divendres, 27 d’abril de 2007

Petita festa

Un raconet pel gaudi:


Petita festa

(Li Po)


Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he coneguda.
Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.

traducció de Marià Manent

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Què trist beure sol...

Josep Maria ha dit...

És bo beure en companyia però jo no li faria cap fàstic a la del poema. Vangelis el va musicar a LP Xina i és una versió boníssima. Saber beure o estar sol una estona no sempre és fàcil, però és saludable.