capital de què?

Aquest matí s'ha celebrat la concentració "Tarragona som tots, Tarragona capital" a les escales de la Catedral (de Tarragona, evidentment). Afegeixo algun enllaç sobre la concentració: crònica al Tot Tarragona, crònica al Diari de Tarragona... Reprodueixo l'entradeta de la noticia del diari "Vestides amb els 3.000 mocadors i les 2.500 xapes repartides, unes 4.000 persones -segons l'alcalde Ballesteros- han omplert les escales de la catedral, on se celebren els actes festius més importants i on els tarragonins van 'vessar la seva sang' fa 200 anys enrere a la Guerra del Francès"

Us afegeixo, també, un parell d'enllaços: un a la web del moviment Mou-te de Tarragona i l'altre a un grup del facebook (de reus).

A mi, particularment, me la sua aquesta discussió estúpida, demagògica i populista. Crec que discutiunt aquests temes no ens n'adonem o no parlem d'altres més seriosos i, segons qui, aprofita per marejar la perdiu, despistar i eludir responsabilitats.

Com que no pretenc pontificar al respecte i fotre'm pesat, afegeixo un enllaç a un article que m'ha agradat -no tant pel que exposa, que també, sinó per aportar temes seriosos al debat sobre les vegueries- i un parell de vídeos.

El primer sobre la "Marcha Verde" (si no voleu veure el vídeo sencer podeu mirar a partir del minut 5, aproximadament) , un exercici de manipulació i instrumentalització de persones que tenien altres problemàtiques més urgents, que li va donar bon resultat al Hassan (pare) i el darrer una versió de La mala reputación del Brassens cantada pel Loquillo.

Vull l'amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent

Aquest post és més, en principi, per mí que per penjar. Més per mi, per recordar que m'estimo molt una persona i que per amor entenc quelcom més ric, que ens faci crèixer, que ens connecti amb els altres, que ens incomodi i ens faci dubtar i cercar... Ara ens sentim bé però no és compartint bocinets de vida, de tant en tant, quan ens vagi bé o ens trobem sols, que ens volem sentir. Ja sé que la vida quotidiana és dura i que, sovint, la barca de l'amor es pot trencar contra ella, justament per això, volem compartir-la i no acomodar-nos en un present parcial ni en un futur esquifit.

No em mata el Lluis Llach (que hi farem...) però no puc menys que recordar un parell de fragments de la cançó "No em cal per dir-te amor":

Vull l'amor silent
que, segur i valent,
trenca les cadenes per anar al ponent
i no té por a les penes
ni al destí cruent.
Així serà el teu, així serà el meu.

Vull aquell vaixell
que, segur i valent,
trenca les tempestes
i se'n va al ponent
i no té por als vespres
ni al llampec roent.
Així serà el teu, així serà el meu.


Com que, principalment, aquest post és un post per l'amor però contra l'oblit, contra la comoditat, contra la desidia... com deia Goethe (i pensa la persona que estimo) No n’hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n’hi ha prou de voler, cal també fer-ho.

Afegeixo algunes frases que em suggereixen coses en el sentit que he esmentat (no totes parlen del mateix amor del que jo parlo però, en tot cas, m'hi fan pensar), si llegiu el post espero que us facin pensar (i si no esteu d'acord en quelcom no dubteu en dir-ho):

• "Quan no s'estima massa no s'estima el suficient." (Blaise Pascal)

• Amar no es mirarse el uno al otro; es mirar juntos en la misma dirección.

  Antoine de Saint-Exupery (1900-1944) Escritor francés.
  

• El verdadero amor no es otra cosa que el deseo inevitable de ayudar al otro para que sea quien es.

  Jorge Bucay (1949-?) Escritor y psicoterapeuta argentino.
  

• No hay que morir por el otro, sino vivir para disfrutar juntos.

  Jorge Bucay (1949-?) Escritor y psicoterapeuta argentino.
  

• El amor es como el agua, si algo no lo agita, se echa a perder.

  Arturo Graf (1848-1913) Escritor y poeta italiano.
  

• El verdadero amor supone siempre la renuncia a la propia comodidad personal.

  Leon Tolstoi (1828-1910) Escritor ruso.
  

• El amor no sólo debe ser una llama, sino una luz.

  Henry David Thoreau (1817-1862) Escritor, poeta y pensador.
  

• El amor no es repetición. Cada acto de amor es un ciclo en sí mismo, una órbita cerrada en su propio ritual. Es, cómo podría explicarte, un puño de vida.

  Mario Benedetti (1920-2009) Escritor y poeta uruguayo.
  

• El amor vive más de lo que da que de lo que recibe.

  Concepción Arenal (1820-1893) Escritora y socióloga española.
  

Noel, Claus...? pobres nens!

Nadal!

Us penjo un enllaç a un blog "nadalenc" amb moltes imatges del Pare Noel o Santa Claus o com caram es digui. Val la pena donar un cop d'ull perquè no m'estranya que els nens que surten amb aquest engendre ho facin esparverats.

20 anys mort Juantxu Rodríguez

Us passo una nota de Gervasio Sànchez i uns enllaços sobre Juantxu Rodríguez.

Queridas amigas y queridos amigos.

Hoy se cumplen 20 años de la muerte de Juantxu Rodríguez mientras cubría la invasión de Panamá. Fue alcanzado por las balas de los soldados estadounidenses.

Os envio el texto que he publicado en mi blog Los Desastres de la Guerra en Heraldo de Aragón http://blogs.heraldo.es/gervasiosanchez/

Podéis ver sus fotografías en la exposición que se acaba de inaugurar en la Escuela Efti de Madrid o en el magnífico libro de bolsillo publicado por La Fábrica

1. Efti Escuela De Fotografía www.efti.es Calle de Fuenterrabía 4-6 28014 Madrid 91 552 99 99

Muchas gracias por la atención y espero que paséis unas Felices Fiestas

Gervasio Sánchez

Tecla&Smit i El Magatzem: Felicitats!

Dijous vaig poder gaudir de la lectura dramatitzada de texts de l'Idiota. Em va agradar , especialment algunes parts, si bé cal tenir en compte que és una mica complexa i té la seva dificultat. Us en deixo algunes fotos del Josep Maria Amenós:

Dissabte vaig gaudir de Dubbing's flyer. Força original i amb un treball notable. A més de la interpretació, va acompanyar força la música en directe i el vestuari, entre d'altres aspectes.

Us en deixo una breu sinopsi i la notícia d'El Punt d'avui:

gaudint emocions i sentiments

Aquest cap de setmana ha estat força bonic. Hi ha hagut amistat, esforç compartit, carinyo, tendresa i ganes d'aprendre i compartir un present i un futur.

aquestes dues meravelles formen part del que vaig veure quan em vaig despertar. Hi va haver més meravelles però ni en tinc foto ni en vull tenir.

Les dues fotos de sota són de la platja de la Mora després de compartir una paelleta en bona companyia.

Ha sortit el sol!

Aquest matí m'he llevat aviadet per anar a fer les analítiques (quan començo a reviscolar ja estem a punt per tornar-hi dilluns). Anava justet de temps però al sortir al carrer m'he trobat amb una meravellosa sortida de sol i no m'he pogut estar d'acostar-me al Balcó a fer aquestes fotos.

Hem tingut dies ennuvolats i humits però avui ha sortit el sol (de fet ahir ja havia canviat, a la nit hi havia un cel ben estelat).

Ara venen dies humits, secs, ennuvolats, solejats... fins i tot, a lo millor, nevats o qui sap si terratremolats

però, en tot cas, els enfoquem d'una altra manera. No ens enroquem en el conflicte sinó que intentarem que ens serveixi per crèixer.

Persèpolis, l'idiota i concentració Aminatou Haidar

Ahir vaig veure Persèpolis, a l'Ateneu Llibertari Alomà. Va valdre la pena (una de les coses entranyables de la peli és quan explica que la seva avia feia molt bona olor i la feia perque cada matí, al posar-se el sostenidor, posava flors de gessamí dins), a més vaig gaudir del luxe que una bona amiga m'acompanyés fins la mateixa porta. Us deixo un comentari força interessant sobre la pel·lícula i un trailer en castellà.

Recordeu que aquesta ni, al teatre El Magatzem, hi ha la lectura dramatitzada d'uns fragments de l'Idiota de Fiódor Dostoyevski

i que demà, a les 19,30 hi ha una concentració amb espelmes, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, en suport a Aminatou Haidar.

passejades

Aquest matí he hagut de sortir de casa aviadet i he tornat a baixar cap el moll (suposo que fins que passi una mica el temps segons que veig, sento o penso, em fa pujar el cor a la gola, Merda!). Avui el cel estava ennuvolat i la sortida de sol ha estat diferent. El que fotia era un fred ben potent (ja tocava).

Passejant puc aprofitar per fer experiments, com aquest de la foto d'ací sota.

La darrera foto no és d'avui, és d'ahir al matí.

Si la cosa dura ja procuraré penjar fotos de la muntanya o d'altres indrets però no deixa de tenir la seva gràcia, per mi si més no, veure com la mar i el cel són sempre els mateixos però sempre diferents.

Concentració - divendres - 19,30 Estàtua dels despullats

Amb Haminatou Haidar

Aquest vespre, més d'una cinquantena de persones ens hem trobat a la Plaça de la Font responent a la convocatòria de concentració-assemblea en suport d'Aminatou Haidar.

L'assemblea s'ha fet al vestíbul de l'Ajuntament, això si, ben "protegits" per una parella de mossos d'esquadra que no he sabut que hi feien. En qualsevol cas sembla que no eren allí per adherir-se a l'acte.

Després de diferents intervencions s'ha quedat en adherir-nos al manifest de la Plataforma Catalunya amb Aminetu Haidar, demà al matí, a les 12,00 h. portarem el manifest a la Subdelegació de Govern. Per altra banda, alguns consellers de l'Ajuntament, presents a l'acte, s'han compromès a cercar algun tipus d'adhesió al manifest via adhesió de la Junta de Portaveus o altres i, també, a penjar la bandera de la RSAD (República Àrabe Saharaui Democràtica) en el balcó de l'Ajuntament. Finalment, el proper DIVENDRES, 18 de desembre, és farà una concentració amb espelmes a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, a les 19,00 hores.

Ja sabeu que no soc massa partidari de cap mena de bandera però, en aquest cas, hi ha una certa lògica.


Tinc els meus dubtes sobre l'eficàcia de l'acte i del que s'ha acordat, en qualsevol cas era imprescindible, però la cosa m'ha permès retrobar-me amb algunes persones, compartir esforços, carinyo i afectuositat i, encara més, xerrar distesament sobre algun desencontre.
Ha valgut la pena.

ja no plou... a Tarragona

fotos del matí

Aquest matí i aquesta tarda he hagut de sortir de casa. A l'alçada del balcó del Mediterrani m'he trobat la mar i, a la tarda, que es començava a pondre el sol. Veient l'espectacle, me n'he anat, lleuger, cap al moll per fer-ne alguna foto. A corre-cuita he tirat per avall pel vial Bryant, he arribat al port i he tirat cap a l'escullera. No he pogut passar perquè estan fent obres o quelcom semblant i hi havia una tanca a l'entrada de sempre. He hagut de tirar cap a l'altra entrada mentre veia que el sol s'estava ponent, cagant llets he tirat per l'escullera sense poder fer cap foto perquè m'anava trobant edificis, naus, etc. que em tapaven la vista. Finalment he arribat a un punt en què hi havia una certa visibilitat però el sol, pràcticament, ja s'havia post.
Llàstima, però malgrat tot, us penjo alguna foto del dia.

La ciutat, o part, il·luminada pel sol que és pon

baixant a corre-cuita pel vial Bryant

una mica del que quedavaquan he arribat

dies humits

Avui ha plogut quasi tot el dia, i ja en portem dos o tres. No sé si s'adiu amb el meu estat d'ànim i si seria millor o no que fes bon dia. Una de les meves parts, diem-ne racional, està convençuda que hi ha coses inviables (sense determinats canvis) i una altra part, més vinculada a les emocions i als sentiments és dol i està més humida que el dia.

Us deixo amb fotos d'aquest vespre humit:

la darrera foto mostra fulles de l'arbre de la Rambla

La nit

La nit, que xunga que és la nit (que llarga, que deia Raimon). Com que ja sé que segons qui no ho llegirà em permeto segons quines coses, com penjar-vos aquesta vídeos (preciosos):

pluja, soledat... el lager, Mauthausen

per contrastar amb d'altres amb més sol

efectivament, estava ben sol, lo del costat són imatges

Aquest matí pensava massa (m'agradaria que passessin coses que se que no passaran i que, per altra banda, suposo que és millor que no passin) i me n'he anat a donar un tomb. Malgrat tot plovia, igual que fa 15 dies. Me n'he anat cal al Port i el Serrallo. Devien ser les 12,00 h. però estava ben sol.

De tant en tant em notava com un glop de llàgrimes a la gola i obria la boca i respirava a fons perquè passés.
Suposo que em devia sentir la persona més desafortunada del món i, de cop, m'he trobat davant un dels tinglados del Moll de Costa. Hi havia una exposició: Imatges i memòria de Mauthausen.

Durant una estona, si més no, he tornat a pensar que sovint ens sentim el melic del món i hi ha gent que ho passen, ho han passat i, lamentablement, ho passaran força pitjor.
Una de les coses bones del dia es que m'he fet soci de l'Amical Mauthausen. Em xafa pensar que, poc a poc, el temps passa i van desapareixent els/les testimonis d'aquesta barbàrie.

l'anomenada escala de la mort que van construir -molts hi van deixar la vida- els presoners del camp

dues imatges de la lliberació del camp