Noves del cap de setmana. Com sempre, yin i yang

s'acaba el cap de setmana i, com sempre, compendi de yin yang.

24 hores de tendresa, d'amor, de proximitat, de carícies... sopar d'amics, descans (en un llit que, de cop, esdevingué massa ample) i, aquest matí, la mani fatxa del 12 d'octubre.
La Rambla totalment presa pels antiavalots de la policia nacional. He pogut donar un tomb fins al final de la Rambla, a tocar la Plaça Imperial Tàrraco, on un agent de la policia m'ha aturat ( a mí i al company amb què anava) i ens ha demanat la documentació. Li he explicat que cobria els actes per La Directa. 20 minuts, si fa o no fa, d'espera mentre anotaven i comprobaven les dades. Finalment, ens ha retornat els papers. Tot en un to força correcte. A tot això els manifestants d'Alianza Nacional anaven arribant. Força rapats, cuadrats, ferèstecs... banderes espanyoles, alguna creu celta... Quan més tard m'hi he tornat a acostar prenent algunes fotos, havia anat arribant més gent, gests "obscens" envers les càmeres...
Mentrestant, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, a partir de dos quarts de dotze s'ha anat concentrat força gent, no sols joves, que volien expressar el seu sentiment antifeixista. La policia ha "blindat" qualsevol possibilitat de contacte entre els dos sectors. Cal dir que, a mí, si més no, m'ha semblat que blindava molt més el sector antifeixista que l'altre. En qualsevol cas poques, quasi nul·les, possibilitats de contacte.

A les dotze ha començat la manifestació d'Alianza Nacional. Un timbal paramilitar, auster, acompanyava la mani. Gent als balcons. Des d'algun, crits de Visca Catalunya. Polícies amb casc fent pinya en el monument dels castells. Imatges poc conegudes a la Tarragona contemporànea.

Mentre a l'altre costat de l'estàtua dels despullats es cridaven consignes antifeixistes, la manifestació ha arribat a l'alçada de la Font del Centenari on s'han perpetrat discursos plens d'odi i bilis. Poder trobar els amics i dinar amb les meves filles ha evitat que hagués de prendre algun almax per contrarrestar la nàusea que m'ha envait sentit fragments dels discursos.

Primer els antifeixistes, i una estona després els feixistes, els nazis, s'han dissolt els grups sota la vigilància policial. A aquestes alçades, afortunadament, no consta que s'hagi produït cap incident. Fa una estona ha acabat la manifestació convocada per Endavant mentre alguns policies nacionals, força distesos, conversaven amb gent del carrer a la Plaça de la Font.
S'acaba el diumenge, yin i yang. Difícil triar perquè un no és sense l'altre, però si pugués, em quedaria amb el sabor dels petons als llavis.

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

Quan medito noto quelcom dintre meu que és més jo que altres coses i, alhora, probablement, és quelcom molt semblant al que deuen sentir altres persones quan mediten. M'agradaria pensar que els fatxots que desfilaven aquest matí per la Rambla, els antifeixistes i/o independentistes que hi havia a l'altra costat del cordó policial o els mateixos policies, per exemple, els que aquesta tarda xerraven distesos amb la gent del carrer, senten quelcom semblant al que jo sento. Que tenim quelcom en comú i que, per tant, ens podríem entendre.

Mentrestant, No al feixisme!