o la famosa assertivitat.
D'una manera amena (a partir de la visita a cinc fars de l'illa de Menorca) l'autor planteja, a través dels fars, com a un dels comunicadors més eficaços i seductors que existeixen, a aplicar les claus de la seva eficàcia en la nostra comunicació. Les cinc claus són Un únic gran missatge... explicat de forma memorable... amb un llenguatge que connecti... tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent (no el que nosaltres volem dir)... convidant en lloc d'intentar convèncer. I, tot plegat, essent capaços de moure emocions!

Valgui aquest post com a petició pública de disculpes per alguna crítica que pel que suposa de inconvenient, inoportuna i agre sembla que ha molestat a persones que considero amigues i amb les que comparteixo visions del món coincidents.

Malament podem creure en que un altre món és possible oblidant coses bàsiques com les que he esmentat.

3 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

no te res a veure amb aquest post, però si amb el anterior, al Patufet d'avui (Diari Tarragona) surt a la portada de dins amb barret, molt maco i la furgoneta dels militars tancada, et deuen començar a odiar aquest paios

salut

Josep Maria Yago ha dit...

home, les disculpes no anaven per ells ;-)

Sigorgik ha dit...

el llegiré, me l'apunto.