Crònica Paraules per la Pau - Setè aniversari

Aquest matí, com cada primer diumenge de mes, hem fet Paraules per la Pau però aquest no era un primer diumenge de mes qualsevol, era el que feia 84 o sigui que avui hem celebrat el setè aniversari de Paraules per la Pau.

Després de recordar aquest fet, que el dimarts hi ha el judici contra els ocupants del CSOA La Colomera i que, per aquest motiu, hi ha convocada una concentració de suport el dimarts, 4 de març, a les 9 del matí, davant els Jutjats a l'Avinguda Roma i que el dia 15 de març hi ha accions per commemorar el cinquè aniversari de l'agressió contra Iraq hem passat a fer un taller de banderoles pels balcons i per confeccionar una nova pancarta per rebre les furgonetes de reclutament de l'exèrcit.
També hem invitat tothom a omplir unes tarjes amb l'adreça de la Coordinadora amb lemes pacifistes i/o antimilitaristes (de fet amb el que cadascuna volgués) que després hem lligat a globus que hem deixat anar perque escampéssin els viatges arreu del món. Els nombrosos missatges que no hem pogut escampar cap el cel, els hem penjat en un arbre de la plaça que ja va acolllir, l'any passat,les grues de paper en commemoració del bombargeig atòmic d'Hiroshima.

A la web de la Coordinadora hi ha més fotografies de l'acte (crònica fotogràfica de les concentracions) i els fulls informatius (el de març i l'especial setè aniversari a la secció Full informatiu)

Volen desallotjar el CSOA La Colomera!

L'altre dia la gent d'Alianza Nazional repartia propaganda racista per Tarragona. A Madrid el greup Nación y Revolución es manifesta amb autorització de l'administració. A Tarragona es vol desallotjar el CSOA La Colomera, es dificulta la defensa de les persones inculpades i quan es preten cartells com el de sota, la policia secreta els requisa.
Crec que són més respectables les persones que les idees però he de reconèixer que les idees que hi ha darrera la Colomera són ben suggerents i la situació em fa pensar en la frase "No desallotjareu les nostres idees". LaColomera, un espai vital, de colors i rialles, en perill.
Feu córrer la convocatòria.


El Centre Social Ocupat i Autogestionat (CSOA) La Colomera va obrir les seves portes el 9 de febrer de 2008, després d’un temps de dedicació a tota una sèrie de tasques de neteja i condicionament, atès l’estat d’abandonament de l’edifici.
El CSOA La Colomera va nàixer amb vocació d’esdevenir una iniciativa que qüestiona models de vida i de relació imposats, alhora que permet plantejar alternatives col·lectives al sistema econòmic i cultural dominant.
El CSOA La Colomera vol ser un espai i un projecte que hauria de possibilitar la convivència de diferents inquietuds, sensibilitats, necessitats, implicacions i projectes. Per aquest motiu és obert a totes les persones i col·lectius que comparteixin aquesta idea i vulguin participar-ne (en tots els seus aspectes o, simplement, utilitzant-lo per desenvolupar activitats). Compta amb espais en el quals treballar per tirar endavant el projecte personal de cadascun/a; intercanviar coneixements de tot tipus, pel gust de l’aprenentatge col·lectiu i l’intercanvi, sense els diners com a motor per a fer-ho. Des de la inauguració ja s’han engegat activitats com passis de vídeo, xerrades, cafeta, menjades vegetarianes i veganes, actuacions musicals... S’ha engegat un taller de malabars i se n’estan preparant de fotografia, ràdio, sabó, contrainformació... S’està preparant activitats per a nens i nenes... S’ha acollit activitats d’altres col·lectius relacionats amb el decreixement, la sostenibilitat, la llibertat sexual, la cultura o la lluita contra l’especulació...
Malgrat la riquesa del projecte, en aquest moment està greument amenaçat. El Jutjat de 1a instància núm. 6, a partir de la denúncia del propietari, ha citat, amb una celeritat inaudita, les ocupants, i el proper dimarts, 4 de març, a les 9 del matí, es farà el judici. En el cas que no es presentés ningú, el judici es faria igual i, fins i tot, hi ha data prevista pel desallotjament. Malgrat les dificultats perquè la gent encausada tingui advocat, procurador, etc., mitjançant la justícia gratuïta, i el tracte, pressuposant la culpabilitat, que reben cada cop que han de realitzar alguna gestió, la previsió és que el judici es celebri igual.
Per tot això, convoquem tothom que desitgi mostrar el seu suport al projecte CSOA La colomera, i a les persones encausades, per tal que acudeixi a la concentració de suport que es farà el proper dimarts, 4 de març, a les 9 del matí, davant el Jutjat de 1a instància núm. 6 (Av. Roma, 19)

solo trajimos el tiempo de estar vivos entre el relàmpago y el tiempo

L'altre dia, llegint les Empresas y tribulaciones de Maqroll el Gaviero vaig trobar un altre fragment interessant (em sembla que feia referència a aquests moments màgics, a les sorpreses que, de tant en tant, et sorprenen si surts i et deixes atrapar per la vida) però ves quines coses no vaig pwensar en apuntar-lo i ara soc incapaç de trobar-lo. Potser era un d'aquests moments màgics i, un cop disfrutat, ha desaparegut o s'ha mimetitzat entre pàgines i lletres? Per no deixar-vos sense res, i com a entrada del post, us deixo un parell de versos de Eugenio Montejo, previs a un dels capítols del llibre (per cert se m'acaba i em fa l'efecte que l'hauré de tornar a llegir, 774 pàgines fantàstiques). A lo que anavem, els versos diuen:

"solo trajimos el tiempo de estar vivos
entre el relámpago y el viento"

Estic a punt de tornar a la feina, en breu tinc previst demanar l'alta per treballar, i he de reconèixer que ja vaig un tant estressat (en pocs dies, marxa pel decreixement, família, Coordinadora, projectes antimilitaristes, ambaixador d'Israel, avortament, Colomera, judici Colomera, projecte Camerun, Associació de Veïns, consell editorial d'El Punt, cooperativade consum ecològic, metges, Ateneu, tornem a enganxar amb el teiatro...) sort que, com diuen, "sarna con gusto no pica". Us ho explico per compartir-ho, no, com podeu suposar, per queixar-me :-)

Bé, les dues darreres mogudes són el judici de La Colomera (entre demà i diumenge ja en penjaré post) i el Paraules per la Pau d'aquest diumenge, 2 de març.

Com sabeu, Paraules per la Pau és una concentració antimilitarista que fem cada primer diumenge de mes, a les 12 del migdia, a la Plaça de la Font, a Tarragona. Diem No als vaixells de guerra i al militarisme a partir de la creació d'un espai de pau i art, a partir d'un SI a la vida i a la pau (amb tot el que comporta) amb la col·laboració d'artistes de les nostres contrades (actuacions musicals, lectura de poemes, accions plàstiques o teatrals, performances...). La novetat és que aquest diumenge celebrarem el setè aniversari de l'acte. Farem la concentració número 84. Vuitanta-quatre diumenges, vuitanta-quatre mesos, sense interrupció. Set anys. En el full informatiu extraordinari que hem preparat representem elsset anys per set xinxetes com a símbol de la feina discreta però continua que esperem vagi creixent fins que la bota del militarisme no trobi a on xafar i acabi fotent-se de morros.

la caravana segons Maqroll, el gabier

En verdad, tiene razón. Creo que tanto usted como yo sabemos siempre de antemano que la meta, en cuya búsqueda nos lanzamos sin medir obstáculos ni temer peligros, es por entero inalcanzable. Es lo que alguna vez dije sobre la caravana. A ver si me acuerdo: Una caravana no simboliza ni representa cosa alguna. Nuestro error consiste en pensar que va hacia alguna parte o viene de otra. La caravana agota su significado en su mismo desplazamiento. Lo saben las bestias que la componen, lo ignoran los caravaneros. Siempre será así.

Maqroll el Gaviero, fragment de Diálogo en Belem de Parà

Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals?

Avui he meditat, he vist les meves filles, he llegit (Abdul Bashur, soñador de navios de l'Alvaro Mutis), he rentat i estès roba, he parlat amb amics, he preparat algun document per demà, he vist un parell de pel·lícules (ara mateix, Heroe de Zhang Yimou, una pel·lícula bellíssima)... tot coses interessants.

Veient una de les pel·lícules he enganxat un spot electoral, concretament d'IU. Un senyor (?) gesticula emmig de música, confetti, etc. llavors diu "podriamos hacer una campaña así pero no queriamos espectàculos ni parafernàlias, para Izquierda Unida lo importante són las ideas, y las personas". Immediatament després sortia un anunci, que ja no recordo, en el qual també fugien d'"espectacles i parafernàlies" i anavem al que realment és important, segons l'anunci, clar.

A banda del fet de posar les idees per davant les persones, m'ha xocat això de fugir dels espectacles i les parafernàlies, i m'ha xocat pel fet de dir-ho enmig, justament, d'això: espectacle i parafernàlia.
Per si fos poc, aprofitant la pausa, m'he aixecat del sofà per fer no se que i mentre passava pel passadís encara m'arribava el so de la TV on algú deia que "para mi, votar es sagrado".
Aquestes consideracions em porten a pensar, per una banda, en les dificultats per aclarir quines coses són importants a aquestes alçades; per altra banda, en el segrestament de les paraules que segons en boca de qui estiguin volen dir coses completament diferents i, finalment, en el poti poti en el qual es barreja tot i tothom i que el sistema digereix sense problemes.

No sé si la reflexió queda massa clara però, en tot cas, per si serveix d'ajuda, acabaré fent referència a la columna de la contraportada del diari El Punt, titulada Eleccions, en la qual Miquel Berga, entre d'altres coses, feia referència a una pintada, a Anglaterra, en la qual es llegia "Si les eleccions canviessin realment les coses, les declararien il·legals".

Abstenció? política, eleccions...

Aquests dies es parla força d'eleccions, de política, de participació, d'abstenció... Ací us deixo alguns punts de vista:

Vaga de fam acomiadats de SEAT

Vaig explicar l'emoció que suscitava estar present a l'assemblea de moviments socials del Fòrum Social Català (FSCat) en la què, amb l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i els accessos atapeïts de gent, qui volia participar s'adreçava a la tarima i explicava quina reivindicació volia afegir al calendari de mobilitzacions, entre aplaudiments de les assistents.
Un dels companys que va pujar fou Diosdado Toledano de l'Assemblea d'acomiadats de SEAT que va anunciar l'inici d'una vaga de fam per exigir la readmissió de tots els acomiadats.
Vaig dir que penjaria un post al respecte i el dia a dia ha anat deixant de banda la vaga de fam. Avui, encara que tard i amb la vaga finalitzada després de 17 dies, vull fer-me ressò d'aquesta lluita.

A les 00:00 hores del 4 de febrer,tres companys de la “Asamblea de despedidos/as de SEAT” van començar una vaga indefinida de fam per exigir el reingrés de tots els acomiadats sense exclusions.
A aquesta situació s’hi va arribar després que la empresa continues contractant nou personal i que comuniqués als més de seixanta treballadors que resten per recol·locar, que ja no tenien cap lligam amb la empresa, malgrat el compromís de reingrés que s’havia signat. També la Conselleria de Treball va fer oïdes sordes a les peticions d’aquest col·lectiu i va eludir la responsabilitat que li pertoca per resoldre un conflicte del qual en gran part és causant.

COMUNICADO DE LOS HUELGUISTAS DE HAMBRE DE SEAT

Han sido necesarios 15 días de huelga de hambre, el paro de una gran parte de la plantilla el pasado día 6 y la amenaza de nuevos paros, junto con la acción de las gentes solidarias de dentro y fuera de Catalunya, para que el Presidente de SEAT Sr. Erich Schmit haya acordado con los representantes de UGT y CCOO abrir de nuevo el reingreso de los despedidos pendientes de reincorporación a SEAT.
Las informaciones que hemos recibido a lo largo de ayer martes, entre ellas las declaraciones del Presidente del Comité de Empresa Matías Carnero a TV3 anunciando que en virtud del acuerdo alcanzado con el Presidente de SEAT reingresarían todos los despedidos, así como las manifestaciones verbales de responsables de la Empresa en la mediación ante inspección de trabajo y en los contactos habidos con representantes de CGT en el mismo sentido, lo que nos permite valorar, a pesar de la ausencia de un acuerdo escrito con las debidas garantías, que se ha reabierto el reingreso para todos los despedidos/as.
Hemos podido verificar que durante el día de ayer la Empresa ha llamado a cuatro de los despedidos a revisión médica, entre ellos una compañera que optó por la vía judicial.
Además, hemos recibido un primer mensaje conjunto de UGT y CCOO donde se nos informa del acuerdo contraído con la Dirección de SEAT y se nos solicita, para evitar el deterioro de nuestra salud, que valoremos dar por concluida nuestra huelga de hambre a la espera de que los acuerdos se cumplan en su globalidad. También hemos recibido un comunicado de CGT donde se nos informa del “desbloqueo” de la posición de la Empresa y se nos pide levantar, aunque sea temporalmente la huelga de hambre.
En base al conjunto de estos datos y la petición que nos han hecho llegar muchos compañeros/as de la plantilla de SEAT y de las organizaciones solidarias, hemos decidido suspender la huelga de hambre indefinida a partir de hoy día 20 de febrero.
Somos conscientes que tendremos que seguir vigilantes, los despedidos/as junto con todos los trabajadores/as de SEAT, para que la Dirección cumpla con los compromisos de reingreso de todos los despedidos y para que toda la Representación sindical vele por su cumplimiento.
Es nuestro deseo que finalice satisfactoriamente este conflicto tan traumático para todos los trabajadores. De lo contrario volveremos con nuevas acciones.
Esperamos celebrar lo antes posible el reingreso de todos los despedidos/as con el conjunto de trabajadores y trabajadoras de SEAT y con la gente solidaria que nos ha brindado su apoyo y afecto en esta larga lucha de más de dos años.

17º Día de huelga de hambre. Martorell, a las 12:00 horas, 20 de febrero 2008

Firman los huelguistas de hambre: Diosdado Toledano y José Mª Requena

Decreixement. També policial?

Aquest matí hi ha hagut una xerrada sobre el decreixement al jardinet de la biblioteca de la Facultat de Lletres de la URV (Pl. ImperiaL Tàrraco). Jo no la qualificaria de massiva però, si més no, ha estat força participativa.

Al acabar la xerrada havíem quedat per fer un dinar saludable (vegà, per a més indicacions) davant el Mc Donalds. Una bona colla de gent ens hem aplegat a la Rambla, davant la multinacional del "fast food". Tothom que ho ha volgut ha pogut menjar un cus cus amb verdures i llenties, menjar força més saludable, respectuós amb el medi ambient, sostenible, etc. que el que es proporciona, pagant, a sobre, a l'interior d'aquest establiment.

La cosa no tenia més intríngulis fins que -probablement perquè els propietaris/encarregats/empleats (?) del McDonalds han pensat que la civilització occidental corria perill davant les "hordes" bàrbares i han decidit trucar les forces de l'ordre- ha comparegut la policia nacional.
Un cotxe "zeta" ha arribat amb celeritat protectora i ha estacionat al bell mig de la Rambla Nova. Dos agents han baixat del vehicle i han creuat el pas de vianants per dirigir-se a totes les persones que dinàvem plàcidament i fer-nos aixecar de les cadires de la terrassa del McDonalds. Això no és massa lògic (som de l'opinió que la policia té altres funcions que fer de cambrers dels locals de restauració) però, en qualsevol cas, cal reconèixer que no estàvem consumint res de l'establiment i, per tant, tothom, que estava assegut, s'ha aixecat.
Els dos agents no n'han tingut prou i, imperativament, han dit que ens n'anéssim al mig de la Rambla. Hi ha hagut un cert debat al respecte i sobre que cal entendre per ocupació del domini públic per part dels establiments de restauració. L'opinió policial era que no podíem restar allí i que havíem de marxar cap el mig de la Rambla. Com que no fer cas a l'opinió policial, encara que tingui poc a veure amb l'ordenança municipal d'ocupació de la via pública, acostuma a comportar problemes per qui no ho faci, la gent ha fet cas i se n'ha anat. Excepte un parell de persones que hem considerat que per molta terrassa que tingui el McDonalds no es pot privar el pas de vianants per una vorera publica.

Finalment, la policia ha marxat i tothom ha acabat de dinar. Dues o tres persones han optat per continuar passejant per una vorera que és pública.
Hem invitat algunes persones que anaven a entrar al MacDonalds a degustar gratuïtament el cus cus vegà amb resultats positius fins que ha tornat a fer acte de presència la policia nacional, aquest cop amb dos vehicles, identificant a bona part de les persones que hi havia a la Rambla, a l'alçada de l'establiment i emportant-se tres persones que no portaven documentació per a identificar-los a Comisaria.
Tenint en compte que la protesta era totalment pacífica no entenc la persistència policial en la prevenció dels interessos de la multinacional (altres establiments més discrets no han tingut tanta sort quan ho han necessitat) i, sobretot, la increïble interpretació de les ordenances municipals d'ocupació pública que els ha portat a "ordenar" el desplaçament de persones d'un a altre lloc de la via pública.
Si el problema és que alguns agents havíen de fer pràctiques potser és qüestió d'establir convenis de cooperació amb la subdelegació de govern o amb el Ministeri de l'Interior per tal que els moviments socials puguem facilitar aquestes pràctiques sense ensurts.

No cal dir que podem parlar de l'oferta amb altres institucions que mantenen cossos policials com la Generalitat o l'Ajuntament que no manté espais per poguer penjar cartells amb la qual cosa les persones que ho fan (com va passar fa un parell de dies) són identificades amb amenaça de multa per la Guardia Urbana. Llàstima que això passava, justament, un o dos dies abans que la propaganda electoral envaeixi els nostres carrers.

Arriba la Marxa pel decreixement a Tarragona

Acabo de tornar a casa, mentre pel carrer comença el sarau de les eleccions. Des de la terrassa del Moto hem vist les desfilades dels partits per enganxar el primer cartell electoral (més sorolloses unes, més quaresmals les altres). En qualsevol cas s'estava força be al Moto fent el carajillet, justament amb Manolo Carajillo, envoltat d'amics i amigues, que avui presentava llibre. Bona presentació per cert, a més de les paraules amistoses i clares del Pau i del Manolo, enlloc de canapès raquítics ens hem fotut entre pit i esquena una escarola amb romesco i una truita de ceba i patates, ben regat amb vinatxo, que haurien provocat l'admiració de la jet (a més qui ha volgut, que ha sigut quasi tothom, ha repetit) .

Penjo la portada del llibre i, una altra estona penjaré una mica de resenya.

Un bon acabament per a un dia marcat per l'arribada de la Marxa del decreixement a Tarragona. Al voltant de les 12 del migdia, han arribat els/les ciclistes que recorren Catalunya i que venien de Torredembarra.

Els hem rebut a la Platja Llarga amb la performance "Salvem la costa del creixement".

Després hem anat fins a Waikiki per dinar i, a la tarda, roda de premsa i xerrada al Casal Sageta de Foc.

Demà, xerrada a la URV (Lletres),a la Plaça Imperial Tàrraco, a les 11 del matí. Després, a les 13 h. dinar popular davant el Mc Donalds. A les 15,30 ruta urbana del decreixement i a les 19 h. tallers a La Colomera. Per acabar sopar i festeta.

Per acabar el post, una foto de la secció juvenil decreixent convençuts que, tard o d'hora, el palau d'hivern serà nostre o, si més no, ens quedarà l'amistat (que, posats a triar, ens interessa més que un casalot per molt palau que sigui).

Sense voler, o perquè volem?

Avui han passat un parell de coses que, entre d'altres fenòmens, m'han fet pensar (si, allò, que de tant en tant ens dona maldecaps) en què sovint pensem i treballem per coses abstractes i principis utòpics, necessaris però eteris, i, també sovint, oblidem coses senzilles que tenim a la vora, com la gent. Tristes lluites si oblidem que més importants que països, banderes, honors, principis... i altres merdes, són les persones i, sobretot, les que tenim al voltant i, més encara, aquelles amb les que compartim mogudes.
Avui, algú feia anys (ni dos, ni 12, ni 72, senzillament 20, que es diu ràpid però té tot un món al darrera) i, com altres cops, alguns hem fet unes birres i, sense voler, algú ha posat mig pastís sobre la taula i, sense voler, algú ha relacionat pastís/aniversari i, sense voler, algú ha pensat que el cava i el pastís lliguen bé i, sense voler, hem pensat que seria bo tenir alguna espelma i, sense voler, ens hem presentat, amb el fato, a casa el que feia anys (pensant que, probablement, no hi seria i que les col·legues estarien dormint i ens maleirien el ossos).
I no. El col·lega era a casa i no s'ho esperava, i hi havia més pastís, i hi havia més cava, hi ha aparegut una guitarra i la gent no dormia... i ens ho hem passat força bé.
I probablement, les coses passen, no sols perquè passen sinó, probablement, perquè algú, sense voler, pensa en les col·legues, en les amigues... i, llavors, sense voler, o justament perquè volem, les coses passen.
Valguin aquestes ratlles com a homenatge a la gent, als amics i amigues, que han fet anys avui o aquests dies: al Miquel, a la Maria, al Marc, a l''altra Maria... i, com no, a la resta amb la que compartim projectes, esperances i històries, encara que no facin anys aquests dies.
Vagi per totes aquesta cançoneta.