diumenge, 10 de febrer de 2008

Un bon dia amb inauguració

Ahir van passar algunes coses bones relacionades amb l'amistat, la llibertat, la transformació social, l'alegria... Una fou la inauguració del CSOA La colomera.
A partir de les 17 h. una animada cercavila en la que hom podia distingir un banquer, un capellà, militars, gent de pasta, "titelles" dirigides per la TV, gent atabalada pel consumisme o per les hipoteques, vells, nens... va recórrer entre d'altres carrers de Tarragona i la Part Alta, la Rambla Nova, la Plaça de la Font, el carrer Major, el carrers dels Cavallers, la Plaça dels Sedaços... al ritme alegre d'una animada xaranga. Finalment, es va fer una breu performance que representava la manipulació i l'esclavatge representats per un xanquer amb una TV per cap i dues "titelles" que evolucionaven pendents dels fils que el poder dirigeix. Com no podia ser d'altra manera un nen tallava els fils, alliberant les titelles que recuperaven la seva llibertat i l'alegria.

Seguidament, hi va haver una jornada de portes obertes a La colomera amb pica pica i actuacions musicals (Anacardos Gratis i Riispect Krew). A partir de les 00,00 h. es va reduir el volum de la música, es va donar per finalitzada la festa i tothom va anar desfilant procurant evitar molèsties al veïnat.

Un dels membres de l'assemblea del CSOA La colomera va fer una breu intervenció en la que destacava, si fa o no fa, el següent:

"Benvingudes totes, gràcies per haver vingut.
Us parlo com a veu de l'assemblea per explicar-vos el nostre projecte.
Som un grup de gent que vam decidir iniciar un projecte social que, a banda de les activitats, tallers, etc., té la seva raó de ser en la manera de dur-ho a terme.
Veiem la nostra casa okupada com a punt de trobada entre individus i idees on poder desenvolupar, sense obstacles, les nostres opinions, els nostres projectes de vida, en una situació en la que som nosaltres les que decidim i en la que no depenem dels diners per fer-ho.
Així, dons, optem per la transformació social perquè el seu progrés és la nostra destrucció.

Som conscients del que això significa i de la manipulació que sobre la nostra actuació es fa, per la qual cosa, volem trencar aquests prejudicis. Perquè només són això, prejudicis.
Justament per això, i tenint en compte l'entorn en el que estem, demanem col·laboració i que entengueu que el nostre comportament i les nostres actituds seran les que determinaran si la nostra idea té futur o acaba en fracassin.
Enllaçant amb això, seguidament, es feien una sèrie de recomanacions pel que fa a l'ús del lavabo i altres aspectes com el d'evitar sorolls que molestin els veïns, etc."

10 comentaris:

zel ha dit...

Noi, enhorabona, ja t'ho he dit moltes vegades, però ets ben bé de terra ferma, tú, no pares!!!

Qui s'emporta el premi al gran treballador? En Josep Maria, sí senyor!!

I no et faig la pilota, t'admiro, guapo!
Petons.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bona inaguració i que tingueu sort amb l'equipament, que us duri força

Joan Martín ha dit...

Vaja, que van passar coses bones amb les coses que des de qualsevol perspectiva ho son.

yraya ha dit...

Me alegra que todo haya ido bien y que siga así.
Saludos.

Josep Maria Yago ha dit...

Gràcies Roser, vaig fent però no soc l'únic. A més crec que és important el que t'he dit al teu blog, cercar l'equilibri entre el ser i el fer. Cal fer coses però s'han de fer bé i amb carinyo i no oblidar les prioritats. Faig coses però no tinc tan clar que me'n surti com caldria.

Gràcies, Te, però ja tenim citació pel judici, 4 de març. Segons per què la justícia va ben ràpida ;-). Si no hi va ningú el judici es farà igual i ja hi ha data pel desallotjament, 4 d'abril. Ja penjaré un post amb més informació.

Josep Maria Yago ha dit...

Joan, Iraya, gràcies pels comentaris.

Mon ha dit...

m'alegro de poder llegir noticies bones...Com molt be dius tu..Ahir van passar algunes coses bones relacionades amb l'amistat, la llibertat, la transformació social
per molts anys.

Josep Maria Yago ha dit...

i tant que sí, Mon ;-)

Anònim ha dit...

Quina enveja -sana- haver-hi pogut ser. Mira que en tenia ganes però tot no pot ser, més que res perquè encara no hem aconseguit el do de ser a dos llocs a la mateixa hora, però si anem creixent segur que el tenim d'aquí a no res.

Pere Tarter ha dit...

US DESITJO MOLTÍSSIMA SORT.