Mongetes fregides i privilegis

Ahir hi va haver la segona funció de Tecla & Smith, Mongetes fregides.

Jo crec que ens vam despistar una mica i, pel motiu que sigui, no va venir tanta gent com a Virus però la representació va estar, si més no, a l'alçada de l'anterior.

Ara, mentre comencen a bullir nous projectes i/o bolos, ve una certa pausa, la qual cosa permet fer una mica d'avaluació i l'avaluació és força satisfactòria. Posiblement, en un altre moment, en faci un post més llarg o un article però, de moment, hi ha una argumentació que em balla pel cap i que gira al voltant d'un parell de fets i (o idees: soc un privilegiat i cal posar amor (si més no, carinyo, en les coses que fem). Em considero un privilegiat perquè, a més d'altres coses que m'han passat darrerament i de les quals parlaré en el post o article, crec que és un privilegi fer teatre (o el bufó, si m'apureu) amb la gent amb què he coincidit a Tecla & Smith entre els quals, com no, el boss, el Sergi Xirinachs, a banda d'una oportunitat d'aprendre coses (no sempre pots coincidir amb un crack). I és un privilegi, a més, per la sensació de carinyo que ens ha embolcallat.

Ah! i a més m'ho passo de conya i amb descullono de riure (si hi afegim una certa afició compartida pel Calvados amb alguns/es membres de la companyiam, la cosa ja és l'óstia).

Per tancar el tema, si no em quedaré sense article, el tanco amb unes paraules del Sergi (probablement alguna part sigui més interna però com a participant en l'associació espiritual de teatreros pringats, la deixo tal qual):

ESTIMADES I ESTIMATS CONFRARES i CONGREGANTS DE TECLA SMIT, comentaristes, col.laboradors, matxaques, admiradors i enemics:

Em sento repimpolat i curull de joia perquè, pel damunt de tot, he gaudit, espiritual i físicament, de la vostra impagable companyia. Collons, m’ho he passat teta!!, i sou totes i tots encantadores i encantadors.

He de confessar que això de veure com un grapat de xics i xiques entusiastes -que a més s’ho passen bé (sembla)- materialitza una cosa que tu t’has inventat és com un llarg i plaent orgasme..., o, què va!, molt millor!

(us recomano i encoratjo que ho proveu). Uauuuhhh....

Com que procedeixo de formació ascètica-hedonista, he procurat que l’ego no se’m mengi.

El cas és que, sense vosaltres (que heu acceptat l’enredada, que consti) no ho hagués pogut dur a terme: sense actors no hi ha obra.

Espero que, a la inversa, a vosaltres també us hagi compensat.

Molt agraït.

Passo,ara, al post part:

1/ La meva intenció, i segur que la vostra, és de continuar fent coses. I d’anar a més; en tots els aspectes. Bàsicament la interpretació; també la creació (a veure), i també tota la moguda i la pesca.

Ara que disfrutarem d’un pis nou a Vistamar, espero que no ens tornem conservadors.

2/ Cada acció té, al menys per a mi, uns objectius.

Crec que ara ha pesat molt el “col.lectiu” (element imprescindible de la jugada). De tal manera que hi ha hagut un paper per a tothom qui s’hi ha apuntat. M’ha semblat que d’això es tractava. I que aquest element, per a mi bàsic, cal continuar adobant-lo.

Dels saraus que muntem, un pot estar pensat per a rodar, l’altre per a “fer trempar” els fantasmes dels romans, i l’altre per al que convingui.

Ara bé, si volem sortir a fer bolos “por ahi”, cal ressituar algunes cosetes dels muntatges, aquest, o Calders, o el proper... Cosetes que tractaré d’explicar de viva veu, perquè se m’acaba el paper. (interès-disponibilitat de fer-ho, reajust de l’obra i dels personatges, logística, treball interpretatiu...Intercanvis altres grups, incorporació a xarxes..)

3/ També m’agradarà que parlem de l’espai físic. Un element evident i necessari, que, de tant evident a vegades no es veu. Del Magatzem i del Tecla Smit (organitzarem una visita). Quedem un dia. I també d’anar a veure teatre (Barna, Reus). Proposo impulsar-ho. PETONS.