Un raconet pel gaudi:
Petita festa
(Li Po)
Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he coneguda.
Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
traducció de Marià Manent
2 comentaris:
Què trist beure sol...
És bo beure en companyia però jo no li faria cap fàstic a la del poema. Vangelis el va musicar a LP Xina i és una versió boníssima. Saber beure o estar sol una estona no sempre és fàcil, però és saludable.
Publica un comentari a l'entrada