dilluns, 6 d’octubre de 2008

De vez en cuando la vida...

Ja sabeu que aquests dies, la vida m'ha donat una sorpresa de les seves. Espectacular i fantàstica. Possiblement, encara no la he avaluat en la seva justa mesura.
Aquest cap de setmana han passat força coses, a qual més agradable. Històries d'amistat, de passeigs, de sobretaules, d'amor, de gats, d'escopir a la cara de fantasmes, de reconeixements, de natura, de tendresa... Una mica críptic, clar, però hi ha hagut de tot això i més, fins i tot, un botxi de fuets que no preveia la sed que donen :-)
De totes maneres, la vida en dona moltes de sorpreses i no tots ens agraden. No sé si és la vida o qui però, si arribeu al final del post veureu que se n'acosta una altre de ben fastigosa. A les mans de qui està que ho esdevingui més? de la vida o de les autoritats? Bé, en tot cas, penjo una cançó del Serrat i us deixo amb la resta del post:



Aquest matí hem fet Paraules per la Pau.

Després de recordar que PxP no és un acte de les festes de Santa Tecla, ni un acte de l'Ajuntament, ni cap cosa semblant a la concentració de la policia motoritzada que ha vingut a cremar gasolina a Tarragona, ni res per l'estil; que PxP és una concentració antimilitarista de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i que, enlloc de dir NO i punt, el que fem és dir NO als vaixells de guerra i al militarisme des de la construcció d'espais de "pau i art".

L'espai de pau i art d'avui ens l'han ajudat a bastir els companys de Kabuki que han representat una obra titulada Tòxic. Tòxic és un espectacle còmico-visual que mostra les conseqüències de l'energia nuclear i pretén conscienciar del perill que correm, mitjançant el gest i la ironia.

A l'acte s'ha distribuït el full informatiu número 86 amb informacions sobre la crisi, el control d'armes, Barraques 2008, conflictes oblidats, la desobediència civil (procès 18/98), etc. sense oblidar la notícia que el proper 12 d'octubre hi ha prevista la celebració d'una manifestació feixista a Tarragona. Democràcia Nacional preveu fer a Tarragona la manifestació que fan cada any amb motiu del 12 d'octubre. El dia abans hi ha previst un concert de rock.

Esperem que les autoritats (subdelegació, Ajuntament...) no autoritzin un acte racista que pot comportar incidents. Recordem que amb motiu d'una manifestació ultradretana, un nazi va apunyalar i matar el jove Carlos Javier Palomino, de 16 anys.

De moment, diferents col·lectius han convocat una concentració, el mateix dia, a dos quarts de dotze del migdia a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova. No sé si és una bona decisió però en qualsevol cas he començat el post amb paraules que suggereixen vida, tendresa, acolliment... amor, i em toca els ous haver-lo d'acabar amb paraules que suggereixen odi, fanatisme, ignorància, temor, ira... i mort!




8 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tindré penjat al meu blog el cartell de la mani en contra del feixisme fins passat el 12 octubre

fora els feixistes de casa nostra !!!

salut

dimoniet1960 ha dit...

Doncs sí... a mi també em va sorprendre llegir ahir aquesta notícia per alguns blocs que ja se'n feien ressó.

Sembla increïble que determinats actes s'il·legalitzin abans fins i tot de convocar-los i d'altres com aquest es permetin sense més.

Josep Maria Yago ha dit...

Doncs si, Té, dimoniet, increible però cert. Una abraçada.

Anònim ha dit...

m'agrada que la rialla endolçida que gastes no hagi fet minvar les teues energies "revolucionàries" ;)

ja ho cantaven els pets i molt abans també es deia, la vida és bonica, però complicada...

hem de seguir vivint, hem de seguir lluitant i hem de seguint fent coses si realment volem un món millor...des del sofà costa molt que res sigui diferent ;)

una abraçada
ricardo santiago

Josep Maria Yago ha dit...

Una abraçada, Ricardo.

zel ha dit...

Aquestes paraules darreres són necessàries, cal que algú, a cada moment ens vagi recordant que no tot són flors i violes! Ànims, com diuen, la lluita segueix! Petons

Josep Maria Yago ha dit...

petons, Roser

Anònim ha dit...

Tal com diu lo Manolo: ole, le, ole, la máquina del tiempo...
jordimartifont