¿Donde está la izquierda?

il·lustració de l'article - Mikel Casal

Si aneu seguint el blog sabreu que no estic gens entusiasmat amb els partits polítics i que em molesten força les declaracions dels líders de partits o coalicions com IU o, sobretot, ICV -EUiA (Joan Saura, Joan Herrera...) quan es declaren com a UNICS REFERENTS de les esquerres. Darrerament puc coexistir amb ells si tinc present que, en tot cas, això podria ser cert si ens referim a les "esquerres" institucionals o electoralistes (si és que se les pot anomenar així). Els veig una fal·lera a engolir i digerir qualsevol cosa més d'esquerres o menys encotillada que ells que em fot de malhumor. Els veig prepotents i menyspreadors.

A banda d'això, trobo aquestes "esquerres" super fragmentades, amb vocació de personalismes... i a l'hora de governar, si escau (i de ganes n'hi ha moltes) fent polítiques que jo no anomenaria precisament d'esquerres. El paper d'ICV-EUiA al davant dels Mossos d'Esquadra, per exemple, n'és una mostra.

Al diari Público d'aquest matí hi havia un article de Joaquim Sempere anomenat Donde está la izquierda. Si premeu sobre l'enllaç el podreu llegir.

Joaquim Sempere és doctor en Filosofia i professor de Teoria Sociològica i Sociologia Mediambiental a la Universitat de Barcelona. És autor del llibre L’explosió de les necessitats (Barcelona, Edicions 62, 1992), coautor, junt amb Jorge Riechmann, de Sociologia y medio ambiente (Madrid, Síntesis, 2000), i coordinador, amb Enric Tello, d'El final de la era del petróleo barato (Barcelona, Icaria, 2008). Els seus àmbits d'investigació són, actualment, la teoria de les necessitats humanes i la teoria social, aplicada especialment a las qüestions relatives a l'ecologia i els moviments socials. Entre 1975 y 1980 va dirigir la revista teòrico-cultural Nous Horitzons. A l'actualitat és membre del consell de redacció de la revista teòrica Mientras Tanto.

A l'article hi ha hagut, sobretot, dues coses que m'han agradat: una la relació de punts en els quals creu que es podria generar l'acord de diferents grups i/o col·lectius d'esquerres, l'altre un fragment en què diu: "...más allá de las organizaciones políticas representadas en las instituciones existe una izquierda social multifacética, en la que tenemos grupos políticos extraparlamentarios, sindicatos, asociaciones de vecinos, ateneos y centros culturales, así como redes asociativas varias, incluidas las redes virtuales...).

Aquest fragment, aquest reconeixement, em sembla genial.

Us deixo amb les dos fragments que us comentava:

"Hay, no obstante, un programa implícito que viene siendo formulado desde muchos lugares y que podría ser suscrito por un amplio sector de la opinión pública, en España y en la UE:

· eliminación de los paraísos fiscales,

· reforma fiscal hacia la progresividad perdida,

· tasa sobre las operaciones financieras contra la especulación,

· homologación de la presión fiscal y de la legislación laboral en toda la UE,

· intervención pública de los bancos para proteger los ahorros y facilitar créditos a la economía productiva,

· reducción del gasto en armamento,

· inversiones masivas en materia de sostenibilidad ambiental (lo que se llama New Deal verde: energías limpias y renovables y técnicas ecológicamente sostenibles),

· defensa de los derechos sociales y en particular del Estado del bienestar,

· igualdad de género,

· lucha masiva contra la pobreza y la exclusión,

· considerar la inmigración como una oportunidad y no una amenaza.

En torno a estos objetivos se pronuncian muchas voces, desde la izquierda radical hasta sectores de la socialdemocracia (como la Fundación Alternativas por boca de Nicolás Sartorius) y de los sindicatos mayoritarios, de tendencia moderada; desde viejos y nuevos comunistas hasta ecologistas.

En el Parlamento europeo están Los Verdes/Alianza Libre Europea, que agrupa hoy 32 partidos de 29 países, y la Izquierda Unitaria Europea/Izquierda Verde Nórdica, que agrupa 27 organizaciones de 21 países. En estos momentos, los Verdes tienen 55 diputados y la Izquierda, 35. Estos diputados, que representan el 12,2% del total, comparten los objetivos mencionados y podrían ser un referente importante en cada país para dar la batalla en toda Europa.

Pero, para que todo esto se plasme en iniciativa política, hace falta una voluntad unitaria que catalice la acción de los partidos y organizaciones políticas de cada país. Y no sólo esto: más allá de las organizaciones políticas representadas en las instituciones existe una izquierda social multifacética, en la que tenemos grupos políticos extraparlamentarios, sindicatos, asociaciones de vecinos, ateneos y centros culturales, así como redes asociativas varias, incluidas las redes virtuales. ¿Cómo hacer para que toda esta galaxia luche unida contra el neoliberalismo y permita salir de la crisis con el menor daño posible para las clases populares?

No al racisme i la xenofòbia a la política catalana!

SOS RACISME ha engegat una iniciativa adreçada a recollir el màxim nombre d'adhesions d'associacions a un manifest contra l'augment del racisme i la xenofòbia en la política catalana. Ahir, justament, arran l'avinentesa de veure de nou la pel·lícula Arde Mississipi, parlava amb una persona del racisme i mantenia que s'està permetent aquest creixement generant actituds ignorants i brutals com algunes que apareixen a la peli. Les actuacions de PxC i del PP, principalment, davant la passivitat general em semblen perillossissimes. Evidentment, encara que insuficient, me n'alegro de la iniciativa.

Creiem que és necessari un posicionament contundent del teixit associatiu català ver l'augment del racisme a la política catalana. Per això és important que siguem moltes entitats les que sotasignem aquest manifest que us adjunto.

El dia 9 de novembre 12 entitats catalanes entreguerem aquest manifest al President del Parlament de Catalunya, demanant que la institució tingui una actitud contundnet contra aquells discursos o propostes que promulguin la desigualtat, la discriminació o la criminalització de qualsevol membre o grup de la societat catalana per motius d’ètnia, nacionalitat, color de pell, cultura o religió, independentment del grup polític o parlamentari, o del líder polític que els promogui.

Aprofitem l'ocasió per convidar-vos a veure el 2on Capítol de Els Mistos Electorals, una iniciativa que hem engegat per apagar els focs del racisme a la campanya i precampanya electoral

http://mistoselectorals.wordpress.com/2010/11/03/capitol-2-3-de-novembre-de-2010/

Manifest contra l’augment del racisme i la xenofòbia

en la política catalana

Durant els darrers mesos, a Catalunya hem viscut un augment i una extensió preocupants del discurs racista i xenòfob. Alguns partits polítics catalans, en la seva cursa frenètica per aconseguir més vots i oblidant la seva responsabilitat social, han apropat el seu discurs al de l’extrema dreta, i alguns fins i tot n’han assumit els posicionaments, fent bandera del racisme i de la criminalització de les minories, i exacerbant el discurs contra les persones immigrades.

La complexitat del context actual, la crisi econòmica i social i la gestió que se n’ha fet, han generat un brou de cultiu idoni per a un augment de posicionaments i discursos racistes en contra de les minories, sovint basats en l’exageració del conflicte i alimentats tant per alguns partits polítics, com per determinats mitjans de comunicació, que sovint obliden que darrera de grans titulars hi ha unes persones que pateixen les conseqüències de ser assenyalades, criminalitzades i deshumanitzades.

Aquest discurs de polítics i mitjans estimula els conflictes que es desenvolupen al carrer, a l’escola, a la feina,... i contribueix a eixamplar la fractura social, en la mesura que enceta una dinàmica de retroalimentació molt perillosa. Intentar treure rèdit electoral del descontentament social, fomentant pors i prejudicis i utilitzant arguments demagògics, forma part de la política de molts grups: aquells partits i líders polítics que no compleixen els compromisos signats en el Pacte Nacional per la Immigració.

L’augment del racisme i de la xenofòbia que s’ha fet palès aquests darrers temps ens fa preveure que la situació anirà empitjorant a mesura que s’acostin les eleccions al Parlament de Catalunya: el discurs es farà més extremista i les conseqüències que se’n derivaran per a la convivència i la cohesió social seran més greus.

Des d’aquestes premisses i davant del perill que la situació empitjori les entitats sotasignades s’adrecen al Parlament de Catalunya, com a màxima Institució de representació del poble català, i amb tot el respecte, demanen:

- Una actitud contundent contra aquells discursos o propostes que promulguin la desigualtat, la discriminació o la criminalització de qualsevol membre o grup de la societat catalana per motius d’ètnia, nacionalitat, color de pell, cultura o religió, independentment del grup polític o parlamentari, o del líder polític que els promogui.

- L’ús decidit, si calgués, dels instruments legals existents, recollits al Codi Penal (article 510 i 607.2), per condemnar la incitació a l’odi racial entre col·lectius.

Aquestes demandes s’haurien de concretar en un compromís públic, per part de la Institució, de vetllar per la convivència i la cohesió social del poble de Catalunya i, partint de la lluita contra el racisme, per la construcció d’una societat més justa i inclusiva, amb igualtat de drets i d’oportunitats.

Tenim present que vetllar per la convivència i la cohesió social és precisament una de les comeses del Parlament de Catalunya, però considerem que en el context actual és necessari reafirmar-la.

Sous de polítics i alts funcionaris

En tot l'enrenou de les retallades socials i salarials (aquestes darreres que afecten als funcionaris), el Diari de Tarragona d'avui, diumenge, parla dels sous públics i, sobretot, dels polítics de la demarcació, de Catalunya i de l'estat.

De moment jo no penso dir res, o quasi res, però reprodueixo bona part de la notícia pel seu interès. Reprodueixo l'article d'entrada (sobretot pel que explica sobre dobles sous o la dificultat de trobar aquestes dades) i els llistats de sous.

Força xocant resulta saber que a la Diputació de Tarragona els sous pugen la quantitat d'1,88 milions d'euros dels que 1,38 milions corresponen a les retribucions dels 27 diputats. La resta de personal (que forma part dels principals afectats per la retalla de sous públics) es distribueix 0, 49 milions d'euros.

diu, el Diari de Tarragona:

Los sueldos de políticos y altos funcionarios sí se pueden recortar

Los cargos electos de la demarcación de Tarragona superan con creces la cifra del salario medio en España, que se sitúa en los 21.500 euros brutos al año

C.I/J.C/J.M/M.M/G.C/O.S/JMB/N.R/R.S - 22/05/2010 18:59

Zapatero habló y advirtió que la administración pública debía ‘adelgazar sus salarios’. Los primeros en aplicarse la medida han sido el alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, y el President de la Diputació, Josep Poblet. En la próxima nómina de junio los concejales y cargos de confianza del Ayuntamiento de Tarragona cobrarán un 10% menos, lo que sumado con el recorte medio del 5% a los funcionarios supondrá un ahorro de 2 millones de euros. En la Diputació también aplicarán la medida, con un porcentaje aún por definir, pero que también entrará en vigor a partir del próximo mes de julio.

Pero, ¿qué supondrán estos recortes para la administración más cercana? Con los números en la mano, es evidente que la repercusión no será para nada catastrófica para los afectados. Y es que si el sueldo medio en España se sitúa en los 21.500 euros brutos al año, los políticos y altos funcionarios municipales superan con creces esta cifra.

Los sueldos de los cargos electos y también los de los funcionarios son públicos. Con lo que un trabajo periodístico para explicar la realidad económica de la función pública en la demarcación no debería entrañar demasiada complejidad. Pero la realidad es otra. Muchas administraciones se muestran recelosa de facilitar unos datos que en teoría deberían estar al alcance de todos. Es el caso del Ayuntamiento de Calafell, que no ha querido proporcionar los sueldos de sus altos funcionarios: secretario, interventor o jefe de la policía local.

¿Datos públicos?

¿Por qué tanto misterio si uno puede hallar estas cifras en la red? Pues porque esta operación no se antoja tan sencilla y uno llega a perderse en la inmensidad de internet antes de encontrar un dato fiable. Hay que añadir aquí otro pero a la ‘autodocumentación’. En la publicación de retribuciones en el Butlletí Oficial de la Provincia (BOP)hay que tener en cuenta que no se reflejan determinados complementos salariales que acaban marcando las diferencias entre lo que cobran unos y otros. Y no es éste un tema baladí, sobre todo si tenemos en consideración que algunos de esos complementos ‘ocultos’ pueden ascender e imncluso superar los 100.000 euros anuales.

El análisis

Con los números en la mano puede verse que la mayoría de alcaldes supera los 60.000 euros anuales. Aquí hay que resaltar la figura de los alcaldes de Falset, Josep Torralba, y el de Montblanc, Josep Andreu. El primero no cobra ni un euro por tradición municipal, haciendo buena la máxima en la capital del Priorat de que «la política es afición». La política tampoco resulta lucrativa para el alcalde de Montblanc, quien cobra por asistencias y, por ejemplo, el mes pasado ingresó 300 euros brutos.

Distintos son los motivos de Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, y Judith Alberich, alcaldessa de Cunit. El primero no percibe ni un solo euro, ni siquiera en concepto de dietas, como alcalde, tras renunciar a este sueldo porque sus ingresos provienen de la Diputació de Tarragona. Alberich, por su parte, percibe un salario que supera los 60.000 euros como senadora en Madrid, por lo que en el Ayuntamiento que preside cobra dietas que pueden ascender a un máximo de 34.408 euros.

Pero sin duda los mejor pagados son los altos funcionarios: secretarios, interventores y tesoreros cuyos sueldos sobrepasan en la mayoría de casos los salarios de los políticos. En Tarragona es donde más se paga.

(Cosulte el sueldo que cobran los políticos y diferentes cargos públicos de la província, Catalunya y España en la edición impresa del Diari de este domingo)

premeu sobre la imatge si la voleu veure més gran

Abstenció? política, eleccions...

Aquests dies es parla força d'eleccions, de política, de participació, d'abstenció... Ací us deixo alguns punts de vista: