dijous, 26 d’abril de 2007

Coherència i postures (o impostures?)


Els éssers humanes, normalment, i més en aquesta societat, tenim problemes amb la coherència. Unes per ignorància i altres limitacions, la qual cosa les fa, si més no, justificables, encara que contribueixin a no evitar danys a tercers. Altres per altres motius gens justificables vinculats a l’afany de lucre o de poder. Aquestes darreres no tenen justificació, saben perfectament el resultat dels seus actes i incoherències, en el cas que ho siguin, ja que també podria ser que tinguin molt clar que és el que volen i les estratègies per despistar i dissimular amb la qual cosa ja no hi hauria incoherència sinó “postures”, “poses” per dissimular el fons de la qüestió. Posarem dos exemples:

- En el primer cas trobaríem moltes persones que es/ens vam manifestar contra la guerra en el mes de febrer de 2003. Bona part d’aquestes persones, probablement, no saben que amb els seus impostos segueixen finançant les guerres i la despesa militar. Probablement tampoc saben que, per exemple, dipositant diners per a fons d’inversions a entitats com el BBV possibiliten que l’entitat inverteixi en empreses relacionades amb la fabricació d’armament. Segurament, tampoc saben que a Tarragona s’està cel·lebrant el 23è Congrès Internacional de Balística.

Per qui no ho sàpiga o no ho recordi, els diccionaris diuen que la balística és la ciència o part de la Física que estudia la trajectòria, el vol i els efectes terminals dels projectils (bales, bombes de gravetat, cohets, míssils balístics...).

- En l’altre supòsit trobem, per exemple, l’Ajuntament de Tarragona, o si més no el seu equip de govern. L’Ajuntament de Tarragona, en la figura del seu alcalde, junt amb l’Autoritat Portuària es congratulà de la visita de vaixells de la VIA Flota dels EUA i desenvolupà una campanya per tal que el port de la ciutat esdevingués seu logística dels vaixells de guerra dels EUA i de l’OTAN. Els vaixells dels quals s‘ignora el tipus de propulsió i l’armament, segueixen venint des de l’any 1997 en que va venir el portaavions JFK.

La incoherència, o “postura” (potser seria més adient dir “impostura”?) apareix quan, a finals del 2005, l’alcalde (que té informacions que nosaltres ignorem) denúncia que la Coordinadora no havia denunciat la presència d’un vaixell de guerra (cosa que si s’havia efectuat) i diu que vol signar contra els vaixells de guerra (a l’hora de la veritat no es va presentar ni va signar). Apareix, també, quan l’Ajuntament s’adhereix a la xarxa “Alcaldes per la Pau” i envia regidors a New York o a Hiroshima, en nom de la pau. Després, l’Agustí Mallol, un dels regidors, explicarà en un article que el desarmament nuclear no té res a veure amb els vaixells de guerra. Evidentment, l’Ajuntament no ha realitzat cap de les “iniciatives” que se suposa havien de desenvolupar-se a partir de l’adhesió.

El fons de la qüestió sota la “postura” apareix amb més claredat quan veiem que el seu Alcalde mostra el seu entusiasme per l’exèrcit que considera imprescindible, o quan impulsa mesures (afortunadament no aprovades) per incorporar militars a la guardia urbana o quan no ha mostrat el menor interès en impulsar una vintena de mesures de foment de la cultura de pau que la Coordinadora li va lliurar (a més de als grups de l’oposició que tampoc han mostrat major interès en aquest tema). La gota que fa vessar el got és la celebració del 23è Congrès Internacional d’ISB (Simpósium Internacional de Balística) organitzat per IBC (associació que compta amb socis com el Laboratori d’Investigació d’armament dels EUA, amb NDIA (National Defense Industrial Association), RAFAEL (armament development authority Ltd) d'Israel, etc.

La “notícia” arriba quan ja fa temps (1999) que funciona la campanya “Per la pau, Prou investigació militar” i coneixem, també, que Justícia i Pau i la Fundació per la Pau promouen la campanya "Per una Universitat desmilitaritzada". Aquesta campanya neix del Projecte de Llei sobre la carrera militar, que en aquests moments està en fase de discussió al Congrés dels Diputats.

Aquest Projecte de Llei preveu atorgar una titulació universitària per als aspirants a oficial de les forces armades mitjançant la creació d’uns nous “centres universitaris de defensa”. És a dir, es pretén donar caràcter universitari als estudis militars i establir un lligam orgànic amb les acadèmies i centres docents militars, adscrivint-los a universitats públiques.
No tenim res en contra de que els militars cursin estudis en les universitats, al contrari. Hi tenen dret com qualsevol altre ciutadà. Però si aquesta Llei prospera, la formació dels oficials militars es convertirà “de facto” en ensenyament universitari i s'establirà una influència directa del Ministeri de Defensa en la vida universitària. Això suposarà en definitiva la penetració de la cultura militar i de la guerra a la Universitat.

El projecte de Llei s’afegeix a les actuacions que ja està desenvolupant el Ministeri de Defensa per difondre el militarisme en els centres d’ensenyament. Actualment el Ministeri ja compta amb els “prescriptors” que són persones vinculades als centres d’ensenyament que fan de pont entre Defensa i el centre per preparar xerrades, visites i/o altres actes relacionades amb el món dels militars.

Per concloure, lamentem que la Universitat Politècnica de Madrid col·labori amb aquest tipus d’esdeveniments militaristes sumant-se a Institucions que es dediquen a la indústria de la mort amb el vist-i-plau d’ajuntaments com el de Tarragona i fem una crida a la coherència (la dels que, sovint, no sabem el que realment es cou, el primer col·lectiu que esmentava al principi) per tal que, d’acord, amb el No a la guerra, s’afegeixin a les campanyes “Per una Universitat desmilitaritzada” i a la objecció fiscal a la despesa militar.

Tarragona, 17 d’abril de 2007

1 comentari:

Cèsar Llamborda ha dit...

Felicitats per aquesta meravellos entrada al món blocaire plena de contingut i dignitat ;-) I gràcies pel link!